Vint anys i dos fracassos després la política catalana continua atrapada al fangar espanyol. L'ambició d'un nou Estatut i l'ofensiva independentista no van poder estripar la camisa de força que constreny les ambicions catalanes. Els anys passen i el país es troba sense les eines necessàries per encarar reptes nacionals que fa dècades que esperen resposta. Infraestructures, dèficit fiscal, llengua, mitjans, immigració o model econòmic, els deures s'acumulen i resulta impossible fer-los amb una autonomia escassa i un Estat que, massa sovint, fa més nosa que servei.

El catalanisme que havia volgut canviar Espanya veu avui l'Estat espanyol com un monstre irreformable, però la realitat política manté la política catalana lligada a aquest mateix Estat. El joc és enverinat, però a curt i mitjà termini l'única alternativa demana explotar al màxim les poques possibilitats que ofereix la política espanyola. Mentre el sobiranisme es reordena i construeix noves estratègies caldrà jugar totes les pilotes i una part important es jugaran en camp contrari. Espanya és difícilment reformable, és cert, però el moviment té oportunitats tàctiques que hauria d'explotar a fons si vol continuar sent útil i positiu. Tres palanques i un obstacle a tenir en compte, per començar.

Primera palanca: entre la dreta i l'esquerra. A Espanya els partits de dreta i esquerra són alguna cosa més que adversaris polítics, són enemics. El Duelo a garrotazos que va pintar Goya ho explica millor que qualsevol assaig. La rivalitat caïnita en la lluita pel poder obre oportunitats als interessos catalans. El nacionalisme basc ha convertit l'ús d'aquesta palanca en un art que caldria saber imitar. Però per poder aprofitar aquesta escletxa cal estar oberts a pactar a dreta i esquerra, sense manies i amb enormes dosis de fredor i tacticisme. Ser capaços de pactar amb el PSOE contra el PP, però també amb el PP contra el PSOE. Una assignatura pendent a la Catalunya d'ara mateix.

Segona palanca: entre el centre i la perifèria. Espanya és Madrid, però és alguna cosa més que Madrid. El turbocentralisme espanyol ha afavorit tant la seva capital que només Catalunya evita, amb dificultats, perdre pes relatiu a l'economia espanyola. El País Valencià i les Illes Balears es remouen incòmodes contra el drenatge fiscal, però l'angoixa territorial va més enllà. De Teruel Existe a Soria ¡Ya!, l'Espanya buidada es revolta contra l'empobriment i la despoblació. El desequilibri del centralisme espanyol es fa present arreu i obre oportunitats de creixement als diversos regionalismes per afeblir el bipartidisme madrilenyista. Hi ha nous aliats potencials a l'horitzó i caldria saber-ho aprofitar.

Tercera palanca: entre Brussel·les i Madrid. Espanya és líder en incompliment de legislació europea, però quan Brussel·les mana Madrid ha d'acabar passant per l'adreçador. La Unió Europea és un club d'Estats i no s'hi poden esperar grans complicitats amb l'independentisme, però sovint els interessos europeus lliguen més amb les idees de Barcelona que amb les de Madrid. De la competència als drets lingüístics, passant per les infraestructures i l'afavoriment a l'economia industrial, hi ha oportunitats europees per Catalunya a l'hora de combatre l’Espanya unitària. El Parlament Europeu i els tribunals de la Unió han de ser la segona i tercera cambra de la democràcia catalana. Un espai on els combats de judo contra l'Estat hi troben àrbitres neutrals.

L'obstacle: l'independentisme fortifica Espanya. Quan l'independentisme es fregava les mans amb la triple crisi institucional, econòmica i territorial d'Espanya no s'adonava que l'únic factor de cohesió que ajudava l'Estat a navegar la tempesta era l'independentisme mateix. Una paradoxa. Per treure tot el partit a les palanques disponibles caldria ser-ne conscients. Entrar al Duelo a garrotazos, buscar l'enfrontament directe i vistós, potser no és la millor idea quan el combat discret podria oferir millors resultats. L'independentisme no sempre és el camí més adequat cap a la plena sobirania.

Jugar amb les palanques i evitar l'obstacle, el mentrestant.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor