​Desplegar la República

«Les institucions republicanes, per ser desplegades, necessiten d'una major legitimitat interna»

| 11/11/2017 a les 20:00h
Un dels marcs discursius que sembla que es va imposant, si més no en un sector important de l'independentisme, és que ara el que cal és "desplegar la república". És, en certa mesura, lògic, perquè aquest és el següent pas en la seqüència del procés tal i com l'hem conegut fins ara. Si el 27 de Setembre ja vam votar i vam guanyar, i l'1 d'Octubre ho vam refermar, ara no cal més que posar en marxa el que està proclamat. Certament, l'agressivitat de l'estat posa algunes dificultats addicionals que obliguen a redefinir calendaris, però segons aquest relat, del que ens hem de preocupar fonamentalment és de buscar la manera de posar en marxa i fer efectiva la proclamació de la República del 27 d'octubre. Tot encaixa en una lògica internament coherent.

Però, diria, amb tot el que hem aprés aquest llarg octubre calent, seria un error mantenir-se en aquest esquema en lloc de tractar de transcendir-lo. Mantenir-se en la lògica del procés, després de tot el que ha passat, comporta alguns riscos importants.

D'entrada, si s'utilitza la idea de desplegar la república per alimentar una ficció semblant a la de les estructures d'estat, pot acabar portant a una nova gran decepció. I no sé quantes més decepcions d'aquest nivell pot aguantar l'independentisme. Aquests dies ja hem sentit molt, entre els independentistes decebuts, que "no havien fet la feina" o que "no hi havia estructures d'estat preparades". I això parteix d'una confusió, alimentada en bona mesura des del propi govern i entorn: les estructures d'estat que pot preparar un govern autonòmic, en tot cas, són alguns instruments per facilitar o encarar amb garanties una transició a la independència negociada amb l'estat, o més o menys tolerada. Però en cap cas poden servir per fer la independència a partir de l'enfrontament obert amb un estat sòlid i disposat a tot. No és que el govern no hagués fet la feina: és que la feina que hagués calgut per fer efectiva la DUI del 27 d'Octubre no era possible fer-la des de les estructures autonòmiques i amb l'estat en contra.

Desplegar la república pot ser la nova versió d'això, perquè és molt difícil de veure a la pràctica en què es substancia i quina viabilitat té. Si es planteja seriosament, i amb totes les conseqüències, vol dir bàsicament promoure la via insurreccional que el 27 d'octubre es va decidir aturar, un cop comprovat que l'estat estava disposat a tot per tallar-la de soca-rel. Si no es així, desplegar la república no deixa de ser un concepte eteri, que no té massa recorregut i que, en canvi, ens impedeix afrontar els primers reptes que tenim al davant: créixer i reforçar la legitimitat del projecte independentista, i establir ponts i diàleg amb altres sectors de la nostra societat.

Perquè la insistència en què el següent pas és, senzillament, desplegar la república suposa, de fet, menysprear el dèficit de legitimitat que arrossega encara el projecte independentista. El 27 de setembre va obtenir el 48% del vots, i l'1 d'octubre, en un context de violència desfermada per l'estat, hi va participar el 40% de la ciutadania. Aquí hi té el seu punt feble l'independentisme, i no és menor. Sense una majoria indiscutible aquest projecte no és viable i, per molts de nosaltres, tampoc és desitjable. Perquè la independència ha de servir per construir una societat més justa i democràtica, i això comença per la legitimació del propi projecte independentista.

Les institucions republicanes, per ser desplegades, necessiten d'una major legitimitat interna. No es tracta que les reconegui l'estat espanyol –que no ho farà-, i ni tant sols la comunitat internacional: qui primer les ha de reconèixer és una majoria molt substancial de la pròpia societat catalana. Sense això, res no és viable i per tant tot hauria d'estar condicionat a aquest objectiu. I això passa per créixer, guanyar àmpliament les eleccions del 21 de desembre –i les que vinguin-. I al dia següent seure a parlar amb tots els actors que vulguin treballar per una solució democràtica i que, per tant, no estan alineats amb la resposta autoritària de l'estat espanyol. Rebaixar la polarització al Parlament i a la societat, i explorar totes les vies per trobar una solució democràtica al conflicte que tenim plantejat.

