14
de juliol
del
2023
Actualitzat
el
15
de juliol
a les
10:03h
El Cos Nacional de Policia va infiltrar durant tres anys una agent en els moviments socials i organitzacions independentistes de Girona, tal com ha revelat La Directa. És el quart policia infiltrat que s'ha detectat en els darrers mesos. Alerta Solidària ja ha anunciat accions legals per aquests fets, que vulnerarien diversos drets fonamentals com el dret de participació política, llibertat ideològica o de reunió, més enllà de les afectacions personals i psicològiques que ha suposat per les persones que han conviscut amb la dona infiltrada -Maria I. T.- aquests anys. De fet, no és la primera vegada que en aquestes infiltracions s'utilitzen les relacions sexoafectives per obtenir més informació.
Per l'Estat, però, tot això és legal. És cert és que l'espionatge o les infiltracions no són necessàriament il·legals, si serveixen per finalitats concretes com la lluita contra la criminalitat, el terrorisme o la seguretat nacional. El problema apareix a l'hora de definir què s'entén per criminalitat, terrorisme o seguretat nacional, i què i qui s'hi inclou com a amenaça. Per a l'Estat, l'independentisme i determinats moviments socials són una amenaça que justifica infiltrar-hi agents "d'intel·ligència" per obtenir informació i prevenir delictes. Ho reconeixia el mateix Ministeri de l'Interior i el Cos Nacional de Policia en un informe sobre aquests fets de l'agost de 2022.
Sota el títol Informe s'obre l'ús d'agents d'intel·ligència per part de la comissaria general d'informació de la Policia Nacional, aquest informe de cinc pàgines elaborat justifica poder infiltrar agents en col·lectius que suposin una amenaça per a la seguretat de l'Estat. Això no és del tot nou, perquè ja es podia fer amb una investigació judicial prèvia i quan no hi ha més opcions per obtenir informació necessària -per exemple, en un cas d'una xarxa de narcotràfic o una cèl·lula terrorista-, però en el cas que afecta els independentistes és lleugerament diferent, perquè no es parla d'agents encoberts, sinó d'agents d'intel·ligència, i sense investigació judicial prèvia, segons detallen fonts d'Alerta Solidària.
El document dibuixa un context a Catalunya que beu dels fets de 2017, malgrat que l'any 2020, després de l'aplicació de l'article 155, en plena pandèmia i després de les protestes contra la sentència, la situació era significativament diferent. En tot cas, per al Ministeri de l'Interior que dirigeix Fernando Grande-Marlaska, l'independentista continua sent un problema de primer ordre i recorda que en els darrers anys s'han anat succeint situacions que volien "subvertir l'ordre constitucional o alterar l'estructura territorial de l'Estat" i que, per tant, "legitimen l'actuació dels serveis d'informació o intel·ligència". Aquestes actuacions, remarca la Policia, "s'ajusten absolutament a la legislació vigent".
Aquest document d'Interior justifica les infiltracions per la naturalesa de l'activisme dels militants independentistes "radicals", que són "multimilitants" i participen en diferents espais "neutres" del teixit associatiu. Per això, i per les mesures de seguretat que aquest tipus d'organitzacions posen -per evitar, precisament, infiltracions-, la policia considera "legítim, idoni i oportú" que s'utilitzin agents d'intel·ligència per obtenir informació d'interès per a l'ordre i la seguretat pública en els entorns on es mouen "individus radicals o compromesos en projectes secessionistes il·legals" i que, alhora, "podrien ser responsables de la comissió de delictes".
Això implica, doncs, que els agents s'infiltrin no només en organitzacions nítidament independentistes, sinó també en moviments socials, com la defensa de l'habitatge. Ara bé, això també es justifica en el document d'Interior, que diu que aquestes organitzacions no són en cap cas objecte d'investigació, sinó una palanca per "apropar-se" als objectius reals de qui es vol obtenir informació.
Sigui com sigui, la infiltració en el moviment independentista deriva també de l'estratègia contra el terrorisme, que dedica capítols a "l'extremisme identitari excloent que pot derivar en violència", en què s'inclouria l'independentisme radical, segons la policia espanyola. També s'emmarca en l'estratègia de seguretat nacional, que inclou la lluita contra "activitats vinculades al terrorisme o a l'extremisme violent". Davant d'això, Interior justifica que els agents obtinguin identitats "suposades" per infiltrar-se, sempre "d'acord amb la legalitat". No es tracta, doncs, d'identitats falses, segons la policia. A tall d'exemple, un agent encobert que no té carnet de conduir, no passa a tenir-lo pel fet de tenir una nova identitat. Només serveix per amagar la identitat real.
