OPINIÓ

Declarar la independència

«Tot i que el referèndum sigui un pas endavant molt important com a mecanisme de legitimació de la independència té febleses des del punt de vista dels sectors no independentistes que hi van participar»

| 04/10/2017 a les 22:04h
Si el Parlament declara la independència, poden passar tres coses. La primera, que les institucions catalanes tinguin la capacitat per fer-la efectiva i retinguin, de facto, el control del territori. La segona, que les imatges de la repressió posterior, i la inestabilitat política que es generi afecti també els mercats financers i la prima de risc espanyola, i tot plegat acabi fent que algun actor internacional amb prou pes entri en escena per forçar una negociació. La tercera, que la repressió ferotge de l’estat aixafi les institucions catalanes, generi un enorme patiment en la societat catalana, i tanmateix cap actor amb capacitat real d’influència sobre l’estat vagi més enllà d’incloure dues línies genèriques de preocupació en una nota de premsa. Fa l’efecte que només és raonable, des del punt de vista català, fer-ho si hi ha raons molt fortes per pensar que es poden donar el primer o el segon escenari. En canvi, abocar el país al tercer escenari seria una greu irresponsabilitat.
 
Accelerar la independència
 
Circula la hipòtesi que la independència només pot materialitzar-se en una mena d’operació llampec, que no deixi gaire temps als altres actors per reaccionar i que aprofiti el moment i l’onada d’indignació que vivim. Però és una hipòtesi molt arriscada. La societat catalana, diria, encara està en estat de xoc i indignació generalitzada per la brutalitat de diumenge, i per l’escalada verbal i judicial a què ens han sotmès les principals institucions de l’estat des de llavors. El discurs del rei en fou el darrer exemple, que va glaçar la sang a bona part del país. Tot plegat és molt difícil de pair. Per això, potser precipitar les coses en pocs dies no és la millor idea. No hauríem de córrer el risc de desactivar la solidaritat que l’1-O ha generat entre sectors molt diversos i transversals de la nostra societat.

Potser seria més intel·ligent controlar els temps, avaluar bé què ens ha passat com a societat i tenir els elements per interpretar exactament què significa aquesta onada d’indignació, mobilització i solidaritat popular. La resposta ciutadana a la repressió, de magnitud inèdita fins i tot en una societat tant mobilitzada com la catalana, ens ha fet molt més forts i obre moltes portes per escapar, definitivament, de la cuirassa del règim del 78. Però cal no errar en la lectura del que vol dir, realment, això. Escoltar el crit del carrer i saber-lo interpretar, per no trobar-nos en fals. La meva hipòtesi és que la brutalitat de la resposta ha deslegitimat de manera molt profunda l’estat espanyol entre la societat catalana i que, possiblement, ha provocat un punt de no retorn en un segment clau d’aquesta societat, que ja no es podrà tornar a mirar les institucions espanyoles amb els mateixos ulls. Però això no els converteix necessàriament en partidaris i defensors actius d’una declaració d’independència immediata.
 
Legitimar la independència
 
El sobiranisme, majoritàriament, està convençut que el referèndum d’autodeterminació de diumenge és un mecanisme suficient per dotar de legitimitat la declaració d’independència. Té raons per estar-ne: el sí va guanyar una votació que es va fer en unes condicions molt difícils. I la llei de referèndum aprovada per majoria absoluta al Parlament feia aquesta previsió. Però fora del sobiranisme, aquesta idea no és gaire compartida. I això, sigui just o injust, és un problema real, perquè l’única fortalesa que pot compensar les febleses de les institucions catalanes és la legitimitat democràtica indiscutible.
 
Tot i que el referèndum de diumenge sigui un pas endavant molt, molt important, com a mecanisme de legitimació de la independència té febleses, especialment des del punt de vista dels sectors no independentistes que hi van participar. Això, encara que no ens agradi, és una dada de fet que no es pot obviar. Perquè fins i tot en la hipòtesi més optimista –que es pogués proclamar i fer efectiva la independència-, aquest dèficit de legitimitat suposaria un llast de partida de les institucions de la nova República. De la mateixa manera que l’estatus quo actual ja no pot mantenir-se per vies exclusivament democràtiques, perquè hi ha una part molt important de la societat catalana que ja no el reconeix com a legítim, la nova institucionalitat republicana patiria una gran feblesa si no hi ha una majoria molt àmplia que, independentment del sentit del seu vot, considera legítima la decisió inicial.
 
Acordar la independència
 
La societat catalana es mereix votar sobre la independència en pau i amb normalitat democràtica, i no de manera semi-clandestina. Ens mereixem fer-ho després d’una campanya en què el sí i el no confrontin arguments, com va passar a Escòcia. La brutal reacció de les institucions espanyoles, certament, fa molt improbable que això pugui arribar d’un acord amb l’estat. I, en tot cas, és clar que aquesta pilota ara està a la teulada de l’estat o de la política espanyola perquè des de Catalunya ja no es pot fer gran cosa més per facilitar un pacte d’aquesta naturalesa. Tret, és clar, de mantenir la mà estesa i el telèfon obert sempre. I repetir-ho molt.
 
