Ismael Palacín: «Hem dissenyat un sistema que no té mesures perquè els alumnes no abandonin»

El Parlament celebra la setmana que ve un ple monogràfic sobre educació molt esperat per la comunitat educativa després d'anys de malestar i protestes als carrers per la relació amb el Departament d'Educació, liderat pel conseller Josep Gonzàlez Cambray. Sindicats com USTEC ja han convocat concentracions al parc de la Ciutadella mentre organitzacions com la Fundació Bofill seguiran de ben a prop la sessió, amb l'esperança que serveixi per posar fil a l'agulla a algunes de les mesures que consideren més urgents, com ara un pla de xoc contra l'abandonament escolar, desplegar el decret de concerts educatius per regular les escoles que reben diners públics o aprofundir en les mesures contra la segregació i invertir més en aquells centres d'alta complexitat.

Ho desgrana, en aquesta entrevista amb Nació, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, que analitza el moment que viu el sistema educatiu un cop acabat el curs 2022-23 i a les portes del debat al Parlament. Fa una valoració crítica de l'etapa del conseller Cambray, a qui retreu la falta de "diàleg i capacitat d'arribar a consensos" a l'hora d'implementar els canvis que ha volgut fer. També posa deures a la nova consellera, Anna Simó, per continuar invertint en educació i identificant bé aquells centres i zones que més ho necessiten, impulsar un sistema coherent i ben gestionat, que obri una nova etapa per revertir la segregació i que enforteixi el model català d'educació que pugui fer front a una possible victòria de PP i Vox a les eleccions espanyoles.
 
- Què n'esperen del ple monogràfic sobre educació que farà el Parlament la setmana vinent?

- Hauria d'abordar diversos grans temes que són imprescindibles que s'acordin i siguin estables. El primer és l'abandonament escolar preventiu. Vam demanar un pla de xoc perquè els 90.000 alumnes que abandonen l'ensenyament s'hi juguen el futur i el país també. Tenim un 17% d'abandonament i la mitjana europea està entre el 8% i el 10%. No ens ho mereixem. Països com Portugal o altres comunitats autònomes espanyoles l'han reduït. Si no ho hem reduït nosaltres és per coses que no hem fet. Es tracta de baixar l'abandonament fins al 10%, que és molt però és el que ens correspondria.

"El sistema educatiu és com una carretera plena de forats i sense baranes: perdem joves que cauen i no tornen"

El segon, la segregació, que és molt greu per a la cohesió social. S'han desplegat mesures, però cal un decret de concerts: regular la concertació perquè tingui valor públic. El tercer, el nivell educatiu: estem baixos en matemàtiques, lectura i llengua anglesa, i és on hi ha més desigualtats entre alumnes en funció de la família. El quart, que s'aprovin mesures d'equitat per invertir més en centres d'alta complexitat. Hem trobat a faltar aquests últims any més inversió en aquest àmbit. I, finalment, més oportunitats extraescolars i comunitàries. Molts dels èxits educatius són gràcies al suport familiar i comunitari. La Generalitat ha de donar suport als municipis o barris amb més desavantatges perquè puguin desenvolupar aquestes polítiques en aquest àmbit.

- La taxa d'abandonament escolar és del 16,9%. Què s'ha fet malament?

- Obeeix la pauta educativa espanyola i de l'economia de sol i totxo. Quan inverteixes poc i malament en educació, tens un sistema polaritzat. Tenim més d'un 40% d'estudiants universitaris, que és molt bo, però també molta gent que abandona. Hem millorat, però altres països similars a nosaltres han millorat més. El món fa els deures i nosaltres no hem fet els deures. Hi ha dos factors que expliquen l'abandonament. Els factors pull, aquells estudiants que el mercat et roba amb promeses de feina i diners ràpids, que després acaben a un atur precari. I els factors push, en què el sistema educatiu expulsa l'estudiant. Al nostre país ha baixat la taxa d'abandonament per les tres crisis econòmiques, que han fet que el mercat no robi estudiants. Però hem de fer els deures, perquè quan el mercat es recuperi tornarà a prendre estudiants.

