Com convertir Catalunya en un país amb extraescolars universals a tots els centres públics?

Veus del sector educatiu, les famílies i el món local reclamen al Govern que el pla "d'escola a temps complet" es treballi conjuntament i que no tingui com a eix central el reforç d'assignatures lectives sinó un fons més divers

Nens practicant esport, a un pati escolar
Nens practicant esport, a un pati escolar | Ajuntament de Barcelona
17 de desembre del 2023
Actualitzat el 18 de desembre a les 21:52h

Catalunya, en un any, podria tenir sobre la taula la gènesi d'una revolució de les activitats extraescolars a l'escola pública. Després caldria aplicar-lo, però la idea és tenir un pla dibuixat abans que acabi el febrer de 2025. És el compromís que va exhibir aquesta setmana la consellera d'Educació, Anna Simó, quan va plantejar la fi de l'actual legislatura com el límit per tenir enllestida una proposta del que s'anomena "educació a temps complet". És a dir, fer arribar extraescolars universals -gratuïtes o confinançades- a totes les escoles del país. Això capgiraria un sistema actualment desequilibrat i atomitzat com és del lleure a l'entorn escolar, alhora que remaria contra les desigualtats accentuades darrerament en el sistema català. La iniciativa fa temps que sobrevola el país, i el nou compromís no és definitiu. La maquinària de planificació començarà a engegar-se al gener. De moment, diverses fonts assenyalen a Nació els reptes que obre aquesta declaració d'intencions.

"Plantegem un sistema d'extraescolars universal com l'implementat a Portugal", deia Simó dilluns passat. De retruc, aparcava la recuperació de la sisena hora perquè quedava "superada amb escreix" per la nova idea de l'escola a temps complet. El cert, però, és que aquest pla de moment està farcit d'incògnites. L'oferta possible balla entre l'esport, les llengües, l'art, la tecnologia, la dansa, la música i un llarg etcètera. El Departament d'Educació només ha matisat que vol que les extraescolars que es plantegin tinguin "valor formatiu". I la consellera va mencionar que es requeriria la implicació d'altres sectors de la Generalitat, alhora que calia treballar la idea amb "els ajuntaments" i "amb totes les entitats del lleure educatiu".

La principal entitat que té la lupa posada sobre els passos del Govern és l'Aliança Educació 360, engegada entre la Fundació Bofill, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i la Diputació de Barcelona i que els darrers cinc anys ha anat sumant actors implicats arreu del territori. Són els principals impulsors de la idea d'estendre les extraescolars com a via per reduir les desigualtats entre infants. I tenen un pla clar: el plantejament que han fet arribar a tots els grups del Parlament (menys PP i Vox) reclama adreçar-se a tots els nens d'entre 6 i 15 anys. Això inclouria primària i ESO. I que les garanties d'aquesta aposta de país assegurin almenys una activitat extraescolar durant el curs i dues setmanes a l'estiu per a cada nen. "Això seria el mínim. Si volem fer-ho bé, caldria anar molt més enllà", aclareix el director d'Educació 360, Enric Aragonès Jové


Un sector poc regulat fins ara

Fins ara, Catalunya ha estat un territori farcit d'extraescolars, però en format campi qui pugui. Algunes escoles concertades les organitzen des del mateix centre, alguns ajuntaments s'han posat les piles per coordinar el servei gratuït al seu municipi, però majoritàriament les que marquen on i quines activitats es fan són les associacions de familiars d'alumnes, les antigues AMPAs. "No hi ha cap regulació ni coneixement detallat del fenomen. Fa anys i panys que el sector de les extraescolars està deixat de la mà de deu a l'àmbit del sistema educatiu i cada entorn intenta salvar-ho com pot", exposa Pep Montes, gerent de l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure (Acellec). "Prova de preguntar a la Generalitat quantes extraescolars vinculades a centres educatius hi ha al país. No ho saben", afegeix. Aquest diari ha remès aquesta petició d'informació a la conselleria, però no se n'ha obtingut cap resposta.

Amb aquest escenari, la plataforma Educació 360 reclama collar tres eixos. Que hi hagi marc reglamentari clar, que es plantegi un pressupost estable i que s'estableixi una cooperació pràctica entre la Generalitat i les administracions locals. Aquestes peticions arriben després d'haver constatat que els programes actuals -tant els que depenen del Govern com els que són d'iniciativa local- són "inestables en el temps i amb un abast territorial limitat", remarquen des de l'aliança pel temps complet. Per resoldre-ho, s'espera que el govern català coordini una doctrina ambiciosa, però que tingui cintura. "Això ha de passar pels municipis perquè les respostes han de ser diferents segons les necessitats socials que hi hagi. No ens imaginem el Departament d'Educació proveint de manera homogènia una política a tot el país. Hi haurà llocs on hi ha mesures que ja existeixen, però que cal fer-les més accessibles. En altres, caldrà començar de zero. Les realitats són diverses", defensa Enric Aragonès. 


Fins a 140.000 alumnes sense extraescolars

El territori català té diversos exemples d'escoles que han apostat cada vegada més per vincular més estona la canalla després de la jornada escolar amb activitats diverses. Alguns ajuntaments han desplegats programes de beques. Aquest mateix any l'Ajuntament de Barcelona s'ha estrenat amb un pla d'extraescolars científiques, culturals, tecnològiques i artístiques en què es bonificava fins al 90% del preu de l'activitat. S'hi han donat prop de 19.000 beques, remarquen fonts del consistori barceloní. Una línia que se suma a un programa previ del pla de barris. La idea és "que cap infant es quedi sense activitat extraescolar per motius econòmics", diu el govern barceloní. Un principi que està lluny de la realitat catalana. Segons una enquesta recent del col·lectiu que promou l'educació a temps complet, de les famílies amb un perfil socioeconòmic baix que no tenen el nen apuntat a cap extraescolar, en un 77% dels casos s'explicava que el motiu era econòmic. Això complementava un càlcul d'uns 140.000 alumnes catalans que no practiquen cap activitat afegida fora de l'entorn escolar.