Però, paradoxalment, la duresa de la reacció espanyola pot ser la clau de volta que aplani el camí d’un acord procedimental intern a Catalunya, que vagi més enllà de la majoria que va aprovar la llei del referèndum de setembre. Amb tot el que ha passat, hi ha d’haver marge per un acord intern més ampli i robust que ens porti a un escenari de decisió pacífica en un termini curt de temps. És sorprenent que no haguem vist, aquests dies, una taula de partits catalans per coordinar la resposta al tancament repressiu espanyol. O si més, no, l’intent de convocar-la. Si aquesta via està bloquejada perquè els dirigents polítics que hi haurien de participar prefereixen seguir marejant la perdiu i especulant amb l’estatus quo, llavors potser els seus votants –que estan molt majoritàriament tan indignats com els independentistes- els passaran per sobre.
 
L’estat ha perdut els papers a Catalunya. Una majoria molt sòlida d’aquesta societat s’ha sentit agredida i difícilment recuperarà la confiança en les institucions espanyoles. La vertadera naturalesa del conflicte s’ha fet visible a ulls del món sencer. Però precisament per això ara és el moment de la intel·ligència i no de la precipitació.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

T'equivoques Jordi
Enrica, 04/10/2017 a les 22:45
Interessant
+89
-6
Jordi et conec des quan vivies a Gràcia i no tinc cap motiu per dubtar de la teva bona intenció. T'he de dir però que no declarar la independència impedeix buscar el reconeixement internacional i per tant et mantens com un afer intern i ara mateix van mal dades per ser un afer intern, a Catalunya, a Turquia o al Marroc. Per altra banda, la suspensió de l'autonomia és un fet i això no canviarà, la ocupació de la policia i ara l'exèrcit espanyol és un fet i això no canviarà, l'ofeg econòmic és absolut i això no canviarà, pot canviar que Pugdemont, Junqueres i tuti quanti passin a la presó, pot passar que es convoquin eleccions i il·legalitzin els partits que questionin l'ordre institucional. En un altre ordre de coses, jo no sé que faran els comuns, el que sí que se és que si ajornem la declaració d'independència, el bloc independentista es fracturarà i molta gent s'ensorrarà. Les portes de la gàbia són obertes, sortir o quedar-nos dins depèn de nosaltres.
Apuntes a reflexionar
Roberto C, 05/10/2017 a les 00:11
+23
-69
Excelente artículo sobre el escenario actual.

Permíteme añadir algunos puntos a tener en cuenta.

- El proceso hacia la independencia está dejando fuera como mínimo la mitad de la sociedad catalana, que tiene la misma razón, la misma verdad y el mismo poder que la otra mitad, con una diferencia, no esta organizada y no tiene un aparato estratégico y de marketing profesional.
- El proceso apela a la épica y al corazón, pero se deja una parte importante, el estado de derecho y se intenta apropiar de la democracia, despreciando que la otra parte del conflicto no es democracia.
- El objetivo final del proceso es una aspiración a la que tiene todo el derecho, pero como decía Puigdemont al rey...así no Sr. Puigdemont.

Por lo demás se está haciendo un trabajo de profesionalidad excepcional para seguir el camino sin olvidar tener en cuenta los puntos anteriores que son también críticos.

Las prisas no son buenas consejeras y el riesgo de forzar la máquina es quedarse sin apoyos y peor aún, romper la sociedad, lo cual sería de una gran irresponsabilidad.

Saludos,

Roberto
La tierra de Nardia y la reforma constitucional: La pelicula.
Anònim, 05/10/2017 a les 01:03
Interessant
+63
-7
Se trata de desactivar el independentismo catalan.

Pero si unos apelan a las porras y a su justicia unionista española de unos jueces elegidos por ellos, los otros apelan al "tiempo".

Se trata de ganar tiempo ante el independentismo. Que corra sine die, sabiendo que esto debilita las posiciones independentistas y favorece las unionistas de promesas, "unicornios" de colores y Españas "confederales" del Valle de los Caidos.

Vuelvo a repetir: Se trata de posiciones unionistas. Y que los independentistas se enreden en una maraña laberíntica de negociaciones interminables con el transcurrir de los comicios constitucionales españoles en curso, para que al final desde un momento de debilidad política y aprovechando unos resultados desfavorables de estos en alguno de estos comicios, acuerden renunciar a su independentismo por baratijas, en el marco de una España rojigualda que es, ha sido y seguirá siendo rojigualda. Como así lo atestigua el 75% de la camara madrileña. Y el diabólico procedimiento de reforma constitucional que tiene que contar siempre con esa España del "a por ellos" que representa PP, para su aprobación.

Unicornios de colores. Y series de espadachines como regalo real. Eso hay detrás de las apelaciones de estos.

Vamos una engañifa más.

Todo en orden camarada.




Ara toca DI
Kadra, 05/10/2017 a les 01:21
Interessant
+64
-6
Prou processisme. L'excés de procés mata les possibilitats reals d'independència. Hi ha un temps per a tot. Ara toca DI
Escriure articles (i comentaris com aquest) és fàcil, jugar-se-la en moments tan imprevisibles, és més complicat
kupiqu, 05/10/2017 a les 02:24
+42
-4
N'hi ha una cosa que es diu momentum, no el deixem perdre. Afecta tant a dins (la major part de la gent anant a una), com internacionalment (no serem portada eternament si la cosa es queda en sí però no, no però sí).

La prudència i l'avaluació del risc sempre hi ha de ser, però és molt difícil predir el què passarà, i pot passar que al final s'impose la por. A més a més acusar de greu irresponsabilitat en aquest marc és en sí també greu, perquè es dóna cobertura a la visió contrària (exemple, la gent que diu que el que va passar diumenge és degut a la greu irresponsabilitat de Puigdemont, etc).

