Treure el cap

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Situat a l'antic saló de sessions del Senat al costat dels presidents de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, i de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, Pere Aragonès va mantenir un contacte mínim amb els líders autonòmics del PP que aquest dijous van participar en la jornada monogràfica sobre l'amnistia a la cambra alta. Abans de dimarts, ningú esperava que el president de la Generalitat hi assistís, perquè ja havien declinat l'oferiment el lehendakari Íñigo Urkullu i els representants del PSOE. Resolta la sorpresa, el contacte amb els dirigents populars no va passar de les salutacions protocol·làries. Aragonès va parlar -en català i sense que els seus homòlegs fessin un ús dels aparells de traducció- i va marxar. La del Senat va ser una sessió de sords. No va sorprendre ningú.  

Aragonès havia decidit acceptar l'oferiment del PP per expressar-se en un fòrum gens receptiu a les demandes independentistes, amb el perill de legitimar, amb la simple presència, el moviment tàctic de la dreta. Perquè la invitació a la Comissió General de les Comunitats Autònomes s'inseria en l'estratègia popular de falcar la idea que l'amnistia és un privilegi concedit per Pedro Sánchez als independentistes sense més objectiu que retenir la Moncloa. I, certament, Isabel Díaz Ayuso -més histriònica que d'altres presidents autonòmics- hi va posar de la seva part quan va equiparar l'amnistia a una traïció: "Aviat no hi haurà espanyols".

Però a Aragonès, que ja no hi era quan Ayuso marcava perfil, no li va sortir gens malament la jugada. Va complir amb el propòsit que s'havia fixat, la notorietat de projectar-se com un agent actiu en la negociació de la investidura de Sánchez, per bé que el rendiment de la presència al Senat sigui difícilment quantificable. Perseguint la coherència amb el que va exposar en el debat de política general al Parlament -donar l'amnistia per descomptada per fer emergir la resta de demandes-, el president de la Generalitat va situar la mesura de gràcia com a "punt de partida" d'un camí que ha desembocat en un referèndum pactat. Missatge amanit amb retrets al PP per l'interès en agitar l'anticatalanisme.

Com bé recordava aquest dijous el periodista Martí Odriozola, la d'Aragonès va ser la sisena aparició d'un president de la Generalitat al Senat, després de les de Jordi Pujol (1994 i 1997), Pasqual Maragall (2005 i 2006) i José Montilla (2010). Les tres primeres s'ubicaven en el debat sobre l'estat de les autonomies i les dues últimes estaven vinculades a l'Estatut. En totes les ocasions, la qüestió de fons era l'encaix de Catalunya a l'Estat. La d'Aragonès, superat al procés, tenia unes altres coordenades, les de discutir el desencaix. Això sí, l'horitzó dibuixat per exercir l'autodeterminació no té cap calendari ni garanties que acabi succeint.

La del Senat completa una setmana d'aparicions del president i el Govern per transmetre incidència en la negociació amb Sánchez. Per exemple, els passos amb l'acord de claredat, que hauria d'omplir de contingut una segona fase de la taula de diàleg, fets amb més entusiasme per Palau que per ERC. També els contactes amb ambaixadors de la consellera Meritxell Serret per projectar pressió per l'oficialitat del català a Europa. I, finalment, la trobada amb Foment, CCOO i UGT per insistir en l'agenda del dèficit fiscal i Rodalies. Aparicions -primer criticades per Junts i després avaluades en silenci- per treure el cap en l'escenari espanyol, en paral·lel al protagonisme d'Oriol Junqueras al capdavant d'ERC, també interessat en comunicar els contactes amb Sánchez.
 

---

Avui no et perdis

»Aragonès es projecta al Senat amb una defensa de l'amnistia com a «punt de partida»; per Carme Rocamora.

»El PP posa el crit al cel contra l'amnistia perquè suposa «demanar perdó» a l'independentisme; per Carme Rocamora.

» Opinió: «De l'amnistia i altres oblits»; per Sebastià Frau.

» Junqueras es reunirà amb Gerry Adams i dirigents del Sinn Féin a Irlanda del Nord; per Bernat Surroca.   

» «Tot costa molt»: Rodalies i dèficit fiscal suen per avançar en la negociació; per Carme Rocamora i Oriol March.

»Els «boomers» i la generació X, els més partidaris de la independència; per Bernat Surroca.

»Un de cada cinc joves ha desitjat un cataclisme mundial per «començar de nou»; per Bernat Surroca.

