17
d'agost
del
2023
Actualitzat
a les
10:19h
Els telèfons no han aturat de treure fum la nit del dimecres a dijous. La jornada d'ahir va tancar amb els dos partits independentistes, ERC i Junts, allunyant un acord amb el PSOE per facilitar que la candidata socialista Francina Armengol sigui presidenta del Congrés, però han existit moviments d'última hora que han acostat posicions i que aplanarien el camí perquè els de Pedro Sánchez superin el primer tràmit després de les eleccions del 23-J. Jordi Turull, secretari general dels juntaires, ha traslladat un principi d'acord a la reunió de l'executiva del partit que ha començat a les vuit del matí, mentre que Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a la capital espanyola, ha anunciat en roda de premsa que els seus vots seran favorables a la candidatura del PSOE després d'haver arribat a un acord. "Aquesta nit ha estat bastant llarga", ha bromejat Rufián sobre les últimes converses.
"L'acord conté les tres condicions que ERC havia plantejat com a imprescindibles per atorgar els seus vots", ha dit el republicà, que ha comparegut al Congrés acompanyat de la seva número dos, Teresa Jordà, i d'altres representants dels republicans a Madrid. Ha aclarit que aquest acord en cap cas implica que els vots del seu partit estiguin garantits de cara a la investidura de Sánchez, sinó que és una entesa estrictament per a la mesa del Congrés. Les tres condicions que ERC havia posat damunt la taula són garantir l'ús del català al Congrés, obrir una comissió d'investigació sobre Pegasus i continuar amb el procés de desjudicialització del conflicte polític.
Concretament, la lletra petita de l'acord recull la confecció d'una llei orgànica perquè el català sigui llengua "plenament oficial" en totes les institucions de l'Estat -inclosa la justícia- i d'ús "des de la primera sessió plenària" al Congrés, és a dir, la d'avui mateix. També, l'acord inclou la culminació dels acords per a l'ús de la llengua catalana a les institucions europees. En segon lloc, la "creació d'una comissió d'investigació sobre el Catalangate". Per últim, l'acord recull que l'Estat es compromet amb la fi de la repressió relacionada amb l'1-O contra l'independentisme per les "vies legals necessàries". Aquest últim punt no ha estat exempt de polèmica, i és que en un primer moment el comunicat d'ERC situava que entre aquestes vies legals necessàries també s'incloïa una "llei d'amnistia". Pocs minuts després, els republicans ho han esborrat. Preguntats per aquesta qüestió, fonts del partit ho han atribuït a un "error de picatge".
Els vots d'ERC no són suficients perquè Armengol sigui proclamada presidenta, i més després que Coalició Canària, que era clau també per a la votació, hagi anunciat la seva abstenció. Pel que fa a Junts, la seva última posició ahir al vespre s'inclinava per l'abstenció o el vot nul. Això podria canviar amb el principi d'acord, que constaria de tres punts que els socialistes han acceptat: habilitar l'ús del català al Congrés -mateixa petició que ERC-, i obrir comissions d'investigació a la cambra baixa sobre les clavegueres de l'Estat i els atemptats del 17-A. Ara bé, la llista de peticions dels de Puigdemont constava de quatre punts, i la quarta qüestió encara està pendent de concreció. En l'executiva del partit, el debat intern és viu, i és que mentre el sector pragmàtic defensa que el principi d'acord és suficient, les altres veus no veuen que sigui prou per a donar els vots al PSOE.
La formació liderada per Puigdemont ha estat especialment hermètica en les últimes setmanes, fins al punt que s'ha imposat el silenci als membres de la direcció amb les úniques excepcions del mateix expresident, del secretari general, i de la presidenta Laura Borràs. En funció del que passi aquest dijous es determinarà si Junts jugarà fins al final la partida de la investidura de Sánchez, o si les converses acaben de manera precipitada i tot s'encamina a noves eleccions. De moment, això sí, el partit s'ha implicat a fons en la negociació, que per part dels comuns ha estat comandada per Jaume Asens amb la implicació directa de Yolanda Díaz, líder de Sumar.