Però qui es pensava que passaria el que va passar diumenge? Reconec que jo no.

Per altra banda, dir que cal anar a poc a poc, és no dir res sinó s'especifica l'escala de temps, perquè això significa dies per uns, mesos per altres i anys o dècades, encara per a uns tercers.

Jo, simple mortal, crec que s'ha de ser conseqüent amb el mandat del 27-S, el qual està més justificat que mai amb el que va passar diumenge. Al meu parer cal doncs declarar la declaració d'independència (que no la DUI).

A partir d'ahí es tracta de fer que el màxim de gent se la faça seua, canviant el marc mental, tot considerant Catalunya un país (no com fins ara que són paraules buides, sinó un de veritat, de manera que qualsevol acció d'Espanya es considere una invasió per l'engròs de la població). Aconseguir això és molt difícil, ho reconec, perquè l'actual marc mental el portem incorporat des que vam naixer. Però per altra banda només parlant com un estat farem que els altres estats ens vegen d'igual a igual.

Només així i fent perillar l'economia espanyola (i en particular el pagament del deute), Catalunya té alguna possibilitat d'èxit, perquè aleshores serà quan Espanya rebra pressions, i pot ser aleshores que arribem a pactar un referèndum, o potser aleshores ja no ens caldrà.

Si la cosa fracasa, em sembla que serà o bé per no aprofitar el moment, per por, o per no creure's prou el nou marc mental.

En fi, escriure articles (i comentaris com aquest) és fàcil, jugar-se-la en moments tan imprevisibles, és més complicat.
No estic d´acor, Jordi.
Anònim, 05/10/2017 a les 03:18
Interessant
+52
-2
Portem molts anys reflexionant i fent tot tipus de piruetes. Trobar un President de la talla d´en Puigdemont, i dispost a tot, esta clar que no es fàcil. Te quasi tot un poble al darrera, el suficient.
O caixa o faixa. Les mitges tintes esdevenen ja odioses. Ja no volem més molles, volem el pa sencer.
Si ara perdem, Catalunya ja mai més s´aixecarà i els catalans serem, molt més que ara, la última merda d´aquest estat de merda.
D'Estat a Estat
Sara123, 05/10/2017 a les 07:41
+24
-2
Moltes gràcies per la teva anàlisi, Jordi.

Em pregunto si no veuries com una opció que la declaració d'independència ens porti a un escenari de mediació, d'Estat a Estat, que -per no deixar despenjats els sectors escèptics- intenti per últim cop pactar un referèndum vinculant.
El moment oportú
un senyor antic, 05/10/2017 a les 09:37
+25
-2
D'acord amb la Llei de Transitorietat aprovada pel parlament, ja es donen les condicions per a declarar la independència de Catalunya en forma de Republica, es oportú fer-ho ara, el dilluns?, la meva resposta es sí pels següents arguments:
1. Es coherent amb les nostres lleis.
2. Canvia les regles del joc, passem de regió de l'UE i autonomia en el estat espanyol a nació, no oblidem que la mateixa constitució espanyola , malgrat els pesi i no hagin pogut evitar-ho , reconeix que Catalunya es una nacionalitat (sinonim de nació) segons els juristes, per tant exercim el dret internacional a l'autodeterminació, aixó vol dir, que el partit, a partir d'aquest punt, no el juga només Espanya-UE i Catalunya, el juguen totes les nacions del mon amb estat reconegut o no, llavors s'ha creat de facto una nova realitat, pot ser esclafada per la força, però a quin preu?, sense resistència pacifica?.
3. El camp de joc actual esta esgotat, només podem esperar més repressió, acusacions de sedició, amenaçes, potser més brutalitat policial i potser militar, estat de setge encara més descarnat...detencions....,
Penso que ens cal un altre terreny de joc més internacional amb els seus corresponents tribunals, on es jutgen les declaracions d'Independència, la Haya, Onu, ...,
En base a tot aixó, crec que es oportú declarar al món l'Independencia en forma de Republica Catalana.
Referéndum 1 O.
Anònim, 05/10/2017 a les 09:58
+11
-20
Hola,

Por mas que leo y leo parece que la causa principal a día de hoy de que "menos de la mitad" de los catalanes quiera la independencia es por la brutalidad policial del 1 de octubre. Se da a entender que esto fue el signo de no retorno, cuando se había dicho por activa y por pasiva que el no retorno estaba ya escrito...

Los independentistas se intentan justificar con el dolor de las porras y el camino fácil del marketing barato del dolor...

Por favor vean mas allá de un error del que se tendrá que dar cuentas en el futuro, pero no por ello vayan a dejar institucional, económica y lo que os peor una sociedad totalmente fraccionada a toda una región preciosa, de nuestro estado ESPAÑA.

Que conste que estoy a favor de un referéndum pactado pero nada de unilaterales..... que sólo llevan al dolor y a la pobreza.

un saludo y suerte.

ARRIANT VELES !!
Anònim, 05/10/2017 a les 10:58
+4
-5
La independencia s'ha acabat. Ara toca iniciar un altre "relat".
Els mitjans de comunicació que han inflat el globus comencen a parlar tots de "MEDIACIO".
HI HA UNA GRAN PLUJA DE MITJANCERS!
Col·legis professionals, partits, entitats, institucions (Sindic o Defensor del Poble) l’esglesia catòlica (que se li ha perdut en política?),....
Tots volen que dialoguin (excepte el govern espanyol que no volen dialogar amb “xantatgistes”. Apaga y vamonos!
O, com canta aquell, la commedia e finita
El Si guanya sempre i ells ho saben… les xifres canten Jordi
Pep de Rubí, 05/10/2017 a les 11:03
+22
-3
Un respecte pels persones que vencent la por van votar : amenaces durant 15 dies, detencions, escorcolls, tall de comunicacions, sabotages i al matí les hòsties de la poli i gcivil a la TV i mòbils, fan que aquest SIGUI UN REFERÈNDUM AMB MÉS VALIDESA DEL NORMAL.
D'altra banda, anem als nombres : 2.030.000 vots del Si, fan que anant a votar el 80% del cens ( mai hi ha anat ), i suposant que TOTS VOTESSIN NO, el resultat seria 55% Si i 45% No ( 2Milions a 1,6 )
#GameOver espanyols i equidistants. Dilluns DUI, per donar ànims al País Valencià del futur ;)
article "naive"
Anònim, 05/10/2017 a les 11:14
+21
-5
Tot això que dius és molt "raonable" sobre el paper del tu despatx, però els comportaments "raonables" també acaben, tot sovint, en processos de ruptura traumàtics. Si no fem la DUI, l'estat espanyol ha donat proves més que sobrades que vol DESTRUIR la Catalunya per la que lluitem els indepes.

Tanmateix, fins i tot assumint que guanyem, ens esperen temps de lluita i, per tant, d'incertesa i patiment.

El que no tens en compte és que tots els que vam sortir diumenge, sabent ben bé el que ens jugàvem -tan els votants del SÍ com els del NO-, no estem disposats a cap preu a postposar res, i estem disposats a tot per tirar endavant la voluntat del poble. Va guanyar el SÍ de forma aclaparadora (48% a 39%) el 27-S, vam guanyar diumenge en condicions infrahumanes diumenge amb més vots absoluts del SI que el 27-S. Si això li sumem que una ocupació de facto, sense cap mena de referèndum, també legitima una DUI, trobaràs un poble imparable disposat a donar suport il·limitat a un govern perquè apliqui la COERCIÓ necessària per IMPOSAR un nou estat. Així han nascut els nous estats, ningú regala res.

La opció d'unes eleccions donaria la opció a Madrid a fer el que estic 100% segur que farien: il·legalitzar a tots els partits independentistes. No acabarien amb nosaltres, evidentment, però no els hi donarem aquest respir. A les bèsties ferides -que tothom sap que són molt perilloses) se les remata; l'estat espanyol està ferit, i cal donar-li el tret de gràcia.

Per tot això, no estic disposat, fins i tot amb risc de la meva pròpia vida, a no tenir pàtria ni un dia més, vull un país lliure. Em fa fàstic espanya, el seu govern i la majoria del seu poble (còmplices necessaris amb el seu vot de la pervivència d'aquesta xusma); em fa fàstic el seu tarannà, fins i tot la ferum a conqueridors de "la meseta". Estic segur que no sóc l'únic. De fet, estic que segur que som suficient gent per donar el tomb definitiu. Entén que, en aquesta tessitura, pensi que totes les altres consideracions són fútils.

Van dir que de cap manera votaríem. Hem votat, hem guanyat. Ara farem una DUI mal que et pesi, ens han dit que ens estossinaran, que no controlarem el país, que vagarem per l'espai sideral, però aquest cop guanyarem per sempre més.

Adéu, merdespaÑistán!

PS: Jordi, quan vulguis venir al costat fosc, et rebrem amb els braços oberts ;)
Error de fons
Ramon Peiron, 05/10/2017 a les 12:12
+13
-1
Hi ha un error de fons que plana sobre tot el procés en general i sobre aquest article en particular. I consisteix en confondre “la reivindicació i la lluita per uns drets fonamentals" amb la “presa de partit per una determinada opció política".
Portant-ho a l'extrem: des del punt de vista dels drets humans, el vot negatiu al referèndum de l'1-O només hauria estat estrictament legítim si el NO hagués comportat mantenir-nos en una Espanya on el nostre dret a l'autodeterminació hagués estat reconegut. Em sembla un immens encert que aquest plantejament maximalista, tot i ser radicalment indiscutible, no hagi aparegut en cap moment. Perquè no vivim en l'absolut de les idees i, a la vida real, la puresa i l'essencialisme solen ser pitjors opcions que el pragmatisme.
Però ara, arribats on som, el mateix pragmatisme hauria de servir per començar a consolidar una idea: a aquells que confonen els drets fonamentals dels pobles amb una mera opció política, no és just atorgar-los el dret de veto sobre la nostra decisió sobirana d'exercir aquests drets.
I els que hi han anat què
Lamaesquerra, 05/10/2017 a les 12:22
+7
-1
D'acord amb el teu plantejament Jordi però tothom que hi ha anat a votar l'1O i que en alguns casos s'ha jugat la cara abans, durant i després, que en pensarà si ara ens fem enrere o frenem?
Imagina que hi hagués una taula de partits que aconseguissin fer un referèndum acordat i legal (depenent de la legalitat espanyola s'entén) i hi participa el 50% - 60% i perd el sí. Què pensaran després la gent que hem anat a votar malgrat tot pel SI ?
Jo sempre he pensat que per aconseguir la independència cal que al capdavant hi hagi la gent que està disposada a trencar l'status quo. La dreta és difícil que ho faci. Però tot i així em van convèncer pels passos que feien. Ara crec que com sempre ens enganyaran. Mediació per a què?
Què li passa a aquest diari?
Enganxat a la bola de vidre, 05/10/2017 a les 13:28
+14
-0
Repeteixo:
Què li passa a aquest diari?
Al de les 13:28
Anònim, 05/10/2017 a les 14:23
+3
-1
Aquest diari juga, com TOTS, al cavall guanyador!
sempre deixant-ho per a més endavant
Jaume I, 05/10/2017 a les 15:35
+11
-0
Això de no fer la declaració d'independència fins que els estels estiguin alineats no sé de quina manera és la nova versió de voler fer el referèndum acordat. Però a més en la situació actual és extremadament perillós perquè mentre no siguem estat tant els nostres polítics com la gent no tenen cap manera legal de defensar-se davant els abusos de l'estat. Marquem els tempos però ara toca DI.
Quisiera saber que fumais
Anònim, 05/10/2017 a les 15:52
+6
-14
En serio, es que leo esto y se me ponen los ojos como platos.

