Opinió

Una República en col·lectiu

«Cal fer un pas endavant, comprometre'ns a avançar i organitzar-nos per construir valors republicans. I fer-ho perquè el bé comú no depengui d’institucions»

La utopia republicana està empantanada, diuen uns, s'ha saltat les lleis i ha fet retrocedir dècades les conquestes autonòmiques de Catalunya, mentre altres afirmen que el sobiranisme ha pres un camí de trànsit massa perillós perquè posa "la fi per sobre del mitjà (...) precisament en el debat sobre la recuperació de l'autogovern i de les institucions catalanes, en aquests moments en mans del PP". En els dos casos, es culpa del deteriorament de les condicions de vida de la població a la dèria sobiranista, contraposant la lluita pels drets socials a la lluita pels drets nacionals. Com si una muralla de la Xina separés drets socials, culturals i nacionals. La repressió desfermada amb fonaments jurídics i de legalitat més que dubtosos empresona i converteix en ostatges víctimes innocents mentre suposats amics i enemics les presenten, sense cap mena de vergonya, en botxins.

Ambdues afirmacions parteixen del camp que s'accepta en general "de les esquerres". És evident que no passa -ningú- pels millors moments, ni pels més lúcids. Ningú, ni en l'àmbit individual ni tampoc de partit, sembla poder trobar una sortida relativament fàcil d'aconseguir i que sigui, a més a més, compatible amb els estàndards europeus. Podria utilitzar-se com a simbolisme el que hem vist sovint aquests dies a les carreteres: un cotxe atrapat en un clot que amagava dos dits de neu. Un clot que es va fent més gran a mesura que la roda es va enfonsant mentre el conductor dona gas sense parar i mou inútilment el volant a dreta i esquerra. Totes les persones que s'han trobat en una situació semblant saben quina és l'única manera segura de sortir-se'n. Però encara que s'aconsegueix col·locar en una superfície resistent i llisa sota la roda per fer avançar el cotxe fora del clot, calen molts més braços que ajudin, noves mans que empenyin, gent generosa i conscient disposada a fer l'esforç i treure el vehicle de l'atzucac perquè pugui seguir avançant.


Quan la justícia no juga prou net

També n'hi diuen lawfare, però no se senten veus potents que denunciïn la manipulació de les lleis des de l'alçada de la democràcia. Costa d'entendre (i dol) que des de l'esquerra es posi sols la mirada en la utilització (que consideren vulneració, sigui pretesa o no, volguda o no) de lleis i reglaments, i en procediments conculcats i declaracions sota pressió de les víctimes polítiques, ometent o menystenint el que ens ha fet créixer i transformar realment com a col·lectiu i és llavor de poble digne: les jornades de l'1-O, del 3-O, del 8 de novembre i les lluminoses reivindicacions per la tornada dels presos polítics són actius que cal tenir molt presents, en primer pla. No val a dir que s'ha de passar plana. Al contrari. Cal fer-los valdre perquè són actius ben nostres, fites imprescindibles per entendre el context. Per valorar el moment polític i per establir prioritats. I per mantenir les forces, obstinadament insubmises.

Contraposin les concentracions i manifestacions, les organitzacions socials (des d'Òmnium als CDR) i el resultat del 21-D amb les pretensions del cantó tan fosc de la força bruta del 155. Perquè malgrat la utilització abusiva i contrafeta de la Constitució, la voluntat de construir i defensar sobirania popular es manté i creix. I més que ho farà quan ens adonem que cal parlar, sobretot i sense complexos. I ja sortits de l'atzucac, d'enfilar un camí d'utopies republicanes properes, possibles i necessàries. I fer-ho.

Publicava Oriol Junqueras ja fa uns quants anys, el juny del 2008, contraposant la monarquia als valors republicans, que "en època contemporània, la república està vinculada al concepte de sobirania nacional (...) entesa com el poder polític d'una comunitat humana que no està sotmesa a cap altre poder. Així, per exemple, al segle XIX, el republicanisme és percebut com a garantia de la meritocràcia enfront dels privilegis. I, més en concret, per als catalans, la república es contraposa a la monarquia espanyola (...), entesa (la república) com a sinònim de llibertat personal i d'independència nacional.
El pensament republicà, doncs, gira al voltant d'una societat organitzada, segons els valors de la llibertat, de la justícia i de la comunitat d'interessos".

