04
de març
del
2024
Actualitzat
a les
14:08h
L'avenç cap a la igualtat s'ha estancat els darrers vuit anys. És la primera dada preocupant dels Indicadors d'Igualtat de Gènere que aquest dilluns ha presentat la Cambra de Comerç de Barcelona. L'estudi quantifica el grau de desigualtat de gènere que existeix avui dia a Catalunya en cinc àmbits: formació, mercat de treball, sector TIC i R+D, condicions de vida i empoderament. Alhora, ofereix una comparativa de l'evolució dels indicadors amb les edicions passades de l'informe.
Els indicadors de formació assenyalen que la dona té un nivell formatiu superior al dels homes (el 58% de titulacions universitàries) i les noies joves tenen menys fracàs escolar (12% enfront del 15,8% els homes, amb dades del 2023). En el mercat laboral, també hi ha més dones ocupades amb estudis superiors i el 62% dels ocupats que estan cursant alguna formació contínua són dones. Per tant, el talent femení a Catalunya és superior al masculí i, a més, en els darrers anys aquest diferencial s'ha eixamplat. Però, en canvi, aquest major nivell formatiu no es tradueix en una reducció significativa de les desigualtats en el mercat laboral, ja que les dones continuen tenint una important bretxa salarial per hora (13% el 2021) i signen la majoria dels contractes a temps parcial (72% del total). En els últims vuit anys, la reducció de desigualtats en el mercat laboral s'ha frenat en comparació amb la dècada anterior.
Pel que fa al tercer àmbit d'estudi, el del sector TIC i R+D, és el que presenta majors desigualtats de gènere. Preocupa el baix percentatge de dones que cursen carreres d'Enginyeria i Arquitectura (26%, només tres punts més que el 2015) i la baixa ocupació femenina en el sector TIC (el 31% el 2023, inferior al 33% del 2020 i només lleugerament superior al 29% de 2015), així com la baixa quota femenina entre el personal dedicat a R+D en el sector privat (només el 34%), mentre que en el sector públic hi ha paritat.
Això significa que les dones estan igual de formades que els homes per fer investigació i tenen un interès similar en aquesta matèria, però les millors condicions laborals (horàries, de conciliació i d’estabilitat) que ofereix el sector públic fa que es dirigeixin principalment cap a aquest sector. És una de les dades més preocupants que assenyala l'informe: la reducció de desigualtats en el sector TIC està estancada des de fa vuit anys, ja que és el sector que presenta millors perspectives de creixement en el futur.
En l'apartat sobre les condicions de vida, el més rellevant és l'augment del diferencial entre la taxa de risc de pobresa femenina i la masculina (19% enfront del 17% dels homes, sempre segons dades del 2023). "La pobresa té rostre de dona", ha afirmat la nova presidenta de l'Observatori Dona, Empresa Economia (ODEE), Marta Angerri. Aquesta dada pot ser deguda a l'impacte més negatiu que ha tingut la pandèmia sobre les dones, com també per l'efecte de l'elevada inflació en productes de primera necessitat. Pel que fa al repartiment de la cura, el 86% de les excedències laborals per cures el 2023 les han demanat dones, percentatge que s'ha reduït lleugerament, però continua sent molt desequilibrat. Un altre element és la diferència entre la pensió mitjana d'un home i d'una dona, que és del 26,1%, inferior al 30,7% de 2015 degut a que s'estan començant a jubilar dones amb més trajectòria laboral.
El quart àmbit d'estudi és l'empoderament, és a dir, la presència de les dones en llocs de decisió i influència. Aquest àmbit s’ha dividit en tres blocs: la política, l'empresa i les institucions, i les universitats. En la política, en la legislatura actual hi ha només un 28% d'alcaldesses (percentatge molt baix, però superior al 18% de la legislatura 2015-2019), un 45% de regidores a ajuntaments (era un 43% a la legislatura anterior) i un 51% de diputades al Parlament (era un 42% a l'anterior legislatura). En la política la paritat ha avançat més ràpid per l'impacte dels canvis legislatius sobre igualtat.
En el món de l'empresa, les dones ocupen el 33% dels llocs de direcció (sector públic i privat) el 2023, un percentatge menor al 36% de 2021 i 2022, o al 39% de 2020. A més, la bretxa salarial per hora en aquestes ocupacions es manté força estable, entorn del 20,6%. Pel que fa a la presència femenina a les juntes, presidències i secretaries generals de les 11 institucions més representatives de l'economia catalana (patronals, sindicats, cambres, col·legis professionals i institucions culturals), s'han identificat 125 dones enfront de 295 homes, el que significa que les dones són el 30%, un percentatge baix, però superior al 17% que representaven el 2017. En el món universitari s'ha mesurat l’empoderament amb la distribució per gènere de les càtedres: les dones són el 25%, un percentatge una mica superior al 21% de 2015. Aquesta infrarepresentació s'està corregint molt lentament.
