El tauró blanc de la Mediterrània, un supervivent més enllà de l'evolució

La població d'aquesta meravella de l'evolució s'ha reduït un 50%

per Quico Sallés, 13 de juny de 2011 a les 19:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juny de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un tauró blanc mostra les seves característiques físiques. Foto: LeRoy French/Florida Museum of Natural History

"Crides barracuda... i no passa res; crides tauró, i adéu a la temporada d'estiu!". Aquesta frase -pronunciada per l'alcalde d'Amity Island a la pel·lícula "Tauró" d'Steven Spielberg- ha fet més mal que altra cosa a la imatge d'un dels miracles de l'evolució. Un animal tècnicament perfecte i que fa 400 milions d'anys que sobreviu, el tauró blanc - Carcharodon carcharias-. Actualment es troba en perill d'extinció i a la Mediterrània no n'és una excepció.


Considerat "vulnerable" a la llista vermella de la UICN des del 2000, al Mediterrani el tauró blanc està classificat com a espècie amenaçada a l'Annex II de la Convenció de Barcelona i com "estrictament protegida” per l'annex II del Conveni de Berna a l'àmbit del Mediterrani.

Pocs albiraments


Malgrat aquestes proteccions, el professor Gabriel Morey, de la Direcció General de Pesca de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, un autèntic coneixedor d'aquesta espècie, i dels millors especialistes en la matèria de tot Europa, assegura a Nació Digital que la seva població "s'ha reduït dràsticament". "Els albiraments d'aquesta espècie a la Mediterrània i concretament a les costes de Catalunya i les Illes s'han rebaixat entre un 50 i un 60%", explica el doctor Morey, que també reconeix que la versatilitat adaptativa d'aquesta espècie el converteix en un habitant plenament "adaptat" a les nostres costes. "Si tenen tonyina, mengen tonyina i si no peix espasa i quan són petits fan la pau amb crustacis, pops i sèpies", detalla Morey. De fet, els albiraments i captures que es tenen constància gràfica són de ja en fa uns quants anys, a Tossa de Mar el 1992 (foto superior), i un exemplar a la platja de Sóller de 4 metres el 1967 (foto inferior).


Una llarga història al Mare Nostrum


"Històricament a la Mediterrània no és gens estrany veure exemplars des del mar Adriàtic, costa italiana o a la conca occidental fins a Turquia", informa Morey. Ara bé, recollir dades sobre aquests exemplars és complex; "no podem dir quantes desenes de taurons blancs neden per la Mediterrània", afegeix l'expert en selacis.  

"Les primeres descripcions de l'espècie - tot i que amb altres noms com Lamia- provenen de la Mediterrània des del s. XVI, i òbviament en tenim referències esporàdiques des d'aleshores, les quals es van incrementant com més ens acostem al present", detalla Morey. Però a les aigües catalanes i espanyoles bàsicament sabem de la presència del tauró blanc gràcies a la seva inclusió en llistats d'espècies. Unes dades que Morey reconeix que "rarament aporten dades concretes d'on, com i quan es capturaren, o de les seves talles i sexe entre mitjan s. XIX i primera meitat del XX".

Des de fa uns 15 anys diversos autors de tot l'àmbit mediterrani han estat treballant en l'ecologia de l'espècie a la Mediterrània, però les dades provenen de captures i alguns pocs albiraments. Amb aquestes dades Morey emfatitza que "només podem determinar talla i sexe d'alguns dels exemplars, distribució espai-temporal (localitat i estacionalitat), alimentació (a partir del contingut estomacal), i poques coses més". Un exemple d'aquest estudi és el signat pel mateix Gabriel Morey "The occurrence of white sharks, Carcharodon carcharias, around the Balearic Islands (western Mediterranean Sea)", publicat el 2003.

Els enemics mediterranis dels taurons blancs

El canal de Sicília, lloc probable on el tauró blanc estabilitza la seva reproducció, ha provocat que els pescadors de la zona el titllin d'enemic. Però no només la pesca provocada no registrada és la causa del declivi del tauró blanc a la Mediterrània. L'impacte de la degradació de l'hàbitat, la pressió humana intensiva augmentada pel turisme, així com la reducció de la tonyina, - part fonamental de la seva dieta a les nostres costes-, la pesca accidental i la matança comercial il·legal, s'afegeixen a la lluita d'aquest depredador contra la duresa de l'evolució.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Societat, tauró blanc
Participació