Escoles amb empenta i casos d'èxit 

Hi ha altres ajuntaments amb iniciatives com similars a la barcelonina, des de Girona a Viladecans. Ara bé, un altre front d'interès han estat les escoles que directament han pres la iniciativa, sobretot arran de l'arribada d'un alumnat cada vegada més divers. Un exemple és l'escola La Mercè, de Tortosa, un centre referent que fa cinc anys va iniciar un període de participació comunitària per enfortir les relacions més enllà de l'horari de les classes. Des de llavors, han dissenyat un pla que implica entitats de la ciutat, empreses que es contracten i docents que s'impliquen voluntàriament per anar a jugar a futbol amb la canalla. El resultat: "De 200 alumnes i escaig, l'any passat tothom tenia extraescolars. Des de classes d'àrab fins a skateboard. I de dilluns a diumenge", explica Carlos Blanch, director del centre. Això era impensable fa una dècada. Ara, utilitzant fons de la Generalitat i recursos propis, han aconseguit que ningú hagi de pagar i que la canalla trenqui dinàmiques de segregació. També han reduït l'absentisme, gràcies també a altres mesures educatives. "La diversitat està molt bé, però s'ha de treballar per fer-la rica", enraona Blanch. 

Amb un enfocament similar, a Reus, l'escola Prat de la Riba va tocar la tecla també fa poc més d'un lustre quan es va adonar que "la gran escletxa" de desigualtat entre alumnes estava "fora de l'escola", explica el director, David Roco. En aquell moment, van decidir buscar una implicació més gran amb tot l'entorn de la ciutat per esmorteir les deficiències que separen els alumnes "entre els que podien pagar-se una activitat fora de l'escola i els que no". El curs passat ja havien teixit "30 aliances amb actors de l'entorn" i això ha portat "més de 60 hores d'extraescolars gratuïtes cada setmana", concreta el directiu. De nou, es barregen propostes que van des de l'aprenentatge d'idiomes fins a la música o l'esport, comenten des de Reus.


Qui hi paga? I quines extraescolars?

Aquest últim apunt, de fet, és un dels gran debats que obre el pla del Govern. Com seran les extraescolars? Hauran de ser sempre als centres educatius o és millor portar la canalla fora del centre? Uns defensen que per implicar els alumnes més desfavorits i assegurar-hi la seva presència, el millor és no barrejar ubicacions i mantenir l'essència de l'espai educatiu. Altres veus proposen que, per fer efectiva la implicació dels estudiants en la comunitat i trencar barreres, és millor dinamitzar algunes activitats fora de les escoles. Encara hi ha més preguntes a resoldre. "Quan es parla d'extraescolars a què es refereix, la consellera? També poden ser colònies escolars, entenem, perquè a més permeten treballar continguts educatius", apunta Pep Montes, de la unió d'empreses del lleure.

Més necessitats d'aclariments tenen les famílies dels alumnes, que s'ho miren amb un cert recel. "Hem de procurar amb aquestes activitats extraescolars es puguin assimilar a les experiències que tenen les nenes i nens de les famílies que s’ho poden pagar. Si no, no estem fomentant l’equitat", resol Lídón Gasull com a directora de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (Affac). El problema de fons és evitar que la canalla més humil es trobi amb activitats menys motivadores o que redunden el currículum escolar. "La carrega lectiva ja és prou alta", opina la portaveu dels familiars.

En el mateix sentit, exposa el risc que el Departament d'Educació haurà de capejar: "Si no es fa bé, seguirà havent-hi les famílies amb el nen classes de piano, xinès o robòtica, mentre que els nens socioeconòmicament més vulnerabilitzats estaran a l’escola amb una gran empresa de l’oci i el lleure, amb un servei externalitzat i fent una activitat sense cap tipus de valor afegit o que es redueixi al reforç escolar". Els impulsors de la plataforma Educació 360 hi coincideixen. "No apostem perquè siguin activitats de reforç d'assignatures que ja s'aprenen a l'escola. No hauria de ser així", remarca Enric Aragonès.

L'altre matís que subratlla Lidón Gasull és la necessitat d'aclarir qui i com es pagarà aquest nou pas endavant, si s'arriba a materialitzar. "Això haurà d'estar confinançat per les famílies?", es pregunta la presidenta de l'Affac. També el món local, interpel·lat durant l'anunci de la consellera d'Educació, té plantejaments similars. "És molt important aclarir quins acords de finançament vol tenir el Govern", etziba la presidenta de l'Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó. La representant dels ajuntaments del país posa les entitats a disposició del pla per capgirar les desigualtats en educació, però reclama comprensió amb el territori. "O ens tornarem a trobar un mapa de desigualtats en què les grans ciutats tindran recursos per fer certes polítiques mentre altres punts del país no les podran atendre?", planteja. A més, reclama situar les diputacions i els consells comarcals també com agents crucials en aquest nou pla a la vista. 

De moment, el Departament d'Educació -i altres conselleries, de retruc- té un encàrrec inèdit entre mans. Els dubtes s'han desplegat sobre la taula i ara hi manquen les respostes. El vaticini més honest l'expressa Montes, d'Acellec. "No serà ni ràpid. I no serà fàcil".