Carme Poveda, directora de l'ODEE, ha detallat les dades de l'informe. Com la bretxa en la qualitat de l'ocupació entre homes i dones, que s'ha estancat els darrers anys, fet que estaria associat a la maternitat (els efectes perduren 10 anys des del naixement del fill), al lent avenç de la participació dels homes en les tasques de la llar, i al deficient suport del sector públic (ajudes econòmiques, escoles bressol, habitatge social, etc.).
Un dels resultats que més preocupen és la manca d'avenços de la reducció de la desigualtat en l’àmbit tecnològic. Poveda ha subratllat que les vocacions tecnològiques entre les noies no estan augmentant i tampoc ho fa l'ocupació femenina en les empreses del sector TIC. Si no s'avança en aquesta matèria es podria frenar el lent avenç que s'observa en la carrera per la plena igualtat, ja que és un sector que té una gran demanda laboral i unes bones condicions salarials.
Per la Cambra, revertir aquesta situació implicaria canviar el nom d'algunes titulacions; mostrar en edats primerenques la utilitat de les matemàtiques en l'assoliment d'avenços en salut, desigualtats o canvi climàtic; visibilitzar referents femenins (per exemple, professores), i fer un acompanyament docent per reduir la percepció de dificultat que tenen les assignatures tecnològiques i de matemàtiques, especialment entre les noies.
El progrés en l'accés de les dones a càrrecs directius s’ha frenat, així com la reducció de la bretxa salarial en posicions directives. El que vol dir que el sostre de vidre és força resistent. La dificultat per compatibilitzar la carrera professional i la personal, la pressió competitiva en determinats sectors, la cultura presencialista i patriarcal que encara existeix a moltes organitzacions, i el biaix de gènere que s'observa en la retribució salarial, continuen sent frens que les impedeixen progressar professionalment.
L'informe s'ha presentat com l'inici de la campanya Equilibrem la balança, una iniciativa impulsada per la Cambra que evidenciarà al llarg de tota la setmana les persistents desigualtats que encara pesen sobre les dones. Una contribució de la corporació per conscienciar la societat del terreny que encara falta per avançar, just la setmana que culmina amb el 8-M.
Els indicadors de formació assenyalen que la dona té un nivell formatiu superior al dels homes (el 58% de titulacions universitàries) i les noies joves tenen menys fracàs escolar (12% enfront del 15,8% els homes, amb dades del 2023). En el mercat laboral, també hi ha més dones ocupades amb estudis superiors i el 62% dels ocupats que estan cursant alguna formació contínua són dones. Per tant, el talent femení a Catalunya és superior al masculí i, a més, en els darrers anys aquest diferencial s'ha eixamplat. Però, en canvi, aquest major nivell formatiu no es tradueix en una reducció significativa de les desigualtats en el mercat laboral, ja que les dones continuen tenint una important bretxa salarial per hora (13% el 2021) i signen la majoria dels contractes a temps parcial (72% del total). En els últims vuit anys, la reducció de desigualtats en el mercat laboral s'ha frenat en comparació amb la dècada anterior.
Pel que fa al tercer àmbit d'estudi, el del sector TIC i R+D, és el que presenta majors desigualtats de gènere. Preocupa el baix percentatge de dones que cursen carreres d'Enginyeria i Arquitectura (26%, només tres punts més que el 2015) i la baixa ocupació femenina en el sector TIC (el 31% el 2023, inferior al 33% del 2020 i només lleugerament superior al 29% de 2015), així com la baixa quota femenina entre el personal dedicat a R+D en el sector privat (només el 34%), mentre que en el sector públic hi ha paritat.
Això significa que les dones estan igual de formades que els homes per fer investigació i tenen un interès similar en aquesta matèria, però les millors condicions laborals (horàries, de conciliació i d’estabilitat) que ofereix el sector públic fa que es dirigeixin principalment cap a aquest sector. És una de les dades més preocupants que assenyala l'informe: la reducció de desigualtats en el sector TIC està estancada des de fa vuit anys, ja que és el sector que presenta millors perspectives de creixement en el futur.
