Aquest article es va publicar originalment el 20 de gener de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia 21 de gener no acostuma a ser una data en què es facin grans celebracions, no es fan declaracions institucionals, ni Twitter s'omple de
hashtags en referència seva, però en aquesta data se celebra una de les eines imprescindibles per a la cohesió social, per a la convivència i per a la cultura de la pau. El dia 21 de gener celebrem el Dia Europeu de la Mediació.
La mediació no és més que recuperar l'essència del diàleg per a la gestió dels conflictes que puguin sorgir en diferents àmbits, però avui farem especial èmfasi en la mediació familiar. Sí, les famílies també necessitem de processos per escoltar-nos després de les desavinences, els trencaments i el desgast diari per poder compaginar les necessitats d'uns i altres, especialment en moments tan convulsos com l'actual.
Les mediadores acostumem a dir que el conflicte no és ni positiu ni negatiu i que la seva existència és inevitable. Si només sentíssiu això, què pensaríeu? Què sentiríeu? Segurament emocions vinculades a la negativitat. Com podem viure sempre amb aquests sentiments, doncs? Les mediadores us direm que el conflicte també és una oportunitat, és aprenentatge, és creixement personal, és reforçador de les relacions, però ho és si sabem gestionar-ho de manera positiva.
Les eines i habilitats mediadores es basen en temes en què, en principi, tothom dirà estar d'acord i fins i tot practicar-ho habitualment: el diàleg, el respecte mutu, l'escolta activa, l'assertivitat i l'empatia, entre d'altres. Per què aleshores no sempre resolem els conflictes d'aquesta manera? Per què ens imaginem el pitjor escenari quan algú a la nostra família ens diu "hem de parlar"? Doncs perquè el diàleg també requereix de l'autoresponsabilització i el reconeixement de l'altre i les seves necessitats. Qüestions, a dia d'avui, difícils d'assumir, en una societat certament individualista, centrada en el triomf personal i amb poca tolerància a la frustració.
En el context familiar, les emocions prenen gran part del protagonisme en les nostres interaccions. Aquestes compleixen amb la funció de cura i benestar emocional que es pressuposa en un vincle segur entre les diferents persones que conformen la família. També és cert que aquesta vivència i intensitat emocional apareix en moments de conflicte i es poden generar sentiments de desesperança, enuig, frustració i incomprensió, entre d'altres.
Discutir amb les persones que estimem, com poden ser els nostres fills o filles, toca de ple amb la necessitat de vincle i cura que s'ha esmentat anteriorment. Separar-se de la persona amb qui vam establir una família -més quan hi ha fills presents- és quelcom molt dur i complicat. Vivim en una societat en què l'educació emocional no sempre ha estat present i, fins i tot, arrel del sistema de masculinitat establert, s'ha relegat a un plànol de debilitat i feblesa.
És en aquesta vessant emocional on recau l'essència de la mediació familiar. Totes les professionals que treballem amb famílies, especialment si hi ha menors d'edat en aquestes intervencions, hem d'adaptar-nos i ajustar-nos constantment al seu ritme emocional. No es poden forçar acords, no es pot treballar únicament en el camp dels posicionaments, hem d'anar a les necessitats, a les capacitats moltes vegades auto i heteroqüestionades. Hem d'acompanyar les famílies i els seus integrants en l'acceptació de les emocions, siguin quines siguin, ja que sense això el diàleg, la pressa conjunta de decisions, l'apoderament de la família i la reconstrucció del seu vincle sa i segur serà molt difícil.
Amb la mediació aconseguim restablir el diàleg en un espai neutral, amb l'ajuda d'una professional que acompanya a la família en l'entesa mútua, en entendre les necessitats de cadascuna de les persones, en reescriure una història de conflicte mirant com s'ha arribat a aquest punt, què les uneix, què volen i què demanen per crear una història alternativa però igualment certa. La vida i els esdeveniments que vivim no són com són, són com nosaltres som i com els hem viscut. És per això que cal asseure's, cal mirar en un mateix quina part de responsabilitat té en el conflicte, ja que només així podrà ser part de la solució i, sobretot, cal trobar un objectiu comú pel qual seguir elaborant la nova història de la família, sigui quina sigui la seva composició, el seu present i el seu futur.
A l'Associació in via, tenim una llarga trajectòria en l'acompanyament integral a les famílies i un dels nostres camps d'intervenció és la mediació. Treballem conjuntament amb pares, mares, fills, filles, famílies extenses i noves parelles per a cercar vies de solució a través del diàleg, posant sempre el focus en el benestar i la protecció dels i les infants i adolescents. Treballem per aconseguir un canvi de paradigma en la resolució dels conflictes familiars, moltes vegades judicialitzats per la manca de diàleg. És per això que considerem el 21 de gener s'ha de celebrar, s'ha de reivindicar i hem de posar en valor la nostra eina més fonamental, la paraula.
En definitiva, si volem aconseguir conviure amb el conflicte a casa nostra i que això no ens derrueixi com a família i que puguem preservar el nostre vincle, atenent la seva existència, cal que ens reapropiem i posem en valor el tan mal vist "hem de parlar".
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te'n subscriptor