»La taxa turística, al detall: a quines comarques i establiments es paga més?; per Roger Tugas Vilardell.

» La Sareb encara té pendent aclarir el futur de 600 famílies a Catalunya; per David Cobo.

» ​No, l'autoconsum solar a Catalunya no genera tanta energia com una nuclear; per Arnau Urgell i Vidal.

» El càncer de mama no és de color rosa; per Anna Mira.

» Gaza espera l'arribada imminent de 20 camions amb la primera ajuda humanitària.

» Opinió: «El factor emocional»; per Maria Rovira Martínez.

» Secció Garlem!: «Tardor i complements d'entretemps»; per Míriam Marín Lloret.

» Acord entre el Barça i els Rolling Stones per lluir el logo de la banda al Clàssic.
 

---

 El passadís

Nació va publicar dimecres la inquietud que brollava en sectors de l'Església pel fet que, en l'elecció del nou bisbe de Girona, tingui protagonisme el nom de Víctor Manuel Cardona, canonge de Tortosa. La tria, encara sense decidir, es preveu imminent després que el bisbat acumuli 18 mesos d'interinatge. Alguns dels qui el 7 d'octubre eren al Vaticà -en l'acte de benedicció de la imatge de la Moreneta que es venera a la catedral gironina- van poder escoltar per boca del Papa que ja tenia sobre la taula propostes de noms per escollir el bisbe de la diòcesi. En el pelegrinatge per veure com Francesc beneïa la Moreneta hi eren representants del bisbat de Girona, així com els bisbes catalans i l'abat de Montserrat. La jornada va guanyar transcendència després de l'episodi protagonitzat pel cardenal Juan José Omella i el Papa sobre l'ús de la llengua catalana en la cerimònia.   

Vist i llegit

La història que relata Manuel Ansede a El País té la categoria de guió cinematogràfic, tot i que malauradament respon a fets reals. Un científic espanyol de reconegut prestigi en l'estudi de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob -una patologia neurodegenerativa mortal- va morir l'any passat després que experimentés símptomes compatibles amb aquesta dolència. La Universitat de Barcelona (UB), on la víctima treballava amb el seu equip de recerca des de 2018, va obrir fa tres mesos una investigació per determinar l'origen de milers de mostres no autoritzades, algunes de les quals eren infectives, descobertes al congelador del laboratori de treball del bioquímic mort.

Des que els fets són coneguts -el científic també era membre de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del consorci públic CIBER-, la inquietud s'ha estès entre investigadors que hi van compartir espai, alguns dels quals han necessitat ajuda psicològica. La malaltia de Creutzfeldt-Jakob té un període d'incubació que pot durar anys però, quan els símptomes es manifesten -rigidesa corporal i demència-, l'esperança de vida és d'uns sis mesos. La immensa majoria de casos apareixen per causa desconeguda, tot i que hi ha documentats pacients que van patir la patologia després d'estar en contacte amb instruments quirúrgics contaminats per proteïnes anormals, que activen la malaltia. 

 El nom propi

Pep Masabeu és l'ànima delB-Raval, un centre socioeducatiu per a famílies vulnerables que viuen al barri del Raval. Amb l'esport com a factor de cohesió, l'espai ofereix reforç formatiu a desenes de menors d'origen migrant. Aquest dijous, el B-Raval va celebrar 25 anys d'activitat amb un acte al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), per on hi van passar alumnes i voluntaris, que ara i també en el passat han estat implicats amb el centre. En aquest quart de segle -Masabeu hi ha estat al capdavant en els darrers anys-, l'espai ha ofert suport educatiu a 1.600 joves, procedents d'una trentena de països d'origen diferents, tots residents al nucli de Barcelona. L'acompanyament formatiu ha permès que 220 estudiants hagin cursat batxillerat, 310 hagin completat cicles formatius de formació professional i fins a 27 hagin acabat una carrera universitària. Un projecte d'èxit al cor del Raval que també ha esdevingut un centre de reflexió sobre la immigració.       

 Els imperdibles

Des d'aquesta setmana, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) exhibeix l'exposició IA: Intel·ligència Artificial, un recorregut calidoscòpic per la tecnologia que està transformant les nostres vides. Comissariada i organitzada pel Barbican Centre, amb Lluís Nacenta al capdavant, la mostra transita per la història, el funcionament, les possibilitats creatives de la intel·ligència artificial, així com els reptes ètics i legislatius que hi estan associats. Un treball que formula preguntes i aporta respostes. No us ho perdeu, teniu temps fins al mes de març. Bon cap de setmana!  

 ​