Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


​L'últim cartutx

«Qualsevol acció de l'Estat respecte als fets de l'1 d'octubre serà per a l'independentisme una causa de mobilització»

per Montserrat Nebrera, 11 de setembre de 2019 a les 21:14 |
La sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de l'octubre del 2017 és l'últim cartutx de què disposa l'independentisme per intentar etzibar una mobilització popular transversal i massiva. Tant és així que la Diada d'enguany s'ha presentat, en paraules de Marta Rovira i com hem vist en un dels eslògans, com l'avantsala a la reacció contra aquella. 

No en sabem el contingut, de la sentència, però ningú sembla dubtar del que per a uns serà tasca exemplaritzant i, per a d'altres, voluntat repressora. Per a tothom és, en tant que pena, la dissuasió que l'Estat vol aplicar a aquelles conductes que considera contràries al sistema polític. En aquest cas, i malgrat el que es diu, l'acció perseguida per la justícia, no és votar ni tenir idees contràries a la constitució; si de cas, ho ha estat actuar d'acord amb aquestes idees en línies que ultrapassen el que l'Estat pot permetre.


I què es pot permetre a l'Estat? En posaré un exemple més proper, Barcelona. Té raó l'alcaldessa quan diu que voler fer veure que Barcelona és Ciudad Juárez amaga una intenció capciosa. En la línia del que Arendt defensa com a acció política i essència del poder, com a màxim es tracta d'una opinió tendenciosa. Però, des de la perspectiva de Strauss, és directament mentida, perquè Barcelona no és una ciutat perillosa. Ara bé, han augmentat els assassinats, els robatoris amb força i les lesions en certes zones de la ciutat, i amb una argumentació que ja va emprar el republicà Rudy Giuliani durant el temps que fou alcalde de Nova York, sabem que la tolerància amb conductes incíviques i transgressores pel fet que el codi penal no les contempli és la llavor on creixen els delictes. No per l' abast de l'acció, sinó per la percepció de la inacció institucional.

Però la permissivitat, exigida i criticada a parts iguals al governant, és un continu amb difícil aturador: Una diada multitudinària, una manifestació d'enuig davant d'una conselleria, el bloqueig a una secretària judicial, potser una declaració de trencament del sistema… conjugades i en línia de tendència, poden ser conductes intolerables per a l'Estat com a fórmula d'ordre i seguretat per garantir les llibertats de tothom. Fins i tot encara que després es digui que tot va ser una broma o un "farol". Com es condemna l'assalt a un banc amb una pistola de joguina. Com és responsable qui amenaça de colpejar algú si aquest, espantat, cau enrere i es mata, ni que després aquell juri i perjuri que tot era una broma.

Igual que condemnem Colau per la seva permissivitat amb l'incivisme, que ella en diu "pluralitat cultural", hauríem de criticar l'Estat si fa veure que no passa res quan la corda tibada és en risc de trencar-se. Però qualsevol acció seva a aquest respecte serà una causa de mobilització. La sentència sobre els fets de l'1 d'octubre pot ser, en la perspectiva analitzada i en la dinàmica que ha adoptat avui la Diada, l'últim cartutx en una mobilització ciutadana que, tot i minvada, continua essent, com s'ha vist, molt significativa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
11/09/2019

​L'últim cartutx

28/08/2019

Una Diada de tothom

14/08/2019

Prioritats

31/07/2019

Propòsit per al mes d'August

03/07/2019

​La torradora d’Hinojo

19/06/2019

Mediocres i fanàtics

06/06/2019

Solucions d’alçada

27/05/2019

Una reflexió sobre Barcelona

22/05/2019

​Se'ls ha vist el llautó

11/05/2019

Reincidir

Participació