D'altra banda, el sistema educatiu és com una carretera plena de forats i sense baranes: perdem joves que cauen i no tornen. És normal que algun jove tingui dificultats o crisis, però no ho és que no hi hagi baranes, xarxes o circuits per reincorporar-se. En altres països hi ha beques, suport, orientadors, sistemes protectors, maneres de tornar a entrar al sistema... Hem dissenyat un sistema que no té mesures perquè els alumnes no abandonin. Quan un estudiant abandona, difícilment tornarà.

"El 60% dels alumnes que abandonen són de 3r o 4t d'ESO: hem de prendre mesures en aquests cursos"

- També s'han d'identificar els centres concrets on aplicar les mesures.

- Tenim tres grans reptes. El primer, conscienciar que l'abandonament és un problema greu, són 90.000 cada curs i la gran majoria són joves que podrien no abandonar amb beques o orientació. El segon, identificar on són aquests joves que abandonen. Hem identificat que el 60% dels que abandonen ho fan quan estan a 3r o 4t d'ESO. Se'ns escapen de les mans! Si sabem que això passa, és el moment de prendre mesures en aquests cursos. El 40% que comença FP o Batxillerat, ho deixa al primer curs. Cal oferir suports, orientar-los bé, reconduir-los... Com abans intervenim, més possibilitats d'èxit. Encara hi ha la idea que l'educació és un privilegi, però al segle XXI és un dret i un deure de tots els estudiants. Al ple del Parlament cal que hi hagi un pla de xoc en aquest sentit.

 - Els resultats de competències bàsiques de 4t d'ESO han empitjorat. A què es deu? 

- Els resultat sempre han estat a la mitjana de l'OCDE. Pots dir: pel poc que invertim, no està malament. O bé: tenim el got mig buit. El problema és que no evolucionem i que en algunes coses hem baixat. La pregunta és com millorar i focalitzar-se en els alumnes que fan baixar la mitjana. La mitjana és baixa perquè els alumnes amb menys oportunitats tenen resultats encara més baixos. No és un dilema entre equitat o excel·lència, sinó que tots els campions en excel·lència són campions en equitat. Cal invertir en els centres de màxima complexitat, posar-hi més mestres, personalitzar el suport per a aquells alumnes amb més dificultats i no esperar als 15 anys, sinó fer-ho abans. En comprensió lectora, aquells alumnes amb bon nivell tenen correlació amb els pares lectors. L'escola t'ensenya a llegir, però l'hàbit l'agafes tenint model lectors. Cal invertir a l'escola, però també en programes d'acompanyament lector.

"Si tenim tanta concertada, s'ha de gestionar com a provisió d'un servei públic"

- En comprensió lectora, Catalunya se situa a la cua d'Espanya i d'Europa.

- Una part de la solució és que cal més estona lectora en horari lectiu i també programes comunitaris i biblioteques d'estímuls perquè la lectura sigui una activitat. En això no hem fet els deures. A Catalunya es van desmantellar les biblioteques escolars, que són un petit oasi on afavoreixes un entorn lector. 

- Parlava del decret de concerts. S'ha de controlar més les escoles concertades, que reben 1.500 milions d'euros? 

- A Catalunya mai s'havia fet res en matèria de segregació, malgrat tenir unes xifres gravíssimes. Des que es va fer el pacte contra la segregació hi va haver un acord per prendre mesures per primera vegada a la història i s'han començat a desplegar. Falta un instrument que incomprensiblement els consellers Bargalló i Cambray no han aprovat: el decret de concerts. A Catalunya tenim un percentatge molt alt d'escola concertada i privada, i el risc de privatització del sistema educatiu i que això accentuï la segregació és molt alt. Hi ha països que ho gestionen com la concertació d'un servei públic, amb tota l'exigència que implica, i altres en què és una subvenció a la privatització. Catalunya ha de decidir quin model vol. Fins ara, ha estat una subvenció pública a una gestió privada, però això no és un concert. Tenir tanta escola concertada suposa un risc d'incrementar les desigualtats o fracturar un sistema, però si ho gestiones com una subvenció això es multiplica. Si ho gestiones amb un concert, en què tu planifiques quantes escoles calen i amb garanties de prestació del servei, es pot aconseguir que tingui sentit. Si tenim tanta concertada, s'ha de gestionar com a provisió d'un servei públic.

"No és normal un apartheid als nostres barris, on en unes escoles tinguem alumnes pobres o immigrants i en altres no"

- El decret de concerts no s'ha desplegat per manca de voluntat política o per pressió de les concertades?