Europa ha dicho a Catalunya que vuelva a la legalidad. Una DUI siginificará la derrota. La derrota para todos excepto para el PP. A parte, en caso de DUI Europa obligará a Espanya a volver a la senda de la legalidad (155), sino las políticas europeas quedarán suspendidas temporalmente en Catalunya. Y no dudeis que lo aplicará y todo lo que ello conlleva. La com. internacional va a mirar hacia otro lado, Europa tiene muchos casos de secesión y no le interesa que le crezcan los enanos.

A ver, es simple. Si el lunes Puigdemont proclama la República Catalana, el PSOE apoyará a Rajoy con el 155, y si Iglesias no lo hace ya lo pagará en las urnas.
Tras el 155 viene una convocatoria de elecciones Generales con mayoría absoluta del PP. Uno crea independentistas pero el otro crea peperos.

En mi opinión, Puigdemont debería convocar elecciones , porque tras la ilegalidad ya no está ni legitimado internacionalmente. Y tras ello, abrir una reforma constitucional para todos en Espanya.
Ben dit
Xaviert, 05/10/2017 a les 15:57
+1
-2
Molt bon anàlisi Jordi, ben estudiat. Ara bé, opino com l'enric(a).
@ 14:38
Anònim, 05/10/2017 a les 16:00
+5
-1
Fàcil, per si no t'en has adonat, ja fa dies que recolça als comuns, jo mateix que entrava cada dia a llegir-lo, des de que els hi vaig veure el llautó, sols entro de tant en tant per comentar contra els unionistes.
Excuses
Anònim, 05/10/2017 a les 16:03
+14
-2
En realitat tot això que dius són excuses de mal perdedor, perque parteixes de premises que són falses (i ho saps). L´unionisme MAI pactarà ni estarà d´acord amb la independència, i per això no permetrà ni ha permés cap mena de votació, i si es dugués a terme no en reconeixeria el resultat. Hem votat, contra l´amenaça de cops de porra i que ens disparessin han sortit al carrer més de dos milions de votants, i hem guanyat. Estem plenament legitimats. I no cal perdre el temps per convencer els que mai estaran convençuts.
pobre
Anònim, 05/10/2017 a les 16:31
+1
-0
L'articulista hauria de llegir els comentaris per adonar-se com no fa sinó alimentar el discurs del statu quo.
no hi ha pitjor cec que el que no vol veure
Anònim, 05/10/2017 a les 17:04
+2
-3
Mi padre hizo la mili en Gerona a principios de los años 50, ya entonces él relata el carácter peculiar del catalán de a pie, y se trajo para casa esa famosa expresión de que en Cataluña “la pela es la pela”…
Por desgracia para el movimiento independentista, éste es (aunque lo neguéis y no lo queráis reconocer) vuestro principal punto débil, y por ahí se os puede ir todo al traste. No serán las fuerzas Constitucionalistas españolas, sino los propios catalanes nacionalistas los que empiecen a recular. Empresas y Bancos que huyen a toda prisa de Cataluña, invisibilidad internacional sin apoyos importantes que reconozcan vuestra existencia…
Viví durante varios años en Cataluña, ahora desde fuera observo cierta endogamia en parte del pueblo catalán, vive una realidad adulterada que les lleva a caer en los errores actuales, cuyo fin no será otra cosa que el fracaso y la desolación.
Por cierto, el tiempo va en vuestra contra, si de verdad queréis conseguir la independencia (aunque sólo sea por unas horas como en el 34) ya vais tarde… Hay muchos movimientos entre bambalinas….
més calma i menys maximalismes
alehop, 05/10/2017 a les 17:30
+0
-1
Estic per un Procés Constituent en el marc d'una DIU. Però una DIU condicionada per clàusules que la facin oberta i reversible en cas de negociació o ofertes federalistes. Però escric sobretot perquè m'espanten els comentaris maximalistes, inclús quan coincideixo amb l'essència. Qualificar els Comuns d'"unionistes" és d'una intolerància elevada, per no dir zero estratègic, lo qual no treu que es puguin criticar accions concretes en moments concrets. Quan fem amics i enemics amb tanta facilitat la divisió està assegurada i guanya qui té més pebrots (en aquest cas, l'Estat), no qui té més raó. Les raons només es poden obrir pas en un marc de respecte, també intel.lectual.
La independencia es la única posibilitat de sobreviure
Anònim, 05/10/2017 a les 21:27
+1
-1
I no parlo de la la part cultural. Si no de tenir la llibertat d'escriure en aquest diari. O et penses que tot quedara igual?
La represió serà bestial.
Viva España
Gauri, 05/10/2017 a les 23:27
+1
-3
Declarado la independencia si tienen ustedes huevos, que vamos a reírnos un montón.
Unicornios de colores y republicanismo felipista.
Anònim, 06/10/2017 a les 02:58
+2
-1
Si se quiere modificar el marco neofranquista del 78, heredero de la España del 18 de Julio de 1936, con el consentimiento de los franquistas, que podría salir mal?. Parece un buen plan.
Unicornios de colores y republicanismo felipista.
Anònim, 06/10/2017 a les 03:05
+0
-2
No cabe duda de la españolidad de CAT y de los principios inquebrantables en que esta basada la union

