11
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
14:31h
Un any més, Òmnium Cultural s'ha endut bona part dels focus durant els actes matinals de l'Onze de Setembre. En un context marcat pel paper de l'independentisme en la investidura de Pedro Sánchez i, per sisena Diada, sense que existeixi unitat estratègica dins del moviment, l'entitat que presideix Xavier Antich ha tornat a intentar convertir-se en argamassa del sobiranisme civil. El discurs ha estat marcat per la xifra mínima de persones que caldria amnistiar, que per Òmnium serien un total de 1.432, i també per la demanda de negociació "seriosa" i "coordinada" amb l'Estat. Un missatge dirigit directament a les cúpules d'ERC i de Junts.
D'on surt la xifra de 1.432 persones amnistiables? Són les condemnades, jutjades o investigades en el marc de tot allò que va tenir a veure amb l'1-O. En aquest sentit, n'hi ha 113 condemnades penalment, 17 pendents de sentència, 387 amb una causa penal oberta, 880 sancionades administrativament i 35 pendents del Tribunal de Comptes. La xifra de mínims que reclama Òmnium de cara a l'amnistia és sensiblement inferior a la de 4.400 represaliats globals que l'entitat denuncia. "Una amnistia només és el primer pas", ha dit Antich. Entre els "amnistiables", no s'hi ha inclòs Laura Borràs, malgrat que, des de Junts, Míriam Nogueras va dir que la presidenta del partit hi hauria de ser i el mateix Antich va concedir fa un any i mig que, tot i que se la jutjava per un cas de corrupció, era "víctima de l'operació de l'estat".
El segon pas, en aquest sentit, hauria de ser la negociació del referèndum, una carpeta que Sánchez es nega a obrir malgrat que apareix en el frontispici de les prioritats independentistes. Això no va d’investidura ni de legislatura. "Això va d'un conflicte polític i de forçar l'Estat a abordar-lo democràticament. I això només té dues vies: amnistia i autodeterminació. Drets fonamentals i democràcia. Hem de convertir aquests dos vectors de consens en la força que ens permeti continuar amb la lluita", ha remarcat el president d'Òmnium.
.jpeg)
Què és el que demana l'entitat a ERC i Junts, que fins ara no s'han coordinat de cara a la negociació amb Sánchez? "La lluita per aconseguir exercir el dret d'autodeterminació amb reconeixement internacional, i les 1.432 persones a qui afectaria l'amnistia, necessiten una negociació seriosa amb l'Estat, i els partits polítics han de demostrar-nos que poden negociar de manera coordinada. Això no va de tenir raó: això va de guanyar", ha remarcat Antich.
A primera fila s'hi han assegut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, acompanyat del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. Anna Erra, presidenta del Parlament, no s'ha pogut quedar perquè ha assistit al minut de silenci per les víctimes mortals de l'atropellament de tren a Montmeló. Les cúpules d'ERC i Junts han estat representades per Marta Vilalta, en el cas dels republicans, i per Laura Borràs i Jordi Turull, en el cas de la formació de Carles Puigdemont. Antoni Castellà ha actuat com a representant del Consell de la República, mentre que Javier Pacheco i Camil Ros han encapçalat les delegacions de CCOO i UGT.
D'on surt la xifra de 1.432 persones amnistiables? Són les condemnades, jutjades o investigades en el marc de tot allò que va tenir a veure amb l'1-O. En aquest sentit, n'hi ha 113 condemnades penalment, 17 pendents de sentència, 387 amb una causa penal oberta, 880 sancionades administrativament i 35 pendents del Tribunal de Comptes. La xifra de mínims que reclama Òmnium de cara a l'amnistia és sensiblement inferior a la de 4.400 represaliats globals que l'entitat denuncia. "Una amnistia només és el primer pas", ha dit Antich. Entre els "amnistiables", no s'hi ha inclòs Laura Borràs, malgrat que, des de Junts, Míriam Nogueras va dir que la presidenta del partit hi hauria de ser i el mateix Antich va concedir fa un any i mig que, tot i que se la jutjava per un cas de corrupció, era "víctima de l'operació de l'estat".
El segon pas, en aquest sentit, hauria de ser la negociació del referèndum, una carpeta que Sánchez es nega a obrir malgrat que apareix en el frontispici de les prioritats independentistes. Això no va d’investidura ni de legislatura. "Això va d'un conflicte polític i de forçar l'Estat a abordar-lo democràticament. I això només té dues vies: amnistia i autodeterminació. Drets fonamentals i democràcia. Hem de convertir aquests dos vectors de consens en la força que ens permeti continuar amb la lluita", ha remarcat el president d'Òmnium.
Xavier Antich, durant l'acte d'Òmnium. Foto: Hugo Fernández
Què és el que demana l'entitat a ERC i Junts, que fins ara no s'han coordinat de cara a la negociació amb Sánchez? "La lluita per aconseguir exercir el dret d'autodeterminació amb reconeixement internacional, i les 1.432 persones a qui afectaria l'amnistia, necessiten una negociació seriosa amb l'Estat, i els partits polítics han de demostrar-nos que poden negociar de manera coordinada. Això no va de tenir raó: això va de guanyar", ha remarcat Antich.
A primera fila s'hi han assegut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, acompanyat del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. Anna Erra, presidenta del Parlament, no s'ha pogut quedar perquè ha assistit al minut de silenci per les víctimes mortals de l'atropellament de tren a Montmeló. Les cúpules d'ERC i Junts han estat representades per Marta Vilalta, en el cas dels republicans, i per Laura Borràs i Jordi Turull, en el cas de la formació de Carles Puigdemont. Antoni Castellà ha actuat com a representant del Consell de la República, mentre que Javier Pacheco i Camil Ros han encapçalat les delegacions de CCOO i UGT.
Reivindicació del català
La primera part de l'acte ha estat centrada en la llengua. Representants de la Catalunya Nord, de l'Alguer, de la Franja de Ponent, d'Andorra, de les Illes Balears i del País Valencià han pujat a l'escenari per reivindicar els Països Catalans i la unitat del català en un moment en què l'ascens de la dreta i l'extrema dreta estan provocant un retrocés en les polítiques culturals. "Cal una col·laboració entre totes les entitats", han remarcat la desena de ponents. Una de les claus de la investidura de Sánchez és l'oficialitat del català a Europa, condició que va posar Junts de cara a la constitució de la mesa del Congrés presidida per la socialista Francina Armengol. Maria del Mar Bonet i Borja Penalba han posat música al moment dedicat a la llengua.Discurs de Xavier Antich, p... by Naciodigital