27
de març
del
2024
Actualitzat
a les
12:13h
La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, serà la número 2 de la llista d'ERC el 12-M, tal com ha avançat l'ACN. Així doncs, es repetirà el tiquet electoral amb Pere Aragonès a la candidatura per Barcelona com ja va passar a les últimes eleccions al Parlament del 2021. En un comunicat, els republicans expliquen que ha estat el president qui ha escollit Vilagrà com a número dos per la seva "capacitat de negociació", i per posar "per davant" el projecte col·lectiu.
Més enllà de l'anunci, la gran sorpresa va ser quan Vilagrà va esdevenir número dos d'Aragonès ara fa tres anys. En aquells moments el partit, a proposta del president Oriol Junqueras, va optar per triar una figura desconeguda per al gran públic, però amb llarga trajectòria a la formació i a l'administració, en aquest cas local. Des de llavors, l'entesa amb el president ha estat total, fins al punt que el passat mes de gener, Aragonés la va elevar de consellera de la Presidència a vicepresidenta.
Durant la legislatura ha estat protagonista en algunes de les carpetes més decisives de l'executiu, com la negociació pressupostària. Però també ha tingut un rol crucial en les negociacions amb la Moncloa, i en especial amb qui fins ara era el seu homòleg, el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños. Aragonès va decidir reforçar-la a començaments d'any per donar pes a la seva funció negociadora amb Madrid, en un any en què ERC necessitava vigilar de prop el PSOE perquè complís els acords d'investidura de Pedro Sánchez, especialment en matèria de Rodalies, finançament, i avenços en l'autodeterminació. Uns acords que ara han quedat congelats per l'avançament electoral.
"Vilagrà ha estat una figura clau en la negociació amb el govern espanyol que ha fet possibles fites que semblaven impossibles, com els acords per la reforma del delicte de sedició la llei d'amnistia. També ha estat una figura clau en la coordinació i comunicació del Govern i va fer un pas endavant i assumir més responsabilitats en el moment que Junts va abandonar l’executiu d’Aragonès", afegeixen els republicans en el comunicat.
Però més enllà del seu lideratge en aquestes carpetes, Vilagrà també ha estat en el focus per algunes polèmiques. Una de les èpoques en què més protagonisme va obtenir va ser quan el Govern defensava la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, que va topar amb una forta oposició d'entitats socials i ecologistes. Finalment el projecte va fracassar. Vilagrà va estar en el punt de mira, també, pel caos en les oposicions d'estabilització de la Generalitat.
Més enllà de l'anunci, la gran sorpresa va ser quan Vilagrà va esdevenir número dos d'Aragonès ara fa tres anys. En aquells moments el partit, a proposta del president Oriol Junqueras, va optar per triar una figura desconeguda per al gran públic, però amb llarga trajectòria a la formació i a l'administració, en aquest cas local. Des de llavors, l'entesa amb el president ha estat total, fins al punt que el passat mes de gener, Aragonés la va elevar de consellera de la Presidència a vicepresidenta.
Durant la legislatura ha estat protagonista en algunes de les carpetes més decisives de l'executiu, com la negociació pressupostària. Però també ha tingut un rol crucial en les negociacions amb la Moncloa, i en especial amb qui fins ara era el seu homòleg, el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños. Aragonès va decidir reforçar-la a començaments d'any per donar pes a la seva funció negociadora amb Madrid, en un any en què ERC necessitava vigilar de prop el PSOE perquè complís els acords d'investidura de Pedro Sánchez, especialment en matèria de Rodalies, finançament, i avenços en l'autodeterminació. Uns acords que ara han quedat congelats per l'avançament electoral.
"Vilagrà ha estat una figura clau en la negociació amb el govern espanyol que ha fet possibles fites que semblaven impossibles, com els acords per la reforma del delicte de sedició la llei d'amnistia. També ha estat una figura clau en la coordinació i comunicació del Govern i va fer un pas endavant i assumir més responsabilitats en el moment que Junts va abandonar l’executiu d’Aragonès", afegeixen els republicans en el comunicat.
Però més enllà del seu lideratge en aquestes carpetes, Vilagrà també ha estat en el focus per algunes polèmiques. Una de les èpoques en què més protagonisme va obtenir va ser quan el Govern defensava la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, que va topar amb una forta oposició d'entitats socials i ecologistes. Finalment el projecte va fracassar. Vilagrà va estar en el punt de mira, també, pel caos en les oposicions d'estabilització de la Generalitat.