Òbviament, això requereix resistir l'embat autoritari dels aparells de l'estat, i mantenir el conflicte democràtic sobre la taula. Precisament, el rebuig transversal que hi ha a la societat catalana a la resposta autoritària de l'estat hauria de ser la palanca per obrir una nova fase. En contra de la lògica del 155 i de l'empresonament dels adversaris polítics que impera ara mateix a l'estat, hi ha una majoria molt àmplia i substancial de la nostra societat que cal articular.

És possible, fins i tot probable, que el marc de desplegar la república s'imposi per absència d'alternatives clares. Perquè si l'alternativa és el buit, replegar-se a l'autonomisme i la rendició amb humiliació que busca l'Estat, doncs és evident que l'independentisme no ho acceptarà. Per això, precisament, cal definir un nou camí per l'independentisme, que combini els valors republicans i la fermesa antiautoritària amb el necessari principi de realitat.

Aquest octubre ens ha ensenyat que l'estat està disposat a tot i que la independència, en aquest context, és molt costosa. Però també ens ha recordat, a molts ciutadans d'aquest país, per què som, o per què ens hem tornat independentistes, i per què necessitem construir un futur diferent del que ens ofereix l'estat espanyol. Fem valer tots els aprenentatges dels darrers set anys, desempalleguem-nos del que ja no és útil –les dates, la pressa, les ficcions i les mitges veritats- i reforcem el que és més valuós del patrimoni acumulat: el conflicte democràtic, els valors republicans, la xarxa ciutadana, la dignitat infinita i una àmplia voluntat de fer un país millor.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Anàlisi simplista
Gerardo Quesada, 11/11/2017 a les 20:48
+0
-0
L'anàlisi d'aquest article peca de simplista. El que s'ha vist en aquest "octubre calent" no és que l'Estat estigui disposat a tot, sinó que l'economia s'enfonsa en un clima d'incertesa jurídica. Per entendre'ns: Isidre Fainé i Josep Oliu han tingut molt més a veure amb el daltabaix del Procés que no pas Mariano Rajoy. Però, almenys, l'autor reconeix que el 48% era el 48% (i no pas "el 48% més un nombre indeterminat d'independentistes que van votar CSQP"), i que amb això no n'hi ha prou per a la independència. Exactament el contrari del que ha fet durant aquests últims cinc anys, en què ha donat per bona la tesi separatista que el que importava era el nombre d'escons. Benvingut a la realitat, Sr. Jordi Muñoz, i benvingut el seu canvi de discurs un cop s'hi ha estavellat.
Devolució de l´independència
Anònim, 12/11/2017 a les 00:05
+0
-0
Derogació del decret de nova planta i devolució als Països Catalans de la seva independència que l´imperi castellà segresta des del 1714
Desplegar la Republica?
Anònim, 12/11/2017 a les 04:07
+0
-0
Si ha de ser com la simbolica que hem desplegat, pleguem!!
Cal una estratègia clara
Agusti d'Hipona, 12/11/2017 a les 07:22
+0
-0
Si habitualment les anàlisis d'en Muñoz em semblen acertades i útils, avui realment crec que ha escrit l'article com a resultat d'una demanda-encàrrec. Per dir-ho breument:
- El 27S l’única cosa que podem afirmar és que les candidatures clarament independentistes (la gent ho sabia quan votava que ho eren) arreplegaren el 48% dels vots. Això no significa que el 52% dels vots fossin unionistes, tenint en compte que una part voltant el 15% dels votants independentistes també ho eren.
- El 40% de participació al 1-0 no demostra feblesa de l'independentisme, ans el contrari, tenint en compte en quina situació es va haver d’organitzar i desenvolupar.
Estic d'acord que no s'ha de provocar una nova frustració, però aquesta passa menys per un canvi radical d’estratègia, i més pel fet de tenir-ne una de clara i defensar-la des de la no-violència activa. Des del 1-0 no hi havia ni hi ha estratègia i es va a cop de tàctica... I una suma de tàctiques no farà mai una estratègia...
Impasse
Ramon63, 12/11/2017 a les 09:26
+0
-0
L'autor no acaba d'agafar el toro per les banyes: si l'independentisme assoleix més del 50% dels vots en les eleccions del 21D té o no legitimitat suficient per tirar endavant la segregació d'Espanya? Per a mi sí, ja que altrament estaríem dient que menys d'un 50% de vots unionistes tenen legitimitat per mantenir-nos dins d'Espanya, el que seria d'una manca d'equitat flagrant. el problema és múltiple, ja que l'independentisme topa amb 3 enemics alhora: l'Estat (amb els seus aparells i mitjans), l'unionisme a casa nostra, i encara els "indecisos-continuïstes" d'un signe o un altre (Podem, els Comuns, la nebulosa d'Unió amb un Santi Vila de reforç). Amb els dos primers no sembla que es pugui parlar gaire (si no accepten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 21D, tampoc acceptaran de pactar cap referèndum pactat); amb els tercers tampoc hi ha gaire marge: llur supervivència política (penso i parlo dels líders) rau en seguir tenint perfil propi, en ser "ni una cosa ni l'altra"... Suposo, malgrat tot, que no hi ha més sortida que mirar de guanyar gent per a la causa, però sospito que estem ja topant amb el sostre, que ja no aconseguirem convèncer gaire més gent de les bondats d'una República independent... La visceralitat i el dogmatisme són obstacles molt poderosos.

