27
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
12:00h
S'havia de fer fa dues setmanes, però la reforma del Govern impulsada per Pere Aragonès, que va implicar la destitució del conseller Josep Gonzàlez Cambray, va forçar un canvi de plans. Finalment, el Parlament celebra aquest dimarts un ple monogràfic sobre educació a petició de Junts i amb el suport de tots els grups parlamentaris, amb l'objectiu d'abordar en profunditat la situació del sistema educatiu català. La sessió, aquesta tarda, servirà també com a presentació de la nova consellera d'Educació, Anna Simó, que farà una crida a defensar el model d'escola catalana i exhibirà també un "tarannà dialogant" amb la resta de grups i la comunitat educativa. En l'etapa Cambray, una de les principals crítiques ha estat precisament la incapacitat de teixir consensos.
El ple arrencarà amb la intervenció de Junts. Els postconvergents van proposar el ple monogràfic al març, en un context de desgast del conseller Cambray i arran de les males dades en abandonament escolar. Cada any ho deixen uns 90.000 alumnes. "El Govern necessita millorar molt i no pot posar-se de perfil", va dir aleshores el president del grup parlamentari, Albert Batet. Després serà el torn del Govern. La consellera marcarà posició davant dels principals temes de la legislatura en l'àmbit educatiu. En els darrers anys, l'executiu ha impulsat canvis significatius, alguns dels quals han estat rebuts amb malestar per part dels sindicats de mestres, com ara l'avançament del curs escolar o la implementació dels nous currículums.
Més enllà d'això, també s'han incorporat més professors i s'han començat a reduir les ràtios, començant per Infantil 3. Ara fa un any, l'executiu va aprovar la gratuïtat d'Infantil 2 i també s'han començat a desplegar les primeres mesures contra la segregació escolar i el pla d'impuls per a l'ús social del català després de les males dades d'ús de la llengua a les aules i la pressió dels tribunals amb el 25% de castellà.
El ple estarà marcat per alguns indicadors preocupants. L'abandonament escolar o els mals resultats en competències bàsiques són elements que els grups parlamentaris posaran sobre la taula. Els indicadors més recents apunten que Catalunya lidera les xifres d'abandonament escolar prematur, amb un 16,9%, lluny del 9% que demana la Unió Europea, i que es veu més en joves vulnerables. El pla de xoc anunciat pel Govern fa uns mesos encara no s'ha concretat. Les noves de les competències bàsiques de 4t d'ESO mostren una davallada, especialment en matemàtiques i anglès, i el país se situa a la cua d'Espanya i d'Europa en comprensió lectora a 4t de primària, segons les dades de l'estudi PIRLS de 2021.
Per la seva banda, el PSC plantejarà un pacte català per l'educació amb l'objectiu de teixir el màxim consens possible. En aquest acord que els socialistes volen que sigui transversal -amb l'exemple del pacte pel català a l'escola o per renovar els càrrecs de la CCMA- s'inclouen propostes per millorar resultats acadèmics i reduir el fracàs escolar i l'abandonament, o també un nou model de governança, que tingui més en compte el sector. Des del grup parlamentari asseguren que les converses estan en marxa i que la rebuda, fins ara, ha estat bona. De fet, ja s'han reunit amb la nova consellera i asseguren que hi ha hagut "un canvi important". "La música sona bé, el consens hi pot ser", assenyalen fonts consultades.
Junts, que va ser qui va plantejar el ple monogràfic, també està en converses amb els grups per mirar de travar una proposta de consens en defensa de l'escola catalana i contra les ingerències de Madrid. A banda, també presentarà diverses propostes de resolució per defensar la llengua i la immersió lingüística i desplegar la legislació catalana en aquest àmbit, mesures contra la segregació i per una escola inclusiva, i també un canvi de rumb en les polítiques del Departament. Des del grup parlamentari creuen que en l'etapa Cambray -a qui molt probablement s'hauria reprovat en el ple d'avui- va primar la "transformació per la transformació" i per això proposen fer transformacions enfocades a milloar els resultats.
En les converses també hi són els comuns, que centren les seves demandes a millorar qüestions com la salut mental, l'educació sexoafectiva o la lluita contra l'assetjament a les aules. El grup parlamentari diagnostica un "malestar educatiu", que es pot veure tant en els docents -per això el conflicte als carrers-, com en els alumnes -amb dades d'abandonament elevades- o en les famílies. "Aquest malestar l'hem de convertir en benestar", assenyalen fonts consultades. Al Parlament, els comuns faran propostes per combatre la segregació, els mals resultats en comprensió lectora i l'abandonament escolar prematur, així com per millorar la igualtat educativa i per calmar la mala maror entre el personal docent i el Govern. També la CUP manté converses amb la resta de grups.
Qui també té moltes esperances en el ple d'aquesta tarda és la Fundació Bofill, que confia que els grups posin fil a l'agulla a algunes de les mesures que consideren urgents, com ara el pla de xoc contra l'abandonament escolar, desplegar el decret de concerts educatius per regular les escoles concertades o aprofundir en les mesures contra la segregació i invertir més en aquells centres d'alta complexitat. En una entrevista a Nació aquest cap de setmana, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, posava deures a la consellera per continuar invertint, però "on toca i amb acompanyament", així com fer un sistema més coherent i amb bona gestió, que redueixi els nivells de segregació, i concretar el pla de xoc contra l'abandonament escolar.
El ple arrencarà amb la intervenció de Junts. Els postconvergents van proposar el ple monogràfic al març, en un context de desgast del conseller Cambray i arran de les males dades en abandonament escolar. Cada any ho deixen uns 90.000 alumnes. "El Govern necessita millorar molt i no pot posar-se de perfil", va dir aleshores el president del grup parlamentari, Albert Batet. Després serà el torn del Govern. La consellera marcarà posició davant dels principals temes de la legislatura en l'àmbit educatiu. En els darrers anys, l'executiu ha impulsat canvis significatius, alguns dels quals han estat rebuts amb malestar per part dels sindicats de mestres, com ara l'avançament del curs escolar o la implementació dels nous currículums.
