11
de novembre
del
2023
Actualitzat
el
13
de novembre
a les
8:05h
"Hola, em dic Verónica Vilaseca i soc addicta al mòbil. I aquesta es la primera raó per la qual no vull donar-li el mòbil a la meva filla. Em preocupa que faci el mateix que faci jo". La frase, amb un punt sorneguer i un fons transcendent, correspon la mare de dues criatures -una nena de 12 anys i un nen 10 anys- de Gràcia. Va ser la creadora primer del grup de Whatsapp i després del grup de Telegram que ara apleguen centenars de famílies gracienques que busquen endarrerir l'arribada dels telèfons intel·ligents a la canalla. L'objectiu, arrossegar fins als 16 anys la tendència que s'havia imposat, gairebé per inèrcia, als 12 anys. Busquen "invertir la pressió social" que situa l'arribada del primer smartphone als seus fills en el moment d'entrar a primer d'ESO. I traslladar-la al final de la secundària obligatòria.
Ja fa dies que un primer grup originat al Poblenou de Barcelona -que després va derivar en l'anomenat "Adolescència lliure de mòbil"- frega els 10.000 inscrits d'arreu de Catalunya. Aquella coordinació poblenovina, avançada per El Periódico, va encendre l'espurna del que acabaria desencadenant un "boom" arreu del país. Les iniciatives similars que ja existien arreu del territori català es van interessar per aquest nou front i els darrers dies s'ha acabat de configurar una doble realitat: la coordinació barri a barri de les mares i pares dels adolescents amb grups propis, i una conversa més ambiciosa d'abast català que mira d'assentar les bases a compartir. Aquesta mateixa setmana, des del grup del Poblenou emetien un comunicat en què defensaven promoure "un pacte social perquè el màxim nombre de famílies endarrereixin el lliurament del primer telèfon intel·ligent als seus fills i filles".
Una de les membres d'aquell grup és Vera Fernández, veïna de tota la vida del Poblenou i psicòloga clínica especialitzada en adolescència i joventut en el sector educatiu. En el seu cas, recorda una conversa amb el seu fill al maig, quan cursava sisè. "Va arribar a casa i ens va dir que al col·legi havien explicat que el curs vinent ja podrien fer sevir el mòbil al pati del menjador", recorda la dona, en referència a l'escola concertada Centre d'Estudis Montseny. En aquell moment, se li van activar totes les alertes i va començar a moure's per inèrcia. Va parlar amb el director, es van organitzar unes quantes famílies i van teixir una enquesta digital.
"Des del centre ens van demanar un pas endavant als familiars. I va sortir que el 98% dels pares i mares no volíem que es permetés l'ús del mòbil. I l'hi vam ensenyar", expressa Fernández. El curs vinent, un dia abans que comencessin les classes, es va comunicar que per primera vegada es decidia vetar totalment la utilització dels smartphones a les instal·lacions del centre. Almenys als cursos de primer i segon d'ESO. Durant el dia, de 9h a 17h, els alumnes deixen el mòbil a la taquilla.
Aquella experiència va sacsejar Vera Fernández, i poc després, per contactes del barri, es va trobar conversant amb la impulsora del grup del Poblenou, Elisabet Garcia Permanyer. "Estàvem movent-nos pel mateix sense saber-ho", comenta ara Fernández. Tot seguit, el grup del barri es faria gran i es dispararia els fets l'un rere l'altre. Tant és així que aquesta mateixa setmana el Departament d'Educació ja feia l'anunci d'un nou pas perquè l'any vinent totes les escoles del país incorporin al seu reglament oficial una regulació dels mòbils als centres educatius. Actualment, al voltant del 53% de les escoles ho fan, segons una enquesta del darrer curs. I en aquest nou anunci hi ha influït el moviment massiu de famílies organitzades en grups de Whatsapp i Telegram. Aquest dijous, el responsable de transformació educativa de la Generalitat, Ignasi Garcia, matisava que el que els havia motivat a articular un procés participatiu sobre els telèfons intel·ligents "no només" ha estat l'embranzida mediàtica pels moviments de les famílies, però en reconeixia la força.
