Ester Capella: «Seria inaudit que el PSC condicionés els pressupostos al Hard Rock»

La consellera de Territori situa la millora en "la informació als usuaris" com el primer canvi a posar en marxa en el traspàs de Rodalies i reclama que es modifiqui la llei d'habitatge espanyola per evitar "desajustos" sorgits en matèria de desnonaments

Ester Capella, consellera de Territori, aquest dilluns al seu despatx.
Ester Capella, consellera de Territori, aquest dilluns al seu despatx. | Hugo Fernández
Joan Serra Carné / David Cobo
15 de gener del 2024
Actualitzat el 16 de gener a les 10:35h
Ester Capella (La Seu d'Urgell, 1963) fa set mesos que ha tornat a la primera línia del Govern, però el volum de carpetes que ha hagut de regirar bé valdrien per tota una legislatura. Ara és al capdavant de la conselleria de Territori, després d'haver passat per Justícia entre 2018 i 2021. Les dues etapes tenen en comú una coincidència: el paper clau en la regulació de lloguers. La primera llei la va confeccionar, en clau catalana, abans que l'acabés tombant en part el Tribunal Constitucional (TC). La segona, en aquest cas espanyola, l'haurà de desplegar les pròximes setmanes. En aquesta entrevista explica, entre d'altres qüestions, alguns detalls d'aquesta nova "contenció de rendes". També respon sobre carpetes com el traspàs de Rodalies, les negociacions pel nou pressupost a la Generalitat o la necessitat de reformar la llei espanyola per solucionar els "desajustos" en les noves mediacions antidesnonaments.

Després d’haver-se reunit amb dos ministres -amb els quals interlocuta per qüestions sectorials- els darrers dies, Capella assegura que a l’Estat hi ha un clima favorable per desencallar reivindicacions històriques. A Rodalies això es començarà a notar per "la informació a l’usuari", que vol que s'equipari al funcionament dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). També per la millora de les estacions. Tot plegat, però, sense posar-hi data. De fons, en gran part del debat sobre el futur polític immediat hi apareix el PSC, especialment a l’hora d’abordar els darrers pressupostos de Pere Aragonès. La consellera de Territori veu "inaudit" que la pressió socialista es quedi encallada a l'hora de demanar avenços pel Hard Rock.


La setmana passada anunciava que al febrer Catalunya tindrà la regulació de lloguers activa. Podem acotar el calendari?


Al setembre vam sortir decebuts i amb la percepció que no es volia aplicar la llei. Amb aquesta nova ministra hem vist un canvi i voluntat de tirar endavant. Per això hi ha el compromís del mes de febrer.

"L'instrument per regular els lloguers serà similar a l'eina que Catalunya ja tenia, perquè la base que s'utilitza és la de l'índex català; era un bon instrument"

Hem de pensar més en principis o finals de febrer?

No vull posar dates, però serà durant el mes de febrer. A mi m'agradaria que com més aviat millor, perquè deixar aquest buit temporal no previst per la llei el que fa és que els espavilats i els especuladors juguin a incrementar els preus de lloguer quan s'han de fer renovacions. Això després condiciona el preu del mercat.

El govern espanyol deia que els retards en el calendari venien de la confecció d'un índex estatal que és el que marcarà el preu màxim dels lloguers. Ara això s'està enllestint. Aquest instrument tindrà diferències substancials amb l'eina que ja existia amb la regulació catalana?

L'instrument serà similar, perquè la base que s'utilitza és la de l'índex català. Perquè era un bon instrument. A mi no m'ha preocupat mai haver de reconèixer quan una cosa que hem fet no ha funcionat, però en aquest cas el nostre sistema no era improvisat, venia d'abans i es va millorar per la llei catalana dels lloguers. Tenim les millors eines i millors indicadors per determinar els topalls.

"Hi haurà una obligació legal per als que intermedien en el mercat del lloguer i, per tant, també per als propietaris, en ser veraços en les dades que posen al contracte"

La gent té dubtes sobre com serà la nova regulació. Hi ha un pla per assegurar que una persona interessada en un pis pugui conèixer el preu del contracte anterior? 

Esclar. Això s'ha de publicar, els propietaris tenen l'obligació de fer-ho. De fet, els lloguers es registren a les cambres de la propietat. L'índex de lloguer, per poder determinar les variables dels topalls, s'extreu d'aquesta base de dades.

La idea és que la ciutadania s'ho trobi a l'anunci del pis de lloguer?

Efectivament. És l’obligació del sector immobiliari, i per tant, hem d'evitar els tripijocs. 

I els potencials llogaters com podran saber si el propietari del pis és un gran o un petit tenidor?

