OPINIÓ

Crims (del patriarcat)

«Qui nega l’existència de la violència masclista és tan criminal i tan mancat d’empatia com l’executor de l’assassinat»

per Carme Porta, 11 de juny de 2021 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juny de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha històries que et fan plantejar quina és l'empatia de la gent. Com una persona comet un assassinat, sigui a sang freda o no. Com pot una persona dir que estima i fer la vida impossible a una altra. Com una companya de feina pot generar una situació d'assetjament insofrible a altres. Com la convivència pot convertir-se en un malson. Experiències  diverses, persones normals, situacions de violència.
 

Ara com ara, al Regne d'Espanya ja hi ha 18 dones assassinades, 3 menors assassinades i 7 orfes. El masclisme i la negació de la violència que emana, maten. Són gent normal que exerceix el seu poder, a qualsevol preu, en una societat que ho tolera. No són gent malalta, qui emmalalteix és la societat que ho permet, qui perd equitat és la Justícia que ho corrobora.
 

Ahir trobaven el cos d’una de les nenes segrestades pel seu pare. No era una casualitat, el cos es trobava en una bossa d’esport, a mil metres de profunditat, lligada a l'àncora. Va ser premeditat. Primer el segrest, després l'assassinat de la menor. Encara hi ha la seva germana, d'un any, desapareguda i el presumpte assassí, maltractador, possessiu i manipulador pare i exmarit. Un home normal, un fill sa del patriarcat.
 

Al Regne d'Espanya des del 2013 han estat assassinats 41 menors per violència masclista, violència vicària. Aquesta violència es recull a la llei, modificada el 2020, del dret de les dones a erradicar la violència masclista i es defineix com la violència exercida contra fills i filles amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare. Aquesta modificació ha estat recorreguda al Tribunal Constitucional pel Partit Popular.
 
Quan un agressor assassina la societat i les institucions es lamenten, però la tolerància amb què s'actua és massa alta. La violència masclista es combat, no hi ha espai per lamentar-se sinó per actuar, prevenir, sensibilitzar, dotar de recursos. La inacció, la tolerància, també és una forma de violència i la legitima.
 
Ahir van trobar el cos d'Olivia, de sis anys, i avui Juana Ribas -que volia evitar que els seus fills acabessin en mans d’un maltractador- entrava a la presó per ordre  d'un jutge. La justícia que justifica l'agressor no és justícia, el jutge que actua des de la comprensió amb el criminal és inhàbil perquè parteix de la complicitat i no de l'aplicació de la llei. Sona radical, però radical vol dir anar a l'arrel i la justícia actua de forma esbiaixada i des d’una sola perspectiva, que no és la de les dones. Qui nega l’existència de la violència masclista és tan criminal i tan mancat d’empatia com l'executor de l'assassinat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Carme Porta
Tècnica en imatge fílmica, he treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. Actualment, cap de comunicació de Fundació Surt. A Twitter: @carmeporta.
13/05/2022

Canvi climàtic, per on comencem?

15/04/2022

Entendre les coses

18/03/2022

La primera alcaldessa de Catalunya

18/02/2022

Construint sistemes

21/01/2022

Sorramoll administratiu

24/12/2021

La mare de Carlos

26/11/2021

En mans de la banda

05/11/2021

​Igualada i Lleida

01/10/2021

​El joc del calamar

03/09/2021

El retorn

Participació