OPINIÓ

Tsunamis i aldarulls

«Les bullangues d’aquests dies han deixat al descobert la farsa d’un Govern i una institució de la Generalitat que ha esdevingut un mer decorat»

per Maria Vila Redon , 28 d'octubre de 2019 a les 22:00 |

Fa dues setmanes vaig escriure que la mobilització post sentència només serviria per a donar aire als partits en la seva deriva cap al no res, alhora que exposaria més gent a la repressió. La primera acció de Tsunami Democràtic -de moment, l’única-, convocant a l’aeroport, em va fer dubtar de la meva sospita que era un artefacte controlat pels partits, però van desconvocar aquell mateix vespre i curiosament no hi ha cap acció prevista fins després de les eleccions espanyoles (potser per no perjudicar els partits o directament perquè els organitzadors participen a les campanyes electorals i ja estaran prou enfeinats).

Però l’acció de l’aeroport, amb milers de persones caminant-hi des de Barcelona, va encendre l’espurna a molta gent que va creure que caldria provar noves formes de protesta que alhora fossin una manera de rebel·lar-se contra un procés de proclames buides i som gent de pau i la revolució dels somriures. Perquè cremar contenidors és una forma de protesta més -incívica, si es vol- i homologable a tot el món, per molt que els polítics catalans insisteixen a fer-se seu el marc mental espanyol parlant de violència.



Les bullangues d’aquests dies, protagonitzades per nois i noies joveníssims que han crescut amb la propaganda processista, han deixat al descobert la farsa d’un Govern i una institució de la Generalitat que ha esdevingut un mer decorat després d’haver-se desproveït de la seva pròpia força. El passadís de VIPs de la manifestació de dissabte, amb Pilar Rahola o Laura Borràs fent-se fotos totes joioses, il·lustra molt bé la distància cada cop més gran que hi ha entre la ciutadania i la seva classe política, que ja no és capaç ni d’identificar el ridícul.

De moment, però, no sembla que aquesta distància sigui prou gran per a provocar un gir en la política catalana, i tot s’haurà de degradar molt més abans no prosperin alternatives independentistes que puguin oferir alguna cosa més enllà del "mandat de l’1 d’octubre". Encara és d’hora per dir si els contenidors cremats reforcen el govern o acceleren el seu declivi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
30/03/2020

«Covid-19 i autoritarisme»

16/03/2020

El virus en un país federal

02/03/2020

Crònica d’una tarda de dilluns qualsevol a Dresden

17/02/2020

El castellà, per a les coses importants

03/02/2020

Encara es pot tocar més fons

20/01/2020

El martirologi del president Torra

06/01/2020

El diàleg de l’statu quo

23/12/2019

Convergents

09/12/2019

Rosalía, «gimme more»

25/11/2019

Qüestions de fe

Participació