21-D Punt de sortida per desplegar la República
Catarra_alatac, 12/11/2017 a les 09:43
+0
-0
Recordo que mai ens hem comptat bé per parlar de xifres de suport a la independència, i el 21-D pot ser un excel·lent punt de sortida per equipar-nos amb la primera estructura a Brussel·les: el Parlament de la República de Catalunya.
Impasse
Ramon63, 12/11/2017 a les 10:13
+0
-0
L'autor no acaba d'agafar el toro per les banyes: si l'independentisme assoleix més del 50% dels vots en les eleccions del 21D té o no legitimitat suficient per tirar endavant la segregació d'Espanya? Per a mi sí, ja que altrament estaríem dient que menys d'un 50% de vots unionistes tenen legitimitat per mantenir-nos dins d'Espanya, el que seria d'una manca d'equitat flagrant. el problema és múltiple, ja que l'independentisme topa amb 3 enemics alhora: l'Estat (amb els seus aparells i mitjans), l'unionisme a casa nostra, i encara els "indecisos-continuïstes" d'un signe o un altre (Podem, els Comuns, la nebulosa d'Unió amb un Santi Vila de reforç). Amb els dos primers no sembla que es pugui parlar gaire (si no accepten el caràcter plebiscitari de les eleccions del 21D, tampoc acceptaran de pactar cap referèndum pactat); amb els tercers tampoc hi ha gaire marge: llur supervivència política (penso i parlo dels líders) rau en seguir tenint perfil propi, en ser "ni una cosa ni l'altra"... Suposo, malgrat tot, que no hi ha més sortida que mirar de guanyar gent per a la causa, però sospito que estem ja topant amb el sostre, que ja no aconseguirem convèncer gaire més gent de les bondats d'una República independent... La visceralitat i el dogmatisme són obstacles molt poderosos.

Anàlisi confosa
Enrica, 12/11/2017 a les 10:49
+0
-0
Jordi et conec dels anys de l'Autònoma i et segueixo des de fa molt temps. Et volia dir que estàs asumint un marc mental que és el mateix que va portar als republicans independentistes d'Estat Català a morir desagnats a la batalla de l'Ebre defensant una república espanyola que no era la seva.

