25
de gener
del
2024
Des de l'inici de la Transició, la monarquia espanyola ha estat molt ben acostumada amb la premsa. A diferència d'altres corones europees, sotmeses a l'observació crítica dels mitjans, els Borbons van aconseguir gaudir durant dècades d'una pax mediàtica i un consens favorable per part de tots els grans mitjans espanyols. Ja fa temps que les coses van canviar. El cúmul d'escàndols que va acumular l'avui rei emèrit -ara en un virtual exili a Abu Dhabi- va fer que la bombolla esclatés. Fins ara, però, s'havia aconseguit tancar un cordó de seguretat entorn Felip VI i la reina Letícia. Però els rumors han fet forat en aquest cordó i en aquests moments hi ha "preocupació i inquietud" a la Zarzuela després dels atacs a la reina Letícia de les darreres setmanes i que han tingut com a plat fort el darrer llibre del periodista Jaime Peñafiel, Letizia y yo.
Així ho asseguren a Nació fonts properes a la Zarzuela. En el llibre de Peñafiel es recullen declaracions de Jaime del Burgo, excunyat de la reina -va estar casat durant un temps breu amb la seva germana Telma-, on dona detalls d'una relació sentimental que hauria mantingut amb Letícia Ortiz a partir del 2000. De moment, els grans mitjans espanyols no s'han fet ressò del tema, però sí alguns rotatius de la premsa estrangera. Ha destacat en això el britànic Daily Mail, conegut com a diari sensacionalista.
Peñafiel -a qui vam entrevistar a casa seva fa un temps- ja no ha deixat aquest fil i es va despenjar fa uns dies amb una entrevista del canal La reunión secreta a Youtube, en la qual assegurava que, "segons les seves fonts", la reina havia tingut problemes de fertilitat i que la seva germana Erika li hauria cedit els seus òvuls. El periodista explicava que això hauria generat un vincle especial per part d'Erika envers les filles de la parella reial, fins al punt que Letícia hauria prohibit a la seva germana l'accés a la Zarzuela. Aquest fet hauria provocat el suïcidi d'Erika Ortiz. El diari El Mundo, on Peñafiel col·laborava des de feia prop de 20 anys, va decidir acomiadar-lo.
Ara, a Palau es viu amb nerviosisme el clima generat per les suposades revelacions de Peñafiel, qui ja fa molts anys que du a terme una particular croada contra la reina consort, croada que mostra alhora simpatia i admiració per la figura del monarca emèrit, Joan Carles de Borbó, amb males relacions amb Letícia. Fonts coneixedores dels moviments a la Zarzuela assenyalen, però, que no hi ha connexió entre Peñafiel i un rei emèrit que ha mantingut relacions distants amb el periodista. En l'entorn de Palau es parla obertament de "clavegueres mediàtiques" per descriure l'escalf que ha trobat Peñafiel en les seves declaracions.
De fet, des d'aleshores s'han produït moviments en la societat espanyola. El procés sobiranista i el discurs reial del 3-O van fer renéixer el sentiment monàrquic en un sector de la dreta més radicalitzada, un fenomen que no es produïa des de feia molts anys. Paradoxalment, la suma d'escàndols de l'emèrit van posar fi a l'atracció joancarlista que tenia una part gens negligible de l'esquerra. Ara, però, quan s'ha entrat ja en el postprocés, quan Pedro Sánchez sembla consolidar-se amb els pactes amb l'independentisme i tot indica que aviat es veurà la signatura del rei en la llei d'amnistia, apareixen atacs reaccionaris a una Letícia a qui alguns presenten com l'heterodoxa de la família reial.
Enmig de la "crisi Del Burgo", s'ha precipitat el canvi esperat al capdavant de la Casa Reial. Ja fa temps que es preveia la sortida de Jaime Alfonsín, un gallec de 67 anys que duia gairebé tres dècades al costat de Felip VI. Del cos d'advocats de l'Estat, amb una trajectòria també en el sector financer, Alfonsín ha deixat pas a undiplomàtic com Camilo Villarino (Saragassa, 1964). Una designació aquesta que sí que ha sorprès els cercles polítics i sectors del mateix govern espanyol.
Villarino és un diplomàtic de carrera que va ser cap de gabinet dels ministres d'Exteriors Alfonso Dastis (del govern Rajoy), Josep Borrell i Arancha González Laya, ja amb Sánchez a la Moncloa. Va entrar a Exteriors el 1990 com a assessor jurídic internacional i ha estat en llocs estratègics com l'ambaixada a Croàcia (1994-97), conseller d'Afers Transatlàntics i de Defensa i Seguretat a l'ambaixada espanyola a Washington (2008-13), cap adjunt a l'ambaixada a Rabat (2013-17) i, darrerament, cap de gabinet de Borrell com a alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat. Suposa un gir clar en el perfil. És un funcionari sense carnet que ha treballat amb ministres del PP i del PSOE, que té una bona xarxa de relacions internacionals i mà esquerra per moure's bé pels despatxos de l'Estat. D'ell també s'espera que utilitzi la seva habilitat per protegir un palau que se sent assetjat.
