07
d'octubre
del
2023
Actualitzat
el
09
d'octubre
a les
18:12h
Els pics de feina i situacions sobrevingudes obliguen molts treballadors a fer hores extraordinàries, també entre el personal de la Generalitat. Els empleats dels seus departaments van haver de cobrir 396.688 hores fora de l'horari habitual, entre 2017 i 2022. Ara bé, malgrat que la llei és molt clara i obliga a compensar-les amb temps de descans posterior i només excepcionalment permet que es paguin, això segon és el més habitual. El 74,4% d'aquestes hores extraordinàries es van satisfer econòmicament i només una de cada quatre es van lliurar més tard.
La llei és nítida en aquest sentit i, segons un article que s'inclou a cada pressupost aprovat, "els serveis extraordinaris i les hores extraordinàries del personal s'han de compensar amb hores lliures de servei" i només "es poden compensar econòmicament, amb caràcter excepcional". Tot i això, l'excepció ha esdevingut norma, segons consta en unes dades a què ha tingut accés Nació a partir d'una sol·licitud d'accés a la informació.
De les prop de 400.000 hores extraordinàries fetes els darrers sis anys, gairebé 300.000 s'han remunerat, amb un cost de 5,1 milions d'euros per a l'administració. De fet, més del meitat dels 9.254 empleats públics que en van treballar alguna les van compensar totalment de forma econòmica, sense trobar temps de descans equivalent per a cap d'elles. I aquestes dades no tenen en compte els treballadors d'Interior i Justícia, amb col·lectius que acumulen moltes hores extraordinàries -bombers, mossos, funcionaris de presons...-, però dels quals no se n'han aconseguit dades homogènies.
Des del Govern, s'al·lega que, malgrat que el criteri és compensar les hores extraordinàries amb hores lliures, també "s'ha de tenir en compte com l'exercici d'aquestes hores lliures pot afectar la prestació dels serveis, un aspecte que es valora des de cadascun dels departaments". En aquest sentit, s'assenyala com un cas representatiu el Departament de Salut durant l'any 2020, quan, "a causa de la Covid, es van haver de compensar moltes hores econòmicament per no afectar la prestació del servei".
La secretària general del sindicat IAC-Catac, Assumpta Barbens, coincideix que els treballadors de l'àmbit de salut van haver de fer moltes hores de més durant el primer any de Covid, també per assumir la gestió de les residències de gent gran, però igualment això va ocórrer amb els d'altres departaments com el de Treball, amb la gestió de les ajudes per a l'ocupació i les empreses. Davant d'aquella situació excepcional, la seva organització va demanar que aquelles hores es poguessin cobrar, per poder fer front a tota la feina.
Sigui com sigui, la quantitat d'hores extraordinàries remunerades de l'any 2020 va ser molt similar a la de l'any anterior, si bé la distribució va variar i els departaments més centrats en fer front a la pandèmia són els que van notar-hi un pic. En tot cas, les conselleries de Cultura, Empresa i Treball i Recerca i Universitats són les que més compleixen la llei i compensen amb lliurances les hores fetes de més. En canvi, la de Territori és la que clarament fa més hores extraordinàries i paguen un 85% d'aquestes. Aquest departament, de fet, va destinar 2,7 milions a remunerar-les durant el període analitzat, més de la meitat de tot el Govern -sempre que, com cal recordar, no es tingui en compte Interior i Justícia.
Malgrat les situacions sobrevingudes puntuals, Assumpta Barbens denuncia "la manca endèmica de personal", accentuada per les limitades taxes de reposició que es van imposar des de l'Estat arran de l'anterior crisi financera i les posteriors retallades, les quals s'han anat ampliant però "no prou". Hi coincideix la secretària general de la federació de serveis públics de la Intersindical, Àngels Torrents, qui denuncia que "alguns departaments pressionen perquè es facin hores extraordinàries", i no per a tasques puntuals, sinó de forma estructural.
Igualment, Barbens critica que la Generalitat, quan té aire per ampliar les despeses de personal, augmenta l'estructura directiva amb més subdireccions generals i no tant la base de treballadors. A més, assenyala que "les borses de substitucions no acaben de funcionar", cosa que provoca que s'incrementin les llistes d'espera a serveis socials o a oficines com la del Servei d'Ocupació de Catalunya. Els principals sindicats de la Generalitat, de fet, reclamen avançar cap a la jornada de 35 hores setmanals -ara és de 37,5-, cosa que encara faria més necessari augmentar plantilles.
