05
de juliol
del
2023
Actualitzat
el
06
de juliol
a les
21:18h
Una lona gegantina decora una façana del centre de Madrid aquests dies. Qui l'ha feta penjar és l'empresa Desokupa, una companyia que acumula denúncies per coaccions i que té vincles provats amb l'extrema dreta. Al marge del debat polític que busca generar, el curiós d'aquesta pancarta és que pregona que la companyia té "zero condemnes". Una carta de presentació que Nació ha pogut demostrar que actualment és falsa. I és que la setmana passada el jutjat de primera instància número 42 de Barcelona va condemnar l'empresa -comandada per Daniel Esteve- pels seus mètodes, que inclouen la gravació de persones i difusió del contingut a les xarxes socials.
En aquest cas, davant la demanda d'un activista pel dret a l'habitatge que va ser assenyalat a Instagram i Facebook, la justícia considera que s'ha vulnerat el dret a la pròpia imatge i condemna Desokupa a pagar 5.899 euros a l'afectat. També a esborrar el vídeo. Aquesta sentència, que no és ferma i es pot recórrer, suposa un primer pas en la penalització del funcionament de l'empresa de desallotjaments extrajudicials.
Fins ara, malgrat les denúncies acumulades, no es tenia constància de cap condemna a l'empresa Desokupa. Així ho assenyalen diverses fonts jurídiques que fan seguiment dels mètodes d'aquesta companyia. Contactat per aquest diari, el mateix Daniel Esteve ha apuntat que no tenia constància del nou posicionament d'aquest jutjat barceloní i ha remarcat que fins ara la seva empresa no havia rebut cap sentència condemnatòria. Al marge d'aquest apunt, ha rebutjat fer cap altra declaració. Ara, per més que el cas es mou en el terreny del dret civil i no del codi penal, la justícia ha obert una escletxa que censura el modus operandi de la companyia.
Qui hi ha darrere d'aquesta condemna són Shervin Mansouri, l'agreujat, i l'advocat Bernat Barceló, especialitzat en dret a l'habitatge. El lletrat remarca que "no s'ha inventat la sopa d'all" amb aquesta demanda, però que ha servit per evidenciar un greuge en la manera d'operar de Desokupa pel seu altaveu a les xarxes socials. "La sentència té en compte el número de seguidors i el nivell de difusió que ha tingut el vídeo. Això és important", detalla Barceló.
Tot va començar el 12 de gener de 2022. Aquell dimecres, diversos operaris de Desokupa es van presentar davant d'una nau abandonada que s'havia ocupat els dies previs, a la frontera entre Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat. Més enllà del to confrontatiu i el desplegament dels diversos membres de l'empresa, els operaris es van identificar com a acompanyants d'un representant de la propietat, tot i que això no es va confirmar del tot en cap moment. A banda de les paraules, van engegar un mòbil i van començar a gravar. Van enfocar un grup de persones situades a la porta de l'immoble i després van compartir un vídeo de prop de quatre minuts als perfils de Facebook i Instagram de l'empresa. A la peça es veu Daniel Esteve dirigint-se a qui identifica com alguns dels ocupants de la nau industrial abandonada. "O calles o no entres", arriba a dir a una de les persones que hi vivia, tot i que dies previs la policia ja n'havia pres nota de la situació.
A la descripció de la publicació a les xarxes, el perfil de Desokupa afegia: "Comencem un operatiu a Cornellà de Llobregat contra un col·lectiu de rastaflautes". Tot seguit els anomena "bestioles" i "ratetes". A l'altra banda, els assenyalats reclamen garanties jurídiques per fer mediació, demanen un advocat i critiquen les pràctiques "il·legals" de l'empresa.
"Jo sabia el que hi havia. Per això quan se'ns va avisar que hi havia Daniel Esteve, vaig anar-hi directe a fer suport. Sobretot perquè saps que la gent que s'ho troba estan nerviosos i tenen por. Aquells treballadors tenen un aspecte pensat per fer por", reflexiona Mansouri, sobre la complexió i comportament dels operaris. Ell no vivia en aquella nau, però coneixia els que ho feien i assegura que tenen projectes socials i culturals, a més de fer espai a famílies sense recursos que puguin haver-se quedat sense llar. Sigui com sigui, rebutja les pràctiques d'aquesta empresa. "S'aprofiten de la misèria de persones sense llar", resol, en conversa amb aquest diari.
Amb les proves mostrades, es va descartar una altra via, que és la de la demanda per haver malmès l'honor de Shervin Mansouri. La justícia considera que no es pot acreditar. Tanmateix, hi ha altres casos en què l'assenyalament és encara més clar: el mateix Esteve aporta noms i cognoms de la persona que ocupa un habitatge i ho publica a les xarxes socials. Hi busca l'escarni i la por.
