13
de març
del
2024
Actualitzat
el
14
de març
a les
7:36h
El rebuig per part del Parlament dels últims pressupostos de la legislatura de Pere Aragonès han provocat una convocatòria d'urgència del consell executiu del Govern aquest dimecres a la tarda. El president, reunit amb bona part de l'equip que l'ha acompanyat en els gairebé últims tres anys, ha traslladat en ell un avançament electoral per al 12 de maig. Un moviment que ha defensat per no dependre, el que queda de legislatura, de la "irresponsabilitat" de l'oposició. Una dura crítica que ha fet després d'haver tastat la debilitat parlamentària en la tramitació del projecte pressupostari. En la seva breu declaració ha assegurat que els "vetos" de l'oposició als comptes han estat contra la ciutadania, i no contra el projecte del Govern.
"Avui els grups que han impossibilitat que el pressupost continués el seu tràmit al Parlament han dit que no a milions d'euros per fer front a la sequera, a incrementar el pressupost per l'educació un 10%, no a 1.400 milions d'euros més pel sistema de salut, no a més de 1.200 milions d'euros per habitatge, no al pressupost més alt per la cultura i la llengua de la nostra història, no a 700 milions d'euros per impulsar la indústria catalana i que segueixi creant llocs de treball", ha declarat en una seriosa compareixença sense preguntes des de la Galeria Gòtica de Palau, en la qual ha insistit sobre la "irresponsabilitat" de l'oposició. També ha aprofitat per defensar que aquests eren uns "bons pressupostos".
El de l'avançament electoral, és un repte que el president entoma amb convenciment. El moviment d'ERC a principis d'any esvaint els dubtes i proclamant-lo candidat del partit el va reforçar en aquest sentit. I durant la campanya preveu reivindicar el "model de país" que representaven els pressupostos que havien portat a votació i que la majoria de la cambra han tombat, uns comptes que ha recordat que eren el que "més recursos incorporaven de la història". En aquest sentit, ha aprofitat la seva intervenció per començar a dibuixar les línies de la campanya dels republicans aquest 11-M: la confrontació de dos projectes. Un, una proposta "netament republicana" amb l'horitzó de la llibertat del poble de Catalunya, la seva. A l'altra banda, la del PSC i comuns, una visió "conformista i ancorada al país", còmode amb la dependència de l'Estat.
La jornada ha començat amb la incertesa de si els comuns, amb qui el Govern ha negociat els últims mesos, acceptarien l'última proposta de l'executiu respecte al Hard Rock. Però no, els de Jéssica Albiach han deixat ben clar, com ja ho havien dit des de l'inici de les reunions, que sense un rebuig explícit del president cap al macroprojecte, no hi hauria pressupostos. Han mantingut el pols fins al final i han complert amb la seva advertència. Al final, Aragonès només ha mantingut el suport del PSC, protagonista indirecte de tot el debat, per l'exigència, entre d'altres, de mantenir viu el Hard Rock a canvi dels seus vots als comptes. També hi ha votat a favor Cristina Casol, exdiputada de Junts i ara com a no adscrita. El resultat final, no sense problemes tècnics d'última hora, ha estat de 67 a 68.
El debat sobre un possible avançament electoral estava instal·lat des de feia dies al Govern i a ERC. Fins ara, Aragonès havia estat taxatiu sobre la durada de la legislatura -en tot moment ha indicat que les eleccions serien el febrer del 2025, quan toquen per calendari-, però el xoc amb els comuns pel Hard Rock -i per les negociacions a l'Ajuntament de Barcelona- podien precipitar-ho tot. A la sala de màquines del carrer Calàbria es valora que un avançament electoral immediat deixaria amb el peu canviat Junts -sense candidat decidit-, podria incomodar el PSC -pendent del desgast pel cas Koldo- i evitaria un patiment excessiu amb la gestió de la sequera. Tot plegat, abans que el partit se sotmetés a un examen electoral europeu més propici per a Puigdemont, que estudia la possibilitat de ser cap de llista als comicis continentals.
Mentre s'estava celebrant el ple de pressupostos a Barcelona, a Madrid fonts del PSOE ja començaven a mostrar preocupació per què passaria amb els comptes estatals. En les últimes hores, ERC -que té la clau de la governabilitat a l'Estat, igual que Junts- ha multiplicat els contactes amb la Moncloa per fer pedagogia sobre les conseqüències de no tenir pressupostos a Catalunya a causa de la negativa dels comuns, integrats dins de Sumar i amb presència al govern espanyol. Els comuns, peça clau en l'engranatge, ha reivindicat la seva independència. "No ens controla ni Madrid ni la Caixa", ha dit Albiach. Els republicans són indispensables perquè Pedro Sánchez i Yolanda Díaz disposin de nous comptes. Un avançament electoral a Catalunya ho trastoca tot.