Una altra cosa que et volia apuntar és que saps poc d'economia i globalització.
Llibertat
Ramonpbm, 12/11/2017 a les 13:13
+0
-0
La història demostra que els opressors fent tot el que calgui per destruir aquells que els volen alliberar dels seus opressors.
A Catalunya fa prop de 500 anys que estem oprimits, des d'aleshores el país ha entrat a la penombra, però els catalans de sempre s'ha sabut obrir una escletxa per tornar la llum. Si ara els catalans no defallim els nostres esforços i tenacitat
tindrà el seu premi. "LA LLIBERTAT I EL MALSON PER SEMPRE S'HAURÀ ACABAT. ULL AMB EUROPA
Jo tiro cap a una altra banda
Jordi_planas_cuchi, 12/11/2017 a les 14:19
+0
-0
Jo només votaré una opció que es comprometi a treballar des del 22D per posar en marxa la república. Per sort no haurem d'aguantar una llusta única plena d'ambigüitats. Si ERC compra els vostres postulats Muñoz aleshores ja sabeu a qui heu de votar. Jo me'n buscaré uns altres.
Cinquanta mil troços...
Anònim, 12/11/2017 a les 15:54
+0
-0
La independencia ha quedat dividida en mils de bosins, no podeu anar a enlloc, la consellera Posantí, ja ha dit que no estaven preparats per la independencia, mil persones no més donen suport a Belgica als exhiliats, si amb aixó voleu conquerir la UE, doncs quedeu-se a casa a dir el rosari com les velles tancats amb una habitació fosca...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Muñoz
Jordi Muñoz (València 1979) és investigador en ciència política de la Universitat de Barcelona. Fa recerca en comportament polític i política comparada, i imparteix classes d’anàlisi electoral a la UB. També col·labora en diversos mitjans de comunicació. Twitter: @jordimunozm
Carles Puigdemont aplaudeix els candidats de Junts per Catalunya després d'un míting a Girona | Junts per Catalunya
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
El president i candidat de Junts per Catalunya optarà per seguir a Bèlgica i reapareixerà si guanya els comicis, tot i que veus de l'equip de campanya defensen un retorn en la recta final | Si Puigdemont venç el 21 desembre, la seva defensa explorarà un acord amb la Fiscalia per tal que retiri la demanda de mesures cautelars que el podrien dur a la presó
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 07:09 El president Carles Puigdemont, mitjançant un missatge enregistrat des de Bèlgica, ha fet una crida a evitar que “ningú des de Madrid converteixi Catalunya en la província que porta somiant des de fa anys”, segons informa Aleix Ramírez. En un míting a Sitges, Puigdemont ha tornat a demanar al “tripartit del 155” – en referència a Ciutadans, PP i PSC- “si respectaran els resultat del 21 de desembre”.
 06:35 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Recta final polaritzada. "Esprint de campanya amb mítings finals i, segons les enquestes, l'independentisme lluitant per mantenir la majoria absoluta i ERC i Cs per la primera posició", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Junqueras, Puigdemont, el vot socialista, la Marató, el trànsit de Jové a Jover, Bosman i Josep Maria Castellet.
 00:42 La majoria absoluta independentista perilla, segons dues enquestes d'«El Mundo» i l'«ABC». Els dos diaris apunten a una victòria de Ciutadans en vots o en vots i escons mentre que les formacions unionistes retallarien distàncies amb l'independentisme.
 22:27 PÒQUER DE CAMPANYA 14 de desembre: Sànchez tancat, Domènech universitari, Fachin «unchained» i estelada a la brossa; per Arnau Urgell.
 21:33 VÍDEO L’emotiu homenatge de Josep Rull als familiars dels dirigents empresonats i exiliats: «gràcies per la vostra dignitat i patriotisme». El conseller ha pujat a l'escenari visiblement emocionat en el míting de Junts per Catalunya a Terrassa, la seva ciutat natal.
 21:21 
 21:21 
 21:09 La número dos de Podem, Irene Montero, reclama el vot per a Xavier Domènech perquè «ni mentirà ni robarà». El cap de llista dels "comuns" acusa Inés Arrimadas de ser "la candidata d'Aznar" i promet no fer-la presidenta. Ho explica Sara González des del Prat de Llobregat
 