Així ho asseguren a Nació fonts properes a la Zarzuela. En el llibre de Peñafiel es recullen declaracions de Jaime del Burgo, excunyat de la reina -va estar casat durant un temps breu amb la seva germana Telma-, on dona detalls d'una relació sentimental que hauria mantingut amb Letícia Ortiz a partir del 2000. De moment, els grans mitjans espanyols no s'han fet ressò del tema, però sí alguns rotatius de la premsa estrangera. Ha destacat en això el britànic Daily Mail, conegut com a diari sensacionalista.
Peñafiel -a qui vam entrevistar a casa seva fa un temps- ja no ha deixat aquest fil i es va despenjar fa uns dies amb una entrevista del canal La reunión secreta a Youtube, en la qual assegurava que, "segons les seves fonts", la reina havia tingut problemes de fertilitat i que la seva germana Erika li hauria cedit els seus òvuls. El periodista explicava que això hauria generat un vincle especial per part d'Erika envers les filles de la parella reial, fins al punt que Letícia hauria prohibit a la seva germana l'accés a la Zarzuela. Aquest fet hauria provocat el suïcidi d'Erika Ortiz. El diari El Mundo, on Peñafiel col·laborava des de feia prop de 20 anys, va decidir acomiadar-lo.
Ara, a Palau es viu amb nerviosisme el clima generat per les suposades revelacions de Peñafiel, qui ja fa molts anys que du a terme una particular croada contra la reina consort, croada que mostra alhora simpatia i admiració per la figura del monarca emèrit, Joan Carles de Borbó, amb males relacions amb Letícia. Fonts coneixedores dels moviments a la Zarzuela assenyalen, però, que no hi ha connexió entre Peñafiel i un rei emèrit que ha mantingut relacions distants amb el periodista. En l'entorn de Palau es parla obertament de "clavegueres mediàtiques" per descriure l'escalf que ha trobat Peñafiel en les seves declaracions.
La ferida de l'abdicació
Peñafiel no ha perdonat als actuals monarques la seva actitud amb el rei emèrit. L'abdicació d'aquest, el 2014, va ser vista de manera traumàtica per un sector dels partidaris de la Corona. Va sorgir la tesi d'una abdicació forçada, una mena de cop de palau per crear un tallafocs en un moment de creixement del moviment del 15-M, l'emergència de Podem i un republicanisme revitalitzat. Peñafiel va fer seva la teoria d'una conspiració dins mateix de la família reial per dur Joan Carles I a l'abdicació.De fet, des d'aleshores s'han produït moviments en la societat espanyola. El procés sobiranista i el discurs reial del 3-O van fer renéixer el sentiment monàrquic en un sector de la dreta més radicalitzada, un fenomen que no es produïa des de feia molts anys. Paradoxalment, la suma d'escàndols de l'emèrit van posar fi a l'atracció joancarlista que tenia una part gens negligible de l'esquerra. Ara, però, quan s'ha entrat ja en el postprocés, quan Pedro Sánchez sembla consolidar-se amb els pactes amb l'independentisme i tot indica que aviat es veurà la signatura del rei en la llei d'amnistia, apareixen atacs reaccionaris a una Letícia a qui alguns presenten com l'heterodoxa de la família reial.
Un diplomàtic al capdavant de la Casa Reial
Enmig de la "crisi Del Burgo", s'ha precipitat el canvi esperat al capdavant de la Casa Reial. Ja fa temps que es preveia la sortida de Jaime Alfonsín, un gallec de 67 anys que duia gairebé tres dècades al costat de Felip VI. Del cos d'advocats de l'Estat, amb una trajectòria també en el sector financer, Alfonsín ha deixat pas a undiplomàtic com Camilo Villarino (Saragassa, 1964). Una designació aquesta que sí que ha sorprès els cercles polítics i sectors del mateix govern espanyol. Villarino és un diplomàtic de carrera que va ser cap de gabinet dels ministres d'Exteriors Alfonso Dastis (del govern Rajoy), Josep Borrell i Arancha González Laya, ja amb Sánchez a la Moncloa. Va entrar a Exteriors el 1990 com a assessor jurídic internacional i ha estat en llocs estratègics com l'ambaixada a Croàcia (1994-97), conseller d'Afers Transatlàntics i de Defensa i Seguretat a l'ambaixada espanyola a Washington (2008-13), cap adjunt a l'ambaixada a Rabat (2013-17) i, darrerament, cap de gabinet de Borrell com a alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat. Suposa un gir clar en el perfil. És un funcionari sense carnet que ha treballat amb ministres del PP i del PSOE, que té una bona xarxa de relacions internacionals i mà esquerra per moure's bé pels despatxos de l'Estat. D'ell també s'espera que utilitzi la seva habilitat per protegir un palau que se sent assetjat.