17
d'octubre
del
2023
Actualitzat
el
27
de novembre
a la
13:27h
El català viu una situació crítica. Ho demostra l'última enquesta sobre els usos lingüístics de la població a Catalunya -elaborada el 2018, i de la qual en sortirà una nova versió l'any vinent-, els resultats de la qual Nació va desglossar per respondre la pregunta sobre si cal patir pel futur del català. La dada més rellevant és que menys d'un terç dels joves de Catalunya s'eduquen en català, versus el 52,7% que ho fan en castellà. A aquesta se li sumen els mals resultats de les competències bàsiques de l'ESO publicats aquest octubre: els i les estudiants del país tenen, de mitjana, elpitjor nivell de català dels últims 10 anys en acabar la secundària i ja els costa més parlar català que castellà.
Davant d'aquestes dades dramàtiques per a la llengua, el sistema educatiu és fonamental per intentar revertir la situació. Els atacs constants dels tribunals per reduir les hores de català als centres, en benefici del castellà, han obligat el Govern a actuar i dotar de seguretat jurídica els docents que fan ús del català a les aules. Cal tenir en compte, però, que, tot i que la immersió lingüística ha estat un model d'èxit, la realitat sociolingüística actual a Catalunya i els canvis en els mètodes pedagògics obliguen a una actualització urgent. Mentrestant, el Departament d'Educació fa mans i mànigues per cobrir les places de professor de llengua catalana i literatura als instituts.
Segons dades proporcionades per Recerca i Universitats a Nació, el 73% de les places en els estudis de grau en Filologia Catalana o similar del sistema universitari català es cobreixen cada any. Això són, fent càlculs aproximats, al voltant de 340 places ocupades de les 470 disponibles a tot el país. D'altra banda, i pel que fa al màster del professorat de secundària en l'especialitat de llengua i literatura catalanes, Catalunya ofereix 336 places anuals, de les quals s'omple entre el 93% i el 100%. Tot i la bona acollida dels estudis, continuen faltant professors de català als instituts. Per què?
Donat que aquesta situació era habitual, els filòlegs van lluitar per aconseguir millores i finalment el Departament de Recerca i Universitats va optar per prioritzar els estudiants dels graus filològics a l'hora d'ocupar les places del màster per a l'especialitat de llengua catalana i literatura a partir del 2021. "Es va determinar que l'estudiant que hagués obtingut un grau de l'àmbit de llengua i literatura catalana disposaria de prioritat d'accés per a l'especialitat de llengua i literatura catalana del màster", asseguren fonts de la conselleria. Actualment, els graduats en Filologia Catalana i similars gaudeixen d'aquesta priorització al màster i fins i tot poden exercir just acabar el grau si es comprometen a treure's la titulació en un màxim de tres anys. Però encara no n'hi ha prou per omplir totes les places disponibles als instituts.
"Estem en emergència lingüística i tenim un conjunt de gent ocupant places que no es mereixen: tenim un professorat que no està format en llengua i que no sap impartir llengua i literatura", lamenta l'Anna, de 46 anys. El 1999 va acabar la diplomatura relacionada amb l'àmbit educatiu i des de llavors ha treballat a la Bressola, ha estat correctora i subtituladora en mitjans audiovisuals, professora de català -del nivell A1 al C2- en escoles d'adults i, fins i tot, ha donat classes en un institut concertat. Tota l'experiència professional i docent, i a només quatre assignatures d'acabar el grau de filologia catalana que està cursant, però, no l'avalen per ser professora d'institut públic perquè la Generalitat no accepta una diplomatura -de tres anys- per poder donar classes de català a secundària, tot i tenir el C2. "S'estan deixant perdre persones formades, capacitades i amb vocació per ensenyar llengua i literatura catalana a canvi de gent que no s'ha format en la matèria", critica.
Aquest tot s'hi val per omplir les places de professor de català s'entén també amb el cas de la Marta Tomàs, una traductora de 27 anys que no va aconseguir plaça al màster de professorat de català i va cursar-lo en l'especialització d'anglès. Ara bé, des que està treballant com a docent mai ha donat classes d'anglès: el primer any van assignar-li l'assignatura de llatí -ella només tenia el nivell de batxillerat, no l'ha estudiat mai més- i de castellà. Aquest curs, amb el canvi aprovat pel Departament, li han assignat la plaça de català. "Com més desesperats estan, menys exigeixen", assegura a Nació, mentre lamenta que no ha pogut ensenyar català fins que s'han ampliat les especialitats, tot i tenir dues vegades un certificat de C2 i haver cursat un màster en assessorament lingüístic quan va acabar el grau de traducció i interpretació.
