opinió

Tocats de mort

«La justícia vol resoldre el que veu que no fa la política a Espanya: frenar l’independentisme»

per Carme Vidalhuguet , 28 de setembre de 2020 a les 20:00 |
El moment és difícil. Molt difícil. Al marge de la pandèmia, que no s'hi pot deixar, al marge, la inhabilitació del president Torra no farà altra cosa que agreujar-la, la profunda crisi de la política que vivim. D'entrada, perquè més enllà de valorar si per haver d'acabar retirant la pancarta, no s'havia d'haver fet des de la primera amonestació, i de discutir si al balcó de Palau s'han de penjar pancartes o no, el cert és que la mesura és del tot desproporcionada.

Tothom és igual davant la llei, certament; però no tothom és igual davant la justícia. Sobretot davant l'alta magistratura. Ja ho veiem amb els presos polítics. I ara ho viurem amb el president de la Generalitat, perquè el Suprem no inhabilita la persona de Quim Torra, inhabilita el president de la Generalitat. L'inhabilita per independentista, per actuar de manera que les seves accions i les seves actituds –ell mateix reportava aquest cap de setmana la soledat sentida- justifiquin les seves idees.


S'ha de tenir sentit d'allò què és sagrat per cometre sacrilegi i s'ha de tenir sentit de culte per poder-lo profanar. I aquesta sentència del tot desmesurada és redactada ben a gratcient. La justícia vol resoldre el que veu que no fa la política a Espanya: frenar l'independentisme. Però, en nom de la llibertat d'expressió, va massa lluny. Aquesta vegada la diana és el president de la Generalitat, el màxim representant de l'Estat a Catalunya. I amb el president, inhabiliten tota una societat i deixen del tot tocada la democràcia.

Una provocació en tota regla. Mentrestant, l'independentisme continua recelant-se i, lluny d'accions a l'uníson tant de cara a Espanya com de cara a Europa, pel que realment batalla cada formació és per aconseguir, aquí, com més espais de poder (autonòmic!) millor. I, és clar, la societat civil està desconcertada. La política li demana acció i unitat, sabent que sempre respon; mentre ella, la política, cada dia està més desmanegada. ¿Com s'entén si no la diàspora del PDECat, que es definia independentista, amb formacions ara totes altres, i només alguna a favor de la independència? Per què es fracturen Junts i el PDECat i al cap de quatre dies, en plena crisi institucional, ja deixen anar la possibilitat de compartir noms en una mateixa llista?


Aquest país necessita, sense dilació, al costat d'una societat civil consistent, que proves en dona que la té, la consistència d'una classe política intel·ligent, sòlida i formada. La necessita sempre, però davant el procés que hem emprès, llarg i dur, amb una classe política consistent però sense una societat assentada en el seu convincent, al país li costarà. A l'inrevés, també. Amb una classe política feta de mitjanies però amb una societat civil cohesionada, forta i amb valors sòlids podem anar tirant, però no ens en sortirem.

No podem relegar en les entitats en què s'organitza la societat les decisions sobre l'interès públic i l'interès general, perquè és només la política qui disposa dels instruments adequats per prendre-les. I perquè és la política qui té, i ha de tenir, visió de conjunt. Sabent, sempre, que el fet de governar modera. I en tot aquest procés, davant tanta agressió d'Estat, la complicitat entre formacions polítiques i entre política i societat ha de ser mútua. I sincera. Però sobretot ara, que ens han tocat, institucionalment, de mort.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
23/11/2020

El binomi de la pandèmia

11/11/2020

Candidats efectius

26/10/2020

Brúixola Cuixart

12/10/2020

L'accent Companys

28/09/2020

Tocats de mort

31/08/2020

Una Diada sense carrer

18/08/2020

El lloc de la memòria

04/08/2020

L’independentisme parla, però es recela

23/06/2020

La flama de la llengua

08/06/2020

Fer-ne 90

Participació