Tot i això, les dades recollides sí que permeten identificar un abús de les hores extraordinàries sense comparació amb la resta d'àmbits de la Generalitat. En el cas d'Interior, va destinar 128,5 milions a remunerar-les, entre 2017 i 2022, una quantitat que multiplica per 25 la de tota la resta de conselleries analitzades en aquest article. Es desconeix quant va distribuir-se a cada cos, si bé la Sindicatura de Comptes va comptabilitzar en un informe10,8 milions en hores extraordinàries als Mossos només durant el 2017 i 2018 i, en un altre estudi, 6,8 milions més per als bombers, en els mateixos dos anys.
Tot i això, hi ha més dades aconseguides per una altra sol·licitud d'accés a la informació, en aquest cas per part d'un bomber voluntari, Marc Ferrer, i a què ha tingut accés Nació. Segons la documentació que li ha lliurat Interior, el cost de les hores extraordinàries a bombers, entre 2011 i 2020, puja a 57,5 milions d'euros. La xifra és especialment alta durant la segona meitat de la dècada, quan es van limitar les actuacions de què podien encarregar-se els bombers voluntaris i, per tant, van passar a fer-les els funcionaris. Només el 2020 se'ls van abonar 13,5 milions en hores extraordinàries. Per racionalitzar-ho, Ferrer i altres bombers voluntaris més reclamen guanyar implicació i més drets laborals.
Finalment, pel que fa al Departament de Justícia, no detalla quantes hores extraordinàries totals van fer els seus empleats, sinó que tan sols informa d'aquelles que es van pagar. En total, entre 2017 i 2022, hi va dedicar 1,3 milions, dels quals la meitat d'aquests va ser durant l'any passat. Bona part d'aquestes hores de més responen a la feina que fan els treballadors de presons, on els sindicats denuncien que manca personal.
La llei és nítida en aquest sentit i, segons un article que s'inclou a cada pressupost aprovat, "els serveis extraordinaris i les hores extraordinàries del personal s'han de compensar amb hores lliures de servei" i només "es poden compensar econòmicament, amb caràcter excepcional". Tot i això, l'excepció ha esdevingut norma, segons consta en unes dades a què ha tingut accés Nació a partir d'una sol·licitud d'accés a la informació.
De les prop de 400.000 hores extraordinàries fetes els darrers sis anys, gairebé 300.000 s'han remunerat, amb un cost de 5,1 milions d'euros per a l'administració. De fet, més del meitat dels 9.254 empleats públics que en van treballar alguna les van compensar totalment de forma econòmica, sense trobar temps de descans equivalent per a cap d'elles. I aquestes dades no tenen en compte els treballadors d'Interior i Justícia, amb col·lectius que acumulen moltes hores extraordinàries -bombers, mossos, funcionaris de presons...-, però dels quals no se n'han aconseguit dades homogènies.
Des del Govern, s'al·lega que, malgrat que el criteri és compensar les hores extraordinàries amb hores lliures, també "s'ha de tenir en compte com l'exercici d'aquestes hores lliures pot afectar la prestació dels serveis, un aspecte que es valora des de cadascun dels departaments". En aquest sentit, s'assenyala com un cas representatiu el Departament de Salut durant l'any 2020, quan, "a causa de la Covid, es van haver de compensar moltes hores econòmicament per no afectar la prestació del servei".
La secretària general del sindicat IAC-Catac, Assumpta Barbens, coincideix que els treballadors de l'àmbit de salut van haver de fer moltes hores de més durant el primer any de Covid, també per assumir la gestió de les residències de gent gran, però igualment això va ocórrer amb els d'altres departaments com el de Treball, amb la gestió de les ajudes per a l'ocupació i les empreses. Davant d'aquella situació excepcional, la seva organització va demanar que aquelles hores es poguessin cobrar, per poder fer front a tota la feina.
Sigui com sigui, la quantitat d'hores extraordinàries remunerades de l'any 2020 va ser molt similar a la de l'any anterior, si bé la distribució va variar i els departaments més centrats en fer front a la pandèmia són els que van notar-hi un pic. En tot cas, les conselleries de Cultura, Empresa i Treball i Recerca i Universitats són les que més compleixen la llei i compensen amb lliurances les hores fetes de més. En canvi, la de Territori és la que clarament fa més hores extraordinàries i paguen un 85% d'aquestes. Aquest departament, de fet, va destinar 2,7 milions a remunerar-les durant el període analitzat, més de la meitat de tot el Govern -sempre que, com cal recordar, no es tingui en compte Interior i Justícia.
Malgrat les situacions sobrevingudes puntuals, Assumpta Barbens denuncia "la manca endèmica de personal", accentuada per les limitades taxes de reposició que es van imposar des de l'Estat arran de l'anterior crisi financera i les posteriors retallades, les quals s'han anat ampliant però "no prou". Hi coincideix la secretària general de la federació de serveis públics de la Intersindical, Àngels Torrents, qui denuncia que "alguns departaments pressionen perquè es facin hores extraordinàries", i no per a tasques puntuals, sinó de forma estructural.
Caiguda dels salaris reals
Segons un estudi d'aquest sindicat, els treballadors de l'administració de la Generalitat han perdut entre un 15% i un 22% del seu poder adquisitiu, en els últims 15 anys, motiu pel qual la retribució de les hores extraordinàries podria entendre's com una via per equilibrar aquest descens -en el cas del personal laboral, de fet, el seu conveni permet més flexibilitat a l'hora de compensar-les-. Tot i això, Torrents reclama que cal tant arreglar salaris com ampliar plantilles per no haver de treballar més hores. En aquest sentit, defensa que la independència permetria evitar les restriccions en reposició de treballadors que fixa l'Estat, però també demana a la Generalitat que defensi més les seves competències.Igualment, Barbens critica que la Generalitat, quan té aire per ampliar les despeses de personal, augmenta l'estructura directiva amb més subdireccions generals i no tant la base de treballadors. A més, assenyala que "les borses de substitucions no acaben de funcionar", cosa que provoca que s'incrementin les llistes d'espera a serveis socials o a oficines com la del Servei d'Ocupació de Catalunya. Els principals sindicats de la Generalitat, de fet, reclamen avançar cap a la jornada de 35 hores setmanals -ara és de 37,5-, cosa que encara faria més necessari augmentar plantilles.
Bombers, mossos i presons: un cas a banda
Aquest article s'ha elaborat a partir de les dades aconseguides a partir d'una sol·licitud d'accés a la informació per a cadascun dels departaments, però, en el cas dels d'Interior i Justícia, no es van facilitar amb la mateixa homogeneïtat i detall. En ocasions, no es concretava quantes hores extraordinàries s'havien fet i, en d'altres, no s'hi incloïen tots els col·lectius, fet que n'impedeix una comparativa amb la resta de conselleries. A banda, aquests cossos tenen un tractament especial quant a la jornada màxima i la seva compensació, ja que la manca d'efectius no pot comprometre les tasques de seguretat.Tot i això, les dades recollides sí que permeten identificar un abús de les hores extraordinàries sense comparació amb la resta d'àmbits de la Generalitat. En el cas d'Interior, va destinar 128,5 milions a remunerar-les, entre 2017 i 2022, una quantitat que multiplica per 25 la de tota la resta de conselleries analitzades en aquest article. Es desconeix quant va distribuir-se a cada cos, si bé la Sindicatura de Comptes va comptabilitzar en un informe10,8 milions en hores extraordinàries als Mossos només durant el 2017 i 2018 i, en un altre estudi, 6,8 milions més per als bombers, en els mateixos dos anys.
Tot i això, hi ha més dades aconseguides per una altra sol·licitud d'accés a la informació, en aquest cas per part d'un bomber voluntari, Marc Ferrer, i a què ha tingut accés Nació. Segons la documentació que li ha lliurat Interior, el cost de les hores extraordinàries a bombers, entre 2011 i 2020, puja a 57,5 milions d'euros. La xifra és especialment alta durant la segona meitat de la dècada, quan es van limitar les actuacions de què podien encarregar-se els bombers voluntaris i, per tant, van passar a fer-les els funcionaris. Només el 2020 se'ls van abonar 13,5 milions en hores extraordinàries. Per racionalitzar-ho, Ferrer i altres bombers voluntaris més reclamen guanyar implicació i més drets laborals.
Finalment, pel que fa al Departament de Justícia, no detalla quantes hores extraordinàries totals van fer els seus empleats, sinó que tan sols informa d'aquelles que es van pagar. En total, entre 2017 i 2022, hi va dedicar 1,3 milions, dels quals la meitat d'aquests va ser durant l'any passat. Bona part d'aquestes hores de més responen a la feina que fan els treballadors de presons, on els sindicats denuncien que manca personal.