El recorregut d'Estopañán fins a arribar a aquestes oposicions és llarg i divers. Ell, que va créixer en un ambient castellanoparlant, va entrar a Filologia Catalana per aconseguir que "el català sigui la llengua de tots" gràcies a la dinamització lingüística. Com aquesta sortida laboral és molt pobra perquè el Consorci de Normalització Lingüística, on ha estat treballant aquests anys, no ofereix regularitat, es va apuntar a la llista de professors de secundària sense haver fet el màster, però amb el compromís de fer-lo mentre dona classes en un institut cobrint substitucions i vacants temporals. Ara, les oposicions li havien de permetre estabilitzar la seva plaça, però el "talent show" del procés de selecció, que considera "pervers" li ha barrat el pas. "Hi ha gent que ja és funcionària, però que no té garantida la major part de la matèria que ha de donar", lamenta, fent referència als professionals provinents d'altres graus, allunyats de la filologia, que han aprovat les oposicions i aconseguit plaça fixa: "Jasón intocables".
Davant d'aquestes dades dramàtiques per a la llengua, el sistema educatiu és fonamental per intentar revertir la situació. Els atacs constants dels tribunals per reduir les hores de català als centres, en benefici del castellà, han obligat el Govern a actuar i dotar de seguretat jurídica els docents que fan ús del català a les aules. Cal tenir en compte, però, que, tot i que la immersió lingüística ha estat un model d'èxit, la realitat sociolingüística actual a Catalunya i els canvis en els mètodes pedagògics obliguen a una actualització urgent. Mentrestant, el Departament d'Educació fa mans i mànigues per cobrir les places de professor de llengua catalana i literatura als instituts.
Segons dades proporcionades per Recerca i Universitats a Nació, el 73% de les places en els estudis de grau en Filologia Catalana o similar del sistema universitari català es cobreixen cada any. Això són, fent càlculs aproximats, al voltant de 340 places ocupades de les 470 disponibles a tot el país. D'altra banda, i pel que fa al màster del professorat de secundària en l'especialitat de llengua i literatura catalanes, Catalunya ofereix 336 places anuals, de les quals s'omple entre el 93% i el 100%. Tot i la bona acollida dels estudis, continuen faltant professors de català als instituts. Per què?
La no priorització
Els filòlegs graduats que volen dedicar la seva vida a la docència i opten per estudiar el màster de formació de professorat just quan acaben la carrera es veien obligats a renunciar-hi perquè estudiants d'altres carreres amb més nota els robaven les places. És el cas de Mariona Fígols, una jove de 26 anys de Batea (Terra Alta) que va acabar el grau a la Universitat Rovira i Virgili el juny del 2019 i es va quedar sense plaça al màster en totes les universitats públiques catalanes. "Vaig estudiar un postgrau per no perdre el temps i el febrer del 2021 vaig començar el màster de professora a la UNIR, a la privada", explica a aquest diari.Donat que aquesta situació era habitual, els filòlegs van lluitar per aconseguir millores i finalment el Departament de Recerca i Universitats va optar per prioritzar els estudiants dels graus filològics a l'hora d'ocupar les places del màster per a l'especialitat de llengua catalana i literatura a partir del 2021. "Es va determinar que l'estudiant que hagués obtingut un grau de l'àmbit de llengua i literatura catalana disposaria de prioritat d'accés per a l'especialitat de llengua i literatura catalana del màster", asseguren fonts de la conselleria. Actualment, els graduats en Filologia Catalana i similars gaudeixen d'aquesta priorització al màster i fins i tot poden exercir just acabar el grau si es comprometen a treure's la titulació en un màxim de tres anys. Però encara no n'hi ha prou per omplir totes les places disponibles als instituts.