Per Verónica Vilaseca, la mare gracienca, també va ser una sorpresa l'impacte que es va trobar. En el seu cas, ja feia temps que batallava internament amb la família per evitar que els mòbils fossin la resposta fàcil a l'hora d'oferir entreteniment als seus fills. El següent pas va arribar quan es va adonar que a l'entorn de la seva filla -també de 12 anys- tothom tenia ja un smartphone a la mà a excepció de quatre amistats de l'institut públic de La Sedeta. "Vaig proposar de convidar a casa els que quedàvem sense comprar el mòbil als fills, fer uns vins, uns aperitius. El que fos per arribar a una mena de pacte entre famílies per evitar arribar al Nadal i es comencessin a comprar mòbils. I em vaig trobar que el xat feia aquell soroll de grills. Cri, cri, cri", recorda Vilaseca. Tot seguit, li arribaria un missatge a les seves converses personals. "Em vaig trobar que s'estaven fent grups de pares per frenar l'arribada del mòbil al Poblenou, l'Eixample... I vaig veure que Gràcia no en tenia. Sense pensar-ho, no sabia ni què feia. Vaig obrir un grup i vaig rebotar l'enllaç. Em vaig despistar cinc minuts i quan vaig tornar a mirar ja hi havia 300 persones".
Ara, la coordinadora d'Associacions de Familiars d'Alumnes de Gràcia ha engegat una enquesta al districte sobre la presència del mòbil entre els adolescents i té previst presentar-ne les conclusions les pròximes setmanes. De moment, les mares mobilitzades creuen que serà aquesta embranzida sobretot ho posarà fàcil als fills que encara no han arribat a l'ESO. "Intentaré que la meva filla no tingui mòbil fins als 16, però si la resta de la classe ja en té, no la deixaré marginada. De fet, la meva aposta és que el meu fill petit tindrà el mòbil més tard que la meva filla gran. Amb ells hi som una mica més a temps", reconeix Verónica Vilaseca.
La pressió sobre l'adolescència i l'impacte del mòbil fa temps que corre com a debat creixent. Les famílies que han arrencat els grups comparteixen i difonen investigacions que conclouen que la relació amb el món digital ha incrementat la gravetat de les patologies mentals, amb l'obsessió pel físic com a exemple inicial o les conductes suïcides com a conseqüència de fons. Ara bé, un dels espais que s'ha trobat aquesta patata calenta amb més urgència i menys eines és l'escola. "Des d'una mica abans de la pandèmia, això ha canviat radicalment. Jo només puc que celebrar que hi hagi un moviment prou gran per intentar canviar aquesta dinàmica", resumeix l'Anna, membre de l'equip directiu d'un institut de màxima complexitat de Badalona.
Aquesta directiva i professora fa temps que treballa al mateix centre i ha pogut veure l'evolució entre l'abans i el després de l'arribada dels mòbils. "Sobretot en un espai de tanta complexitat, abans els conflictes els podies més o menys tenir controlats i abordar-los. Es donaven en un espai físic i temporal abastable. Ara, amb el mòbil, tot és exponencial. Al marge de la manca de concentració o l'impacte cognitiu, les possibilitats d'assetjament i conductes de risc es multipliquen. I no és una teoria. És un fet que ens hem menjat. Qui vulgui posar-ho en dubte, que vingui a un institut", exposa la treballadora del sector educatiu. La seva visió també adverteix que la urgència també toca la classe social. "Rendir-se i cedir davant una addicció clarament perillosa no és igual tampoc per als alumnes d'entorns benestants que en aquests espais. És com els addictes a l'heroïna. N'hi ha de rics i de pobres. Però les possibilitats per refer-se'n no són les mateixes. Aquí arrasen tots els mals", conclou l'Anna.