Es tracta de la primera negociació dels últims cinc anys en què Puigdemont s'ha implicat directament en les converses. L'última va ser la moció de censura de Sánchez, que en aquell moment l'espai postconvergent va validar tot i els dubtes que generava a l'exili. Tot i que el referèndum i l'amnistia han estat demandes reiterades de Junts en els últims mesos i anys, cap dels dos conceptes ha aparegut en els posicionaments públics dels seus dirigents, que sí que han parlat de "paciència", de "perspectiva" i també de "finestra" d'oportunitat.
"L'acord conté les tres condicions que ERC havia plantejat com a imprescindibles per atorgar els seus vots", ha dit el republicà, que ha comparegut al Congrés acompanyat de la seva número dos, Teresa Jordà, i d'altres representants dels republicans a Madrid. Ha aclarit que aquest acord en cap cas implica que els vots del seu partit estiguin garantits de cara a la investidura de Sánchez, sinó que és una entesa estrictament per a la mesa del Congrés. Les tres condicions que ERC havia posat damunt la taula són garantir l'ús del català al Congrés, obrir una comissió d'investigació sobre Pegasus i continuar amb el procés de desjudicialització del conflicte polític.
Concretament, la lletra petita de l'acord recull la confecció d'una llei orgànica perquè el català sigui llengua "plenament oficial" en totes les institucions de l'Estat -inclosa la justícia- i d'ús "des de la primera sessió plenària" al Congrés, és a dir, la d'avui mateix. També, l'acord inclou la culminació dels acords per a l'ús de la llengua catalana a les institucions europees. En segon lloc, la "creació d'una comissió d'investigació sobre el Catalangate". Per últim, l'acord recull que l'Estat es compromet amb la fi de la repressió relacionada amb l'1-O contra l'independentisme per les "vies legals necessàries". Aquest últim punt no ha estat exempt de polèmica, i és que en un primer moment el comunicat d'ERC situava que entre aquestes vies legals necessàries també s'incloïa una "llei d'amnistia". Pocs minuts després, els republicans ho han esborrat. Preguntats per aquesta qüestió, fonts del partit ho han atribuït a un "error de picatge".
Els vots d'ERC no són suficients perquè Armengol sigui proclamada presidenta, i més després que Coalició Canària, que era clau també per a la votació, hagi anunciat la seva abstenció. Pel que fa a Junts, la seva última posició ahir al vespre s'inclinava per l'abstenció o el vot nul. Això podria canviar amb el principi d'acord, que constaria de tres punts que els socialistes han acceptat: habilitar l'ús del català al Congrés -mateixa petició que ERC-, i obrir comissions d'investigació a la cambra baixa sobre les clavegueres de l'Estat i els atemptats del 17-A. Ara bé, la llista de peticions dels de Puigdemont constava de quatre punts, i la quarta qüestió encara està pendent de concreció. En l'executiva del partit, el debat intern és viu, i és que mentre el sector pragmàtic defensa que el principi d'acord és suficient, les altres veus no veuen que sigui prou per a donar els vots al PSOE.
La formació liderada per Puigdemont ha estat especialment hermètica en les últimes setmanes, fins al punt que s'ha imposat el silenci als membres de la direcció amb les úniques excepcions del mateix expresident, del secretari general, i de la presidenta Laura Borràs. En funció del que passi aquest dijous es determinarà si Junts jugarà fins al final la partida de la investidura de Sánchez, o si les converses acaben de manera precipitada i tot s'encamina a noves eleccions. De moment, això sí, el partit s'ha implicat a fons en la negociació, que per part dels comuns ha estat comandada per Jaume Asens amb la implicació directa de Yolanda Díaz, líder de Sumar.
Es tracta de la primera negociació dels últims cinc anys en què Puigdemont s'ha implicat directament en les converses. L'última va ser la moció de censura de Sánchez, que en aquell moment l'espai postconvergent va validar tot i els dubtes que generava a l'exili. Tot i que el referèndum i l'amnistia han estat demandes reiterades de Junts en els últims mesos i anys, cap dels dos conceptes ha aparegut en els posicionaments públics dels seus dirigents, que sí que han parlat de "paciència", de "perspectiva" i també de "finestra" d'oportunitat.