De moment, l'advocat a càrrec del cas, Bernat Barceló, demana prudència, conscient que el cas pot arribar al Tribunal Suprem i la sentència és provisional. Ara bé, també anuncia que hi ha una altra via pensada per a altra gent que es pugui trobar en una situació similar. Fa referència a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, un mètode per lluitar contra la difusió de vídeos que vulneren drets que no requereix arribar als jutjats. Primer, s'ha de demanar a qui comparteix el contingut que l'elimini. Si no ho fa, hi pot intervenir l'agència i acabar imposant multes de desenes de milers d'euros. "Tampoc no cal advocat i ho ha de fer el mateix afectat", explica Barceló.
Sobre la quantia aconseguida com a indemnització, els implicats ho tenen clar. Volen dedicar-la, d'una manera o una altra, als moviments pel dret a l'habitatge. Així ho havien acordat des de l'inici.
La companyia està dirigida pel mateix Esteve, qui ha aplegat nombroses intervencions a espais mediàtics de TVE, El progama de Ana Rosa de Telecinco o Espejo Público d'Antena 3, els últims anys. També té un canal propi de difusió, a través de les xarxes, on mostra algunes de les seves intervencions. En altres casos, són els activistes pel dret a l'habitatge els que exposen les pràctiques de la seva empresa. Una de les últimes intervencions polèmiques a Catalunya va ser la presència de la companyia en el desnonament del conegut com a Bloc Llavors, l'any passat. En un dels vídeos enregistrats aquell matí s'aprecia com un dels treballadors empeny una dona que protesta, fent-la caure a terra.
El Parlament, per la seva banda, va iniciar l'any 2016 una investigació per aclarir la legalitat de les pràctiques de l'empresa Desokupa. La decisió es va prendre per unanimitat. De moment, però, no se n'ha derivat cap acció.
En aquest cas, davant la demanda d'un activista pel dret a l'habitatge que va ser assenyalat a Instagram i Facebook, la justícia considera que s'ha vulnerat el dret a la pròpia imatge i condemna Desokupa a pagar 5.899 euros a l'afectat. També a esborrar el vídeo. Aquesta sentència, que no és ferma i es pot recórrer, suposa un primer pas en la penalització del funcionament de l'empresa de desallotjaments extrajudicials.
Fins ara, malgrat les denúncies acumulades, no es tenia constància de cap condemna a l'empresa Desokupa. Així ho assenyalen diverses fonts jurídiques que fan seguiment dels mètodes d'aquesta companyia. Contactat per aquest diari, el mateix Daniel Esteve ha apuntat que no tenia constància del nou posicionament d'aquest jutjat barceloní i ha remarcat que fins ara la seva empresa no havia rebut cap sentència condemnatòria. Al marge d'aquest apunt, ha rebutjat fer cap altra declaració. Ara, per més que el cas es mou en el terreny del dret civil i no del codi penal, la justícia ha obert una escletxa que censura el modus operandi de la companyia.
Exposició a xarxes i insults: "bestioles" i "ratetes"
Qui hi ha darrere d'aquesta condemna són Shervin Mansouri, l'agreujat, i l'advocat Bernat Barceló, especialitzat en dret a l'habitatge. El lletrat remarca que "no s'ha inventat la sopa d'all" amb aquesta demanda, però que ha servit per evidenciar un greuge en la manera d'operar de Desokupa pel seu altaveu a les xarxes socials. "La sentència té en compte el número de seguidors i el nivell de difusió que ha tingut el vídeo. Això és important", detalla Barceló. Tot va començar el 12 de gener de 2022. Aquell dimecres, diversos operaris de Desokupa es van presentar davant d'una nau abandonada que s'havia ocupat els dies previs, a la frontera entre Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat. Més enllà del to confrontatiu i el desplegament dels diversos membres de l'empresa, els operaris es van identificar com a acompanyants d'un representant de la propietat, tot i que això no es va confirmar del tot en cap moment. A banda de les paraules, van engegar un mòbil i van començar a gravar. Van enfocar un grup de persones situades a la porta de l'immoble i després van compartir un vídeo de prop de quatre minuts als perfils de Facebook i Instagram de l'empresa. A la peça es veu Daniel Esteve dirigint-se a qui identifica com alguns dels ocupants de la nau industrial abandonada. "O calles o no entres", arriba a dir a una de les persones que hi vivia, tot i que dies previs la policia ja n'havia pres nota de la situació.
A la descripció de la publicació a les xarxes, el perfil de Desokupa afegia: "Comencem un operatiu a Cornellà de Llobregat contra un col·lectiu de rastaflautes". Tot seguit els anomena "bestioles" i "ratetes". A l'altra banda, els assenyalats reclamen garanties jurídiques per fer mediació, demanen un advocat i critiquen les pràctiques "il·legals" de l'empresa.
