31
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
15:57h
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha fet oficial que optarà a la reelecció com a president del Consell de la República. El termini per presentar candidatura va acabar dimarts a les 9h, però no ha estat fins aquest dimecres, un cop validades per la sindicatura electoral de l'entitat, que s'han fet públiques. Així, si rep el suport dels socis de l’entitat, podrà mantenir la presidència, càrrec que ocupa des de la fundació del Consell. També s'hi han presentat Jordi Castellà, advocat i regidor de Canet de Mar, i Lluís Felipe, periodista de Palma.
A partir d'ara s'obre un termini de quatre dies per presentar reclamacions a la sindicatura electoral, i les candidatures no seran definitives fins al dia 4 de febrer. Des de la seva fundació, el nom de Puigdemont -i el de Toni Comín, mà dreta del president a l'exili- ha estat indestriable del Consell, al qual sovint s'ha criticat, des d'altres partits independentistes, per actuar com a satèl·lit de Junts.
El Consell de la República va néixer com una institució a l'exili, fora de l'abast de la repressió espanyola, i que encarnava la legitimitat del Govern que va promoure l'1-O. La realitat no ha superat les expectatives. En un primer moment, havia d'actuar com una mena d'estat major del procés, un espai unitari on intentar trobar una estratègia compartida per culminar la feina que va quedar a mitges l'any 2017.
Les discrepàncies entre partits ho van impedir, especialment pel rebuig d'ERC a donar ales a una eina que sempre s'ha vist massa vinculada a Puigdemont. Sis anys després del referèndum i quan Junts ha culminat el viratge cap a la via de la negociació, el Consell afronta un procés de reestructuració intern -no exempt de crítiques per part d'alguns sectors de l'entitat, que hi veuen tics autoritaris- i s'arrisca a caure en la irrellevància.
A partir d'ara s'obre un termini de quatre dies per presentar reclamacions a la sindicatura electoral, i les candidatures no seran definitives fins al dia 4 de febrer. Des de la seva fundació, el nom de Puigdemont -i el de Toni Comín, mà dreta del president a l'exili- ha estat indestriable del Consell, al qual sovint s'ha criticat, des d'altres partits independentistes, per actuar com a satèl·lit de Junts.
El Consell de la República va néixer com una institució a l'exili, fora de l'abast de la repressió espanyola, i que encarnava la legitimitat del Govern que va promoure l'1-O. La realitat no ha superat les expectatives. En un primer moment, havia d'actuar com una mena d'estat major del procés, un espai unitari on intentar trobar una estratègia compartida per culminar la feina que va quedar a mitges l'any 2017.
Les discrepàncies entre partits ho van impedir, especialment pel rebuig d'ERC a donar ales a una eina que sempre s'ha vist massa vinculada a Puigdemont. Sis anys després del referèndum i quan Junts ha culminat el viratge cap a la via de la negociació, el Consell afronta un procés de reestructuració intern -no exempt de crítiques per part d'alguns sectors de l'entitat, que hi veuen tics autoritaris- i s'arrisca a caure en la irrellevància.