fil directe

La via pròpia de Laura Borràs

«Les conviccions, però també les estratègies polítiques i les personals, es poden acabar trobant en el bateig d'una legislatura d'itinerari altre cop incert»

per Pep Martí i Vallverdú, 12 de març de 2021 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La legislatura ha començat amb la constitució del nou Parlament. Ha estat en una altra jornada que, si no històrica, sí que es pot considerar com a mínim excepcional, ja que els diputats s'han hagut de reunir fora de l'hemicicle -a l'auditori- per la situació pandèmica. La sessió ha vist l'elecció de la nova mesa, amb un discurs de la presidenta, Laura Borràs, de fort contingut polític i que dona moltes claus sobre el moment present i el que vindrà. 

Es pot ben dir que el discurs de Borràs ho ha estat tot menys de tràmit. En l'excepcionalitat de la sessió s'hi ha de posar també la irrupció de l'extrema dreta a les eleccions del 14-F. Borràs ha sortit al pas d'aquest fet en expressar la seva bel·ligerància envers la xenofòbia, el racisme i el masclisme, just quan onze diputats de Vox han entrat al Parlament. Però les paraules que poden tenir efecte polític han estat unes altres.  


Amb voluntat disruptiva, s'ha referit a la nova legislatura com "un punt d'inflexió en l'avenç cap a la independència", subratllant que aquesta ha estat la decisió de més de la meitat dels ciutadans. Hi ha hagut pòsit en el contingut i també en els gestos, començant per l'oblit total del seu antecessor, Roger Torrent, a qui ha volgut deixar en evidència al dir que ella voldria "recuperar la dignitat del Parlament".  

Després d'un record pels presidents Puigdemont i Torra, Borràs ha homenatjat Carme Forcadell, de qui ha dit que continuaria "la feina allí on la va deixar", una altra manera d'esborrar Torrent. I ha volgut ser molt explícita en assegurar que protegirà la independència de la cambra "sense ingerències dels altres poders", tot afegint que "quedi dit com a declaració d'intencions". 


Borràs ha estat molt explícita quan ha explicat que, per a ella, hauria estat més còmode assumir la vicepresidència del Govern, però que no va fer el pas a la política per optar per un camí "confortable". D'aquesta manera, ha deixat clar que vol emmarcar l'inici de la legislatura des d'una posició confrontacional. D'aquí la seva referència al "compromís insubornable" de la majoria de la mesa per fer de l'etapa que comença "un punt d'inflexió cap a la independència". Un avís a ERC.

En el que ha dit la nova presidenta del Parlament s'ha expressat el sentit de la seva elecció. Entre el Govern (la gestió) i el Parlament (l'òrgan de la sobirania), ha decidit la segona opció, posant en valor la seva voluntat de preservar la sobirania de la cambra. Al trencar, fins i tot formalment, amb el llegat de Torrent, Borràs vol establir unes noves regles del joc per al bloc sobiranista dins del legislatiu. La via àmplia tindrà feina. Avui mateix, els comuns han anunciat que seran oposició.  


El discurs de Borràs tampoc es pot desvincular de les particulars circumstàncies judicials que afronta la nova presidenta del Parlament, que té al davant una causa judicial per suposada mala praxi a l'administració. De fet, la CUP -que s'ha abstingut- ja ha expressat a través de Carles Riera les seves reserves envers Borràs: "La naturalesa de la causa és política, però l'origen és una suposada mala praxi". D'aquesta manera, les conviccions, però també les estratègies polítiques i les personals es poden acabar trobant en el bateig d'una legislatura d'itinerari, altre cop, incert. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Soc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M'agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. He estat membre de les juntes directives d'Amics de la Unesco de Barcelona i de l'Ateneu Barcelonès. Ubicat en l'esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
29/11/2021

Mentrestant, València

22/11/2021

El mandat de la realitat

15/11/2021

La migradesa unionista

08/11/2021

Entre Keynes i la CUP

02/11/2021

Europa, actor secundari a Glasgow

25/10/2021

Que s'ho facin mirar

18/10/2021

En absència de violència, què?

04/10/2021

L'eurofracàs d'Espanya

28/09/2021

El fantasma de Via Laietana

21/09/2021

El català, cosa de tots?

Participació