Perquè en el contracte ha d'aparèixer. També en les bases de dades de les cambres de la propietat existeix aquesta informació. I els registres de la propietat són públics.

"La reforma legal per regular els lloguers de temporada hauria de veure la llum en aquesta legislatura"

Des de l'administració es desplegarà una eina fàcilment consultable?

Efectivament. S'hi està treballant també. Des de fa molt de temps també s'estan desplegant webs, que me les han vingut a explicar tant registradors de la propietat com notaris.

És a dir, que ens hem d'imaginar que existirà el paraigües normatiu però també que el consumidor tindrà un accés senzill a la informació.

Sí. A més, s’ha de tenir en compte l'obligació legal que tenen els que intermedien en el mercat del lloguer i, per tant; també per als propietaris, per ser veraços amb les dades que fan constar al contracte.

"S'han detectat desajustos en la mediació abans dels desnonaments"

En aquest context, han assenyalat la fuita dels lloguers de temporada. El Govern va plantejar impulsar una llei per limitar-los. La intenció és limitar-ne l'oferta com passa amb altres activitats econòmiques?

Fins fa poc, es tenia molt clar que els lloguers de temporada eren per atendre la temporalitat, per a estudiants o professionals amb estades curtes i específiques. Està pensat per això. Tot el que s'escapi d'aquest objectiu i finalitat és un contracte d'arrendament a l'ús. Això és el que hem de mirar per on se'ns escapa. 

Aquesta llei que reformarà el codi civil veurà la llum en aquesta legislatura?

L'hauria de veure. Ara bé, correspon a Justícia.
 

Capella, durant l'entrevista amb Nació. | Foto: Hugo Fernández


Està fallant el procés per mediar abans dels desnonaments, tal com va explicar Nació. Encara no hi ha mediacions a la pràctica i no se sap com seran. La idea de la Generalitat és obligar els grans propietaris a seure en una taula presencialment perquè negociïn amb la família abans de desnonar, o un intercanvi de correus entre propietari i família en faria prou?

La vocació de la Generalitat és que hi hagi la mediació efectiva.

Presencial?

Presencial o de la manera que sigui. La voluntat és que existeixi la mediació.

I com se soluciona l'actual problemàtica? Les mediacions no comencen perquè els propietaris argumenten que no poden aconseguir un consentiment inicial dels habitants de la llar. 


Tant nosaltres com les entitats socials ho hem plantejat a la ministra d'Habitatge: potser cal tocar la norma perquè no tinguem aquest desgavell, que si el llogater no ho permet, no se'n tenen les dades. Moltes vegades ens hem de posar en el lloc de la persona que veu que el faran marxar de casa seva mentre té una situació de vulnerabilitat. També hem d'entendre el desconeixement de l'entramat jurídic. Aquí la mediació juga un paper important i és aquella eina que ens serveix perquè les parts siguin la part de la solució, i posar-los d'acord per evitar el desnonament. Per nosaltres això ha de ser amb mediació activa, no és limitar-se a dir que les parts han segut davant d'un mediador i no s'ha arribat un acord. La voluntat és evitar el desnonament.

Han detectat desajustos en aquesta mediació?


Esclar. El problema és que quan no hi ha les dades suficients, no pots acabar de mediar. Hi ha desajustos. Ho havíem denunciat i ho han fet també des del tercer sector i entitats com la PAH i el Sindicat de Llogateres.

Per tant, s'hauria de tocar una llei que té vuit mesos de vida.

Sí, però això passa. A les tramitacions parlamentàries tothom hi posa la seva part i a vegades hi ha desajustos. De la teorització a l'aplicació pràctica et trobes desajustos que has d'arreglar. No sacralitzem la norma. El dret serveix per facilitar la vida de la gent, no per complicar-li la vida. Quan la norma o el text legal esdevé impracticable, s'ha de modificar. No passa res. Modifiquem-ho. Al final hem vist que no hem funcionat. Busquem la millor eina perquè funcioni.

El traspàs de Rodalies es tècnicament molt complex. Es podrà completar durant aquesta legislatura a l’Estat?

Aquesta és la voluntat i això diu l'acord. Hi hem posat la directa. En aquest sentit, el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible està perfectament alineat.

"Pressupostos generals de l'Estat? El govern de l'Estat sap perfectament que hi ha tota una sèrie de partides vinculades al traspàs de Rodalies que hauran de fer efectives. I, per tant, hauran de fer mans i mànigues perquè això sigui una realitat"

Quan es notaran els primers canvis?