España vencera. Como en Cuba.

Luego llorarán. Como en Cuba.
Mi padre hizo la mili en Gerona
Anònim, 06/10/2017 a les 08:16
+1
-0
La pela es la pela per als espanyols de a pie i les vostres elits, embolcallats en la bandera exprimiu tot el que podeu del treballador català. Amb la mida de menyspreu amb que ens tracteu, deu ser l'unica cosa que us interesa de nosaltres, la pela.
(I no se enteró de na.)
Enrenou
Canko, 08/10/2017 a les 22:14
+0
-0
És curiós que la gent que defensa la posició unionista cridi tant ara i no quan vem anar tots a votar. Por tenien, està clar. Por del poder feixista del que senten pànic ara i creuen que mereixen la opció a dir la seva sobre si el President hauria o no de presentar la DUI.
Lo temps és breu. Ara ja heu fet tard. El moment era l'1-O i no era pas il·legal, només inconstitucional per Espanya i legal com diu la llei internacional.
Puigdemont amunt i fora, fes fora a tot el qui no s'ha volgut pronunciar. Els covards no passen ni pena ni glòria, però tampoc ens deixen mai en pau.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Muñoz
Jordi Muñoz (València 1979) és investigador en ciència política de la Universitat de Barcelona. Fa recerca en comportament polític i política comparada, i imparteix classes d’anàlisi electoral a la UB. També col·labora en diversos mitjans de comunicació. Twitter: @jordimunozm
Carles Puigdemont aplaudeix els candidats de Junts per Catalunya després d'un míting a Girona | Junts per Catalunya
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
El president i candidat de Junts per Catalunya optarà per seguir a Bèlgica i reapareixerà si guanya els comicis, tot i que veus de l'equip de campanya defensen un retorn en la recta final | Si Puigdemont venç el 21 desembre, la seva defensa explorarà un acord amb la Fiscalia per tal que retiri la demanda de mesures cautelars que el podrien dur a la presó
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 07:09 El president Carles Puigdemont, mitjançant un missatge enregistrat des de Bèlgica, ha fet una crida a evitar que “ningú des de Madrid converteixi Catalunya en la província que porta somiant des de fa anys”, segons informa Aleix Ramírez. En un míting a Sitges, Puigdemont ha tornat a demanar al “tripartit del 155” – en referència a Ciutadans, PP i PSC- “si respectaran els resultat del 21 de desembre”.
 06:35 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Recta final polaritzada. "Esprint de campanya amb mítings finals i, segons les enquestes, l'independentisme lluitant per mantenir la majoria absoluta i ERC i Cs per la primera posició", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Junqueras, Puigdemont, el vot socialista, la Marató, el trànsit de Jové a Jover, Bosman i Josep Maria Castellet.
 00:42 La majoria absoluta independentista perilla, segons dues enquestes d'«El Mundo» i l'«ABC». Els dos diaris apunten a una victòria de Ciutadans en vots o en vots i escons mentre que les formacions unionistes retallarien distàncies amb l'independentisme.
 22:27 PÒQUER DE CAMPANYA 14 de desembre: Sànchez tancat, Domènech universitari, Fachin «unchained» i estelada a la brossa; per Arnau Urgell.
 21:33 VÍDEO L’emotiu homenatge de Josep Rull als familiars dels dirigents empresonats i exiliats: «gràcies per la vostra dignitat i patriotisme». El conseller ha pujat a l'escenari visiblement emocionat en el míting de Junts per Catalunya a Terrassa, la seva ciutat natal.
 21:21 
 21:21 
 21:09 La número dos de Podem, Irene Montero, reclama el vot per a Xavier Domènech perquè «ni mentirà ni robarà». El cap de llista dels "comuns" acusa Inés Arrimadas de ser "la candidata d'Aznar" i promet no fer-la presidenta. Ho explica Sara González des del Prat de Llobregat
 