Xavier Domènech i Irene Montero, al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 21:03 Iceta s'alinea amb Cs i PP i retreu a l'independentisme que adoctrini els nens. "Els nens no han d'anar a fer gruix a les manifestacions, no se'ls ha de posar asseguts en una carretera per tallar-la", afirma el candidat del PSC. Iceta exigeix, però, a les forces unionistes que "treguin les mans" de l'escola catalana. Informa Jordi Bes.
 20:53 
 20:50 ENTREVISTA Òscar Peris (ERC): «M'imagino un resultat sobiranista aclaparador perquè o guanyem o ens arrasen». El cap de llista dels republicans per Tarragona està convençut que l'Estat manté empresonat Junqueras perquè "és líder més ben preparat per fer front al repte que té el país" i destaca que es presenten a les eleccions perquè no podien deixar Catalunya en mans del bloc del 155. Per Jonathan Oca. 
 20:49 Rovira s'envolta d'ex del PSC i acusa Iceta de supeditar Catalunya «als interessos del PSOE». La dirigent d'ERC rebutja acords amb el PSC, com vol Domènech: "Amb aquells socialistes amb què volíem pactar hem decidit fer una llista conjunta i concórrer conjuntament". Per Roger Tugas.
 20:46 La Guàrdia Civil deixa en llibertat el director general d'Unipost. El cos de seguretat continua registrant la seu de l'empresa de l'Hospitalet de Llobregat, que ha començat cap a les vuit del matí.
 20:34 El bloc unionista estalona en escons l'independentisme, segons El País. Els partits independentistes quedarien a cinc escons de la majoria absoluta, segons el sondeig.
 20:29 Albiol desinfla l'acusació d'espionatge contra els Mossos: «No em consta que sigui cert». El candidat popular demana que el 21-D es confirmi "el pas que va donar Rajoy" amb el 155.
 20:22 Puigdemont alerta del 155 «irreversible» que s'aplicarà a Catalunya si governa C's. El president de la Generalitat, en un míting a Terrassa, eleva el to contra els d'Inés Arrimadas i reclama votar "pensant en les futures generacions. Informa Oriol March des de Terrassa. 
 20:21 Xavier Domènech, a José María Aznar: "Ho sentim, la seva candidata, Inés Arrimadas, no serà presidenta de Catalunya. No donarem el govern a la precarietat, a l'Ibex 35 i a Aznar" 
 20:20 LA CARAVANA. Elsa Artadi i la gestió d'una remuntada. Crònica de la visita de la directora de campanya de Junts per Catallunya a l'autobús dels periodistes que segueixen la candidatura de Carles Puigdemont. Per Oriol March.
 20:19 Xavier Domènech reivindica que els "comuns" han aconseguit posar l'agenda social en el centre de la campanya electoral perquè la resta dels partits també en parlen
 
 
 
 20:13 VÍDEO Comín: «El PSC hauria de renunciar a les sigles i dir-se Partit Unionista Sobretot (PUS)». Exdirigents i exmilitants dels socialistes intervenen en un acte a Sant Andreu de la Barca per ratificar el seu suport a ERC com a pal de paller del socialisme sobiranista i carreguen contra el partit de Miquel Iceta. Ho explica Roger Tugas.
 20:06 
 20:05 Miquel Iceta reclama "treure les mans de la política" de l'escola. "Els nens no han d'anar a engruixir les manifestacions", defensa.
 20:00 Irene Montero, número dos de Podem: "Xavier Domènech és l'únic candidat que pot governar sense mentir i sense robar".
 19:52 Margallo exigeix suport als Bàltics en el cas català com a «contrapartida» als favors d'Espanya. L'exministre d'Afers exteriors revela que va demanar col·laboració a canvi dels "esforços" de l'executiu espanyol davant la crisi a l'est d'Europa amb Rússia. L'excap de la diplomàcia espanyola confessa que va voler combatre les simpaties de certs sectors bàltics amb el moviment independentista.
 19:46 La número dos de Podem, Irene Montero, acusa el PSOE i el PSC de ser capaç d'aliar-se amb "el partit més corrupte d'Europa", el PP, "per no reconèixer que els catalans tenen sobirania per decidir" 
 

