10
de març
del
2024
Actualitzat
el
11
de març
a les
10:47h
Portugal fa un gir cap a la dreta. Així ho han decidit els ciutadans en les eleccions celebrades aquest diumenge, que, amb el 100% escrutat, han situat els conservadors d'Aliança Democràtica en primera posició, amb el 29,6% dels vots, per sobre del Partit Socialista (28,7%), que ha perdut la majoria absoluta amb la qual governava fins ara. Destacat és també l'ascens de l'extrema dreta de Chega, que se situa com a tercera força amb el 18% dels suports.
Són unes eleccions anticipades convocades pel president de la República, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, després que el primer ministre socialista, António Costa, dimitís el novembre passat després que el seu nom aparegués en una investigació per prevaricació i tràfic d'influències. El cas estava vinculat a unes concessions per a l'explotació de jaciments de liti a Boticas i Montalegre, al nord de Portugal. De moment, però, la fiscalia no li ha obert cap investigació.
Els governs progressistes d'Espanya i Portugal són una altra "excepció ibèrica" en una Unió Europea de predomini conservador. El Partit Socialista (PS) tenia fins ara majoria absoluta a l'Assemblea de la República. Ara, ja sense Costa al davant, presentava com a cap de cartell l'economista Pedro Nuno Santos, de 46 anys, exponent de l'ala més militant del partit. A l'esquerra del PS, romanen un Partit Comunista Portuguès de llarga tradició molt ortodox, i el Bloc d'Esquerres, totes dues formacions disminuïdes, ja que han obtingut un 2,9% i un 4% dels vots, respectivament.
Ha estat la força en ascens, amb alguns trets similars a Vox. Va sorgir també d'una escissió del principal partit de dreta, que a Portugal s'anomena Partit Social Demòcrata (PSD). André Ventura, un llicenciat en Dret que es va donar a conèixer com a comentarista esportiu, seguidor del Benfica que va canalitzar el seu forofisme cap a la política i fou elegit diputat el 2019. En aquell moment, era ell sol. El 2022 ja va assolir un grup de 12 diputats i aquest diumenge ha estat el gran guanyador malgrat quedar tercer.
El lema de Chega és "Netejar Portugal" -recorda a l'estratègia de Xavier García Albiol a Badalona anys enrere- i el partit incideix en els missatges antiimmigrants. Amb una posició reaccionària en temes de seguretat i ultraliberal en política econòmica, tot amanit amb referències a un catolicisme tradicional, per força fa pensar en Vox i en el moviment de Javier Milei. Va defensar el confinament de la comunitat gitana durant la pandèmia i crida a combatre la "tirania" i el "bandidatge".
El PSD és el gran partit del centredreta portuguès. Aquest cop, ha format la coalició Aliança Democràtica (AD) junt amb dues forces menors, el Centre Democràtic i Social, que malgrat el nom és conservador i catòlic tradicionalista, i el Partit Popular Monàrquic, que reclama el retorn de la dinastia dels Bragança, derrocada el 1912. Luis Montenegro, un advocat de 51 anys, és el líder d'aquesta Aliança Democràtica, nom que els pot donar sort ja que amb aquesta marca van governar fa molts anys.
La suma de l'AD és possible, però no serà fàcil. El gruix de la dreta portuguesa no és com l'espanyola. No respon tant al llegat sociològic de la llarga dictadura de Salazar (1926-74). Dins del PSD hi ha corrents europeistes i centristes que no volen ni sentir a parlar de governar amb Chega. En el passat, fins i tot el PS i el PSD havien arribat a governar en coalició en breus etapes. Actualment, existeix també un petit partit de centre, Iniciativa Liberal, contrari a tot pacte amb Chega i que pot tenir un paper a jugar, ja que és quarta força amb el 4,3% dels vots.
Veïns de frontera llarga i desconfiança històrica, Espanya i Portugal comparteixen la petjada de dues llargues dictadures feixistes. Però el pas a la democràcia de tots dos països ha estat molt diferent i ajuda a entendre les particularitats dels dos estats. Si Espanya és una democràcia postfranquista, sorgida d'un gran pacte entre governants de la dictadura i antifranquistes, a Portugal hi va haver una ruptura. El 25 d'abril del 1974, la dictadura salazarista, que havia arribat al poder a través d'un cop d'estat incruent i no d'una guerra civil, va ser derrocada en un moviment militar. La Revolució dels Clavells va ser pacífica -tret de quatre morts provocats per la policia política de la dictadura-, però va suposar l'exili dels dirigents del règim salazarista i un breu període d'hegemonia del Partit Comunista.
Aquest factor dels clavells d'abril s'ha d'incloure en tota reflexió sobre els fets polítics a Portugal. Que el principal partit de dretes s'anomeni Social Demòcrata obeeix també al rebuig que generava tota similitud amb posicions conservadores. I el seu fundador, Francisco Sá Carneiro, tot i el seu dretanisme, va ser opositor a la dictadura. Però ara el clima polític a Europa ha canviat i és possible que la dreta portuguesa hagi de prendre una gran decisió.