Xavier Domènech i Irene Montero, al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 21:03 Iceta s'alinea amb Cs i PP i retreu a l'independentisme que adoctrini els nens. "Els nens no han d'anar a fer gruix a les manifestacions, no se'ls ha de posar asseguts en una carretera per tallar-la", afirma el candidat del PSC. Iceta exigeix, però, a les forces unionistes que "treguin les mans" de l'escola catalana. Informa Jordi Bes.
 20:53 
 20:50 ENTREVISTA Òscar Peris (ERC): «M'imagino un resultat sobiranista aclaparador perquè o guanyem o ens arrasen». El cap de llista dels republicans per Tarragona està convençut que l'Estat manté empresonat Junqueras perquè "és líder més ben preparat per fer front al repte que té el país" i destaca que es presenten a les eleccions perquè no podien deixar Catalunya en mans del bloc del 155. Per Jonathan Oca. 
 20:49 Rovira s'envolta d'ex del PSC i acusa Iceta de supeditar Catalunya «als interessos del PSOE». La dirigent d'ERC rebutja acords amb el PSC, com vol Domènech: "Amb aquells socialistes amb què volíem pactar hem decidit fer una llista conjunta i concórrer conjuntament". Per Roger Tugas.
 20:46 La Guàrdia Civil deixa en llibertat el director general d'Unipost. El cos de seguretat continua registrant la seu de l'empresa de l'Hospitalet de Llobregat, que ha començat cap a les vuit del matí.
 20:34 El bloc unionista estalona en escons l'independentisme, segons El País. Els partits independentistes quedarien a cinc escons de la majoria absoluta, segons el sondeig.
 20:29 Albiol desinfla l'acusació d'espionatge contra els Mossos: «No em consta que sigui cert». El candidat popular demana que el 21-D es confirmi "el pas que va donar Rajoy" amb el 155.
 20:22 Puigdemont alerta del 155 «irreversible» que s'aplicarà a Catalunya si governa C's. El president de la Generalitat, en un míting a Terrassa, eleva el to contra els d'Inés Arrimadas i reclama votar "pensant en les futures generacions. Informa Oriol March des de Terrassa. 
 20:21 Xavier Domènech, a José María Aznar: "Ho sentim, la seva candidata, Inés Arrimadas, no serà presidenta de Catalunya. No donarem el govern a la precarietat, a l'Ibex 35 i a Aznar" 
 20:20 LA CARAVANA. Elsa Artadi i la gestió d'una remuntada. Crònica de la visita de la directora de campanya de Junts per Catallunya a l'autobús dels periodistes que segueixen la candidatura de Carles Puigdemont. Per Oriol March.
 20:19 Xavier Domènech reivindica que els "comuns" han aconseguit posar l'agenda social en el centre de la campanya electoral perquè la resta dels partits també en parlen
 
 
 
 20:13 VÍDEO Comín: «El PSC hauria de renunciar a les sigles i dir-se Partit Unionista Sobretot (PUS)». Exdirigents i exmilitants dels socialistes intervenen en un acte a Sant Andreu de la Barca per ratificar el seu suport a ERC com a pal de paller del socialisme sobiranista i carreguen contra el partit de Miquel Iceta. Ho explica Roger Tugas.
 20:06 
 20:05 Miquel Iceta reclama "treure les mans de la política" de l'escola. "Els nens no han d'anar a engruixir les manifestacions", defensa.
 20:00 Irene Montero, número dos de Podem: "Xavier Domènech és l'únic candidat que pot governar sense mentir i sense robar".
 19:52 Margallo exigeix suport als Bàltics en el cas català com a «contrapartida» als favors d'Espanya. L'exministre d'Afers exteriors revela que va demanar col·laboració a canvi dels "esforços" de l'executiu espanyol davant la crisi a l'est d'Europa amb Rússia. L'excap de la diplomàcia espanyola confessa que va voler combatre les simpaties de certs sectors bàltics amb el moviment independentista.
 19:46 La número dos de Podem, Irene Montero, acusa el PSOE i el PSC de ser capaç d'aliar-se amb "el partit més corrupte d'Europa", el PP, "per no reconèixer que els catalans tenen sobirania per decidir" 
 

Irene Montero, número dos de Podem, en un míting al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú



 
 19:41 
 19:48 La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, demana als "catalans que van votar Mariano Rajoy que tornin a votar el projecte del PP". "Gràcies a Rajoy hem aconseguit que no hi hagi independència", insisteix. 
 19:38 Marta Ribas, número quatre de Catalunya en Comú-Podem, des del Prat de Llobregat: "Què ha fet aquest govern per garantir els nostres drets? Retallar, retallar, retallar, mantenir les retallades d'Artur Mas i incomplir amb la ciutadania la garantia dels seus drets" 
 

Marta Ribas, en un míting al Prat de Llobregat Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:40 Ramon Espadaler, número 3 de la llista de Miquel Iceta, demana votar la llista del PSC a aquells que han vist que el suport a Junts pel Sí s'ha saldat amb ballar "el mambo pervers" de la CUP.
 19:34 L'economista Vicenç Navarro acusa el PP i Convergència de ser "partits clientelars, corruptes fins a la medul·la i neoliberals". També ha assegurat que durant la dictadura "Artur Mas estava estudiant oposicions, com José María Aznar"
 

L'economista Vicenç Navarro, en un acte dels comuns Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:28 
 19:24 
 19:17 Indra reconeix a NacióDigital l'atac d'Anonymous; ho explica Mercè Molist. Segons la multinacional espanyola dedicada a la difusió dels resultats provisionals, "no hi ha constància que els sistemes hagin estat afectats, ni que cap dada sensible hagi estat compromesa". Els hackers van assaltar una màquina virtual que estava desconnectada de les plataformes corporatives.
 19:00 El govern espanyol controlarà les xarxes socials per evitar «fake news». La Moncloa assegura que ja està actuant davant la "preocupació" d'alguns partits espanyols per diverses campanyes de "desprestigi" contra ells amb el 21-D a l'horitzó.
 18:53 Comença el míting d'ERC a Sant Andreu de la Barca amb representants provinents del PSC que han fet el salt a l'independentisme, com Ernest Maragall, Fabian Mohedano, Carme Labòria, Jose Rodríguez "Trinitro" o Maite Arqué i en que participarà Toni Comín a través d'un vídeo. Presenta l'acte Josep Maria Mainat.
 