- No li sé dir el per què. Els experts en segregació diuen que és imprescindible i la necessitat és manifesta. Tenim un decret de concerts de 1990. Canviar un estatus quo és polèmic. A més, les famílies que van a escoles segregades no tenen veu política ni veu als mitjans, i no són votants molt actius i això hi té molt a veure. Hem de ser capaços d'imaginar-nos una educació amb garanties i justa, i hem de desnaturalitzar les desigualtats. No és normal un apartheid als nostres barris, on en unes escoles tinguem alumnes pobres o immigrants i en altres no. Això no és normal, no ho fan en altres llocs. 

- Es pot dir que la situació de l'educació a Catalunya és preocupant? 

- És preocupant perquè l'educació al segle XXI és tan important perquè no pots no fer-ho molt bé. T'ho jugues tot. Per objectivar-ho, hi ha tres elements. Tenim un sistema infrafinançat, però que és molt resilient. Malgrat tot, les escoles funcionen, però fa temps que està molt tensat i això crea malestar. Correm el risc d'estripar el sistema en el moment que més el necessitem. En segon lloc, tenim velles i noves desigualtats: a la manca de beques, l'abandonament i la segregació, s'hi suma ara la digitalització, l'educació inclusiva, les desigualtats extraescolars... No ens podem permetre com a societat tolerar les desigualtats de fa 50 anys. En tercer lloc, el problema dels resultats: tenim un sistema molt burocratitzat, amb normativa molt vertical, amb docents que se senten poc acompanyats, i al mateix temps en transformació metodològica, amb canvi digital... La digitalització no és posar màquines, és una cultura. Tenim uns resultats mitjos estancats que cal millorar però amb un sistema que no ho facilita perquè està molt burocratitzat i en transformació.

 
- Aquesta setmana s'ha acabat el curs. Quina valoració en fa? Entén el malestar de bona part de la comunitat educativa?

- Tots els canvis d'aquests anys han fet que fer de mestre avui provoqui una tensió molt gran. Cada cop es demana més i la responsabilitat és més gran. Si això no ve acompanyat de diàleg, consens, de consolidació dels canvis, d'estabilitat i de projectes de centre es torna insostenible. El malestar va molt lligat amb una manera de fer política que no ha entès que els canvis profunds són els que arriben a peu d'aula, en un centre i amb un mestre que ha sostenir-los davant dels nanos. El nostre país ha de fer allò que els països de referència fan, però no només s'ha de fer allò adequat, sinó que s'ha de fer bé, amb coherència, pactes i estabilitat, i en els últims anys això no ha passat.

"A Cambray li ha faltat diàleg i capacitat d'arribar a consensos"

- Es pot dir que el conseller Cambray ha fet els canvis que calien, però li ha faltat diàleg i capacitat d'arribar a consensos? 

- Li ha faltat diàleg i capacitat d'arribar a consensos, això segur. Pel que fa als canvis, n'hi ha alguns que qualsevol conseller hagués fet i que calia fer, altres que són més discutibles i altres que s'havien de fer i no ha fet. Segregació, concerts, abandonament o invertir en centre d'alta complexitat, això no s'ha fet i s'ha trobat a faltar. Sí que ha incrementat la inversió i ha posat més mestres, però altra cosa és on i com. En segregació és cert que s'han pres les primeres mesures. Altres mesures han quedat a mitges: en digitalització, després d'anys de retallades, s'ha invertit molt, però de manera molt tecnocèntrica, que vol dir fer cursos i posar màquines. Cal ser crític en això. Comprar molts ordinadors i fer molts cursos no és la millor manera de començar. Pel que fa a la Lomloe, molt bé que l'hagi desplegada, però s'ha fet sense acompanyament. No pots decretar canvis tan profunds. Un model competencial no el decretes i demà ja s'està fent; s'ha de fer a poc a poc.

- Entenc, doncs, que li posa deures a la nova consellera, Anna Simó.

