Opinió

La presó i els voltors

«Legislar en calent sobre l'eufemisme de presó permanent revisable, que no és altra cosa que pena de presó a perpetuïtat, atempta contra els drets humans»

| 16/03/2018 a les 20:02h
Ahir al matí el Congrés dels Diputats debatia sobre la presó permanent revisable, una figura penal que va ser introduïda pel Partit Popular. Enguany, el debat té un to especialment oportunista després de la mort de Gabriel Cruz. La ràbia sobre assassins i assassines de menors o per agressions sexuals greus és a flor de pell de la societat, com s'utilitza ara el debat és força repulsiu a la meva manera d'entendre.

Jo també tinc ràbia, molta, per aquests assassinats, per aquestes agressions però també per les retallades de llibertats i drets que, basant-se en la inseguretat, alguns ens estan immergint. Aprofitar el moment i legislar en calent per endurir aquesta figura penal és un cop més una cortina de fum. Es posen floritures i bones paraules a pràctiques que voregen fora llei.


La proposta ve de la mà del Partit Popular i Ciutadans, qui curiosament no s'han oposat a les demandes que hi ha hagut a cantants o titellaires a qui han criminalitzat sense miraments. Han impulsat una manera d'aplicar la llei per sobre de valors democràtics i humanitaris. Volen imposar una conformació social en el que la convivència estigui contaminada per l'odi i determinista socialment.

Curiosament es basen en un tipus de delictes sobre el que la presó permanent no és una prevenció. Podem parlar de polítiques de prevenció de delictes sexuals, de serveis a l'abast de les víctimes, la sensibilització, això són eines imprescindibles per a prevenir els delictes sexuals i si, també el càstig penal però no deixa de ser preocupant que el càstig penal aplicat al brutal agressor, demostrat clarament en un vídeo, d'una dona a Alacant va ser de dos anys i posteriorment rebaixada pel tribunal a 9 mesos. És a dir, aquells que s'exclamen i demanen enduriment de penes han retallat o donat suport a retallades en serveis i polítiques de prevenció i han assistit a la impunitat dels agressors sense torbar-se.

Curiosament, el govern de M.Rajoy ha concedit, des del 2011, 783 indults, el 54% dels quals tenia un informe contrari o desfavorable a concedir-los per part d'instàncies judicials o la mateixa fiscalia. Entre aquests indults hi ha hagut el del conductor kamikaze que va conduir en contra direcció per l'AP-7; el d'un constructor que va tancar al seu despatx, agredir i amenaçar de mort una arquitecta municipal; i un guàrdia civil condemnat per gravar amb un mòbil una agressió sexual mentre reia de la víctima. No es va concedir, en canvi, l'indult a un jove condemnat per pagar 79,20 euros amb una targeta de crèdit falsa. Tampoc es va indultar una dona condemnada per injúries a una monja a qui acusava d'haver robat criatures durant el franquisme -un indult que sol·licitava SOS Bebés Robados-.

Curiosament, també el Tribunal Suprem va declarar l'any 2015 que "les condemnes s'imposen per ser completes en principi, sigui com anés l'extracció social del condemnat, perquè no hi ha una classe de delinqüents, sinó una delinqüència de classe", tot denunciant el populisme en el suport social a alguns indults de personatges de rellevància pública. Així les lleis i els indults, és evident, no s'apliquen de la mateixa manera però el populisme polític fa escarafalls quan demanen l'enduriment de mesures de ressò que són considerades pràctiques.

La societat democràtica és, o hauria de ser, construïda d'acord amb els drets i llibertats. És evident que molts delictes han de tenir càstig punitiu però legislar sobre l'eufemisme de presó permanent revisable, que no és altra cosa que pena de presó a perpetuïtat, atempta contra els drets humans. Així ho va manifestar el relator especial de Nacions unides i així ho han reclamat 107 catedràtics i catedràtiques de dret penal de totes les universitats del Regne d'Espanya.

Sortosament el cop ahir es va aturar al Congrés. Potser una sola pregunta acabaria amb mots argument a favor d'aquest enduriment. Ens farà una societat millor el fet de tenir gent a la presó de per vida? El que és segur és que no és una mesura que afecti la comissió de delictes greus i compromet valors i drets que es consideren fonamentals.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Vivim en un món violent
Anònim, 16/03/2018 a les 23:58
+0
-0
I els politics i la policia estan per defensar-nos. Però per ser més efectiva la funció punitiva de la societat ha d' existir una informació / desinformació al ciutadà eficient, per això es tenen uns medis de comunicació que s' han de recrear quan una desgràcia apareix. Es juga amb la compassió de la gent.
Estem en una societat amb molta gent molt ben preparada, en teoria. En teoria el que hauria de ser la millor generació humana de la història, en quant a coneixement, o bé, la generació més ben preparada de la història. Però en realitat aquesta generació, potser es recordarà com la generació de les regressions de drets sense resposta, sense revelar-se. L' egocentrisme, l' egoisme com a màxim exponent.
I en lloc de ser crítics amb el que passa, alhora no ens informem adequadament. Això es el que volen els autoritaris, una societat dòcil i que sigui poc intel.ligent i poc informada.
Algunes consideracions
Andreu_p, 17/03/2018 a les 10:12
+0
-0
On anirem a parar.
Sempre veig que parlen d'endurir penes per tot. Passa una cosa que alarma a la societat, i a continuació a endurir penes... Però mai es parla de la direcció contrària. Al final per robar 5 euros ens tancaran 20 anys de presó.
Parles d'un cas rar. Un que va fer una agressió sexual a Alacant (tu hi poses "brutal", però com que no en conec els detalls, no ho sé), i que li han posat 2 anys. El què veig és que en tema agressions sexuals les penes son immenses. Probablement no obeeix a criteris científics de la quantitat de mal que fan aquestes agressions sinó de la pressió de les anti-homes, que actualment ho manen tot.
Jo, (home), al llarg de la vida he patit diferents agressions sexuals. Dues de molt lleus per part d'un altre home, una de molt lleu per part de dona, una de considerable per part d'home i un assetjament continu durant dos anys per part de la ex.
Als homes ens ha d'afectar més ja que psicològicament son més febles (segons la ciència psicològica), jo mai ho he denunciat, però quan penso el mal moral que aquestes agressions em van fer, crec que és excessiu les penes de presó que condemnen a alguns que han fet coses semblants, però a dones. Això que dic ara, no ho pot dir cap personatge públic perquè elles se'l carregarien. Per tant les penes per aquest tipus de delicte cada vegada seran més exagerades. Mai poden baixar.
Assassinar és infinitament pitjor que violar. Unes dades: a Catalunya, de mitjana els homes que maten persona, passen 17 anys a la presó. Les dones que maten persona passen 7 anys a la presó i els homes que violen dona passen uns 8 anys a la presó. (Tot això mitjana efectiva, les condemnes normalment eren superiors).
Arribaríem a la conclusió que una dona que mata té més poca importància que un home que viola.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Porta
Tècnica en imatge fílmica, he treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. A Twitter: @carmeporta.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Un dels concerts de «Cultura contra la repressió», a Santa Perpètua de Mogoda | Òmnium Cultural
01/01/1970
La jornada festiva d'aquest 22 d'abril a Santa Perpètua de Mogoda ha coincidit amb el 43è aniversari de Jordi Cuixart, actualment a la presó | L'esdeveniment ha servit per reivindicar el fet cultural com "un dels millors instruments per recuperar aquestes llibertats perdudes"
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres