Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

la veu de nació

Votar gratis Pedro Sánchez

«Costa molt trobar diferències entre PP, PSOE i Cs. Per això ERC i PDECat s'ho haurien de pensar molt bé abans d'avalar un nou govern espanyol que no suposi un canvi significatiu en la gestió del procés»

per Ferran Casas, 25 de maig de 2018 a les 15:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ens vam equivocar. El dimecres al vespre la majoria de mitjans vam creure que amb l'aprovació dels pressupostos espanyols, votats també per Ciutadans i el PNB, Rajoy tindria gasolina per acabar la legislatura. Que el 2019, any electoral (municipals, autonòmiques a la majoria de comunitats, europees i, tal vegada, catalanes), el líder del PP podria prorrogar els comptes i capejar el temporal per arribar a 2020 amb una perspectiva acceptable. La sentència del cas Gürtel, que constata el finançament sostingudament irregular del partit del govern amb una caixa B que servia tant per arreglar la seu com per pagar sobresous als seus dirigents -inclòs Rajoy-, ha precipitat les coses.

Pedro Sánchez, que després d'un resultat electoral nefast a les urnes l'estiu de fa dos anys va recuperar el lideratge del partit sense treure'l de l'atonia, ha decidit prendre la iniciativa amb una moció de censura cavalcant sobre l'enorme desgast del partit del govern. Fins ara havia mirat de competir amb Podem pel vot de l'esquerra, però en els darrers mesos, condicionat pel procés català, ha decidit competir amb Ciutadans, que a les enquestes treu rèdit del seu frontisme, que aquest mateix divendres hem tornat a observar al Parlament.


Per això, amb el PSC totalment arrenglerat, el líder socialista ha passat de proposar obrir un procés de reforma de la Constitució en clau federal -era la seva condició per donar suport al 155- a insultar dia sí i dia també el president de la Generalitat i demanar reformes del codi penal per assegurar que el delicte de rebel·lió no grinyoli a l'hora d'aplicar-se. Ho té perdut però intenta competir en radicalitat espanyolista amb Albert Rivera.

Sánchez vol els vots de Podem i Ciutadans per arribar a la Moncloa i ofereix a Rivera, per fer-li digerible el tràngol de fer pinya amb Pablo Iglesias, convocar eleccions abans que la legislatura acabi formalment. Els espanyolistes, que no tenen capacitat legal per impulsar una moció de censura pròpia -calen 35 escons i en tenen 32-, intentaran obrir una negociació a dues bandes. Oferiran a Rajoy avortar la moció de censura del PSOE si es compromet a convocar d'immediat eleccions. I si no se'n surten, negociaran amb Sánchez.


Sánchez té en la moció de censura una fantàstica eina per desgastar Ciutadans, que després de votar els pressupostos del PP corre el perill de quedar arrenglerat amb un partit marcat per l'estigma de la corrupció i la incapacitat absoluta de gestionar el procés català. De fet, la clau catalana pesa molt. El PSOE afirma que vol refer ponts a Catalunya però menysprea els vots de les formacions que plantegen un model d'estat alternatiu o posen l'accent en el dret a decidir, ja siguin catalanes o basques. No està disposat a fer cap concessió ni a introduir cap canvi en la gestió del procés català. De fet, Sánchez va donar fa uns dies el seu vist-i-plau al manteniment del 155.

Si Sánchez acaba aconseguint, com vol, el sí de Ciutadans i el de Podem alhora no li caldran els vots de ningú més perquè amb 188 dels 350 escons serà president. Si no aconsegueix el sí de Rivera haurà de decidir si es limita a posar-li el dit a l'ull o, per contra, als 156 vots del PSOE i Units Podem prova de sumar-hi, per arribar als 176 necessaris, els 25 de les formacions sobiranistes i progressistes. ERC i el PDECat hauran d'acabar de debatre en els propers dies quina es la seva posició, si donen els seus escons de franc a Sànchez o, arribat el cas, demanen contrapartides, encara que siguin simbòliques, a canvi. Després de les eleccions de desembre de 2015 i juny de 2016 van oferir els seus vots sense cap contrapartida i ell els va rebutjar perquè no volia ser "ostatge" dels que volien trencar Espanya, si convenia de forma unilateral.


Però fins i tot aleshores era evident que aquell PSOE, que prometia una reforma constitucional, incorporava matisos que el diferenciaven del PP. Set mesos després de l'aplicació del 155, amb Catalunya sense govern efectiu i amb presos i exiliats, costa molt trobar les diferències entre uns i altres (potser el que està a punt de passar a l'ajuntament de Badalona n'és un exemple). El canvi a Espanya pot ser més positiu que negatiu, és cert. Altra cosa, però, és votar el PSOE sense que això es tradueixi en cap canvi significatiu en la gestió del procés i alimentar, de retruc, encara més el discurs espanyolista de Rajoy i Rivera.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Coautor dels llibres Començar de nou i I tot això com es paga? A Twitter: @Ferrancm.
29/11/2019

Per fi les esquerdes

22/11/2019

Temps de pedalar

15/11/2019

Diàleg «a Catalunya»? Parlem-ne

08/11/2019

El somriure glaçat

01/11/2019

El falcó Sánchez

25/10/2019

Marina, cinc motius per ser-hi

19/10/2019

Laberint sense final

11/10/2019

La solució Marchena

04/10/2019

Fotografia de l'urna que ningú volia

20/09/2019

Fan nosa els presos?

Participació