En el seu dia a dia s'ha trobat alumnes dels primers cursos d'ESO que li han comunicat que per xats de Whatsapp s'han passat imatges editades amb intel·ligència artificial per posar la seva cara a cossos despullats. També s'ha normalitzat que augmentin les incidències per continguts de violència brutal o imatges sexuals explícites d'alumnes que corren per xats. Al seu institut van passar per diverses fases a l'hora d'abordar l'existència dels mòbils, més o menys permissives. El gran maldecap va arribar en el moment en què es va prohibir el seu ús a les classes i quan intentaven requisar el telèfon. "Els agafaven atacs d'ansietat als alumnes. I quan arribaven algunes famílies i els comunicàvem que ens quedaríem els dispositius uns dies de càstig, ens deien que de cap manera. Que no podien deixar el nen sense mòbil".
Detectada aquesta realitat, van moure fitxa. Des de llavors, han imposat la via més dura. Si es veu un telèfon al centre, s'expulsa l'alumne. Segons dades de l'institut, aquest curs s'han detectat una mitjana de 13 expulsions a la setmana per presència del mòbil. "Potser és estricte, però és l'única via que hem trobat. Des de llavors, tot va millor. Però el que caldria és retardar l'arribada del dispositiu", insisteix l'Anna. En aquest sentit, la professora va intentar fer una ruta per escoles de primària, anys enrere, per advertir sobre l'ús dels mòbils i es va trobar un paisatge alarmant. "Vaig veure que ja anava tard. Moltes famílies o ja havien fet el pas o no sabien què dir. Potser la via útil és que famílies més mobilitzades ajudin a revertir aquesta pressió fins que impregni tots els centres", afegeix.
En aquest punt es retroben amb les famílies mobilitzades. Recorden que davant l'argument que la canalla adolescent necessita el telèfon per moure's, tant Verónica Vilaseca com Vera Fernández expliquen que els seus fills de 12 anys tenen un rellotge digital a través del qual poden trucar. "I tampoc és que sigui una necessitat desbordant. De març a setembre, ens vam fer tres trucades amb aquest sistema. Imagina't", explica Vilaseca. Ara s'encomanen a la Generalitat i les escoles perquè tinguin plantejaments més restrictius sobre l'ús del mòbil. Ara bé, no defugen la seva responsabilitat primordial com a tutors dels seus fills. "No sé si aconseguirem res concret. Però jo no ho faig amb cap objectiu fix. La idea és que s'estengui un debat que fins ara quedava prou silenciat per la pressió del mòbil als 12 anys. Se n'ha de parlar, tant socialment com amb els fills. Tot és millor així. I potser el canvi social de fons també és que els adults ens plantegem quin ús dels mòbils fem, també", resol la veïna del Poblenou.
Ja fa dies que un primer grup originat al Poblenou de Barcelona -que després va derivar en l'anomenat "Adolescència lliure de mòbil"- frega els 10.000 inscrits d'arreu de Catalunya. Aquella coordinació poblenovina, avançada per El Periódico, va encendre l'espurna del que acabaria desencadenant un "boom" arreu del país. Les iniciatives similars que ja existien arreu del territori català es van interessar per aquest nou front i els darrers dies s'ha acabat de configurar una doble realitat: la coordinació barri a barri de les mares i pares dels adolescents amb grups propis, i una conversa més ambiciosa d'abast català que mira d'assentar les bases a compartir. Aquesta mateixa setmana, des del grup del Poblenou emetien un comunicat en què defensaven promoure "un pacte social perquè el màxim nombre de famílies endarrereixin el lliurament del primer telèfon intel·ligent als seus fills i filles".
De la preocupació al grup de Whatsapp
Una de les membres d'aquell grup és Vera Fernández, veïna de tota la vida del Poblenou i psicòloga clínica especialitzada en adolescència i joventut en el sector educatiu. En el seu cas, recorda una conversa amb el seu fill al maig, quan cursava sisè. "Va arribar a casa i ens va dir que al col·legi havien explicat que el curs vinent ja podrien fer sevir el mòbil al pati del menjador", recorda la dona, en referència a l'escola concertada Centre d'Estudis Montseny. En aquell moment, se li van activar totes les alertes i va començar a moure's per inèrcia. Va parlar amb el director, es van organitzar unes quantes famílies i van teixir una enquesta digital."Des del centre ens van demanar un pas endavant als familiars. I va sortir que el 98% dels pares i mares no volíem que es permetés l'ús del mòbil. I l'hi vam ensenyar", expressa Fernández. El curs vinent, un dia abans que comencessin les classes, es va comunicar que per primera vegada es decidia vetar totalment la utilització dels smartphones a les instal·lacions del centre. Almenys als cursos de primer i segon d'ESO. Durant el dia, de 9h a 17h, els alumnes deixen el mòbil a la taquilla.
