1
opinió ND

Hi ha catalanofòbia al Tribunal Constitucional?

​«Entre 2019 i 2020, el 84% de les sentències del TC vinculades a l’independentisme o les institucions catalanes han estat desfavorables»

per Aleix Sarri , 28 de desembre de 2020 a les 07:47 |
Quan el dimarts 22 de desembre es va fer publica la sentència del TC sobre la suspensió de Rull i Turull com a diputats al Congrés dels Diputats (avalant-la i per unanimitat òbviament!) va passar força desapercebuda. Ja n’hi ha hagut tantes de sentències negatives per a l’independentisme o de les institucions catalanes!

Curiosament però, el mateix dia el Tribunal Europeu de Drets Humans sentenciava a favor de l’alliberament immediat del polític kurd Demirtas, també diputat electe que no ha pogut exercir. La reacció d’Erdogan va ser afirmar que no complirien la sentència i usar l’exemple espanyol per justificar-se. Al Constitucional espanyol saben que el cas Rull i Turull anirà ara a Estrasburg, i que molt probablement guanyin, però no els importa: primer va la unitat d’Espanya, després els drets humans.


No és el primer cop, ni el segon, ni el tercer. En quin tant per cent de vegades jutja el Tribunal Constitucional espanyol contra l’independentisme o les institucions catalanes?

Doncs en els darrers dos anys, en el 84% dels cops (47 de 56). Entre 2019 i 2020, el 84% de les sentències del TC afectant l’independentisme o les institucions catalanes han estat desfavorables. No és una xifra menor. Aquí s’hi inclou des de la recent denegant a la Generalitat la competència sobre la campanya del consum estratègic de l’ANC, fins a tots els recursos d’empara dels presos per les continues violacions dels seus drets, o la prohibició de poder fer investidures telemàtiques. També qüestions tan importants per a la unitat d’Espanya com la creació d’un impost a les begudes ensucrades, una llei de canvi climàtic amb objectius concrets de reducció d’emissions, provisions diverses del codi civil català o la llei per lluitar contra la pobresa energètica. Per suposat també s’hi inclouen les infames sentències contra les mocions que criticaven la monarquia o que defensaven la restitució del President Puigdemont, més pròpies de una nova inquisició ideològica que d’un tribunal occidental.


Molt sovint, i especialment en el cas de la llibertat dels presos, aquestes sentències triguen dos anys a veure la llum malgrat que la llei diu que un cop admès a tràmit un recurs d’empara ha de resoldre’s en 30 dies. És obvi que l’Estat utilitza tots els recursos disponibles per destruir els líders de l’independentisme, però precisament per això encara hauríem d’explicar més que el fet que el TC tingui una estratègia dissenyada per evitar que les causes arribin al tribunal d’Estrasburg. La persecució política contra l’independentisme a través de totes les branques de l’Estat és indubtable però no la podem donar per segura.

Tot plegat demostra que el Tribunal Constitucional espanyol té una matriu catalanòfoba claríssima. Haurien declarat nul un impost a les begudes ensucrades legislat a Castella La Manxa? Haurien capat una llei de canvi climàtic extremenya? La resposta la tenim en el cas dels toros, prohibits a Canàries l’any 1988 sense cap inconvenient fins que es va fer el mateix a Catalunya el 2010. O en el cas de l’Estatut, en què articles retallats pel TC en el text català continuen vigentment copiats i en vigor al País Valencià o a Andalusia.


Quan un tribunal sentencia en un 84% de les vegades en contra dels membres d’un grup nacional, és que hi ha un problema gravíssim d’odi a la minoria. I com sabem, aquest és el cas. Potser ha arribat el moment que el Parlament reprovi en una moció el propi TC per la seva catalanofòbia i la seva intromissió constant en la vida parlamentària i política del país. O això també serà inconstitucional?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 va passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. Ha publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i és co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). Assessor de Carles Puigdemont al Parlament Europeu i membre de l'executiva de Junts. A Twitter: @aleixsarri.
04/04/2021

De Pasqua i tradicions

21/03/2021

El tancament de caixes de 1899: la «sedició» fiscal dels catalans

21/02/2021

L'Estat no ha canviat, nosaltres sí

11/02/2021

La dimensió internacional del 14-F

24/01/2021

Brexit: l’amenaça fantasma?

11/01/2021

La política internacional catalana: una mirada personal

28/12/2020

Hi ha catalanofòbia al Tribunal Constitucional?

13/12/2020

Minoria nacional

30/11/2020

Memòria d’un confinament, amb Joan Maragall a la Setmana Tràgica

15/11/2020

Adeu a un «petit» activista

Participació