23
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
17:30h
Des de l'arrencada del curs polític, les reunions de l'executiva al complet de Junts s'han reduït. Una dinàmica que ha coincidit amb l'hermetisme, fixat per la cúpula, al voltant de la investidura de Pedro Sánchez i les negociacions obertes amb el PSOE, comandades en persona per Carles Puigdemont -que no ocupa cap càrrec orgànic al partit- i que avancen camí de la data límit del 27 de novembre. Segons diverses fonts consultades per Nació, les cites de la direcció sencera havien de passar a celebrar-se un cop al mes, tot i que finalment es va acabar fixant la possibilitat que siguin quinzenals. Qui sí que es reuneix cada setmana és la permanent, creada a finals d'agost a Altafulla i que actua com l'òrgan més restringit pel que fa a presa de decisions.
La permanent, de fet, és qui es va citar a finals de la setmana passada a la Catalunya Nord amb Puigdemont per conèixer els detalls de les converses amb el PSOE. L'executiva, en canvi, desconeix el dia a dia de la negociació -en la qual participen, entre d'altres, el secretari general Jordi Turull i també l'advocat Gonzalo Boye, de l'estricta confiança del líder moral de Junts-, un moviment pensat també per garantir l'hermetisme. "És l'única manera de funcionar", ressalten dirigents consultats del partit. En altres carpetes rellevants, com ara la sortida del Govern, la polifonia va acabar afectant la imatge de la formació i va provocar enfrontaments entre sectors. Aquesta vegada, l'alineament -per acció, omissió o silenci- és total de portes enfora.
Mentre la permanent guanya pes i Puigdemont lidera sense contrapesos la negociació, va guanyant força una pregunta: hi haurà consulta a la militància sobre un hipotètic acord amb Sánchez? Un membre de la cúpula insisteix que és "improbable" que no n'hi hagi, perquè fins ara totes les grans decisions s'han adoptat després de consultar les bases. Sense anar més lluny, fa un any va ser la militància qui va decidir, en una votació ajustada, abandonar el Govern i passar a l'oposició. Els dirigents del partit, de fet, sempre presumeixen del pes de la militància. En reunions que s'han celebrat amb les bases en les últimes setmanes, els dirigents han garantit que, sempre que el calendari ho permeti, se'ls consultarà sobre la qüestió.
Qui ja ha consultat els afiliats sobre la negociació a Madrid és el Consell per la República, presidit per Puigdemont. S'hi ha pogut votar telemàticament fins aquest dilluns a la tarda i està previst que els resultats es facilitin dimarts. En l'anterior jornada participativa de l'entitat, que havia d'avalar els canvis interns -en essència, la dissolució de l'actual assemblea de representants-, només hi van votar el 6,5% dels inscrits. Si Puigdemont va deixar la presidència de Junts fa un any i quatre mesos va ser, precisament, per centrar-se en la feina al capdavant del Consell. L'entitat, amb seu a Bèlgica, defensa la confrontació amb l'Estat. El seu vicepresident, Toni Comín, que també és eurodiputat de Junts, va reunir-se amb Yolanda Díaz, cap de files de Sumar, quan va viatjar fins a Brussel·les per citar-se amb Puigdemont.
En quin punt es troben les converses? L'últim detall que ha volgut puntualitzar públicament l'expresident de la Generalitat és sobre el reconeixement nacional de Catalunya, un concepte inclòs dins la conferència que va pronunciar el 5 de setembre. "Catalunya és una nació, una vella nació europea, que ha vist atacada la seva condició nacional pels règims polítics espanyols del 1714, fet pel qual veu en la seva independència política l'única manera de continuar existint com a nació", va assenyalar aquest diumenge a Twitter després que La Vanguardia publiqués que el moll de la discussió orbiti al voltant del reconeixement dels catalans com a "minoria nacional".
