Què han votat els catalans als barris més benestants i als més empobrits?

El nivell socioeconòmic és un dels elements que ajuda a explicar el sentit del vot de molts barris i pobles. Especialment en casos com les darreres eleccions espanyoles, quan, a banda de la reivindicació en clau nacional, s'han confrontat nítidament propostes de govern a l'Estat de caràcter progressista i conservador. Si s'agrupen els barris del país en vuit nivells, en funció del seu grau de benestar (de menys a més), les diferències en el vot mitjà assolit per cada partit en cadascun d'ells és força clara, tal com es pot comprovar al següent gràfic.
 

Com s'observa, el PSC és el partit que, com més augmenta el nivell socioeconòmic, menys suports obté. En menor mesura, Vox també presenta una evolució similar, amb millor resultats als barris més empobrits, mentre, per contra, Junts millora el percentatge de vot com més augmenta el nivell socioeconòmic del barri. Sumar-En Comú Podem, ERC i -a un altre nivell- la CUP creixen també lleument quan aquest s'incrementa, però en el darrer graó tornen a caure. I de fet, és precisament en aquests darrers barris més benestants on el PP clarament obté més suports, molt per damunt de la resta, i els únics on Espai CiU treu una mica el cap.

L'índex socioeconòmic territorial que s'ha usat per aquests càlculs no es limita a computar la renda mitjana de cada barri, sinó que es tracta d'un índex sintètic elaborat per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i que inclou també altres elements com la població ocupada, els treballadors de baixa qualificació, la població amb estudis baixos, els joves sense estudis postobligatoris i els migrants de països empobrits. És un valor, per tant, que pretén calibrar el nivell de benestar de forma més global i que, des de la setmana passada, per primer cop es difon a nivell de tots els municipis i seccions censals.

Més enllà del percentatge de vots assolits, val la pena observar com ha variat el suport a cada partit en relació al 2019. En aquest sentit, el PSC millora clarament a tots els nivells, una mica menys al més benestant, al contrari que el PP, que puja sobretot al graó més elevat de nivell socioeconòmic, fet que pot respondre a certa activació en clau de classe social aquest 23-J. Contràriament, però, Vox creix sobretot entre els barris amb menor benestar, als quals és on Sumar perd en relació a Podem i Més País fa quatre anys. L'independentisme -i sobretot ERC i la CUP- cau especialment a les franges més altes de nivell socioeconòmic.
 

Ara bé, etiquetar els barris en funció del nivell socioeconòmic en què es troben respecte el conjunt de Catalunya pot comportar algun problema, ja que els nivells de benestar també es concentren a nivell territorial. Això provoca que barris propers puguin acabar en un mateix graó en la classificació nacional en vuit grups, malgrat tenir diferències entre ells. Però hi ha maneres d'observar millor com varia el suport a cada partit en funció del nivell socioeconòmic de barris d'una mateixa ciutat.

Per fer-ho, s'han agrupat en vuit nivells els barris, però no en relació als dels conjunt del país, sinó dins d'un mateix municipi. S'han tingut en compte només el centenar de localitats catalanes amb vuit o més seccions censals i s'han ordenat internament aquestes de menor a major nivell socioeconòmic. El següent gràfic mostra, per a cada partit, la diferència mitjana de percentatge de vot a cadascun d'aquests nivells respecte el suport global a cada municipi. Així es pot observar si cada formació ha tendit a tenir més èxit als barris més o menys benestants d'una mateixa ciutat. Els resultats d'ofereixen per a Barcelona -amb dinàmiques pròpies- i, de forma agrupada, per a la resta de Catalunya.
 

De forma coherent amb els altres resultats, es constata que el PSC obté millors resultats als barris de menys nivell socioeconòmic, sobretot a Barcelona -amb quasi 22 punts de diferència respecte als més alts-. A la resta del país, de fet, les diferències són petites entre els barris del propi municipi, excepte pel que fa als socialistes i, en menor mesura, ERC i Junts -sobretot els segons, guanyen suports als més benestants- i Vox -amb més èxit a les seccions de menor nivell-.

En contraposició amb aquestes diferències poc pronunciades a nivell global, a la ciutat de Barcelona aquestes són força clares. Sumar s'estimba als barris de major nivell socioeconòmic, als quals el PP surt clarament beneficiat -com Espai CiU, però a molta distància-. De forma més progressiva, Junts obté clarament més suports com més benestar hi ha a la secció. ERC i la CUP dibuixen una U inversa, ja que obtenen els millors resultats als nivells intermedis de Barcelona, al contrari que Vox, que rep més suports sobretot als barris de nivells socioeconòmics més baixos i més alts de la capital catalana.