El tot s'hi val
"Davant la manca de personal docent disponible en determinades especialitats del Cos de Professors d’Ensenyament Secundari hi ha la necessitat d’habilitar, amb caràcter excepcional i provisional algunes titulacions per tal d’impartir especialitats concretes". Així iniciava Dolors Collell, directora general de professorat i centres públics, la resolució publicada a principis d'abril d'aquest 2023 per ampliar el llistat de titulacions que poden donar assignatures de secundària davant la mancança de docents en algunes especialitats, com ara la de llengua catalana i literatura. Això implica que, actualment, qualsevol persona graduada en art dramàtic, filologia àrab o ciències de l'antiguitat pot acabar donant classes de català i literatura en un institut si té el nivell C2, fins i tot si encara no han acabat -o s'han matriculat- el màster de formació de professors: "Et pots apuntar a la borsa d'interins amb el compromís de cursar el màster en tres anys"."Estem en emergència lingüística i tenim un conjunt de gent ocupant places que no es mereixen: tenim un professorat que no està format en llengua i que no sap impartir llengua i literatura", lamenta l'Anna, de 46 anys. El 1999 va acabar la diplomatura relacionada amb l'àmbit educatiu i des de llavors ha treballat a la Bressola, ha estat correctora i subtituladora en mitjans audiovisuals, professora de català -del nivell A1 al C2- en escoles d'adults i, fins i tot, ha donat classes en un institut concertat. Tota l'experiència professional i docent, i a només quatre assignatures d'acabar el grau de filologia catalana que està cursant, però, no l'avalen per ser professora d'institut públic perquè la Generalitat no accepta una diplomatura -de tres anys- per poder donar classes de català a secundària, tot i tenir el C2. "S'estan deixant perdre persones formades, capacitades i amb vocació per ensenyar llengua i literatura catalana a canvi de gent que no s'ha format en la matèria", critica.
Aquest tot s'hi val per omplir les places de professor de català s'entén també amb el cas de la Marta Tomàs, una traductora de 27 anys que no va aconseguir plaça al màster de professorat de català i va cursar-lo en l'especialització d'anglès. Ara bé, des que està treballant com a docent mai ha donat classes d'anglès: el primer any van assignar-li l'assignatura de llatí -ella només tenia el nivell de batxillerat, no l'ha estudiat mai més- i de castellà. Aquest curs, amb el canvi aprovat pel Departament, li han assignat la plaça de català. "Com més desesperats estan, menys exigeixen", assegura a Nació, mentre lamenta que no ha pogut ensenyar català fins que s'han ampliat les especialitats, tot i tenir dues vegades un certificat de C2 i haver cursat un màster en assessorament lingüístic quan va acabar el grau de traducció i interpretació.
El talent show de l'estabilització
Un altre problema del sistema educatiu català, i font de reivindicacions sindicals dels últims anys, és el gran nombre d'interins amb què compta. Per això aquest estiu s'han celebrat unes oposicions extraordinàries per estabilitzar la plantilla que han tornat a deixar en evidència les mancances en professors de català. De fet, aquesta especialitat és on més vacants han quedat: 105 places buides de les 657 ofertes, tot i que s'hi van presentar més de 820 aspirants. Una de les "víctimes" d'aquest procés és en Joan Estopañán, filòleg de 30 anys d'Esplugues de Llobregat, que va suspendre-les amb un 2,9. No s'ho explica, el cas pràctic presentat és el seu Treball Final de Màster, on tenia més d'un 9: "El procés de selecció és nefast, no garanteix que exerceixin professionals formats adequadament, ja que aproven persones que ni són filòlegs ni estan formats i nosaltres ens quedem fora".El recorregut d'Estopañán fins a arribar a aquestes oposicions és llarg i divers. Ell, que va créixer en un ambient castellanoparlant, va entrar a Filologia Catalana per aconseguir que "el català sigui la llengua de tots" gràcies a la dinamització lingüística. Com aquesta sortida laboral és molt pobra perquè el Consorci de Normalització Lingüística, on ha estat treballant aquests anys, no ofereix regularitat, es va apuntar a la llista de professors de secundària sense haver fet el màster, però amb el compromís de fer-lo mentre dona classes en un institut cobrint substitucions i vacants temporals. Ara, les oposicions li havien de permetre estabilitzar la seva plaça, però el "talent show" del procés de selecció, que considera "pervers" li ha barrat el pas. "Hi ha gent que ja és funcionària, però que no té garantida la major part de la matèria que ha de donar", lamenta, fent referència als professionals provinents d'altres graus, allunyats de la filologia, que han aprovat les oposicions i aconseguit plaça fixa: "Jasón intocables".