Jo no vull posar terminis. El que sí que dic és que segur que serà amb la informació, que és clau. Amb la informació el ciutadà pot prendre decisions. Si la informació no t'arriba a temps perquè ningú et diu que un tren va amb retard, el servei és pitjor. Això ho sabem gestionar perfectament perquè jo ho he vist a Ferrocarrils. Sé com ho fan. Per tant, només amb aquesta informació el ciutadà té capacitat de prendre altres decisions de forma immediata. En aquest sentit, segur que millorem, n'estic convençudíssima. I també millorarem en el manteniment dels espais. Mirin vostès les estacions de FGC, de metro o d'autobusos d'arreu del país, i diguin-me si no estan en condicions òptimes i si no són espais en què es cuida al ciutadà, no que se l'expulsa. Manteniment, neteja, il·luminació, etcètera.
 

La consellera, a la seu del Departament de Territori. | Foto: Hugo Fernández


L'acord pel traspàs porta associades una sèrie de partides econòmiques vinculades als pressupostos. La Generalitat ho va xifrar en uns 600 milions. Si els comptes de Sánchez no tiren endavant, tindran els diners previstos?

Si no hi ha pressupostos, difícilment. Perquè a la previsió hi ha una part que igual sí, però hi ha una altra que no. I ja estem fora de l'any natural pressupostari i això vol dir que entrem en fase que les coses s'han de fixar en funció de la disponibilitat i de canviar partides de crèdits pressupostaris. Per tant, l'acord hi és i existeix, i per tant la voluntat també hi és. 

Per tant, ERC votarà a favor dels pressupostos generals de l'Estat.


Jo no estic dient això. Estic dient que el govern de l'Estat sap perfectament que hi ha tota una sèrie de partides vinculades al traspàs de Rodalies que hauran de fer efectives. I, per tant, hauran de fer mans i mànigues perquè això sigui una realitat. Perquè hi ha més coses a discutir en uns pressupostos generals. A ningú se li escapa. Rodalies és importantíssim i és la prioritat.

Temen que, si hi ha canvis a la Generalitat, el traspàs quedi frenat?

No em plantejo aquesta qüestió. Defenso i defensaré allà on sigui la solvència del Govern de la Generalitat i del seu president. La prova més evident és que la ciutadania aprova l'executiu a les darreres enquestes quan veníem d'èpoques de no aprovar durant molt de temps.

"Donem per enllestida la nostra feina a la B-40 [de l'acord de pressupostos del 2023]"

Així i tot, hi ha garanties de manteniment del traspàs si canvia el Govern?

Poques garanties més clares que un acord signat en què hi ha un desplegament exhaustiu de com ha d'anar aquest traspàs i què vol dir. Poques vegades ha estat tan exhaustiu un document. Perquè primer, ho contempla tot: el sistema operatiu; l'empresa mixta pública; el traspàs de les vies, fins i tot el traspàs de les vies on passen més coses que Rodalies; el finançament; clàusules de garantia, com que allò que no s'hagi pogut executar de la inversió prevista s'acumuli a la inversió futura. No se'ns podrà dir: "Com que això no ho hem pogut gastar ho posem a l'any que ve i així pax romana". No, no, no. S'acumula a la inversió que s'hagi de fer. No és una promesa, sinó que està establert en un document d'acord. I els pactes s'honoren, que això a vegades sembla que s'ha perdut. La Generalitat sempre compleix. En podem parlar també sobre les encomanes de gestió. Quan t'encaixes la mà, estàs tancant l'acord i, per tant, tens la vocació i voluntat de complir-lo.

Vol dir que els socialistes no compleixen?

Ells ens assenyalen i diuen que nosaltres no complim. Jo els explico que complim i que fem tot allò que està a les nostres mans per complir, i que quan no es pot desplegar un determinat d'acord és perquè no depèn únicament de nosaltres. Per exemple, en relació a la Ronda Nord, és evident que estàvem pendents d'una reforma de la llei de carreteres. Es va aprovar aquesta setmana. En el paquet dels decrets hi ha una modificació d'un article de la llei de carreteres per fer possible aquest acord. Ergo, és evident que no estava la pilota a la nostra teulada.

Per tant, vostès donen per enllestida la seva part de la feina de la B-40?

És evident. I estem pendents, perquè així vam quedar amb el ministre, que ens facin arribar un text que s'ajusti al protocol que vam signar el 7 de juliol i no allò del setembre. Allà es va intentar fer un conveni que no s'ajustava al protocol.

"El Govern de la Generalitat triarà el president o presidenta de l'empresa mixta de Rodalies, sense vetos per part de l'Estat"

⁠La nova empresa Rodalies de Catalunya es peça fonamental del traspàs. Com ha de ser? Volen que s’assembli a Ferrocarrils?

