02
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
9:43h
Qui havia de dir, fa sis anys, quan mig Govern entrava a la presó, que els principals impulsors del referèndum de l'1-O estarien ara negociant una investidura del candidat del PSOE, Pedro Sánchez, a canvi d'una amnistia. Ni els independentistes, que el 2 de novembre de 2017 enfilaven el camí cap a l'Audiència Nacional, ni tampoc els socialistes, que feia pocs dies que havien donat suport sense fissures a l'aplicació de l'article 155 de la mà del PP, s'imaginaven aquest escenari. El cert és que les negociacions per a la investidura estan encarrilades i en els propers dies es podria anunciar l'acord. Sis anys després que la meitat del Govern entrés a la presó, el PSOE ja reconeix Carles Puigdemont com un interlocutor vàlid, i l'amnistia té cada cop més opcions de ser una realitat.
Aquesta llei afectarà de ple els presos polítics i també centenars de persones encausades pel procés independentista. Beneficiarà tots els membres del govern de Puigdemont, però l'impacte tindrà més transcendència en aquells dirigents que encara estan complint la condemna que va imposar el Tribunal Suprem l'any 2019, o bé aquells que continuen a l'exili amb l'amenaça de presó, com el mateix expresident. Entre els indults de 2021 i la reforma del codi penal de l'any passat, algunes de les penes han quedat ja extingides, però no totes. L'exvicepresident Oriol Junqueras encara està condemnat a una pena d'inhabilitació fins a l'any 2031, igual que l'exconsellera Dolors Bassa. Els exconsellers Raül Romeva i Jordi Turull també estan inhabilitats fins al 2030.
Un cop s'aprovi l'amnistia i Suprem l'apliqui -té cert marge de maniobra per intentar allargar la decisió a través de qüestions d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional i de preguntes prejudicials a Europa-, tots quatre deixaran d'estar condemnats i podran ostentar càrrecs públics. També, si ho consideren, podran presentar-se a les eleccions. Estaran en la mateixa situació que la resta de membres del Govern que van entrar a presó, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. A tots ells se'ls va aixecar la inhabilitació ja fa mesos, en aplicació de la derogació del delicte de sedició. Per què a uns sí i als altres no?
L'amnistia es va posar sobre la taula fa quatre anys, però aleshores el PSOE no en va voler parlar. ERC, que el 2019 era l'únic partit independentista que transitava la via de la negociació, va optar per negociar uns indults -que van treure de la presó els nou líders de l'1-O- i una reforma del codi penal que, en principi, havia d'eliminar la sedició i modificar la malversació de tal manera que, a la pràctica, servia per rehabilitar els presos i allunyar l'amenaça de presó per altres dirigents independentistes, com ara Josep Maria Jové o Lluís Salvadó, pendents de judici al TSJC i també a l'espera de l'amnistia. La derogació de la sedició va funcionar, però la reforma de la malversació, no.
En el cas de Junqueras, Bassa, Romeva i Turull, condemnats per sedició i malversació, se'ls va eliminar la pena pel primer delicte, però això no va tenir cap efecte pràctic perquè se'ls van mantenir els mateixos anys d'inhabilitació aprofitant el segon delicte. El Suprem va interpretar queno es podia aplicar la modalitat atenuada del delicte de malversació, perquè en l'1-O sí que hi havia hagut lucre personal, entès com que s'havien deixat de gastar diners públics en les qüestions per les quals estaven previstos. Els altres presos sí que van quedar sense pena perquè va decaure la sedició i, o bé se'ls va substituir per desobediència, o bé per desordres públics. En tots els casos, la pena va quedar ja completa.
Aquesta llei afectarà de ple els presos polítics i també centenars de persones encausades pel procés independentista. Beneficiarà tots els membres del govern de Puigdemont, però l'impacte tindrà més transcendència en aquells dirigents que encara estan complint la condemna que va imposar el Tribunal Suprem l'any 2019, o bé aquells que continuen a l'exili amb l'amenaça de presó, com el mateix expresident. Entre els indults de 2021 i la reforma del codi penal de l'any passat, algunes de les penes han quedat ja extingides, però no totes. L'exvicepresident Oriol Junqueras encara està condemnat a una pena d'inhabilitació fins a l'any 2031, igual que l'exconsellera Dolors Bassa. Els exconsellers Raül Romeva i Jordi Turull també estan inhabilitats fins al 2030.
Un cop s'aprovi l'amnistia i Suprem l'apliqui -té cert marge de maniobra per intentar allargar la decisió a través de qüestions d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional i de preguntes prejudicials a Europa-, tots quatre deixaran d'estar condemnats i podran ostentar càrrecs públics. També, si ho consideren, podran presentar-se a les eleccions. Estaran en la mateixa situació que la resta de membres del Govern que van entrar a presó, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. A tots ells se'ls va aixecar la inhabilitació ja fa mesos, en aplicació de la derogació del delicte de sedició. Per què a uns sí i als altres no?
Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional Foto: ACN
L'amnistia es va posar sobre la taula fa quatre anys, però aleshores el PSOE no en va voler parlar. ERC, que el 2019 era l'únic partit independentista que transitava la via de la negociació, va optar per negociar uns indults -que van treure de la presó els nou líders de l'1-O- i una reforma del codi penal que, en principi, havia d'eliminar la sedició i modificar la malversació de tal manera que, a la pràctica, servia per rehabilitar els presos i allunyar l'amenaça de presó per altres dirigents independentistes, com ara Josep Maria Jové o Lluís Salvadó, pendents de judici al TSJC i també a l'espera de l'amnistia. La derogació de la sedició va funcionar, però la reforma de la malversació, no.
En el cas de Junqueras, Bassa, Romeva i Turull, condemnats per sedició i malversació, se'ls va eliminar la pena pel primer delicte, però això no va tenir cap efecte pràctic perquè se'ls van mantenir els mateixos anys d'inhabilitació aprofitant el segon delicte. El Suprem va interpretar queno es podia aplicar la modalitat atenuada del delicte de malversació, perquè en l'1-O sí que hi havia hagut lucre personal, entès com que s'havien deixat de gastar diners públics en les qüestions per les quals estaven previstos. Els altres presos sí que van quedar sense pena perquè va decaure la sedició i, o bé se'ls va substituir per desobediència, o bé per desordres públics. En tots els casos, la pena va quedar ja completa.
Una reunió de Carles Puigdemont, els exconsellers a l'exili, i Marta Rovira