En l'apartat sobre les condicions de vida, el més rellevant és l'augment del diferencial entre la taxa de risc de pobresa femenina i la masculina (19% enfront del 17% dels homes, sempre segons dades del 2023). "La pobresa té rostre de dona", ha afirmat la nova presidenta de l'Observatori Dona, Empresa Economia (ODEE), Marta Angerri. Aquesta dada pot ser deguda a l'impacte més negatiu que ha tingut la pandèmia sobre les dones, com també per l'efecte de l'elevada inflació en productes de primera necessitat. Pel que fa al repartiment de la cura, el 86% de les excedències laborals per cures el 2023 les han demanat dones, percentatge que s'ha reduït lleugerament, però continua sent molt desequilibrat. Un altre element és la diferència entre la pensió mitjana d'un home i d'una dona, que és del 26,1%, inferior al 30,7% de 2015 degut a que s'estan començant a jubilar dones amb més trajectòria laboral.
Més igualtat en la política, menys en les càtedres
El quart àmbit d'estudi és l'empoderament, és a dir, la presència de les dones en llocs de decisió i influència. Aquest àmbit s’ha dividit en tres blocs: la política, l'empresa i les institucions, i les universitats. En la política, en la legislatura actual hi ha només un 28% d'alcaldesses (percentatge molt baix, però superior al 18% de la legislatura 2015-2019), un 45% de regidores a ajuntaments (era un 43% a la legislatura anterior) i un 51% de diputades al Parlament (era un 42% a l'anterior legislatura). En la política la paritat ha avançat més ràpid per l'impacte dels canvis legislatius sobre igualtat. En el món de l'empresa, les dones ocupen el 33% dels llocs de direcció (sector públic i privat) el 2023, un percentatge menor al 36% de 2021 i 2022, o al 39% de 2020. A més, la bretxa salarial per hora en aquestes ocupacions es manté força estable, entorn del 20,6%. Pel que fa a la presència femenina a les juntes, presidències i secretaries generals de les 11 institucions més representatives de l'economia catalana (patronals, sindicats, cambres, col·legis professionals i institucions culturals), s'han identificat 125 dones enfront de 295 homes, el que significa que les dones són el 30%, un percentatge baix, però superior al 17% que representaven el 2017. En el món universitari s'ha mesurat l’empoderament amb la distribució per gènere de les càtedres: les dones són el 25%, un percentatge una mica superior al 21% de 2015. Aquesta infrarepresentació s'està corregint molt lentament.
Carme Poveda, directora de l'ODEE, ha detallat les dades de l'informe. Com la bretxa en la qualitat de l'ocupació entre homes i dones, que s'ha estancat els darrers anys, fet que estaria associat a la maternitat (els efectes perduren 10 anys des del naixement del fill), al lent avenç de la participació dels homes en les tasques de la llar, i al deficient suport del sector públic (ajudes econòmiques, escoles bressol, habitatge social, etc.).
Un dels resultats que més preocupen és la manca d'avenços de la reducció de la desigualtat en l’àmbit tecnològic. Poveda ha subratllat que les vocacions tecnològiques entre les noies no estan augmentant i tampoc ho fa l'ocupació femenina en les empreses del sector TIC. Si no s'avança en aquesta matèria es podria frenar el lent avenç que s'observa en la carrera per la plena igualtat, ja que és un sector que té una gran demanda laboral i unes bones condicions salarials.
Les matemàtiques,un punt feble
Per la Cambra, revertir aquesta situació implicaria canviar el nom d'algunes titulacions; mostrar en edats primerenques la utilitat de les matemàtiques en l'assoliment d'avenços en salut, desigualtats o canvi climàtic; visibilitzar referents femenins (per exemple, professores), i fer un acompanyament docent per reduir la percepció de dificultat que tenen les assignatures tecnològiques i de matemàtiques, especialment entre les noies. El progrés en l'accés de les dones a càrrecs directius s’ha frenat, així com la reducció de la bretxa salarial en posicions directives. El que vol dir que el sostre de vidre és força resistent. La dificultat per compatibilitzar la carrera professional i la personal, la pressió competitiva en determinats sectors, la cultura presencialista i patriarcal que encara existeix a moltes organitzacions, i el biaix de gènere que s'observa en la retribució salarial, continuen sent frens que les impedeixen progressar professionalment.
L'informe s'ha presentat com l'inici de la campanya Equilibrem la balança, una iniciativa impulsada per la Cambra que evidenciarà al llarg de tota la setmana les persistents desigualtats que encara pesen sobre les dones. Una contribució de la corporació per conscienciar la societat del terreny que encara falta per avançar, just la setmana que culmina amb el 8-M.