"Jo sabia el que hi havia. Per això quan se'ns va avisar que hi havia Daniel Esteve, vaig anar-hi directe a fer suport. Sobretot perquè saps que la gent que s'ho troba estan nerviosos i tenen por. Aquells treballadors tenen un aspecte pensat per fer por", reflexiona Mansouri, sobre la complexió i comportament dels operaris. Ell no vivia en aquella nau, però coneixia els que ho feien i assegura que tenen projectes socials i culturals, a més de fer espai a famílies sense recursos que puguin haver-se quedat sense llar. Sigui com sigui, rebutja les pràctiques d'aquesta empresa. "S'aprofiten de la misèria de persones sense llar", resol, en conversa amb aquest diari.
Gravar persones com a campanya publicitària
En la seva sentència, el jutge considera reconeguda la presència del demandant en les imatges compartides, que no es va donar consentiment a la publicació del vídeo i conclou que la companyia privada utilitza aquestes gravacions en benefici empresarial propi. "Publicacions com la que ens ocupa no tenen una mera finalitat divulgativa" sinó que busquen "la publicitació de la marca i l'activitat de la demandada en el trànsit mercantil i, per tant, la captació de potencials clients futurs". És a dir, que el magistrat considera que Desokupa -amb l'empresa Conciencia y Respeto 1970 SL al darrere- aprofita la imatge de les persones a qui assenyala a les xarxes per guanyar notorietat i fer prosperar el negoci, sense demanar cap consentiment. En concret, el jutge destaca en el seu escrit que "la publicitat que aporten les xarxes socials és un bé immaterial que garanteix una promoció i difusió més gran que moltes campanyes publicitàries tradicionals".Amb les proves mostrades, es va descartar una altra via, que és la de la demanda per haver malmès l'honor de Shervin Mansouri. La justícia considera que no es pot acreditar. Tanmateix, hi ha altres casos en què l'assenyalament és encara més clar: el mateix Esteve aporta noms i cognoms de la persona que ocupa un habitatge i ho publica a les xarxes socials. Hi busca l'escarni i la por.
Shervin Mansouri, explicant el seu cas. | Foto: Hugo Fernández
De moment, l'advocat a càrrec del cas, Bernat Barceló, demana prudència, conscient que el cas pot arribar al Tribunal Suprem i la sentència és provisional. Ara bé, també anuncia que hi ha una altra via pensada per a altra gent que es pugui trobar en una situació similar. Fa referència a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, un mètode per lluitar contra la difusió de vídeos que vulneren drets que no requereix arribar als jutjats. Primer, s'ha de demanar a qui comparteix el contingut que l'elimini. Si no ho fa, hi pot intervenir l'agència i acabar imposant multes de desenes de milers d'euros. "Tampoc no cal advocat i ho ha de fer el mateix afectat", explica Barceló.
Sobre la quantia aconseguida com a indemnització, els implicats ho tenen clar. Volen dedicar-la, d'una manera o una altra, als moviments pel dret a l'habitatge. Així ho havien acordat des de l'inici.
Desokupa: un cau amb l'extrema dreta benvinguda
Entre l'historial de Desokupa hi ha diversos membres assenyalats pels vincles amb l'extrema dreta. No és només que el líder de l'empresa, Daniel Esteve, hagi organitzat actes amb qui va ser candidata de Vox a Andalusia, Macarena Olona, o que l'any 2008 fos detingut pels Mossos d'Esquadra per extorsió, detenció il·legal, lesions, vexacions i associació il·lícita, sinó que altres treballadors que han passat per la companyia els últims anys -com Ernesto Navas- exposen tatuatges de simbologia nazi amb esvàstiques al braç o han participat a la milícia d'extrema dreta Alba Ortodoxa, com Jivko Ivanov. Igualment, el gruix de la plantilla exhibeix un físic corpulent que acostuma a utilitzar-se com a primera barrera d'intimidació en les intervencions queLa companyia està dirigida pel mateix Esteve, qui ha aplegat nombroses intervencions a espais mediàtics de TVE, El progama de Ana Rosa de Telecinco o Espejo Público d'Antena 3, els últims anys. També té un canal propi de difusió, a través de les xarxes, on mostra algunes de les seves intervencions. En altres casos, són els activistes pel dret a l'habitatge els que exposen les pràctiques de la seva empresa. Una de les últimes intervencions polèmiques a Catalunya va ser la presència de la companyia en el desnonament del conegut com a Bloc Llavors, l'any passat. En un dels vídeos enregistrats aquell matí s'aprecia com un dels treballadors empeny una dona que protesta, fent-la caure a terra.
El Parlament, per la seva banda, va iniciar l'any 2016 una investigació per aclarir la legalitat de les pràctiques de l'empresa Desokupa. La decisió es va prendre per unanimitat. De moment, però, no se n'ha derivat cap acció.