opinió

El moment del mar

«A Catalunya ens vam dotar de l’únic marc legal existent a Europa que regula i empara la cogestió pesquera»

per Teresa Jordà , 28 de febrer de 2021 a les 20:00 |
[Aquest article també el signen Raül Romeva, exconseller d'Exteriors, i Meritxell Serret, exconsellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació]

La primavera de 2017 tingué lloc a Nova York la primera Conferència dels Oceans de Nacions Unides, amb l'objectiu de reforçar l'aplicació de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 14: "Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per a garantir un desenvolupament sostenible". Es tractava d'un esdeveniment únic, una reunió d'alt nivell que integrava tots els actors: governs, usuaris del mar, món acadèmic, organitzacions no governamentals i de la societat civil, indústria, etc. per tal de crear un impuls decisiu cap al canvi, això que tan bé captura l'anglicisme de moda, un momentum.  La pandèmia global ha obligat a ajornar, però, la segona Conferència dels Oceans, inicialment prevista pel 2020 a Lisboa i coorganitzada per Portugal i Kènia, en un moment en què bullen les iniciatives de millora de la governança dels mars a tot el món.

 
I aquesta vegada Catalunya ha entomat el repte i està obrint camí. Som part de la solució. Amb uns sectors blaus que proporcionen el 5,4% de l’ocupació i generen el 3,8% del valor afegit brut de l’economia, Catalunya és un dels territoris europeus amb una economia més dependent del mar, tal com reflecteix –per primera vegada- l’informe sobre economia blava a Europa publicat el 2020 per la Comissió Europea. Aquesta riquesa reposa sobre uns serveis ecosistèmics fràgils que cal assegurar mitjançant el desenvolupament d’una política marítima sostenible basada en un model participatiu de governança republicana. I això és precisament la tasca que hem emprès des del govern aquests darrers anys.

 
El juliol de 2019 el Govern de Catalunya va trametre al registre de Nacions Unides dues iniciatives de "compromisos voluntaris" com a contribució a impulsar l'ODS 14, en el marc de la Conferència dels Oceans. Aquestes iniciatives foren validades i acceptades, i són objecte d'actualitzacions periòdiques. Una d'elles gira entorn de l'Estratègia Marítima de Catalunya 2030 (EMC2030), adoptada formalment el juny de 2018 junt amb el primer Pla estratègic 2018-2021. L'altra n'és el model únic de cogestió pesquera aprovat per decret un mes abans, el maig de 2018.

 
L'Estratègia Marítima ha estat l'eina imprescindible per a la definició d'una política marítima a Catalunya. A banda de promoure els sectors econòmics blaus (tant els tradicionals com els emergents) inclou pilars específics sobre sostenibilitat i benestar de la ciutadania, i aposta fortament per la governança. En aquest sentit, l'Estratègia interpel·la no només tots els departaments del govern sinó la pràctica totalitat dels actors institucionals i civils al voltant del fet marítim català. El nou Consell Català de Cogestió Marítima (CCCM) n'és l'òrgan de governança, encarregat de l’impuls i la revisió adaptativa de les diferents línies d'actuació.

En el marc de l'EMC2030 s'han desenvolupat iniciatives inèdites com ara la creació, 35 anys després del traspàs de les competències en recerca oceanogràfica, de l'Institut Català de Recerca per la Governança del Mar (ICATMAR), de la Xarxa Marítima de Catalunya (BlueNetCat) o bé l’establiment de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà. L'ICATMAR genera assessorament científic en suport a l'acció marítima de l'administració, BlueNetCat aplega 600 investigadors de 64 grups de recerca marítima del país entorn d'un programa comú de transferència i innovació blava i la Taula suma les voluntats de 76 entitats del territori pel que fa a la gestió sostenible de les activitats marítimes. Esment a part mereix la canalització dels fons estructurals europeus marítims en estratègies de desenvolupament local participatiu als territoris marítims de Catalunya (actualment a Terres de l’Ebre/Mar de l’Ebre i Girona/Costa Brava), per tal de dinamitzar els actors del territori entorn de l'economia blava.
 
Amb el decret sobre governança de la pesca professional a Catalunya ens vàrem dotar de l’únic marc legal existent a Europa que regula i empara la cogestió pesquera, això és, l'apoderament de representants del món pesquer, científic i  de les organitzacions ambientalistes en la presa efectiva de decisions, juntament amb l'administració i de manera descentralitzada. En els darrers tres anys s'han creat vuit comitès de cogestió pesquera tot al llarg de la costa catalana, que abasten ja el 10% de la producció pesquera del país. El model català de gestió pesquera participativa ha estat guardonat internacionalment i reconegut per la FAO.
 
Hem fet molt, però podríem dir que tot just hem començat. Els reptes són majúsculs, tant com el deute contret pel país amb la seva realitat marítima. Tornem a ser allà d'on mai hauríem hagut de sortir, plenament alineats amb el nostre entorn europeu –el Pacte Verd Europeu ens demana un desenvolupament blau i verd- i internacional, al qual podem per primera vegada aportar models d’èxit testats i fonamentats en la governança republicana, que reconcilia el medi ambient i les persones.
 
I aquí rau també el punt clau. Tot el que hem fet ho hem fet des de la proximitat a la realitat del medi i al costat de la gent que hi viu i en viu. I és que, ¿de debò algú creu que es pot fer d’una altra manera?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Teresa Jordà
Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. A Twitter és @teresajorda
28/02/2021

El moment del mar

Participació