Són unes eleccions anticipades convocades pel president de la República, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, després que el primer ministre socialista, António Costa, dimitís el novembre passat després que el seu nom aparegués en una investigació per prevaricació i tràfic d'influències. El cas estava vinculat a unes concessions per a l'explotació de jaciments de liti a Boticas i Montalegre, al nord de Portugal. De moment, però, la fiscalia no li ha obert cap investigació.
Un feu de la socialdemocràcia que cau
Els governs progressistes d'Espanya i Portugal són una altra "excepció ibèrica" en una Unió Europea de predomini conservador. El Partit Socialista (PS) tenia fins ara majoria absoluta a l'Assemblea de la República. Ara, ja sense Costa al davant, presentava com a cap de cartell l'economista Pedro Nuno Santos, de 46 anys, exponent de l'ala més militant del partit. A l'esquerra del PS, romanen un Partit Comunista Portuguès de llarga tradició molt ortodox, i el Bloc d'Esquerres, totes dues formacions disminuïdes, ja que han obtingut un 2,9% i un 4% dels vots, respectivament.
Chega: l'obsessió per "Netejar Portugal"
Ha estat la força en ascens, amb alguns trets similars a Vox. Va sorgir també d'una escissió del principal partit de dreta, que a Portugal s'anomena Partit Social Demòcrata (PSD). André Ventura, un llicenciat en Dret que es va donar a conèixer com a comentarista esportiu, seguidor del Benfica que va canalitzar el seu forofisme cap a la política i fou elegit diputat el 2019. En aquell moment, era ell sol. El 2022 ja va assolir un grup de 12 diputats i aquest diumenge ha estat el gran guanyador malgrat quedar tercer.El lema de Chega és "Netejar Portugal" -recorda a l'estratègia de Xavier García Albiol a Badalona anys enrere- i el partit incideix en els missatges antiimmigrants. Amb una posició reaccionària en temes de seguretat i ultraliberal en política econòmica, tot amanit amb referències a un catolicisme tradicional, per força fa pensar en Vox i en el moviment de Javier Milei. Va defensar el confinament de la comunitat gitana durant la pandèmia i crida a combatre la "tirania" i el "bandidatge".
Una dreta diferent de l'espanyola
El PSD és el gran partit del centredreta portuguès. Aquest cop, ha format la coalició Aliança Democràtica (AD) junt amb dues forces menors, el Centre Democràtic i Social, que malgrat el nom és conservador i catòlic tradicionalista, i el Partit Popular Monàrquic, que reclama el retorn de la dinastia dels Bragança, derrocada el 1912. Luis Montenegro, un advocat de 51 anys, és el líder d'aquesta Aliança Democràtica, nom que els pot donar sort ja que amb aquesta marca van governar fa molts anys. La suma de l'AD és possible, però no serà fàcil. El gruix de la dreta portuguesa no és com l'espanyola. No respon tant al llegat sociològic de la llarga dictadura de Salazar (1926-74). Dins del PSD hi ha corrents europeistes i centristes que no volen ni sentir a parlar de governar amb Chega. En el passat, fins i tot el PS i el PSD havien arribat a governar en coalició en breus etapes. Actualment, existeix també un petit partit de centre, Iniciativa Liberal, contrari a tot pacte amb Chega i que pot tenir un paper a jugar, ja que és quarta força amb el 4,3% dels vots.
Portugal versus Espanya: 50 anys del 25 d'abril
Veïns de frontera llarga i desconfiança històrica, Espanya i Portugal comparteixen la petjada de dues llargues dictadures feixistes. Però el pas a la democràcia de tots dos països ha estat molt diferent i ajuda a entendre les particularitats dels dos estats. Si Espanya és una democràcia postfranquista, sorgida d'un gran pacte entre governants de la dictadura i antifranquistes, a Portugal hi va haver una ruptura. El 25 d'abril del 1974, la dictadura salazarista, que havia arribat al poder a través d'un cop d'estat incruent i no d'una guerra civil, va ser derrocada en un moviment militar. La Revolució dels Clavells va ser pacífica -tret de quatre morts provocats per la policia política de la dictadura-, però va suposar l'exili dels dirigents del règim salazarista i un breu període d'hegemonia del Partit Comunista. Aquest factor dels clavells d'abril s'ha d'incloure en tota reflexió sobre els fets polítics a Portugal. Que el principal partit de dretes s'anomeni Social Demòcrata obeeix també al rebuig que generava tota similitud amb posicions conservadores. I el seu fundador, Francisco Sá Carneiro, tot i el seu dretanisme, va ser opositor a la dictadura. Però ara el clima polític a Europa ha canviat i és possible que la dreta portuguesa hagi de prendre una gran decisió.