Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

Hiperventilats i salvapàtries

«Amb una CUP fora de combat, els retrets entre ERC i les múltiples formes de l'espai convergent s'aniran reproduint fins a les sentències»

per Maria Vila Redon, 15 d'octubre de 2018 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La setmana passada els partits dits independentistes van perdre la majoria parlamentària després d'un espectacle més aviat galdós al voltant dels vots dels diputats suspesos. L'aberració que suposa alterar majories parlamentàries no ens ha de fer oblidar que, de fet, el parlament ja no servia de gran cosa des del moment que va acceptar que un magistrat podia vetar candidats a la presidència que havien estat escollits democràticament com a diputats.

Amb una CUP fora de combat, els retrets entre ERC i les múltiples formes de l'espai convergent s'aniran reproduint fins a les sentències, moment en què el xantatge emocional trobarà un camp ben adobat per convocar eleccions mentre uns acusen els altres d'haver-se rendit per covardia i per interessos partidistes.


Mentrestant, la política catalana anirà degenerant cada vegada més, potser s'aprovaran els pressupostos generals de l'estat amb algun escarafall, el govern s'empassarà tots els gripaus mentre va buidant les paraules de significat ("fer república") i, tot brandant el llaç groc i pujant muntanyes per la llibertat, encara acusarà de violentes les protestes de la gent que els reclama un mínim d'honestedat.

A banda de l'escut dels presos com a xantatge emocional permanent, que tots comparteixen, hi ha dos tipus de respostes a les crítiques per part de l'entorn dels partits: des del món d'ERC s'acusa d'hiperventilats els crítics, mentre que el món convergent respon als retrets atiant el simbolisme buit i enganyant la parròquia per girar-la en contra dels primers.

Totes dues reaccions són cíniques i perverses: d'una banda, s'ha de tenir molta barra per acusar d'hiperventilats els qui de bona fe s'han cregut allò que, fins ara, se suposava que eren els teus propis plantejaments. De l'altra, s'han de tenir molt pocs escrúpols per voler fer quedar l'altre com un covard quan tu mateix tampoc no saps què fer ni estàs disposat a arriscar res.

Quan parlo d'arriscar no em refereixo a desobeir perquè sí, sinó simplement a començar a admetre el fracàs i fer-se'n responsables, traçar una estratègia que no impliqui regalar investidures ni pressupostos a l'estat a canvi de res, defensar la poca sobirania que li queda al parlament renunciant als càrrecs si fa falta. En definitiva, deixar de prendre el pèl a la gent. No hauria de ser tan difícil.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
16/09/2019

L'arrossegament de Netanyahu

05/08/2019

L'ase dels cops

22/07/2019

Més residuals que mai

08/07/2019

Les trampes del «30 minuts» sobre el català

24/06/2019

Hong Kong sota el gegant xinès

10/06/2019

Eixamplar la base dels altres

28/05/2019

No ens n'hem sortit, però això és el principi

30/04/2019

Més enllà del resistencialisme

15/04/2019

La cruïlla d’Israel (segona part)

01/04/2019

La cruïlla d'Israel

Participació