Aquella experiència va sacsejar Vera Fernández, i poc després, per contactes del barri, es va trobar conversant amb la impulsora del grup del Poblenou, Elisabet Garcia Permanyer. "Estàvem movent-nos pel mateix sense saber-ho", comenta ara Fernández. Tot seguit, el grup del barri es faria gran i es dispararia els fets l'un rere l'altre. Tant és així que aquesta mateixa setmana el Departament d'Educació ja feia l'anunci d'un nou pas perquè l'any vinent totes les escoles del país incorporin al seu reglament oficial una regulació dels mòbils als centres educatius. Actualment, al voltant del 53% de les escoles ho fan, segons una enquesta del darrer curs. I en aquest nou anunci hi ha influït el moviment massiu de famílies organitzades en grups de Whatsapp i Telegram. Aquest dijous, el responsable de transformació educativa de la Generalitat, Ignasi Garcia, matisava que el que els havia motivat a articular un procés participatiu sobre els telèfons intel·ligents "no només" ha estat l'embranzida mediàtica pels moviments de les famílies, però en reconeixia la força.
El consell educatiu barceloní, reunit per abordar el futur dels mòbils | Foto: Hugo Fernández
Per Verónica Vilaseca, la mare gracienca, també va ser una sorpresa l'impacte que es va trobar. En el seu cas, ja feia temps que batallava internament amb la família per evitar que els mòbils fossin la resposta fàcil a l'hora d'oferir entreteniment als seus fills. El següent pas va arribar quan es va adonar que a l'entorn de la seva filla -també de 12 anys- tothom tenia ja un smartphone a la mà a excepció de quatre amistats de l'institut públic de La Sedeta. "Vaig proposar de convidar a casa els que quedàvem sense comprar el mòbil als fills, fer uns vins, uns aperitius. El que fos per arribar a una mena de pacte entre famílies per evitar arribar al Nadal i es comencessin a comprar mòbils. I em vaig trobar que el xat feia aquell soroll de grills. Cri, cri, cri", recorda Vilaseca. Tot seguit, li arribaria un missatge a les seves converses personals. "Em vaig trobar que s'estaven fent grups de pares per frenar l'arribada del mòbil al Poblenou, l'Eixample... I vaig veure que Gràcia no en tenia. Sense pensar-ho, no sabia ni què feia. Vaig obrir un grup i vaig rebotar l'enllaç. Em vaig despistar cinc minuts i quan vaig tornar a mirar ja hi havia 300 persones".
Ara, la coordinadora d'Associacions de Familiars d'Alumnes de Gràcia ha engegat una enquesta al districte sobre la presència del mòbil entre els adolescents i té previst presentar-ne les conclusions les pròximes setmanes. De moment, les mares mobilitzades creuen que serà aquesta embranzida sobretot ho posarà fàcil als fills que encara no han arribat a l'ESO. "Intentaré que la meva filla no tingui mòbil fins als 16, però si la resta de la classe ja en té, no la deixaré marginada. De fet, la meva aposta és que el meu fill petit tindrà el mòbil més tard que la meva filla gran. Amb ells hi som una mica més a temps", reconeix Verónica Vilaseca.
