Les llargues vacances de l'any 20

«És dóna per segur que si la corba de contagis baixa, es dirà que s'allarga fins després de Setmana Santa per consolidar la millora»

per Xavier Rius Sant , 13 de març de 2020 a les 14:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La meva mare va néixer el 1928 a Artés, però el meu avi que era metge, l'any 1935 va trobar plaça a l'Hospital de Sant Pau, i tota la família va marxar cap a Barcelona. Al cap de poc va esclatar la guerra, i donat que a Barcelona patia bombardejos i escassetat d'aliments, els meus avis van decidir deixar la meva mare i als seus germans a la masia d'uns cosins entre Gironella i Olvan. Per la meva mare aquell període, dels 9 als 11 anys, va ser un dels mes feliços de la seva vida. Explicava que corria lliure pel camp com les cabretes, jugant amb nois i noies de les masies properes sense haver d'estudiar ni obeir ningú. Jaime Camino recull aquell període, si bé la trama bèl·lica no permet que sigui tan idíl·lica, en la pel·lícula Las largas vacaciones del 36.

No és cap secret que ningú no creu que el tancament d'escoles, universitats i equipaments lúdics decretat dijous per la Generalitat, s'acabarà el 27 de març. És dóna per segur que si la corba de contagis baixa, es dirà que s'allarga fins després de Setmana Santa per consolidar la millora. I si la cosa no millora, tenint en compte que molts que han estat en contacte amb el virus aquest dies i s'hagin infectat, no tindran els símptomes fins d'aquí dues setmanes, l'escenari pot ser d'un augment, i també s'allargarà el tancament fins el 13 d'abril. I si no es consolidar la millora, potser es decidirà continuar amb el tancament després de Setmana Santa. I l'escenari pot ser que aquest període no lectiu s'allargui fins setembre.


Però més enllà de la tragèdia per la pèrdua de vides humanes, la problemàtica per la gent més gran i els malats crònics, i la crisi econòmica que serà molt pitjor que la de 2008, pel nens i adolescents no seran unes plàcides vacances com la dels nens que van viure la guerra civil sense la pressió de les bombes ni de la gana, en una casa de pagès allunyada del front, durant tota la Guerra Civil.

Ara es demana que els nens i nenes i els adolescents sense escola no vagin a jugar en grup als parcs, que no s'ajuntin a casa d'un d'ells a jugar a la play ni a veure pel·lícules de Netflix, que no quedin en colla per jugar a basquet a la pista municipal, que més a més estarà tancada, que no es reuneixin per anar amb les bicicletes a fer una excursió i la seva festeta amb cocacola i crispetes a la font. Es demana que es quedin tancats a casa o surtin a passejar o en bici sols. Però perquè un període així de tancament d'escoles sigui de felicitat, creixement i aventura cal el grup, la col·lectivitat, la descoberta de nous amics i el poder viure-ho amb amics i amigues. 


Potser sí que alguns es faran addictes dels jocs online sense apostes, i altres descobriran el plaer d'aquelles tardes d'estiu sols a l'habitació, devorant novel·les juvenils. Però per molts serà un enfrontament diari amb el pares que no els deixaran quedar amb la colla o anar a passar la tarda a casa d'una amiga.

I aquest aïllament i aquesta crisi sanitària també pot canviar les relacions afectives i sexuals de molta gent adulta, donat que no ens podem tocar, ni ens podem fer petons. A mi que tinc seixanta anys, em va sorprendre l'aparició de la Sida l'any 1981 amb 22 anys. Ningú no sabia inicialment si s'encomanava amb els petons o amb la suor o el contacte físic. I vam passar d'una sexualitat sense pors a posar murs entre nosaltres. Ara, que no hi ha la pressió religiosa, s'havia normalitzat entre els joves i no tant joves, el poder experimentar sense tabús la sexualitat i les relacions afectives.


A sèries de televisió catalanes com Cites o Merlí i moltes altres a les televisions d'àmbit espanyol i a sèries estrangeres es mostrava la bisexualitat o l'experimentar el sexe en grup o el poliamor, com un joc o aprenentatge que si no hi havia enganys ni mentides, no tenia res de dolent. I deixant de banda el sexe, els mediterranis com nosaltres quan ens trobem amb algú ens donen la mà, en besem i ens toquem. I ara tot això pot canviar i retrocedir molts anys, si no es troba aviat la vacuna o la cura pel coronavirus.

I aquest aïllament serà tòxic també pels adults i la gent gran. Recordo que la gent de Sarajevo, durant els anys de la guerra i el setge de la ciutat, els dies que s'havien de quedar a casa, la manca de subministraments o calefacció motivava que sortís el millor de molta gent. I els veïns es reunien al pis de baix, al soterrani o a la casa que estava més protegida o que sí que tenia llum o gas, i passaven dies sencers escoltant la ràdio, jugant a cartes i bevent cafè turc o rakia, l'aiguardent local. I fins i tot, els dies més freds, podien dormir diverses famílies i veïns a la mateixa casa.

I és que la por, la incertesa del futur o la immediatesa d'una mort aleatòria, que fa viure amb més intensitat el present, sempre és més dolça si es fa en col·lectivitat. Un resant i encomanant-se al tot poderós en col·lectivitat, cosa que també s'està restringint a les esglésies –jo sóc absolutament ateu-, i altres, sense ser incompatible amb la pregària, compartint un cafè, una partida de cartes, una ampolla de vi o una caminada plegats per la muntanya. I ara ens diuen que romandre sols i no tocar-nos és el millor que podem fer per la nostra seguretat i la dels altres. No crec que aquestes vacances de l'any 20 siguin gaire felices.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Rius Sant
Xavier Rius Sant, Barcelona 1959, resident a Moià, és periodista i escriptor especialitzat en temàtiques de seguretat, pau, drets humans, conflictes internacionals, immigració i ultradreta. Els seus últims llibre són Xenofòbia a Catalunya, que tracta el creixement dels grups ultres a casa nostra i la novel·la Amor a la carta.
27/11/2020

El Moianès a mig gas

29/07/2020

Lledoners, de nou

01/04/2020

Esperant l'estiu

13/03/2020

Les llargues vacances de l'any 20

22/02/2020

La nova imatge de Lledoners

06/12/2019

La T-Casual que castiga a usuaris habituals

24/11/2019

Precarietat a barris antics

07/10/2019

Enyorarem Lledoners?

08/08/2019

La Cabra d'Or, quan un poble d'ordre es revoltà

05/07/2019

Papallones invasores i plagues nacionalistes

Participació