Irene Montero, número dos de Podem, en un míting al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú



 
 19:41 
 19:48 La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, demana als "catalans que van votar Mariano Rajoy que tornin a votar el projecte del PP". "Gràcies a Rajoy hem aconseguit que no hi hagi independència", insisteix. 
 19:38 Marta Ribas, número quatre de Catalunya en Comú-Podem, des del Prat de Llobregat: "Què ha fet aquest govern per garantir els nostres drets? Retallar, retallar, retallar, mantenir les retallades d'Artur Mas i incomplir amb la ciutadania la garantia dels seus drets" 
 

Marta Ribas, en un míting al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:40 Ramon Espadaler, número 3 de la llista de Miquel Iceta, demana votar la llista del PSC a aquells que han vist que el suport a Junts pel Sí s'ha saldat amb ballar "el mambo pervers" de la CUP.
 19:34 L'economista Vicenç Navarro acusa el PP i Convergència de ser "partits clientelars, corruptes fins a la medul·la i neoliberals". També ha assegurat que durant la dictadura "Artur Mas estava estudiant oposicions, com José María Aznar"
 

L'economista Vicenç Navarro, en un acte dels comuns Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:28 
 19:24 
 19:17 Indra reconeix a NacióDigital l'atac d'Anonymous; ho explica Mercè Molist. Segons la multinacional espanyola dedicada a la difusió dels resultats provisionals, "no hi ha constància que els sistemes hagin estat afectats, ni que cap dada sensible hagi estat compromesa". Els hackers van assaltar una màquina virtual que estava desconnectada de les plataformes corporatives.
 19:00 El govern espanyol controlarà les xarxes socials per evitar «fake news». La Moncloa assegura que ja està actuant davant la "preocupació" d'alguns partits espanyols per diverses campanyes de "desprestigi" contra ells amb el 21-D a l'horitzó.
 18:53 Comença el míting d'ERC a Sant Andreu de la Barca amb representants provinents del PSC que han fet el salt a l'independentisme, com Ernest Maragall, Fabian Mohedano, Carme Labòria, Jose Rodríguez "Trinitro" o Maite Arqué i en que participarà Toni Comín a través d'un vídeo. Presenta l'acte Josep Maria Mainat.
 