 18:49 ANÀLISI A qui beneficien unes eleccions tan polaritzades?; l'anàlisi del politòleg Toni Rodon. Els estudis indiquen que, amb matisos, la polarització afavoreix a les opcions més "extremistes". El debat territorial, la crisi econòmica i la corrupció ha canviat el panorama de partits i ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles.
 18:31 LA CARAVANA El Domenèch bomber, astronauta i historiador. Contracrònica de Sara González de la campanya de Catalunya en Comú-Podem  
 17:48 LA CARAVANA Fachin sense filtres: Triple «hit combo» contra els «comuns»; contracrònica de Roger Tugas. 
 17:43 Albiol no pot confirmar el presumpte espionatge i demana explicacions a Puigdemont. El candidat del PP acusa Puigdemont d'haver actuat com un "règim totalitari" i la "Gestapo". Demana explicacions al president de la Generalitat: "Quant ha costat l'espionatge, per què, des de quan, què es pretenia descobrir, quina era la finalitat última?".
 16:12 LA CARAVANA Tots els balls de Miquel Iceta. ​El socialista duu esmorzar a l'autobús que el PSC ha posat als periodistes per cobrir la campanya del 21-D i aprofiten per posar el candidat a prova; contracrònica de Jordi Bes.
 16:00 El PP de Berga demana que es prohibeixin pancartes i símbols en favor dels presos polítics en edificis públics.
 15:32 La diputació permanent del Parlament es reunirà el 27 de desembre per decidir si porta el 155 al TC. Només Junts pel Sí ha sol·licitat convocar la sessió, que aquest dijous ha estat acordada per la Mesa i els portaveus dels grups.
 15:30 Trobada solidària de cristians per la llibertat dels presos polítics. D'onze del matí a cinc de la tarda a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona es llegiran textos, poemes i es crearan espais d'oració i pregària.
 15:23 Junqueras, des d'Estremera: «Si el preu de la llibertat és la presó, l'hem d'assumir, per molt dolorós que sigui». El cap de llista d'ERC defensa que ningú podrà assenyalar els republicans com a "còmplices" del 155 quan ell és a presó.
 14:50 LA CARAVANA Lorena Roldán, «el bec d'or» que va embadalir Rivera. La número dos per Tarragona és una de les figures en alça a Ciutadans i molts la consideren "una Arrimadas en potència". La contracrònica de Pep Martí de la campanya de Ciutadans.
 14:29 Manifestacions ultres i articles contra el procés: l'historial del nou jutge que investiga l'1-O. El magistrat Jaime Conejo substitueix el titular del jutjat d'instrucció número 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que està ingressat per una afectació intestinal.
 14:27 LA CARAVANA. Riera i Sànchez: de la Crida al Parlament (i les visites al calabós). El número 1 de la CUP i el número 2 de Junts per Catalunya tornen a compartir front després de tastar la "repressió" fa gairebé 40 anys; la crontracrònica d'Aida Morales
 14:25 VÍDEOS Cospedal treu pit d'unes forces armades preparades per «respondre a qualsevol possible atac a la democràcia». La ministra de Defensa del govern espanyol ha presenciat de primera mà les maniobres militars que s'estan portant a terme al Camp de Tarragona en el marc de l'operació "Eagle Eye". Informa Jonathan Oca.
 14:23 VÍDEO El sergent dels Bombers de Vic replica de nou les acusacions d'Albiol. El cap de llista del PP va carregar contra el cos per "posar" una pancarta dels presos polítics a la plaça de la capital osonenca.
 14:02 ÚLTIMA HORA El Tribunal Suprem cita a declarar Forn, Sànchez i Cuixart l'11 de gener. És una mesura que tots tres havien sol·licitat en els recursos interposats contra l'ordre d'empresonament.
Entrades anteriors »
Ferran Casas
01/01/1970
Esprint de campanya amb mítings finals i, segons les enquestes, l'independentisme lluitant per mantenir la majoria absoluta i ERC i Cs per la primera posició. Avui també són protagonistes Junqueras, Puigdemont, el vot socialista, la Marató, el trànsit de Jové a Jover, Bosman i Josep Maria Castellet
Horacio Seguí, a casa seva | Mariona Batllés
Esteve Plantada
01/01/1970
El llibre "La meva vida en un 'clic'", amb textos de Toni Vall, repassa la trajectòria d'una de les figures més impressionants del fotoperiodisme català | L'obra es presenta aquest dijous a les 18:30h a la Sala Berlín del Camp Nou
Lorena Roldán en un míting de C's a Tarragona diumenge passat | Ciutadans
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
La número dos per Tarragona és una de les figures en alça a Ciutadans i molts la consideren "una Arrimadas en potència"
Joan Brossa | MACBA/ACN
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«És bonic quan perceps que un artista és estimat. Quan en un museu costa donar dues passes seguides perquè està ple a rebentar vol dir que queda un bri d'esperança entre tanta foscor»
Acte central de la CUP a Barcelona. | Adrià Costa
Aida Morales
01/01/1970
Els cupaires també són diferents en campanya: no tenen director d'orquestra, les decisions es gesten en equip i preparen espots que ni tan sols demanen el vot