09
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
10
d'agost
a les
19:19h
Alguns milers de joves catalans van viatjar a Lisboa la setmana passada per trobar-se amb el Papa, a les Jornades Mundials de la Joventut. Les imatges de tantes noies i nois -d'alguns municipis com Sant Cugat més que d'altres- en un acte religiós han marcat part de l'actualitat i han pogut sorprendre, sobretot perquè la fe està en retrocés en la societat, en especial entre les noves generacions. Quants en són en realitat, com són i què opinen políticament? El primer que es pot constatar és que hi ha pocs joves catòlics practicants, però sembla que, a diferència de la resta de grups d'edat, s'han mantingut estables l'última dècada.
Escassament un de cada 20 catalans d'entre 18 i 35 anys es declara catòlic i afirma que participa a actes religiosos diversos cops a l'any. És una proporció petita, però que no varia massa, al contrari del que ocorre amb els catòlics no practicants, que han caigut de quasi el 40% a un 20% en només 15 anys, en un terreny guanyat pels no creients, que ja superen el 70% -siguin agnòstics o ateus-. Sembla, per tant, que el reducte més creient i actiu es manté, mentre que la fe s'aparta d'aquells que no la conreen col·lectivament.
A la resta de grups d'edat, en canvi, es redueix tant la proporció de catòlics practicants com no practicants. Fa 15 anys, prop del 16% de catalans de 36 a 50 anys participava a actes religiosos catòlics, però ara en són tan sols el 5%, en el grup de 51 a 65 anys han disminuït del 25% al 9%, i en el de més de 65 anys, del 41% al 18%. I ja només en aquesta última franja de gent més gran, aquells que es declaren catòlics segueixen sent majoria, tot i que en clar i accelerat retrocés.
Més enllà de la fe, les opinions i preferències polítiques dels joves catòlics també varien en funció de la pràctica religiosa. Gairebé un 20% dels que són practicants tenen simpatia per PP, Vox o Cs, cinc cops més que entre els no creients i fins i tot, per damunt dels catòlics practicants de més edat. Entre joves agnòstics i ateus, de fet, els comuns i la CUP són les opcions preferides, però el seu suport entre els creients més actius és molt minso. Aquests darrers també veuen amb millors ulls el PSC, actualment en coalició amb els hereus d'Unió.
Tria la variable que vols consultar:
Pel que fa al model d'estat, els joves catòlics practicants són poc independentistes, ja que tan sols un terç defensa aquesta opció. Per contra, entre els no creients, n'hi ha molts més que la desitgen que no que la rebutgen. Igualment, la idea federalista té menys adeptes entre els catòlics actius que entre agnòstics i ateus. A més, quasi un terç del jovent que va a actes religiosos cristians es declara de centre dreta o dreta -tants com els que se situen a l'esquerra-, per tan sols un 6% que s'hi defineix entre els no creients. La proporció de joves catòlics dretans fins i tot supera la dels catòlics dretans de més edat.
En tot cas, aquests posicionaments més contraris a la independència poden respondre, almenys en part, a aspectes més terrenals. I és que, mentre la meitat dels joves no creients tenen tots dos pares nascuts a Catalunya -fet molt correlacionat amb la postura nacional-, això només ocorre en el 31% de joves catòlics practicants.
Aquest terç es tracta d'un percentatge molt similar al dels joves catòlics practicants que tenen tots dos pares nascuts fora de l'Estat. I és que part de la fe que es perd entre població autòctona es reemplaça per la de famílies vingudes de fora. Tot i això, aquesta composició familiar és similar a la del grup d'altres creences -entre les quals, d'altres religions- i, malgrat tot, el posicionament polític d'aquest sector no és tan conservador i antisobiranista com el dels joves catòlics practicants.
Tria la variable que vols consultar:
Igualment, sembla que la fe és superior entre les dones que entre els homes. I no només per una qüestió d'edat, ja que un 62% dels joves catòlics practicants a Catalunya són noies. Igualment, aquests es troben sobretot en ciutats mitjanes i grans. I això sí que contrasta amb els creients catòlics practicants de més edat, els quals es troben proporcionament més en pobles petits en comparació amb agnòstics i ateus.