El que volem és que sigui i actuï amb criteris d'eficàcia i eficiència, i a més garanteixi un servei públic amb la millor qualitat. Que tingui la capacitat de gestionar Rodalies de Catalunya amb la mateixa eficàcia i eficiència que ho fa FGC. I amb això estic dient que mai hi ha incidències? No. Ens diuen: "Bé, però és que Ferrocarrils també té incidències". Sí, home, fins i tot el cotxe falla de tant en tant, o l'ascensor de casa teva, o la caldera. Però estem en uns nivells molt bons i de molta qualitat del servei. 
 

Capella, en conversa amb Nació. | Foto: Hugo Fernández


La Generalitat tindrà majoria a l’empresa mixta Rodalies de Catalunya.

I la presidirà també. I el Govern de la Generalitat triarà el president o presidenta d'aquesta empresa, sense vetos per part de l'Estat, que això tampoc és una qüestió menor. Vol confirmar també aquesta voluntat de traspàs integral.

L'Estat no tindrà capacitat de veto en res a l'empresa mixta de Rodalies?

En general, no. Ara bé, sí que hi haurà unes majories determinades per aquelles qüestions que poden tenir una afectació en qüestions que van més enllà del territori de Catalunya. Aquí sí que hi haurà de dir alguna cosa l'estat espanyol. Per què? Perquè nosaltres no som un Estat. Ja ho voldríem ser. I llavors l'estat espanyol no diria res. Però en tot cas quan tu traspasses el territori català, segurament l'Estat hi voldrà dir la seva. Així, si tu vols desviar un tram de les Rodalies que pot tenir una afectació sobre les mercaderies, segurament allà també ens haurem de posar d'acord, però en el que és la gestió diària i la política que s'ha de dur a terme, no hi ha capacitat de veto per part de l'Estat.

L'Estat haurà d’abandonar l'empresa un cop s’hagi completat el traspàs? Quin sentit tindria una empresa mixta per gestionar una infraestructura que ha de ser "100% catalana"? 

Vostè mateix es contesta la pregunta. És evident que un cop fetes les transferències i el traspàs efectiu de tot… En fi, ja ho estic dient. Al final, tu t'hauràs de responsabilitzar absolutament de tot. 

Modernitzar l'aeroport del Prat vol dir créixer en volum de passatgers anuals?


Vol dir governança i vols intercontinentals. I governança és la condició perquè passi la segona. Al final, la intercontinentalitat té a veure amb la capacitat que tens de prendre decisions. Això és més vell que l'anar a peu, si se'm permet l'expressió. I és una reivindicació història del país. No serveix de res quan la decisió depèn només d'uns i es prioritza un altre aeroport, i no el de Barcelona. Modernitzar l’aeroport també vol dir que es protegeix l’espai natural, garantir les condicions de les persones que viuen a l’entorn de l’aeroport. I establir un sistema aeroportuari català. Això significa tenir en compte Girona, Reus i les connexions ferroviàries.

Augmentar la intercontinentalitat, si no es renuncia a cap contingent actual de vols, significa créixer en volum de passatgers.

Tan important és el nombre de passatgers com les mercaderies. Que ningú s'equivoqui. Vol dir això. El que diu l'acord amb el PSC és que sense cap apriorisme s'ha de fer una anàlisi real de la capacitat actual de l'aeroport de Barcelona i si pot o no pot assumir més vols.

La consellera de Territori què voldria que passés amb el projecte de Hard Rock aquesta legislatura? El PSC no hi vol renunciar.

A la consellera de Territori el que li agradi o no li agradi és irrellevant. El que és rellevant és el que li convé al país i el que, per tant, hauria de passar. En aquests moments estem pendents d'informes d'Acció Climàtica, que ens condicionaran.

I què li convé al país?


El que li convé al país és una economia de valor afegit, que sigui sostenible. Treballem en aquesta línia.

El Hard Rock li sembla de valor afegit i sostenible?

No n'opino. En tot cas, i insistiré en aquesta qüestió, el que a mi m'agradaria és irrellevant. El que el país necessita és el que ens acosti al major consens possible.

Tant el PSC com el Govern diuen que això no va d'intercanvi de cromos amb els pressupostos de l'Estat i la Generalitat. Per tant, el que plantegen els socialistes és no renunciar al Hard Rock per aprovar els pressupostos catalans, que ha de tenir una continuïtat. Vostè què espera que passi, si el PSC ho posa com a condició sine qua non?

