La xifra ja és oficial. El Port de Barcelona ha creuat la línia dels 3,5 milions de creueristes en un sol any. Feia temps que es plantejava aquesta possibilitat, especialment després de constatar que el 2023 seria l'exercici en què arribarien i marxarien més visitants en vaixell a Barcelona, però ara ja s'ha pogut concretar aquest nou rècord. Entre el gener i desembre de l'any passat, el port barceloní va rebre 3,57 milions de passatgers en creuers, segons constaten les dades facilitades pel ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
Això suposa gairebé un 14% més de creueristes que l'any 2019, l'any previ a la pandèmia i el darrer màxim registre. Llavors es van comptabilitzar 3,14 milions de visitants que van optar per aquesta via turística. Ara han quedat superats de llarg. I tot i que el sector planteja prudència, administracions i agents implicats es preparen perquè la xifra pugui seguir creixent aquest 2024, un fet que torna a situar els creuers al centre del debat públic.
La tendència dels creuers és rellevant perquè viu una realitat paral·lela a la del conjunt del negoci turístic i d'altres infraestructures. El 2023 la ciutat de Barcelona ha rebut un 6,9% menys de visitants que l'any anterior a la pandèmia, segons dades oficials. L'aeroport del Prat també ha tingut unes xifres de passatgers més baixes, si es fa la mateixa comparació. Per contra, els creuers van a l'alça i amb força, establint nous rècords. Això té unes causes i conseqüències que diverses fonts valoren a Nació.
Sobre el perquè, des del Port de Barcelona apunten que s'ha de tenir en compte que no s'està creixent en número d'escales, però que les navilieres han tingut "més èxit" a l'hora d'introduir "paquets vacacionals". Alhora, Alfredo Serrano, director nacional de l'Associació Internacional de Línies de Creuer (CLIA, per les sigles en anglès), hi aporta dues grans explicacions. D'una banda, assenyala que la necessitat de modernitzar les flotes de vaixells i les bones perspectives del sector van fer que abans de la pandèmia s'encarregués la construcció de més embarcacions de creuers. Això ha fet que les companyies tinguin més vaixells i que aquestes navilieres tinguin més capacitat, a més d'emetre menys diòxid de carboni.
Serrano assegura que les grans marques van fer aquests encàrrecs pensant a créixer a la gran zona d'interès dels creuers els últims anys: Àsia en general i la Xina en concret. Ara bé, amb les mesures per la Covid que s'han allargat més en aquells territoris i la realitat turística que se n'ha derivat, les companyies de creuers han preferit dedicar una part d'aquells nous vaixells a la zona del Mediterrani occidental.
La guerra a Ucraïna també ha tingut un impacte. "Aquí hi han hagut més vaixells, mentre que se n'han destinat menys a punts com Sant Petersburg, l'atracció estrella del nord europeu", rebla el portaveu de l'associació de companyies de creuers a Espanya. "S'ha sobrepassat la capacitat prevista al Mediterrani occidental. I el port més important d'aquesta zona és el de Barcelona. Això explica aquesta recuperació més gran del previst durant el 2023", apunta.
De fet, en aquest mateix sentit, incideix en què encara hi ha conflictes bèl·lics que poden mantenir aquesta aposta preferent de les companyies per les rutes que impliquen la capital catalana els pròxims dotze mesos. De fet, l'ofensiva militar de l'estat d'Israel sobre el territori de Gaza pot també influir a l'hora de redreçar alguns vaixells del Mediterrani oriental a la zona occidental, exposa el director nacional de CLIA.
Els límits als creueristes i la setena terminal
Però el focus del debat no és l'any 2024, sinó la línia a seguir els pròxims anys. Sobretot tenint en compte que el Port de Barcelona prepara la construcció d'una setena terminal, tal com es va establir en un acord que va implicar també l'Ajuntament -llavors governat per Ada Colau- i l'autoritat portuària. "Allò realment preocupant és la projecció a curt i mig termini: amb les noves infraestructures en construcció, parlem d'un milió més de creueristes", comenta Daniel Pardo, membre de l'Associació de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) i Stop Creuers. També l'anterior tinent d'alcaldia Janet Sanz (BComú) advertia mesos enrere que aquest any es podrien arribar a rebre 4 milions de creueristes.