Pel que fa a l'anàlisi de les característiques concretes, s'ha usat la matriu de dades fusionada del CEO, però filtrant tan sols per als baròmetres de 2020, 2022 i 2023 -el 2021 no se'n van fer-. Això permet tenir dades actualitzades i, a la vegada, un gruix de respostes rellevant de joves catòlics practicants -atès el poc percentatge que representen, usar tan sols una enquesta hauria estat del tot insuficient i esbiaixat-. A l'hora de seleccionar les variables amb què creuar-les, però, ha calgut restringir-ho a aquelles habituals en els baròmetres, per mantenir el nombre mínim de respostes. Ara bé, com que aquests anys l'espai de la dreta espanyolista ha variat molt, s'ha optat per unificar les simpaties a PP, Vox i Cs en un mateix espai, en el gràfic sobre simpaties de partit, per no distorsionar la informació pel fet de recollir impressions d'anys diversos.
En tots dos casos, malgrat que les preguntes són diferents -i de fet, també varien amb els anys en el CIS-, s'han unificat les categories per fer-les comparables. S'han categoritzat com a catòlics practicants aquells que es defineixen com a catòlics i declaren assistir a actes religiosos diversos cops a l'any -fora de cerimonies com batejos, casaments o funerals-. Els no practicants serien aquells que es declaren com a tals o que admeten que quasi no assisteixen a actes religiosos. Els no creients són aquells que es defineixen com a no creients, agnòstics o ateus i la categoria d'altres agrupa aquells que creuen en altres religions o que no contesten a la pregunta -al CIS, aquests darrers s'han separat perquè no calia després creuar-los amb altres variables-. Les proporcions entre el CIS i el CEO no son exactament les mateixes, ja que el procés de selecció de la mostra i recollida d'enquestes és diferent, però les diferències no comprometen l'anàlisi de l'article.
En tot cas, cal tenir en compte que els baròmetres del CIS i del CEO només enquesten catalans amb nacionalitat espanyola, així que no es tracta d'un reflex real del conjunt de la població. Per mirar de salvar aquesta qüestió, també s'han analitzat les dades de l'enquesta òmnibus del CEO, la qual sí que té en compte tota la ciutadania. Això ha permès constatar que les dades globals dels baròmetres tampoc no varien gaire si s'inclou aquest sector que no té la nacionalitat. Sí que es ratifica, però, que el pes dels catalans nascuts a l'estranger és molt elevat entre els catòlics practicants, fins i tot entre els més joves. Tot i això, grans variacions anuals en la mostra d'aquesta enquesta òmnibus i el fet que la pregunta sobre les creences religioses es faci intermitentment no han permès elaborar-ne visualitzacions fiables.
Així han evolucionat les creences religioses dels catalans, els últims 15 anys, en cada franja d'edat
Escassament un de cada 20 catalans d'entre 18 i 35 anys es declara catòlic i afirma que participa a actes religiosos diversos cops a l'any. És una proporció petita, però que no varia massa, al contrari del que ocorre amb els catòlics no practicants, que han caigut de quasi el 40% a un 20% en només 15 anys, en un terreny guanyat pels no creients, que ja superen el 70% -siguin agnòstics o ateus-. Sembla, per tant, que el reducte més creient i actiu es manté, mentre que la fe s'aparta d'aquells que no la conreen col·lectivament.
A la resta de grups d'edat, en canvi, es redueix tant la proporció de catòlics practicants com no practicants. Fa 15 anys, prop del 16% de catalans de 36 a 50 anys participava a actes religiosos catòlics, però ara en són tan sols el 5%, en el grup de 51 a 65 anys han disminuït del 25% al 9%, i en el de més de 65 anys, del 41% al 18%. I ja només en aquesta última franja de gent més gran, aquells que es declaren catòlics segueixen sent majoria, tot i que en clar i accelerat retrocés.
Més enllà de la fe, les opinions i preferències polítiques dels joves catòlics també varien en funció de la pràctica religiosa. Gairebé un 20% dels que són practicants tenen simpatia per PP, Vox o Cs, cinc cops més que entre els no creients i fins i tot, per damunt dels catòlics practicants de més edat. Entre joves agnòstics i ateus, de fet, els comuns i la CUP són les opcions preferides, però el seu suport entre els creients més actius és molt minso. Aquests darrers també veuen amb millors ulls el PSC, actualment en coalició amb els hereus d'Unió.
Quines són les preferències polítiques dels catalans, en funció de les seves creences religioses?
Tria la variable que vols consultar:
Pel que fa al model d'estat, els joves catòlics practicants són poc independentistes, ja que tan sols un terç defensa aquesta opció. Per contra, entre els no creients, n'hi ha molts més que la desitgen que no que la rebutgen. Igualment, la idea federalista té menys adeptes entre els catòlics actius que entre agnòstics i ateus. A més, quasi un terç del jovent que va a actes religiosos cristians es declara de centre dreta o dreta -tants com els que se situen a l'esquerra-, per tan sols un 6% que s'hi defineix entre els no creients. La proporció de joves catòlics dretans fins i tot supera la dels catòlics dretans de més edat.