Per l'Estat, però, tot això és legal. És cert és que l'espionatge o les infiltracions no són necessàriament il·legals, si serveixen per finalitats concretes com la lluita contra la criminalitat, el terrorisme o la seguretat nacional. El problema apareix a l'hora de definir què s'entén per criminalitat, terrorisme o seguretat nacional, i què i qui s'hi inclou com a amenaça. Per a l'Estat, l'independentisme i determinats moviments socials són una amenaça que justifica infiltrar-hi agents "d'intel·ligència" per obtenir informació i prevenir delictes. Ho reconeixia el mateix Ministeri de l'Interior i el Cos Nacional de Policia en un informe sobre aquests fets de l'agost de 2022.
Sota el títol Informe s'obre l'ús d'agents d'intel·ligència per part de la comissaria general d'informació de la Policia Nacional, aquest informe de cinc pàgines elaborat justifica poder infiltrar agents en col·lectius que suposin una amenaça per a la seguretat de l'Estat. Això no és del tot nou, perquè ja es podia fer amb una investigació judicial prèvia i quan no hi ha més opcions per obtenir informació necessària -per exemple, en un cas d'una xarxa de narcotràfic o una cèl·lula terrorista-, però en el cas que afecta els independentistes és lleugerament diferent, perquè no es parla d'agents encoberts, sinó d'agents d'intel·ligència, i sense investigació judicial prèvia, segons detallen fonts d'Alerta Solidària.
El document dibuixa un context a Catalunya que beu dels fets de 2017, malgrat que l'any 2020, després de l'aplicació de l'article 155, en plena pandèmia i després de les protestes contra la sentència, la situació era significativament diferent. En tot cas, per al Ministeri de l'Interior que dirigeix Fernando Grande-Marlaska, l'independentista continua sent un problema de primer ordre i recorda que en els darrers anys s'han anat succeint situacions que volien "subvertir l'ordre constitucional o alterar l'estructura territorial de l'Estat" i que, per tant, "legitimen l'actuació dels serveis d'informació o intel·ligència". Aquestes actuacions, remarca la Policia, "s'ajusten absolutament a la legislació vigent".
Aquest document d'Interior justifica les infiltracions per la naturalesa de l'activisme dels militants independentistes "radicals", que són "multimilitants" i participen en diferents espais "neutres" del teixit associatiu. Per això, i per les mesures de seguretat que aquest tipus d'organitzacions posen -per evitar, precisament, infiltracions-, la policia considera "legítim, idoni i oportú" que s'utilitzin agents d'intel·ligència per obtenir informació d'interès per a l'ordre i la seguretat pública en els entorns on es mouen "individus radicals o compromesos en projectes secessionistes il·legals" i que, alhora, "podrien ser responsables de la comissió de delictes".
Això implica, doncs, que els agents s'infiltrin no només en organitzacions nítidament independentistes, sinó també en moviments socials, com la defensa de l'habitatge. Ara bé, això també es justifica en el document d'Interior, que diu que aquestes organitzacions no són en cap cas objecte d'investigació, sinó una palanca per "apropar-se" als objectius reals de qui es vol obtenir informació.
Protegits per la llei de secrets oficials
Segons l'Estat, tot això és legal, i s'emmarca en diversa legislació vigent. Els agents d'intel·ligència, a diferència dels agents encoberts que s'infiltren en organitzacions fruit d'una investigació judicial, estan protegits per la llei de secrets oficials -una llei d'origen franquista- i per diversos acords posteriors del govern espanyol, que atorguen la categoria de "secreta" aquest tipus d'actuacions. El cas d'espionatge contra persones vinculades al moviment independentista -Catalangate- també queda protegit per la llei de secrets oficials i aquest tipus d'actuacions estan classificades. Només pot aixecar el secret oficial el govern espanyol de torn. En el cas de l'espionatge a independentistes, un jutge ha demanat a l'executiu de Pedro Sánchez informació, però de moment no hi ha hagut resposta.Sigui com sigui, la infiltració en el moviment independentista deriva també de l'estratègia contra el terrorisme, que dedica capítols a "l'extremisme identitari excloent que pot derivar en violència", en què s'inclouria l'independentisme radical, segons la policia espanyola. També s'emmarca en l'estratègia de seguretat nacional, que inclou la lluita contra "activitats vinculades al terrorisme o a l'extremisme violent". Davant d'això, Interior justifica que els agents obtinguin identitats "suposades" per infiltrar-se, sempre "d'acord amb la legalitat". No es tracta, doncs, d'identitats falses, segons la policia. A tall d'exemple, un agent encobert que no té carnet de conduir, no passa a tenir-lo pel fet de tenir una nova identitat. Només serveix per amagar la identitat real.