Cal, doncs, en la mesura que puguem, fer un pas endavant, comprometre'ns a avançar i organitzar-nos per construir valors republicans. I fer-ho perquè el bé comú no depengui d'institucions que poden representar-nos o no, sinó per assegurar que sí, i sempre, ens representen. Deia també, en el mateix text, l'avui pres polític i ostatge del 155, Oriol Junqueras, que "les persones han d'entendre que el mateix interès forma part del bé comú. Només així arrelarà en els ciutadans el sentiment de resistència contra la supèrbia i l'arrogància".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Bones paraules
Anònim, 13/02/2018 a les 00:25
+0
-0
Sabis consells i bones intencions.
El cas es que tinc la percepció d'haver tallat la carn fins a l'os i ja no puc avançar amb el ganivet de la carn. Cal canviar l'eina. Cal trencar l'os.
Cal protestar més i més alt i més fort.
El rellotge corre i gent honrada es podreix a la pressó que ha muntat la mafia corrupta.
Que sí, que sí...
Anònim, 13/02/2018 a les 00:47
+0
-0
El país en el que yo vivo, es una democracia, una monarquía parlamentaria. No es la monarquía de Felipe II precisamente, es una monarquía del S XXI, es decir que ni pincha ni corta. No sé en qué mundo vive usted. Esa parte de España en la que usted vive es tan suya como mía y cuando me dé la gana viviré y trabajaré en ella, pues tengo todo el derecho del mundo, yo y mis descendientes. ¿Quién se cree usted que es para apropiarse de lo que no le pertenece?
Pero consuélese, vive en un país que sabe defender los derechos de TODOS sus ciudadanos, eso también es democracia.
Una cosa hay que tener clara
Español indepe, 13/02/2018 a les 11:07
+0
-0
Todo depende de lo que hagamos en Cataluña.

España va a utilizar todos los medios (incluso los legales y legítimos) para defender la unidad y, cómo no, la gallina de los huevos de oro.

Me preocupa mucho ver cómo España va todos a una (partidos, medios, ciudadanía) y sin autocríticas ni empanadas mentales y aquí los partidos indepes parecen más preocupados en explicar por qué no van a desobedecer a Rajoy y al TC en lugar de desobedecer de una vez.

La fuerza de España no es la policía, los tribunales, las mentiras... La fuerza de España es la inacción y el miedo catalanes.
Ja no saben que fer
B. Runner, 13/02/2018 a les 12:21
+0
-0
L'ostracisme és molt dur.
Aquest parell no saben que fer per a continuar en el "candelero".
Es venen per un plat de llenties.
Nuestros Políticos no quieren hacer Política
Anònim, 13/02/2018 a les 14:12
+0
-0
Creo no ir desencaminado si digo que el escenario republicano pasando por Madrid es cercano a lo imposible. Sigo sin entender porque el espacio de los Comuns y el independentismo son incapaces de hacer Politica y sacar a la gente de este sinsentido. A mi entender este entendimiento pasa por superar el restrictivo marco constitucional y que transaccionen la aceptación de una relación de corte confederal: Un Estado independiente -no dependiente, no supeditado a Madrid- con la oferta de un Tratado de cooperación diferencial -de Unión si se quiere-, permanente e indefinida con los Pueblos de España. Una España republicana estaría más cerca de ser posible sumando esta mayoría clara en Cataluña
Monarquía
Anònim, 13/02/2018 a les 16:28
+0
-0
Ahora va a resultar que Gran Bretaña o Suecia no son países democráticos en los que no existe soberanía nacional.
En cambio en Cuba y Venezuela sí. Las repúblicas o monarquías no son ni buenas ni malas, depende de sus ciudadanos, y me temo una república catalana sería la peor de las dictaduras, o no se acuerdan del periodo 36-39

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Àngels Martínez i Albano-Dante Fachin
01/01/1970
JxCat i ERC preveuen tornar a l'estadi anterior a l'aplicació del 155, que va suprimir les delegacions catalanes | El front internacional serà un element clau de l'executiu, tot i que Afers Exteriors podria perdre la categoria de conselleria i integrar-se a Presidència
01/01/1970
El Parlament Europeu admet a tràmit una petició del col·lectiu "No callarem" que denuncia la "vulneració sistemàtica de drets fonamentals a l'Estat"
01/01/1970
Ramón Rodríguez Arribas, que també va ser magistrat al Tribunal Suprem, en contra del referèndum pactat: "Quin pare dialogaria sobre la prostitució de les seves filles?"
Joan Serra Carné | 8 comentaris
01/01/1970
Els diferents criteris utilitzats per executar o descartar la presó preventiva generen "perplexitat" també entre els experts consultats per NacióDigital, que hi veuen massa marge per a l'"abús poder" | "L'aplicació de la norma pot ser arbitrària i, fins i tot, surrealista", exposa Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC
Marta Sánchez ha encetat un debat sobre l'himne d'Espanya. | Europa Press
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
Tots els intents de lletrejar la Marxa Reial del segle XVIII han fracassat | El constitucionalista Daniel Guerra (Universitat de Sevilla) creu que no és un tema prioritari, però de fer-se, hauria de subratllar el liberalisme i la diversitat
L'obra de Santiago Sierra, censurada | Youtube
Esteve Plantada | 5 comentaris
01/01/1970
En menys de 24 hores s'ha conegut la condemna al raper per les seves lletres, la retirada del mercat d'una novel·la sobre el narcotràfic gallec, i el tancament d'una exposició amb imatges dels presos polítics catalans
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies