03
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
05
de setembre
a les
17:21h
Quan el president de la Generalitat, PereAragonès, anunciava just abans de la campanya de les eleccions espanyoles una reestructuració del seu Govern, va voler tenir un gest clar cap a la comunitat educativa. El relleu a la conselleria d'Educació, amb la sortida de Josep Gonzàlez-Cambray i l'entrada d'AnnaSimó, s'entenia com una voluntat de posar els marcadors a zero i obrir una nova etapa en l'àmbit educatiu, amb la incorporació d'un perfil més dialogant després d'una primera etapa de legislatura marcada per la tensió amb els sindicats d'educació.
Tres mesos després, però, les carpetes obertes amb el sector continuen sent les mateixes. La conflictivitat entre el Govern i els sindicats es manté i, per això, la USTEC, sindicat majoritari, ha cridat a la vaga el primer dia de curs, 6 de setembre, de la mà d'altres forces sindicals, com la Intersindical o la CGT. Des de CCOO, però, han preferit no afegir-se a la convocatòria perquè consideren que "cal donar temps" a la nova consellera i creuen que abans de fer servir "l'arma més potent", que és la vaga, cal pressionar i "tenir més força" per protestar. Aquest dimarts s'ha convocat una sectorial per intentar redirigir la situació de manera in extremis, però les veus consultades per Nació ho veuen pràcticament impossible.
La principal reivindicació dels sindicats -tant els que faran vaga com els que no- és la reversió de les retallades, però també es manté la lluita contra l'avançament del calendari escolar i s'inclouen reclamacions com el reconeixement del deute pels estadis deixats de cobrar i un termini de cobrament; l'equiparació salarial per al professorat de l'FP; i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys. Tot plegat, amb el rerefons de tancar carpetes i, com demana tot l'entorn educatiu, poder centrar-se en l'educació inclusiva. Per part del Departament, fonts consultades per aquest diari han preferit no valorar la negociació actual amb els sindicats perquè "no hi ha res més a dir" del que ja ha verbalitzat la consellera als mitjans públics.
Simó deia en declaracions a Catalunya Ràdio dimecres que no pot concretar la reversió de les retallades fins que no sàpiga el pressupost de 2024. Per Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, això són "excuses barates". "Ens ha indignat", ha assegurat a Nació, a la vegada que Marc Martorell, portaveu de la sectorial d'educació de la Intersindical, afirma que sent una certa "decepció" perquè no ha arribat encara el canvi de rumb esperat a la conselleria tot i tenir al davant un perfil "més dialogant". "Quan vas a les demandes, veus poca predisposició", sosté. Per part de les famílies, Belén Tascón, presidenta de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC), encara no s'ha trobat amb Simó, però hi veu un canvi de tarannà: "Esperem que no practiqui el fals diàleg de Cambray".
"El Govern el que fa és posar petits pedaços, però tenim el sistema al marge del col·lapse", adverteix Martorell, mentre que Segura demana no comptar els alumnes i els professors "com si fossin només números". Al seu torn, Tascón avisa que aquesta incorporació de professional pot no tenir cap conseqüència positiva per a l'alumnat, ja que es pot obrir la porta a reduir el nombre d'hores lectives dels docents i, a la vegada, "obre el filtre de qualitat" que s'exigeix als professionals. Tot i això, la representant de l'aFFaC desitjaria que aquesta mesura servís per normalitzar la codocència i, de retruc, permetre una atenció més personalitzada a l'alumna.
En paral·lel, una altra de les mesures estrella d'aquest curs ha estat el xec de 100 euros per invertir en material escolar. No ha agradat ni a famílies ni a professors, ja que creuen que no comporta un estalvi per a les famílies sinó només un augment en el consum. Tascón creu que el Govern "desconeix com funciona el sistema", perquè el xec no servia per pagar les quotes. La presidenta de l'aFFaC coincideix amb Martorell en titllar la mesura d'"electoralista" pel fet de ser anunciada a les portes de les eleccions municipals, mentre que Segura ho qualifica de "vergonya" i "insensatesa".
La portaveu de la USTEC, igual que el representant de la Intersindical, consideren que començar les classes aquest dimecres és perillós per les temperatures -"necessitem confort climàtic"-, i pel funcionament dels centres i la preparació del curs -"els nomenaments arriben tard i, en conseqüència, els docents també". Per tot això, els dos representants del professorat consultats demanen un calendari acordat. Quina és la línia vermella? La Diada. No veuen viable començar les classes abans de l'Onze de Setembre. Al seu torn, Tascón creu que la polèmica pel calendari és innecessària perquè "no és un problema" i només demana que es comenci el curs amb horari complet: "No té sentit començar, però només una mica", apunta.
Des dels sindicats consideren que el decret del Govern i la llei del Parlament per intentar blindar el català no han complert el seu objectiu, i que els jutges l'han aprofitat per demanar més castellà, posició tampoc compartida per l'executiu, que sempre ha tret pit del consens polític assolit. Els representants d'USTEC i la Intersindical ja van advertir del perill que suposava quan es va aprovar la norma, i per això creuen que calen noves actuacions legislatives. "Seguim tenint professors que no poden fer classes en català", lamenta Martorell, que exigeix que la subdirecció d'inspecció lingüística no miri cap a una altra banda.
Tres mesos després, però, les carpetes obertes amb el sector continuen sent les mateixes. La conflictivitat entre el Govern i els sindicats es manté i, per això, la USTEC, sindicat majoritari, ha cridat a la vaga el primer dia de curs, 6 de setembre, de la mà d'altres forces sindicals, com la Intersindical o la CGT. Des de CCOO, però, han preferit no afegir-se a la convocatòria perquè consideren que "cal donar temps" a la nova consellera i creuen que abans de fer servir "l'arma més potent", que és la vaga, cal pressionar i "tenir més força" per protestar. Aquest dimarts s'ha convocat una sectorial per intentar redirigir la situació de manera in extremis, però les veus consultades per Nació ho veuen pràcticament impossible.
La principal reivindicació dels sindicats -tant els que faran vaga com els que no- és la reversió de les retallades, però també es manté la lluita contra l'avançament del calendari escolar i s'inclouen reclamacions com el reconeixement del deute pels estadis deixats de cobrar i un termini de cobrament; l'equiparació salarial per al professorat de l'FP; i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys. Tot plegat, amb el rerefons de tancar carpetes i, com demana tot l'entorn educatiu, poder centrar-se en l'educació inclusiva. Per part del Departament, fonts consultades per aquest diari han preferit no valorar la negociació actual amb els sindicats perquè "no hi ha res més a dir" del que ja ha verbalitzat la consellera als mitjans públics.
Simó deia en declaracions a Catalunya Ràdio dimecres que no pot concretar la reversió de les retallades fins que no sàpiga el pressupost de 2024. Per Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, això són "excuses barates". "Ens ha indignat", ha assegurat a Nació, a la vegada que Marc Martorell, portaveu de la sectorial d'educació de la Intersindical, afirma que sent una certa "decepció" perquè no ha arribat encara el canvi de rumb esperat a la conselleria tot i tenir al davant un perfil "més dialogant". "Quan vas a les demandes, veus poca predisposició", sosté. Per part de les famílies, Belén Tascón, presidenta de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC), encara no s'ha trobat amb Simó, però hi veu un canvi de tarannà: "Esperem que no practiqui el fals diàleg de Cambray".
Funcionarà el "més professors que mai"?
Aquest curs arrenca després de l'anunci de "més professors que mai" que va fer l'exconseller Cambray. Molts d'ells es van incorporar el 9 de gener d'aquest any, amb el retorn a les aules després de Nadal, però ara es consolida la seva entrada i acabaran sent més de 3.500 professionals. Les tres veus consultades per aquest diari, però, consideren que aquesta mesura és "insuficient" perquè també cada cop hi ha més alumnes, però destaquen que el que realment és clau és que aquests estudiants cada cop tenen més necessitats i més diverses."El Govern el que fa és posar petits pedaços, però tenim el sistema al marge del col·lapse", adverteix Martorell, mentre que Segura demana no comptar els alumnes i els professors "com si fossin només números". Al seu torn, Tascón avisa que aquesta incorporació de professional pot no tenir cap conseqüència positiva per a l'alumnat, ja que es pot obrir la porta a reduir el nombre d'hores lectives dels docents i, a la vegada, "obre el filtre de qualitat" que s'exigeix als professionals. Tot i això, la representant de l'aFFaC desitjaria que aquesta mesura servís per normalitzar la codocència i, de retruc, permetre una atenció més personalitzada a l'alumna.
En paral·lel, una altra de les mesures estrella d'aquest curs ha estat el xec de 100 euros per invertir en material escolar. No ha agradat ni a famílies ni a professors, ja que creuen que no comporta un estalvi per a les famílies sinó només un augment en el consum. Tascón creu que el Govern "desconeix com funciona el sistema", perquè el xec no servia per pagar les quotes. La presidenta de l'aFFaC coincideix amb Martorell en titllar la mesura d'"electoralista" pel fet de ser anunciada a les portes de les eleccions municipals, mentre que Segura ho qualifica de "vergonya" i "insensatesa".
Els sindicats no obliden l'avançament del calendari
L'exemple paradigmàtic del distanciament entre Govern i sindicats és el calendari. Aquest curs serà el segon que començarà a la primera setmana de setembre, una decisió que va prendre Cambray i va anunciar per sorpresa Aragonès, i que va aixecar la indignació dels professors, que des del primer moment van denunciar que no havia estat consensuada. "Les imposicions no són democràcia", apunta Segura, que creu que la conselleria ha de deixar d'actuar de manera "unilateral".La portaveu de la USTEC, igual que el representant de la Intersindical, consideren que començar les classes aquest dimecres és perillós per les temperatures -"necessitem confort climàtic"-, i pel funcionament dels centres i la preparació del curs -"els nomenaments arriben tard i, en conseqüència, els docents també". Per tot això, els dos representants del professorat consultats demanen un calendari acordat. Quina és la línia vermella? La Diada. No veuen viable començar les classes abans de l'Onze de Setembre. Al seu torn, Tascón creu que la polèmica pel calendari és innecessària perquè "no és un problema" i només demana que es comenci el curs amb horari complet: "No té sentit començar, però només una mica", apunta.
El català, altre cop al centre
Al conflicte entre professors i Govern cal sumar-hi que el català tornarà a estar altre cop al centre. Sindicats i famílies coincideixen que cal defensar el model d'escola catalana i l'ús efectiu de la llengua a les aules i als espais escolars. "L'hem de continuar defensant fins a la mort", apunta Segura. "Calen mesures urgents i contundents", afegeix Martorell. "La llengua és una línia vermella", recorda Tascón. Tots ells lamenten els atacs dels tribunals contra el català a les aules i defensen que no n'hi ha prou amb reivindicar l'èxit del model d'immersió, sinó que cal garantir que s'apliqui de manera adequada als centres de tot el país.Des dels sindicats consideren que el decret del Govern i la llei del Parlament per intentar blindar el català no han complert el seu objectiu, i que els jutges l'han aprofitat per demanar més castellà, posició tampoc compartida per l'executiu, que sempre ha tret pit del consens polític assolit. Els representants d'USTEC i la Intersindical ja van advertir del perill que suposava quan es va aprovar la norma, i per això creuen que calen noves actuacions legislatives. "Seguim tenint professors que no poden fer classes en català", lamenta Martorell, que exigeix que la subdirecció d'inspecció lingüística no miri cap a una altra banda.