Aquest mateix gener, el nou màxim responsable de Turisme a l'ajuntament barceloní, el tinent d'alcaldia Jordi Valls (PSC) feia un balanç entre assegurar que veia la tendència dels creuers com "una història d'èxit" i explicar que veia "amb preocupació" les noves xifres de visitants. "La pregunta que ens hem de fer seriosament és: aquesta ciutat té la capacitat en termes de càrrega de gent d'empassar-se creixements durant els pròxims 10, 12 o 15 anys del 10%? La resposta per mi és no", resolia Valls en una comissió municipal.
Ara ja se sap que l'increment de creueristes del 2023 va ser de gairebé un 14% respecte al darrer any rècord. Ara bé, el representant municipal no va referir-se a una de les peticions que mesos enrere sí que s'havia posat sobre la taula -quan al govern municipal encara hi havia els comuns, també- com és l'aturada del projecte de construcció de la setena terminal del port. "Encara s'està a temps de fer-ho sense haver d'indemnitzar ningú", remarca Daniel Pardo.
Insistència pel model de port base
El plantejament del govern municipal al voltant dels creuers va ser, recentment, proposar incrementar el recàrrec turístic fins un màxim de 4 euros per als creueristes que venen de pas. Però la idea no va prosperar perquè estava inclosa en la proposta d'ordenances fiscals que el govern de Jaume Collboni -en minoria- no va poder fer avançar per manca d'acord polític.
Sigui com sigui, això lligava amb la idea que tant Ajuntament com Generalitat reivindiquen de posar més traves als visitants que només s'estan unes hores a la ciutat per potenciar que Barcelona tingui més activitat de port base. Amb aquest últim sistema els turistes s'hi estan més temps i gasten més. Especialment, els que l'administració ara vol potenciar. Fonts de la conselleria d'Empresa i Comerç remarquen que l'aposta del Govern és "clarament optar per la qualitat més que per la quantitat" i això comporta "més despesa per visitant". En aquesta línia, Alfredo Serrano (CLIA) exposa que la capital catalana ja té el port amb més activitat de base de tot Europa i retrata el tipus de client que hi va vinculat: "Molts són d'Estats Units o altres punts d'Amèrica. Un americà si ve aquí, és el viatge de la seva vida. No tenen miraments a l'hora de fer despesa".
Des de la Generalitat també s'està preparant per introduir el nou impost als creuers. Seran uns 1.400 euros de mitjana i tenen a veure amb les emissions portuàries. Aquesta proposta, però, no satisfà els moviments veïnals i contra l'emergència climàtica. "L'impost al grans vaixells ha quedat molt diluït en la seva definició i amb quantia ridícula", denuncia el membre de l'ABDT i Stop Creuers. Des del Govern també es recorda que arran del Compromís Nacional per un Turisme Responsable també s'han introduït millores per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i que el sector cada vegada haurà de ser més verd. Alhora, el port també s'ha anat adaptant, remarquen des de la institució. Ara bé, sobre la possibilitat de nous canvis com l'aturada de la setena terminal, la conselleria d'Empresa i Treball redreça el debat cap a l'ajuntament i l'autoritat portuària: "L'acord del 2018 és un acord signat pel consistori i el Port, i en tot cas hauria de ser iniciativa dels mateixos reconsiderar-lo".
Des de les companyies de creuers apunten que estarien disposats a parlar amb l'Ajuntament per valorar si poden assumir més canvis per evitar les externalitats negatives que provoquin, si bé matisen que l'arribada de creueristes a Barcelona és una part mínima del conjunt de turistes que rep la ciutat. Un dels possibles plantejaments a fer és que els autobusos llançadora que actualment deixen els visitants a tocar de l'estàtua de Cristòfol Colom canviïn aquesta modus operandi. La idea és evitar la imatge de riuades de turistes pujant per la Rambla tot d'una. "Això no s'està abordant i estaria bé que no es deixés tots els turistes al World Trade Center. Podria haver-hi una major distribució", puntualitza Alfredo Serrano.
De moment, el Port de Barcelona es reserva l'anàlisi de les dades rècord per a la presentació oficial del balanç de l'any que es farà pròximament. Mentrestant, la indústria celebra la bonança i l'activisme social reclama canvis immediats per un decreixement al port que, de moment, no s'albira.