Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

​Pastanaga o eleccions

«ERC i el PDECat han pervertit la idea de la independència per tapar que no hi ha cap intenció de tirar endavant el mandat de l’1 d'octubre»

per Maria Vila Redon, 30 d'abril de 2018 a les 20:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de l’1 d’octubre, l’independentisme no ha fet res més que deixar passar oportunitats. Ho va fer després de l’1 d’octubre, quan el govern va optar per no proclamar la independència un cop fets públics els resultats. Ho va fer després del 21-D, quan va guanyar unes eleccions imposades per un estat que tenia coll avall que les guanyaria –i per això les va convocar- i va preferir anar a remolc del jutge Llarena. Ho va fer després de la detenció de Puigdemont, quan el carrer va tornar a mobilitzar-se entomant el “Puigdemont, president” mentre el Parlament anava proposant candidats per allò tan vell de carregar-se de raons. I ho va fer al cap d’uns dies, quan la justícia alemanya va deixar Puigdemont en llibertat i va descartar extradir-lo pel delicte de rebel·lió. 

ERC i el PDECat es van presentar a les eleccions del 21-D parlant de “república” i, igual que el 27 d’octubre quan van fer veure que declaraven la independència, no han fet més que pervertir-la i folkloritzar la idea de la independència per tapar allò que és claríssim: que no hi ha cap intenció de tirar endavant el mandat de l’1 d’octubre.


Elsa Artadi va dir dimecres passat en una entrevista a Vilaweb que “hem entrat en la ratera on volien que entréssim i hem de sortir-ne”, que traduït vol dir: “Hem jugat al gat i la rata amb l’estat per donar peixet als votants independentistes, però se’ns acaba el temps de la pastanaga i ben aviat proposarem un candidat ben autonomista que agradi a l’Estat mentre anem prometent que investirem Puigdemont quan la llei de presidència deixi d’estar suspesa, perquè evidentment també hem de fer veure que no ens esperàvem  trobar-nos amb aquestes traves”. 

D’aquí a uns dies, potser sota alguna fórmula estrambòtica de consells de la república que tampoc no estalviarà querelles, Junts per Catalunya proposarà un candidat que serà del gust del govern espanyol –encara que això tampoc no impedirà que la Generalitat segueixi estant intervinguda pel mecanisme que sigui. No serà Puigdemont ni durà un programa de desplegament de la república. La CUP haurà de decidir aleshores si converteix la seva abstenció en un "no", o si s’estima més allargar la pastanaga del procés. Sense catarsi, l’independentisme no podrà sortir d’aquest fangar i començar a dir la veritat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
16/09/2019

L'arrossegament de Netanyahu

05/08/2019

L'ase dels cops

22/07/2019

Més residuals que mai

08/07/2019

Les trampes del «30 minuts» sobre el català

24/06/2019

Hong Kong sota el gegant xinès

10/06/2019

Eixamplar la base dels altres

28/05/2019

No ens n'hem sortit, però això és el principi

30/04/2019

Més enllà del resistencialisme

15/04/2019

La cruïlla d’Israel (segona part)

01/04/2019

La cruïlla d'Israel

Participació