Jo espero que al PSC el que el determini a aprovar uns pressupostos sigui la millora de la vida de les persones. És a dir, l'increment en el pressupost per a educació, salut, habitatge i les infraestructures bàsiques del país com són les carreteres que són titularitat de la Generalitat. També el suport a les persones en situació de vulnerabilitat o que el país avanci des del punt de vista econòmic amb el pacte nacional per la indústria.

És a dir, que no condicioni els pressupostos al Hard Rock?

Vaja, em sembla que no pot ser. A títol personal, no em puc creure que sigui aquesta la condició. Estic convençuda que el PSC vol condicionar els pressupostos per la banda de la millora de la vida de les persones, no per un projecte únic i determinat d'una part del territori, sinó pensant en el conjunt de la ciutadania i del que ha de passar al país perquè millorem, avancem i Catalunya continuï enlairant-se. A mi em semblaria inaudit.
 

Capella, defensant la necessitat de pressupostos a la Generalitat. Foto: Hugo Fernández


Vostè va ser número 3 d'Ernest Maragall a Barcelona. Maragall ja s'ha acomiadat i ERC enceta una nova etapa en què ha plantejat ser força d'oposició a un eventual govern PSC-Junts. Comparteix que el moment porta ERC ser a l'oposició?

Aquesta és una decisió que han de prendre els òrgans d'ERC a Barcelona, tant la federació com el grup municipal. El paper que hem de jugar, com sempre hem fet, és que millorin la vida de les persones. Posaria en valor cada cop que ERC ha aprovat uns pressupostos de Barcelona, més enllà del que és rendible des del punt de vista electoral. Ho vam fer durant la pandèmia i cada vegada que ha estat necessari.

"Parlar de la immigració fent connexions amb la seguretat és un error majúscul, perquè alimenta les 'fake news' i determinats discursos"

Com a espectadora més o menys propera, creu que l'escenari més factible a Barcelona és un pacte PSC-Junts?

A mi no em toca anticipar decisions que s'hauran de prendre.

Però creu que PSC i Junts s'estan acostant cada vegada més?

Ja ho veurem. Sempre s'ha de valorar la posició pensant en fer què, en quins objectius et marques.

Entendria que Junts governés amb el PSC a Barcelona, després del fets dels últims mesos?

No em mullo sobre això. Nosaltres hem de valorar el que fem posant sobre la taula els objectius que tenim com a organització política que vol transformar. Estarem al govern o a l'oposició per fer que les coses passin.

El discurs de Junts sobre la immigració ha generat rebombori. El president d'ERC, Oriol Junqueras, va establir un fil de connexió entre l'extrema dreta i el relat de Junts. Creu que amb els missatges sobre els immigrants multireincidents hi ha el perill d'alimentar la ultradreta sobiranista?

És un debat trampós. L'extrema dreta alimenta sempre el missatge que el mal és dels altres. Parlar de la immigració fent connexions amb la seguretat és un error majúscul, perquè alimenta les fake news i determinats discursos. Catalunya no hauria avançat si no hagués rebut, històricament, moltíssima gent, de tot arreu. Catalunya és una terra de pas i de gent que s'hi ha quedat. Som el que som perquè som fruit d'això. És evident que no es pot fer una associació com la que s'ha fet. I determinats missatges van en contra de la cohesió, de la "Catalunya un sol poble" i, en definitiva, dels valors que aquest país ha estat capaç de defensar.

La competició Junts-ERC al Congrés per fer valer els seus vots al Congrés durarà tota la legislatura. Així és impensable que hi hagi un altre govern de coalició a la Generalitat?

Vull posar en valor els vots independentistes, el valor d'aquests 14 diputats entre ERC i Junts, que són capaços de condicionar determinades polítiques a l'Estat. I, evidentment, ens cal recosir determinades ferides i no jugar a algunes posicions. Però estan passant coses que determinades formacions polítiques a l'Estat havien dit que no passarien. El vot de la ciutadania és determinant. Per exemple, per parlar català al Congrés.

Només és factible un acord a la Generalitat si es poden recosir aquestes ferides?

No m'anticipo a res. El que sí que és veritat és que l'independentisme ha de tenir uns mínims comuns per poder ser més efectius.

Li sembla normal que Junts pacti una delegació de les competències amb immigració i que el Govern, per saber-ne els detalls, truqui al ministre Félix Bolaños? Això és normal?

No és la millor manera de funcionar. I ja veurem la lletra petita dels acords. Ara bé, agafo les paraules del president de la Generalitat i les faig meves. Nosaltres volem totes les competències. Si volem ser un estat, ho hem d'assumir tot. Però hem de saber en què consisteixen els acords, perquè no podem gestionar-ho. Tots plegats trobarem la manera de no prendre mal i d'actuar en benefici del país.

Arxivat a