- El missatge a la nova consellera és que cal continuar invertint més, però on toca i amb acompanyament. Cal obrir la nova etapa de dessegregació i fer un sistema coherent, amb bona gestió. És fer una cosa tan raonable com no enviar a l'Hospital Clínic tots els malalts greus i a Sant Pau tots els malalts lleus, perquè tindràs uns metges saturats i els altres més tranquils. Cal una bona planificació. La tercera cosa és apostar per una digitalització realment educativa, cal educar les maquines, fer una digitalització tecnocrítica. Un alumne ha de saber autoregular-se i saber quan prescindir de la pantalla, saber distingir què és veritat i què no... i esperem que el model competencial els mestres no el visquin com una imposició i s'aprovi un pla de xoc i inverteixi en centres d'alta complexitat.

"Cal continuar invertint més en educació, però on toca i amb acompanyament"

- Les dades d'ús del català a les aules no són bones i la pressió dels tribunals no hi ajuda. El Govern ha de fer més en aquest àmbit? 

- Després de molts anys hem après que la pressió judicial i política estatal contra el català i el model d'immersió té vida pròpia. Mai saps quin jutge o quin tribunal decidirà. No podem refiar res a esperar que les condicions d'assetjament millorin. Cal una estratègia pròpia, perquè no hi ha una lògica de raonabilitat o de millora. Ningú et resoldrà les coses i no podem esperar que la tempesta passi. Dit això, el que passa amb el català a l'escola és fruit del que no hem fet durant dècades. Hem viscut de rendes d'un model, el d'immersió, que en realitat és un principi orientador, que no està articulat, que no té un estàndard, ni formació ni se sap com s'avalua. Aquesta immersió va tenir un èxit molt gran i molt consens perquè la generació de mestres de la transició, molt polititzada, el va portar a la pràctica cadascú a la seva manera a tot arreu. Però després van anar passant els anys i no vam fer els deures.

"El que passa amb el català a l'escola és fruit del que no hem fet durant dècades"

- Dir que la immersió no estava funcionant ha estat un tema tabú durant molts anys.

- I, en tot cas, ni ho sabíem, si estava funcionant, perquè ningú ho avaluava. De cop hem vist que tenim un problema. En podem culpar els jutges, però el problema el tenim nosaltres que no hem fet els deures. Ara que hem vist que hi ha problemes, esperem que el Govern faci els deures en això i que inverteixi en un model de plurilingüisme renovat, adequat a la Catalunya d'avui. Hem de recuperar l'objectiu, que és garantir que tots els alumnes acaben l'educació obligatòria sent perfectament competents en català i castellà, independentment de la llengua que parlin a casa. I això és un dret dels alumnes, no és un dret dels pares. Els perdedors del sistema que no inverteixi en això són els fills d'una família castellanoparlant que seran monolingües en un país bilingüe. És una negligència no invertir en aprenentatge del català comunicatiu, en possibilitats d'expressió, formació, invertir en ràtio de mestres en centres amb més alumnes nouvinguts... Hem d'aconseguir que tant els alumens com les famílies vegin el català a l'escola com una oportunitat irrenunciable, positiva i amigable.

"Cal un model estable, coherent, consensuat i que sigui estimat i valorat per la ciutadania, així serà menys fàcil de rebentar"

- Tem una contrareforma educativa si PP i Vox arriben a la Moncloa? Com s'ha de protegir el sistema educatiu català perquè no acabi desballestat? 

- La guerra de reformes i contrarreformes educatives a Espanya durarà molts anys. És inviable un pacte per l'educació a l'Estat. No sabem què faran PP i Vox, però en l'anterior etapa el ministre Wert va treure el bidó de benzina, el llumí i va calar foc en tots els focus: antiequitat, elitisme, centralització. No es va estar de res, va envair competències autonòmiques. No sabem què passarà, tampoc amb la llengua. Ara bé, altre cop ens hem de tornar a mirar al mirall. A banda del resistencialisme, quina és la nostra manera, des de Catalunya, de protegir un bon sistema educatiu? Tenint un model propi i consensuant-lo. Anar renovant la LEC i modificant-la de manera consensuada. Invertint en educació que generi oportunitats, que sigui il·lusionant, perquè és una manera de tenir el suport de la teva població. Tenim competències en educació, però cal un model estable i coherent, amb una ciutadania que el vegi com una oportunitat per ella i la societat. Aquest ha estat el secret de la immersió. Cal treballar en aquest sentit: invertir i consensuar el model, que sigui estimat, valorat, i sigui de qualitat i que generi oportunitats, perquè així els ciutadans el defensaran i serà menys fàcil de rebentar.