En aquesta negociació, bagatge i llegat polític al marge -els termes que es discuteixen entronquen directament amb tot el que va passar la tardor del 2017 a Catalunya-, Puigdemont també s'hi juga el futur personal. Dirigents que l'han visitat en les últimes setmanes assenyalen que està "en mentalitat de retorn", una possibilitat que passa per l'amnistia i perquè el calendari de la justícia no torpedini els seus efectes. És Boye qui porta els detalls de les converses en aquesta carpeta, la de la desjudicialització, que per a Junts s'havia de cobrar per avançat. Els tempos impedeixen que l'amnistia entri en vigor abans que Sánchez pugui ser investit, però això no ha cancel·lat les converses. Només Puigdemont i el seu entorn en tenen tots els detalls.
La permanent, de fet, és qui es va citar a finals de la setmana passada a la Catalunya Nord amb Puigdemont per conèixer els detalls de les converses amb el PSOE. L'executiva, en canvi, desconeix el dia a dia de la negociació -en la qual participen, entre d'altres, el secretari general Jordi Turull i també l'advocat Gonzalo Boye, de l'estricta confiança del líder moral de Junts-, un moviment pensat també per garantir l'hermetisme. "És l'única manera de funcionar", ressalten dirigents consultats del partit. En altres carpetes rellevants, com ara la sortida del Govern, la polifonia va acabar afectant la imatge de la formació i va provocar enfrontaments entre sectors. Aquesta vegada, l'alineament -per acció, omissió o silenci- és total de portes enfora.
Mentre la permanent guanya pes i Puigdemont lidera sense contrapesos la negociació, va guanyant força una pregunta: hi haurà consulta a la militància sobre un hipotètic acord amb Sánchez? Un membre de la cúpula insisteix que és "improbable" que no n'hi hagi, perquè fins ara totes les grans decisions s'han adoptat després de consultar les bases. Sense anar més lluny, fa un any va ser la militància qui va decidir, en una votació ajustada, abandonar el Govern i passar a l'oposició. Els dirigents del partit, de fet, sempre presumeixen del pes de la militància. En reunions que s'han celebrat amb les bases en les últimes setmanes, els dirigents han garantit que, sempre que el calendari ho permeti, se'ls consultarà sobre la qüestió.
Qui ja ha consultat els afiliats sobre la negociació a Madrid és el Consell per la República, presidit per Puigdemont. S'hi ha pogut votar telemàticament fins aquest dilluns a la tarda i està previst que els resultats es facilitin dimarts. En l'anterior jornada participativa de l'entitat, que havia d'avalar els canvis interns -en essència, la dissolució de l'actual assemblea de representants-, només hi van votar el 6,5% dels inscrits. Si Puigdemont va deixar la presidència de Junts fa un any i quatre mesos va ser, precisament, per centrar-se en la feina al capdavant del Consell. L'entitat, amb seu a Bèlgica, defensa la confrontació amb l'Estat. El seu vicepresident, Toni Comín, que també és eurodiputat de Junts, va reunir-se amb Yolanda Díaz, cap de files de Sumar, quan va viatjar fins a Brussel·les per citar-se amb Puigdemont.
En quin punt es troben les converses? L'últim detall que ha volgut puntualitzar públicament l'expresident de la Generalitat és sobre el reconeixement nacional de Catalunya, un concepte inclòs dins la conferència que va pronunciar el 5 de setembre. "Catalunya és una nació, una vella nació europea, que ha vist atacada la seva condició nacional pels règims polítics espanyols del 1714, fet pel qual veu en la seva independència política l'única manera de continuar existint com a nació", va assenyalar aquest diumenge a Twitter després que La Vanguardia publiqués que el moll de la discussió orbiti al voltant del reconeixement dels catalans com a "minoria nacional".
En aquesta negociació, bagatge i llegat polític al marge -els termes que es discuteixen entronquen directament amb tot el que va passar la tardor del 2017 a Catalunya-, Puigdemont també s'hi juga el futur personal. Dirigents que l'han visitat en les últimes setmanes assenyalen que està "en mentalitat de retorn", una possibilitat que passa per l'amnistia i perquè el calendari de la justícia no torpedini els seus efectes. És Boye qui porta els detalls de les converses en aquesta carpeta, la de la desjudicialització, que per a Junts s'havia de cobrar per avançat. Els tempos impedeixen que l'amnistia entri en vigor abans que Sánchez pugui ser investit, però això no ha cancel·lat les converses. Només Puigdemont i el seu entorn en tenen tots els detalls.