L'eclosió de la intel·ligència artificial (IA) ha creat un nou paradigma en la història de la humanitat. Com va passar amb la invenció de la impremta o de la màquina de vapor els segles XV i XVIII, el planeta està sent l'escenari de transformacions transversals en àmbits diversos com l'empresa, la seguretat, l'educació i la sanitat. Uns canvis que han posat les administracions públiques en escac davant el temor de la població a perdre drets i llibertats. En aquest sentit, el món laboral concentra gran part de les incerteses. Substitució de persones per màquines, control del moviment dels empleats... Són preocupacions que ocupen un lloc central en el debat públic. Però, quin és el potencial real de la IA? És una amenaça per als treballadors? Pot ser una eina? Quin paper han de jugar els governs?
El data scientist, consultor, professor de la UOC i fundador de l'Associació Espanyola de Intel·ligència Artificial Responsable (AEINAR), Josep Curto, evita definir-se com un tecnopositivista, però subratlla les múltiples oportunitats que ofereix la IA. El filòsof de la tecnologia i professor a Elisava, Ariel Guersenzvaig, no dubta a l'hora de presentar-se com un "escèptic". Tot i la distància entre els seus posicionaments, ambdós coincideixen a afirmar que la IA generativa revolucionarà la vida tal com la coneixem avui.
Si bé, mentre Curto destaca que la IA potenciarà l'evolució en el món de l'empresa i permetrà millorar l'eficiència i la productivitat, Guersenzvaig rebutja el discurs "de l'exageració i el hype" i defensa que els canvis que vindran no seran frenètics ni de la manera que venen des de determinats sectors empresarials. "Permet identificar patrons i automatitzar decisions fonamentades en informació de manera més ràpida", diu Curto. "No hi ha evidències que un augment de la inversió en automatització sigui directament proporcional a un augment de la productivitat", rebat Guersenzvaig. Aquest darrer apel·la a la paradoxa de Solow, segons la qual incorporar tecnologia no té sentit si abans no es planteja com podrà habilitar nous processos o models de negoci.
Enmig d'aquesta aparent dicotomia, el doctor en sociologia, investigador especialitzat en relacions laborals i professor a la UAB, Oscar Molina, opta per un optimisme pràctic. "Prohibir la IA és intentar agafar aigua amb cistells. No és factible ni desitjable", entén -com Curto i Guersenzvaig-, alhora que advoca perquè l'administració pública se n'aliï per conquerir drets. Dibuixa dos exemples paradigmàtics d'aquesta aliança: l'ús d'algoritmes per detectar casos d'incompliment de la normativa laboral, d'una banda, o per impulsar polítiques d'ocupació més eficients, amb una perfilació dels treballadors més precisa mitjançant el treball amb grans bases de dades automatitzades, de l'altra.
Pel que fa al món de l'empresa, també detecta potencialitats com l'increment del temps d'oci, gràcies a una major eficiència; i guanys en autonomia, amb l'aparició d'eines que faciliten el teletreball i la coordinació online. Si bé, alerta que l'arribada de la IA al sector privat presenta perills per a la privacitat dels treballadors, que poden estar sotmesos a un "control algorítmic", entre altres coses.
Substitució o transformació dels llocs de treball?
"De la mateixa manera que els fanalers van quedar obsolets a principis dels anys 30 del segle passat i van ser substituïts pels electricistes, hi haurà professions que desapareixeran", reflexiona Curto. A parer seu, la IA farà que les feines que puguin ser automatitzades quedaran enrere i reclama un "procés de revisió profund i des de totes les disciplines" per continuar evolucionant. No obstant això, analitza que les eines de IA "no són infal·libles" i els seus resultats requereixen control, supervisió i edició per part de treballadors de carn i ossos.
Guersenzvaig torna a contradir Curto i defensa que la tecnologia "no està avui en aquests nivells", pel qual considera "ridícul" el plantejament que pot substituir els treballadors en la majoria d'àmbits laborals. S'oposa frontalment a la narrativa de "La segona era de les màquines", que diu que els avenços tecnològics ja no complementaran la tasca dels treballadors, sinó que la substituiran. En aquest sentit, lamenta que alguns sectors de l'esquerra compressin el discurs a les grans empreses i hi volguessin emmarcar mesures com la renda bàsica universal.
Sigui com sigui, Curto alerta que els empresaris s'equivocaran si adopten una mira massa curtterminista i només se centren en la reducció de costos productius. "Seria desastrós", diu, perquè cometrien errors de descapitalització de talent. "Si s'incorpora la IA i s'acomiada treballadors, cal incorporar altres perfils", defensa. Aquí, posa l'exemple de la gestió d'Elon Musk al capdavant de la xarxa social X, l'antic Twitter, per mostrar com no s'ha de fer.
El paper dels governs i les empreses
No a la prohibició i sí a la regulació i a l'educació. Així es podria resumir la tesi dels experts consultats per Nació, que sí que coincideixen en aquest punt. Molina celebra que és el camí que ha escollit el govern de l'Estat i remarca que Espanya està "molt ben posicionada" en termes de preparació per adoptar la IA i protegir la població. Curto coincideix en la necessitat d'establir línies vermelles clares, però no limitacions. "Seria remar contra l'avenç i provocaria un greuge comparatiu per al teixit productiu del país envers els de l'entorn", valora. Guersenzvaig afegeix que cal abandonar el mantra que la llei va per darrere dels avenços tecnològics, alhora que les administracions han de tenir present que l'adopció de la tecnologia és molt difícil de preveure.
En aquesta direcció, Molina destaca dos requisits fonamentals que la ciutadania ha d'exigir als seus governs pel que fa a la regulació de la IA: transparència algorítmica i democràcia industrial. La primera fa referència a l'obligació de fer públics els paràmetres que té en compte un algoritme a l'hora de prendre decisions, mentre que la segona es refereix a la necessitat que els sindicats tinguin capacitat de decisió en la gestió de les eines de IA a l'empresa. "Són dues exigències molt difícils d'aplicar", lamenta.
La llei d'intel·ligència artificial de la Unió Europea aprovada el juny de 2023 ho preveu, però Molina considera que s'ha quedat en una "simple declaració d'intencions". Guersenzvaig també analitza que la normativa va començar pel bon camí, regulant valors i principis, però que s'ha anat desvirtuant quan les grans empreses han aconseguit, diu, que es passi a regular casos concrets que els permeten mantenir l'hegemonia. "Quantes vegades hem sentit Elon Musk demanar limitacions mentre ell no frena absolutament res?", pregunta amb sarcasme. El futur respondrà a aquesta i totes les qüestions que planteja la IA.