 18:49 ANÀLISI A qui beneficien unes eleccions tan polaritzades?; l'anàlisi del politòleg Toni Rodon. Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes". El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles.
 18:31 LA CARAVANA El Domenèch bomber, astronauta i historiador. Contracrònica de Sara González de la campanya de Catalunya en Comú-Podem  
 17:48 LA CARAVANA Fachin sense filtres: Triple «hit combo» contra els «comuns»; contracrònica de Roger Tugas. 
 17:43 Albiol no pot confirmar el presumpte espionatge i demana explicacions a Puigdemont. El candidat del PP acusa Puigdemont d'haver actuat com un "règim totalitari" i la "Gestapo". Demana explicacions al president de la Generalitat: "Quant ha costat l'espionatge, per què, des de quan, què es pretenia descobrir, quina era la finalitat última?".
 16:12 LA CARAVANA Tots els balls de Miquel Iceta. ​El socialista duu esmorzar a l'autobús que el PSC ha posat als periodistes per cobrir la campanya del 21-D i aprofiten per posar el candidat a prova; contracrònica de Jordi Bes.
 16:00 El PP de Berga demana que es prohibeixin pancartes i símbols en favor dels presos polítics en edificis públics.
 15:32 La diputació permanent del Parlament es reunirà el 27 de desembre per decidir si porta el 155 al TC. Només Junts pel Sí ha sol·licitat convocar la sessió, que aquest dijous ha estat acordada per la Mesa i els portaveus dels grups.
 15:30 Trobada solidària de cristians per la llibertat dels presos polítics. D'onze del matí a cinc de la tarda a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona es llegiran textos, poemes i es crearan espais d'oració i pregària.
 15:23 Junqueras, des d'Estremera: «Si el preu de la llibertat és la presó, l'hem d'assumir, per molt dolorós que sigui». El cap de llista d'ERC defensa que ningú podrà assenyalar els republicans com a "còmplices" del 155 quan ell és a presó.
 14:50 LA CARAVANA Lorena Roldán, «el bec d'or» que va embadalir Rivera. La número dos per Tarragona és una de les figures en alça a Ciutadans i molts la consideren "una Arrimadas en potència". La contracrònica de Pep Martí de la campanya de Ciutadans.
 14:29 Manifestacions ultres i articles contra el procés: l'historial del nou jutge que investiga l'1-O. El magistrat Jaime Conejo substitueix el titular del jutjat d'instrucció número 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que està ingressat per una afectació intestinal.
 14:27 LA CARAVANA. Riera i Sànchez: de la Crida al Parlament (i les visites al calabós). El número 1 de la CUP i el número 2 de Junts per Catalunya tornen a compartir front després de tastar la "repressió" fa gairebé 40 anys; la crontracrònica d'Aida Morales
 14:25 VÍDEOS Cospedal treu pit d'unes forces armades preparades per «respondre a qualsevol possible atac a la democràcia». La ministra de Defensa del govern espanyol ha presenciat de primera mà les maniobres militars que s'estan portant a terme al Camp de Tarragona en el marc de l'operació "Eagle Eye". Informa Jonathan Oca.
 14:23 VÍDEO El sergent dels Bombers de Vic replica de nou les acusacions d'Albiol. El cap de llista del PP va carregar contra el cos per "posar" una pancarta dels presos polítics a la plaça de la capital osonenca.
 14:02 ÚLTIMA HORA El Tribunal Suprem cita a declarar Forn, Sànchez i Cuixart l'11 de gener. És una mesura que tots tres havien sol·licitat en els recursos interposats contra l'ordre d'empresonament.
Entrades anteriors »
Ferran Casas
01/01/1970
Esprint de campanya amb mítings finals i, segons les enquestes, l'independentisme lluitant per mantenir la majoria absoluta i ERC i Cs per la primera posició. Avui també són protagonistes Junqueras, Puigdemont, el vot socialista, la Marató, el trànsit de Jové a Jover, Bosman i Josep Maria Castellet
Horacio Seguí, a casa seva | Mariona Batllés
Esteve Plantada
01/01/1970
El llibre "La meva vida en un 'clic'", amb textos de Toni Vall, repassa la trajectòria d'una de les figures més impressionants del fotoperiodisme català | L'obra es presenta aquest dijous a les 18:30h a la Sala Berlín del Camp Nou
Lorena Roldán en un míting de C's a Tarragona diumenge passat | Ciutadans
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
La número dos per Tarragona és una de les figures en alça a Ciutadans i molts la consideren "una Arrimadas en potència"
Joan Brossa | MACBA/ACN
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«És bonic quan perceps que un artista és estimat. Quan en un museu costa donar dues passes seguides perquè està ple a rebentar vol dir que queda un bri d'esperança entre tanta foscor»
Acte central de la CUP a Barcelona. | Adrià Costa
Aida Morales
01/01/1970
Els cupaires també són diferents en campanya: no tenen director d'orquestra, les decisions es gesten en equip i preparen espots que ni tan sols demanen el vot