Més enllà d'això, també s'han incorporat més professors i s'han començat a reduir les ràtios, començant per Infantil 3. Ara fa un any, l'executiu va aprovar la gratuïtat d'Infantil 2 i també s'han començat a desplegar les primeres mesures contra la segregació escolar i el pla d'impuls per a l'ús social del català després de les males dades d'ús de la llengua a les aules i la pressió dels tribunals amb el 25% de castellà.
El ple estarà marcat per alguns indicadors preocupants. L'abandonament escolar o els mals resultats en competències bàsiques són elements que els grups parlamentaris posaran sobre la taula. Els indicadors més recents apunten que Catalunya lidera les xifres d'abandonament escolar prematur, amb un 16,9%, lluny del 9% que demana la Unió Europea, i que es veu més en joves vulnerables. El pla de xoc anunciat pel Govern fa uns mesos encara no s'ha concretat. Les noves de les competències bàsiques de 4t d'ESO mostren una davallada, especialment en matemàtiques i anglès, i el país se situa a la cua d'Espanya i d'Europa en comprensió lectora a 4t de primària, segons les dades de l'estudi PIRLS de 2021.
Converses per buscar consensos
Els grups parlamentaris han mantingut converses per mirar de trobar punts de consens en les votacions que hi haurà dijous. Des d'ERC es veu el ple com una "oportunitat" per trobar posicions comunes amb la resta de grups admeten converses en aquest sentit. Els republicans aniran alineats amb la consellera i el Govern, i se centraran en la defensa del model d'escola catalana i la llengua -especialment davant l'amenaça de l'extrema dreta que ja s'ha visibilitzat al País Valencià-, en la lluita contra l'assetjament i l'abandonament escolar, i en la defensa de l'escola inclusiva i les mesures contra la segregació. Fonts dels republicans insisteixen que els canvis a la conselleria d'Educació no impliquen abandonar les polítiques dutes a terme fins ara.Per la seva banda, el PSC plantejarà un pacte català per l'educació amb l'objectiu de teixir el màxim consens possible. En aquest acord que els socialistes volen que sigui transversal -amb l'exemple del pacte pel català a l'escola o per renovar els càrrecs de la CCMA- s'inclouen propostes per millorar resultats acadèmics i reduir el fracàs escolar i l'abandonament, o també un nou model de governança, que tingui més en compte el sector. Des del grup parlamentari asseguren que les converses estan en marxa i que la rebuda, fins ara, ha estat bona. De fet, ja s'han reunit amb la nova consellera i asseguren que hi ha hagut "un canvi important". "La música sona bé, el consens hi pot ser", assenyalen fonts consultades.
Junts, que va ser qui va plantejar el ple monogràfic, també està en converses amb els grups per mirar de travar una proposta de consens en defensa de l'escola catalana i contra les ingerències de Madrid. A banda, també presentarà diverses propostes de resolució per defensar la llengua i la immersió lingüística i desplegar la legislació catalana en aquest àmbit, mesures contra la segregació i per una escola inclusiva, i també un canvi de rumb en les polítiques del Departament. Des del grup parlamentari creuen que en l'etapa Cambray -a qui molt probablement s'hauria reprovat en el ple d'avui- va primar la "transformació per la transformació" i per això proposen fer transformacions enfocades a milloar els resultats.
En les converses també hi són els comuns, que centren les seves demandes a millorar qüestions com la salut mental, l'educació sexoafectiva o la lluita contra l'assetjament a les aules. El grup parlamentari diagnostica un "malestar educatiu", que es pot veure tant en els docents -per això el conflicte als carrers-, com en els alumnes -amb dades d'abandonament elevades- o en les famílies. "Aquest malestar l'hem de convertir en benestar", assenyalen fonts consultades. Al Parlament, els comuns faran propostes per combatre la segregació, els mals resultats en comprensió lectora i l'abandonament escolar prematur, així com per millorar la igualtat educativa i per calmar la mala maror entre el personal docent i el Govern. També la CUP manté converses amb la resta de grups.
USTEC ja pressiona la nova consellera
La comunitat educativa estarà pendent del Parlament. El sindicat USTEC, el més bel·ligerant contra el Departament aquests últims anys, ha convocat una concentració al parc de la Ciutadella amb l'exigència de revertir les retallades, una estabilització "real", condicions laborals més bones i un calendari "racional" i ja han situat a l'horitzó una nova amenaça de vaga. La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha donat per fet en declaracions a Nació que Simó tancarà files amb les polítiques educatives del Govern i ha demanat a la consellera que tingui voluntat "real" de buscar consensos amb la comunitat educativa. "Esperem poder negociar i reconsiderar les propostes del Departament que no han tingut bona acollida i que ens asseiem a consensuar les coses a partir d'ara", ha afirmat.Qui també té moltes esperances en el ple d'aquesta tarda és la Fundació Bofill, que confia que els grups posin fil a l'agulla a algunes de les mesures que consideren urgents, com ara el pla de xoc contra l'abandonament escolar, desplegar el decret de concerts educatius per regular les escoles concertades o aprofundir en les mesures contra la segregació i invertir més en aquells centres d'alta complexitat. En una entrevista a Nació aquest cap de setmana, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, posava deures a la consellera per continuar invertint, però "on toca i amb acompanyament", així com fer un sistema més coherent i amb bona gestió, que redueixi els nivells de segregació, i concretar el pla de xoc contra l'abandonament escolar.