El fenomen des de l'aula: la desesperació
La pressió sobre l'adolescència i l'impacte del mòbil fa temps que corre com a debat creixent. Les famílies que han arrencat els grups comparteixen i difonen investigacions que conclouen que la relació amb el món digital ha incrementat la gravetat de les patologies mentals, amb l'obsessió pel físic com a exemple inicial o les conductes suïcides com a conseqüència de fons. Ara bé, un dels espais que s'ha trobat aquesta patata calenta amb més urgència i menys eines és l'escola. "Des d'una mica abans de la pandèmia, això ha canviat radicalment. Jo només puc que celebrar que hi hagi un moviment prou gran per intentar canviar aquesta dinàmica", resumeix l'Anna, membre de l'equip directiu d'un institut de màxima complexitat de Badalona. Aquesta directiva i professora fa temps que treballa al mateix centre i ha pogut veure l'evolució entre l'abans i el després de l'arribada dels mòbils. "Sobretot en un espai de tanta complexitat, abans els conflictes els podies més o menys tenir controlats i abordar-los. Es donaven en un espai físic i temporal abastable. Ara, amb el mòbil, tot és exponencial. Al marge de la manca de concentració o l'impacte cognitiu, les possibilitats d'assetjament i conductes de risc es multipliquen. I no és una teoria. És un fet que ens hem menjat. Qui vulgui posar-ho en dubte, que vingui a un institut", exposa la treballadora del sector educatiu. La seva visió també adverteix que la urgència també toca la classe social. "Rendir-se i cedir davant una addicció clarament perillosa no és igual tampoc per als alumnes d'entorns benestants que en aquests espais. És com els addictes a l'heroïna. N'hi ha de rics i de pobres. Però les possibilitats per refer-se'n no són les mateixes. Aquí arrasen tots els mals", conclou l'Anna.
En el seu dia a dia s'ha trobat alumnes dels primers cursos d'ESO que li han comunicat que per xats de Whatsapp s'han passat imatges editades amb intel·ligència artificial per posar la seva cara a cossos despullats. També s'ha normalitzat que augmentin les incidències per continguts de violència brutal o imatges sexuals explícites d'alumnes que corren per xats. Al seu institut van passar per diverses fases a l'hora d'abordar l'existència dels mòbils, més o menys permissives. El gran maldecap va arribar en el moment en què es va prohibir el seu ús a les classes i quan intentaven requisar el telèfon. "Els agafaven atacs d'ansietat als alumnes. I quan arribaven algunes famílies i els comunicàvem que ens quedaríem els dispositius uns dies de càstig, ens deien que de cap manera. Que no podien deixar el nen sense mòbil".
Detectada aquesta realitat, van moure fitxa. Des de llavors, han imposat la via més dura. Si es veu un telèfon al centre, s'expulsa l'alumne. Segons dades de l'institut, aquest curs s'han detectat una mitjana de 13 expulsions a la setmana per presència del mòbil. "Potser és estricte, però és l'única via que hem trobat. Des de llavors, tot va millor. Però el que caldria és retardar l'arribada del dispositiu", insisteix l'Anna. En aquest sentit, la professora va intentar fer una ruta per escoles de primària, anys enrere, per advertir sobre l'ús dels mòbils i es va trobar un paisatge alarmant. "Vaig veure que ja anava tard. Moltes famílies o ja havien fet el pas o no sabien què dir. Potser la via útil és que famílies més mobilitzades ajudin a revertir aquesta pressió fins que impregni tots els centres", afegeix.
En aquest punt es retroben amb les famílies mobilitzades. Recorden que davant l'argument que la canalla adolescent necessita el telèfon per moure's, tant Verónica Vilaseca com Vera Fernández expliquen que els seus fills de 12 anys tenen un rellotge digital a través del qual poden trucar. "I tampoc és que sigui una necessitat desbordant. De març a setembre, ens vam fer tres trucades amb aquest sistema. Imagina't", explica Vilaseca. Ara s'encomanen a la Generalitat i les escoles perquè tinguin plantejaments més restrictius sobre l'ús del mòbil. Ara bé, no defugen la seva responsabilitat primordial com a tutors dels seus fills. "No sé si aconseguirem res concret. Però jo no ho faig amb cap objectiu fix. La idea és que s'estengui un debat que fins ara quedava prou silenciat per la pressió del mòbil als 12 anys. Se n'ha de parlar, tant socialment com amb els fills. Tot és millor així. I potser el canvi social de fons també és que els adults ens plantegem quin ús dels mòbils fem, també", resol la veïna del Poblenou.