"Avui els grups que han impossibilitat que el pressupost continués el seu tràmit al Parlament han dit que no a milions d'euros per fer front a la sequera, a incrementar el pressupost per l'educació un 10%, no a 1.400 milions d'euros més pel sistema de salut, no a més de 1.200 milions d'euros per habitatge, no al pressupost més alt per la cultura i la llengua de la nostra història, no a 700 milions d'euros per impulsar la indústria catalana i que segueixi creant llocs de treball", ha declarat en una seriosa compareixença sense preguntes des de la Galeria Gòtica de Palau, en la qual ha insistit sobre la "irresponsabilitat" de l'oposició. També ha aprofitat per defensar que aquests eren uns "bons pressupostos".
El de l'avançament electoral, és un repte que el president entoma amb convenciment. El moviment d'ERC a principis d'any esvaint els dubtes i proclamant-lo candidat del partit el va reforçar en aquest sentit. I durant la campanya preveu reivindicar el "model de país" que representaven els pressupostos que havien portat a votació i que la majoria de la cambra han tombat, uns comptes que ha recordat que eren el que "més recursos incorporaven de la història". En aquest sentit, ha aprofitat la seva intervenció per començar a dibuixar les línies de la campanya dels republicans aquest 11-M: la confrontació de dos projectes. Un, una proposta "netament republicana" amb l'horitzó de la llibertat del poble de Catalunya, la seva. A l'altra banda, la del PSC i comuns, una visió "conformista i ancorada al país", còmode amb la dependència de l'Estat.
La jornada ha començat amb la incertesa de si els comuns, amb qui el Govern ha negociat els últims mesos, acceptarien l'última proposta de l'executiu respecte al Hard Rock. Però no, els de Jéssica Albiach han deixat ben clar, com ja ho havien dit des de l'inici de les reunions, que sense un rebuig explícit del president cap al macroprojecte, no hi hauria pressupostos. Han mantingut el pols fins al final i han complert amb la seva advertència. Al final, Aragonès només ha mantingut el suport del PSC, protagonista indirecte de tot el debat, per l'exigència, entre d'altres, de mantenir viu el Hard Rock a canvi dels seus vots als comptes. També hi ha votat a favor Cristina Casol, exdiputada de Junts i ara com a no adscrita. El resultat final, no sense problemes tècnics d'última hora, ha estat de 67 a 68.
El debat sobre un possible avançament electoral estava instal·lat des de feia dies al Govern i a ERC. Fins ara, Aragonès havia estat taxatiu sobre la durada de la legislatura -en tot moment ha indicat que les eleccions serien el febrer del 2025, quan toquen per calendari-, però el xoc amb els comuns pel Hard Rock -i per les negociacions a l'Ajuntament de Barcelona- podien precipitar-ho tot. A la sala de màquines del carrer Calàbria es valora que un avançament electoral immediat deixaria amb el peu canviat Junts -sense candidat decidit-, podria incomodar el PSC -pendent del desgast pel cas Koldo- i evitaria un patiment excessiu amb la gestió de la sequera. Tot plegat, abans que el partit se sotmetés a un examen electoral europeu més propici per a Puigdemont, que estudia la possibilitat de ser cap de llista als comicis continentals.
Mentre s'estava celebrant el ple de pressupostos a Barcelona, a Madrid fonts del PSOE ja començaven a mostrar preocupació per què passaria amb els comptes estatals. En les últimes hores, ERC -que té la clau de la governabilitat a l'Estat, igual que Junts- ha multiplicat els contactes amb la Moncloa per fer pedagogia sobre les conseqüències de no tenir pressupostos a Catalunya a causa de la negativa dels comuns, integrats dins de Sumar i amb presència al govern espanyol. Els comuns, peça clau en l'engranatge, ha reivindicat la seva independència. "No ens controla ni Madrid ni la Caixa", ha dit Albiach. Els republicans són indispensables perquè Pedro Sánchez i Yolanda Díaz disposin de nous comptes. Un avançament electoral a Catalunya ho trastoca tot.