L'Audiència Nacional envia a judici per terrorisme els CDR de l'operació Judes

Els 12 activistes, que està previst que entrin en la llei d'amnistia, estan processats per pertinença a organització terrorista, i per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius inflamables de caràcter terrorista

Manifestació de suport als CDR encausats per terrorisme
Manifestació de suport als CDR encausats per terrorisme | Adrià Costa
03 de novembre del 2023
Actualitzat el 04 de novembre a les 11:14h
A judici per terrorisme. La sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la interlocutòria de conclusió del sumari de l'operació Judes i ha obert judici oral per terrorisme contra els 12 activistes dels CDR. Concretament, estan processats pels delictes de pertinença a organització terrorista, i per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius inflamables de caràcter terrorista. La causa va esclatar el 23 de setembre de 2019, poc abans que es fes pública la sentència del procés.

Els magistrats de la secció tercera han confirmat la decisió del jutge instructor, Manuel García Castellón, i ara caldrà que l'acusació i les defenses presentin els seus escrits i fixar data de judici. Alerta Solidària, que porta el cas dels activistes, insisteix que s'estan vulnerant drets fonamentals i que no es dona resposta a les peticions de les defenses. Els encausats en l'operació Judes es beneficiarien de l'amnistia que encara s'està negociant.

En la interlocutòria, de 19 pàgines, el tribunal referma el criteri de l'instructor. La Fiscalia ja va demanar abans de l'estiu obrir judici oral. Els 12 activistes van ser detinguts i empresonats durant uns mesos a finals de 2019. Des d'aleshores, el jutge ha pilotat la investigació sense acabar d'acreditar mai l'existència de material explosiu, com han denunciat les defenses dels activistes. S'asseuran al banc dels acusats Eduardo Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros, Rafael Delgado, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero.

La primera vegada que García Castellón va processar els detinguts va ser el setembre de 2021. No obstant això, posteriorment la sala penal el va obligar a reobrir les perquisicions per practicar les diligències sol·licitades per alguns investigats. Quan van estar concloses, va tornar a tancar la instrucció enviant el sumari a la sala penal perquè procedeixi a jutjar-los. Inicialment, eren 13 processaments, però el jutge va arxivar la causa per a un d'ells per raons mèdiques, per la qual cosa el procediment va continuar només per a 12.
 

L'amnistia és una "trampa desmobilitzadora"

Aquests 12, només conèixer la notícia del seu processament, han emès un comunicat conjunt en què rebutgen l'amnistia pactada entre el PSOE i ERC a canvi d'investir el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. En el text han afirmat que encara que la llei pugui representar "un alleujament comprensible per a uns quants centenars de persones", s'hi oposen perquè "és una trampa desmobilitzadora per reconduir l'independentisme dins la cleda constitucional". Alhora, els processats  han considerat que és "una manera de blanquejar Espanya internacionalment", així com"una maniobra per segregar la classe política processista de l'activisme de base". A més a més, els CDR han assegurat que la mesura de gràcia implica "reconèixer la potestat de l'Estat sobre Catalunya".

Així, han rebutjat les negociacions per a la investidura del socialista perquè, han detallat, comporta "estabilitzar l'Estat opressor". Els activistes han criticat que "cap negociació que puguin fer amb l'enemic no és admissible, i menys després de la connivència i complicitat que hi ha mostrat durant sis anys". Per a ells, la solució passa per "conformar un front unitari" i reactivar la DUI. "No reconeixerem, ni acatarem cap pacte o acord destinat a substituir-la, retractar-la, endarrerir-la o invalidar-la ni explícitament ni implícitament, perquè cap negociació partidista amb Espanya té la legitimitat d'anul·lar el mandat emanant de les urnes del Primer d'Octubre", han alertat.

A més, la defensa dels CDR veu “pràcticament impossible” que hi hagi temps d’aturar el judici contra els processats, perquè s’hauria de fer en el moment de les qüestions prèvies. “Veient els temps de tramitació i les maniobres del PP, és pràcticament impossible”, ha dit aquest dissabte Xavier Monge, de l’equip d’Alerta Solidària, en declaracions a Rac 1, on ha remarcat que sí que demanarien que es deixés sense efecte tota la causa en el moment que entrés en vigor. Ara bé, ha augurat que serà una “qüestió complexa”.