Opinió

Una República en col·lectiu

«Cal fer un pas endavant, comprometre'ns a avançar i organitzar-nos per construir valors republicans. I fer-ho perquè el bé comú no depengui d’institucions»

per Àngels Martínez i Albano-Dante Fachin, 12 de febrer de 2018 a les 22:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La utopia republicana està empantanada, diuen uns, s'ha saltat les lleis i ha fet retrocedir dècades les conquestes autonòmiques de Catalunya, mentre altres afirmen que el sobiranisme ha pres un camí de trànsit massa perillós perquè posa "la fi per sobre del mitjà (...) precisament en el debat sobre la recuperació de l'autogovern i de les institucions catalanes, en aquests moments en mans del PP". En els dos casos, es culpa del deteriorament de les condicions de vida de la població a la dèria sobiranista, contraposant la lluita pels drets socials a la lluita pels drets nacionals. Com si una muralla de la Xina separés drets socials, culturals i nacionals. La repressió desfermada amb fonaments jurídics i de legalitat més que dubtosos empresona i converteix en ostatges víctimes innocents mentre suposats amics i enemics les presenten, sense cap mena de vergonya, en botxins.

Ambdues afirmacions parteixen del camp que s'accepta en general "de les esquerres". És evident que no passa -ningú- pels millors moments, ni pels més lúcids. Ningú, ni en l'àmbit individual ni tampoc de partit, sembla poder trobar una sortida relativament fàcil d'aconseguir i que sigui, a més a més, compatible amb els estàndards europeus. Podria utilitzar-se com a simbolisme el que hem vist sovint aquests dies a les carreteres: un cotxe atrapat en un clot que amagava dos dits de neu. Un clot que es va fent més gran a mesura que la roda es va enfonsant mentre el conductor dona gas sense parar i mou inútilment el volant a dreta i esquerra. Totes les persones que s'han trobat en una situació semblant saben quina és l'única manera segura de sortir-se'n. Però encara que s'aconsegueix col·locar en una superfície resistent i llisa sota la roda per fer avançar el cotxe fora del clot, calen molts més braços que ajudin, noves mans que empenyin, gent generosa i conscient disposada a fer l'esforç i treure el vehicle de l'atzucac perquè pugui seguir avançant.


Quan la justícia no juga prou net

També n'hi diuen lawfare, però no se senten veus potents que denunciïn la manipulació de les lleis des de l'alçada de la democràcia. Costa d'entendre (i dol) que des de l'esquerra es posi sols la mirada en la utilització (que consideren vulneració, sigui pretesa o no, volguda o no) de lleis i reglaments, i en procediments conculcats i declaracions sota pressió de les víctimes polítiques, ometent o menystenint el que ens ha fet créixer i transformar realment com a col·lectiu i és llavor de poble digne: les jornades de l'1-O, del 3-O, del 8 de novembre i les lluminoses reivindicacions per la tornada dels presos polítics són actius que cal tenir molt presents, en primer pla. No val a dir que s'ha de passar plana. Al contrari. Cal fer-los valdre perquè són actius ben nostres, fites imprescindibles per entendre el context. Per valorar el moment polític i per establir prioritats. I per mantenir les forces, obstinadament insubmises.

Contraposin les concentracions i manifestacions, les organitzacions socials (des d'Òmnium als CDR) i el resultat del 21-D amb les pretensions del cantó tan fosc de la força bruta del 155. Perquè malgrat la utilització abusiva i contrafeta de la Constitució, la voluntat de construir i defensar sobirania popular es manté i creix. I més que ho farà quan ens adonem que cal parlar, sobretot i sense complexos. I ja sortits de l'atzucac, d'enfilar un camí d'utopies republicanes properes, possibles i necessàries. I fer-ho.

Publicava Oriol Junqueras ja fa uns quants anys, el juny del 2008, contraposant la monarquia als valors republicans, que "en època contemporània, la república està vinculada al concepte de sobirania nacional (...) entesa com el poder polític d'una comunitat humana que no està sotmesa a cap altre poder. Així, per exemple, al segle XIX, el republicanisme és percebut com a garantia de la meritocràcia enfront dels privilegis. I, més en concret, per als catalans, la república es contraposa a la monarquia espanyola (...), entesa (la república) com a sinònim de llibertat personal i d'independència nacional.

El pensament republicà, doncs, gira al voltant d'una societat organitzada, segons els valors de la llibertat, de la justícia i de la comunitat d'interessos".

Cal, doncs, en la mesura que puguem, fer un pas endavant, comprometre'ns a avançar i organitzar-nos per construir valors republicans. I fer-ho perquè el bé comú no depengui d'institucions que poden representar-nos o no, sinó per assegurar que sí, i sempre, ens representen. Deia també, en el mateix text, l'avui pres polític i ostatge del 155, Oriol Junqueras, que "les persones han d'entendre que el mateix interès forma part del bé comú. Només així arrelarà en els ciutadans el sentiment de resistència contra la supèrbia i l'arrogància".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Àngels Martínez i Albano-Dante Fachin
12/02/2018

Una República en col·lectiu

Participació