En tot cas, aquests posicionaments més contraris a la independència poden respondre, almenys en part, a aspectes més terrenals. I és que, mentre la meitat dels joves no creients tenen tots dos pares nascuts a Catalunya -fet molt correlacionat amb la postura nacional-, això només ocorre en el 31% de joves catòlics practicants.
Aquest terç es tracta d'un percentatge molt similar al dels joves catòlics practicants que tenen tots dos pares nascuts fora de l'Estat. I és que part de la fe que es perd entre població autòctona es reemplaça per la de famílies vingudes de fora. Tot i això, aquesta composició familiar és similar a la del grup d'altres creences -entre les quals, d'altres religions- i, malgrat tot, el posicionament polític d'aquest sector no és tan conservador i antisobiranista com el dels joves catòlics practicants.
Com són les arrels familiars, el sexe i el repartiment entre municipis dels catalans, en funció de les seves creences religioses?
Tria la variable que vols consultar:
Igualment, sembla que la fe és superior entre les dones que entre els homes. I no només per una qüestió d'edat, ja que un 62% dels joves catòlics practicants a Catalunya són noies. Igualment, aquests es troben sobretot en ciutats mitjanes i grans. I això sí que contrasta amb els creients catòlics practicants de més edat, els quals es troben proporcionament més en pobles petits en comparació amb agnòstics i ateus.
Així s'ha fet aquest article
Les dades d'aquest article s'han extret tant dels baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) com del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). En el primer cas, per a la comparativa històrica de la quantitat de catòlics practicants i no practicants, no creients i altres. Per aconseguir una mostra representativa per a Catalunya, s'han ajuntat els baròmetres de maig, juny i juliol dels anys 2008, 2013 i 2018, mentre que, per al 2023, n'hi hagut prou amb l'enquesta preelectoral de les eleccions espanyoles, amb una mostra molt gran també a nivell territorial.Pel que fa a l'anàlisi de les característiques concretes, s'ha usat la matriu de dades fusionada del CEO, però filtrant tan sols per als baròmetres de 2020, 2022 i 2023 -el 2021 no se'n van fer-. Això permet tenir dades actualitzades i, a la vegada, un gruix de respostes rellevant de joves catòlics practicants -atès el poc percentatge que representen, usar tan sols una enquesta hauria estat del tot insuficient i esbiaixat-. A l'hora de seleccionar les variables amb què creuar-les, però, ha calgut restringir-ho a aquelles habituals en els baròmetres, per mantenir el nombre mínim de respostes. Ara bé, com que aquests anys l'espai de la dreta espanyolista ha variat molt, s'ha optat per unificar les simpaties a PP, Vox i Cs en un mateix espai, en el gràfic sobre simpaties de partit, per no distorsionar la informació pel fet de recollir impressions d'anys diversos.
En tots dos casos, malgrat que les preguntes són diferents -i de fet, també varien amb els anys en el CIS-, s'han unificat les categories per fer-les comparables. S'han categoritzat com a catòlics practicants aquells que es defineixen com a catòlics i declaren assistir a actes religiosos diversos cops a l'any -fora de cerimonies com batejos, casaments o funerals-. Els no practicants serien aquells que es declaren com a tals o que admeten que quasi no assisteixen a actes religiosos. Els no creients són aquells que es defineixen com a no creients, agnòstics o ateus i la categoria d'altres agrupa aquells que creuen en altres religions o que no contesten a la pregunta -al CIS, aquests darrers s'han separat perquè no calia després creuar-los amb altres variables-. Les proporcions entre el CIS i el CEO no son exactament les mateixes, ja que el procés de selecció de la mostra i recollida d'enquestes és diferent, però les diferències no comprometen l'anàlisi de l'article.
En tot cas, cal tenir en compte que els baròmetres del CIS i del CEO només enquesten catalans amb nacionalitat espanyola, així que no es tracta d'un reflex real del conjunt de la població. Per mirar de salvar aquesta qüestió, també s'han analitzat les dades de l'enquesta òmnibus del CEO, la qual sí que té en compte tota la ciutadania. Això ha permès constatar que les dades globals dels baròmetres tampoc no varien gaire si s'inclou aquest sector que no té la nacionalitat. Sí que es ratifica, però, que el pes dels catalans nascuts a l'estranger és molt elevat entre els catòlics practicants, fins i tot entre els més joves. Tot i això, grans variacions anuals en la mostra d'aquesta enquesta òmnibus i el fet que la pregunta sobre les creences religioses es faci intermitentment no han permès elaborar-ne visualitzacions fiables.