OPINIÓ

Catalunya immaterial

per Jonathan Martínez, 24 de novembre de 2022 a les 20:00 |

«Podem passar-nos la vida als tribunals defensant arguments fins que el pes dels fets materials acabin aixafant les idees»

per Jonathan Martínez, 24 de novembre de 2022 a les 20:00 |

Lee aquí la versión en castellano del artículo de Jonathan Martínez.

Llegeixo que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no creu que Roger Torrent i la Mesa del Parlament
 cometessin cap delicte en 2019, quan van tramitar resolucions a favor de l'autodeterminació i en contra de la monarquia. La sentència absolutòria assenyala que aquells textos no eren més que paraules sense possibilitat de "materialitzar-se". Ressalto la paraula "materialitzar-se" perquè els mitjans l'han ressaltat i perquè intueixo que aquí és on es troba la mare dels ous.



Diu Torrent que estem davant una bona notícia per a la llibertat d'expressió. "El Parlament ha de tenir autonomia per a parlar de tot el que interessi a la ciutadania, també sobre autodeterminació i monarquia". Sempre és agradable que les caceres d'uns altres temps, sostingudes sobre arguments trencadissos, es dissolguin a poc a poc en els jutjats. El procés contra la Mesa del Parlament no va ser més que una infàmia en un temps en què no van escassejar les infàmies.

No obstant això, si un amplia el focus i adquireix perspectiva, se sentirà en l'obligació de moderar el seu optimisme. Perquè la sentència del TSJC deixa una instrucció una mica àcida: els parlaments autonòmics poden debatre idees perilloses amb la condició que aquest perill no es "materialitzi". S'ha criticat sovint que els independentistes no s'ocupen de qüestions materials i ara venen els tribunals a esmenar la plana.


Materialitzar: "donar naturalesa material i sensible a un projecte, a una idea o a un sentiment". Dit així, semblaria que un país pogués crear-se com per art d'encantament després de la signatura precipitada d'unes lleis en un debat parlamentari. En la pràctica, no obstant això, la preservació d'un Estat té a veure amb el control militar d'un territori. Si la Mesa del Parlament va estar lluny d'expedir lleis, molt més lluny va estar de desplegar soldades a la frontera aragonesa.

Sovint em recordo de Transnístria, un país que gairebé ningú reconeix i que no existeix en el món ideal dels mapes, però que és tan material com qualsevol país independent. Basta conduir un vehicle per les carreteres de l'est de Moldàvia per a ensopegar-se de cara amb la realitat. En algun moment del trajecte, uns amables o no tan amables militars ens donaran la benvinguda a un territori que oneja la seva bandera roig-i-verda, que paga en ruble transnistri i que elegeix al seu president amb unes majories sospitoses.


Em diran que Transnístria no pot ser exemple de res, però si parlem de "materialitzar" i d'"autodeterminació", la referència és pertinent. Molt més ara que la Justícia britànica ha negat als escocesos la possibilitat de celebrar un referèndum sobre la independència. La ministra Sturgeon ha denunciat el que és evident per a tots. Que "el Regne Unit no és una unió voluntària de nacions".

Suposo que tant Torrent com Sturgeon han entès el missatge. Podem passar-nos la vida de tribunal en tribunal defensant qualsevol argument fins que el pes d'allò material acabi aixafant per la força les idees.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
Més articles de l'autor
24/11/2022

Catalunya immaterial

24/11/2022

Catalunya inmaterial

10/11/2022

Barrionuevo, les paraules i els fets

10/11/2022

Barrionuevo, las palabras y los hechos

27/10/2022

La Bíblia i l'espasa

27/10/2022

La Biblia y la espada

13/10/2022

Als marges

13/10/2022

En los márgenes

29/09/2022

Pixar en companyia

29/09/2022

Mear en compañía

Participació