Fins a la fundació de l’Esquerra Catalana dels Treballadors per Miquel Mayol, l’octubre de 1972, primera organització política plenament sobirana a Catalunya Nord, el catalanisme en aquesta part del país havia estat un moviment bàsicament de caire cultural, si no estrictament folklòric, però sense una formulació explícita de caràcter netament política. El 1906, a la seu de la municipalitat de Perpinyà, s’havia fundat la Societat d’Estudis Catalans que, l’any següent, editava la publicació bilingüe Revue Catalane que arribarà als 15 anys de vida. El 1910 apareix La Veu del Canigó, dirigida per Horaci Chauvet, el 1912 neix l’entitat La Clavellina per popularitzar entre el jovent la llengua i la cultura catalana, entre el 1915 i el 1923 es publica Muntanyes regalades, "Revista tradicionalista de l’Escola del Canigó". Carles Bauby, el 1917, inicia l’edició de Tramontane, d’aparició fins a la dècada dels 70, el 1918 Albert Janicot treu a la llum el periòdic regionalista La Renaissance Catalane, on Just Calveyrach parla de l’existència de 318 nord-catalans independentistes que mantenen en secret la seva identitat i ideologia.
El 1921 es funda la Colla del Rosselló, per impulsar-hi les lletres catalanes i apareix també l’Almanac Català-Rossellonès de la Veu del Canigó, alhora que Pere Francis, a Tramontane, signa l’article Le foot-ball rugby et le nationalisme roussillonais sobre el paper d’aquest esport com a canalitzador popular del sentiment català, com el Barça al Principat, mentre que, el 1922, Albert Janicot i Just Calveyrach editen L’Éveil Catalan, revista bimensual que simpatitzarà amb el moviment independentista que s’anirà aplegant entorn de Francesc Macià i, un any després, té lloc la creació de la Companyia Literària de la Ginesta d’Or. Abans, el 1905, l’escriptor vallespirenc Juli Delpont havia publicat el recull poètic Les terres de llengua catalana, on cantava la germanor entre els territoris dels Països Catalans. Tres anys més tard, l’erudit ceretà Joan Amade editarà Anthologie des poetes roussillonnais, amb una llarga reflexió sobre els problemes de la societat nord-catalana del moment, de caràcter no estrictament cultural, el mateix any que el mestre occità i catalanista Lluís Pastre, establert a Perpinyà, hi fa aparèixer l’opuscle Le catalan à l’École.
En la línia de la reflexió abans apuntada, Amade, el 13 de març de 1910, pronunciarà al teatre municipal de Perpinyà una conferència sobre la qüestió catalana, important per tal com analitza el tema des d’una perspectiva socioeconòmica i no des del punt de vista exclusivament lingüístic, cultural o folklòric, com era tradicional, i el 1912 publicarà L’idée regionaliste. És el mateix any en què, novament Amade, el 22 de desembre, tornarà a omplir de gom a gom el teatre municipal per fer-hi la conferència L’ànima rossellonesa, en resposta a la proposta d’un tal M. Nougaret de substituir el català pel francès, en nom del progrés, mentre els assistents canten Muntayes regalades i Lo cant del Vallespir, en un ambient d’entusiasme catalanista. Georges Brousse, fill del diputat cerdà Emmanuel Brousse, el 1928 publica a Perpinyà l’obra La Question Catalane. El 1933, Alfons Miàs edita la primera història de les terres catalanes del nord des d’una perspectiva nacional catalana, Histoire résumée de la Catalogne française, avec notions de la Catalogne intégrale, on trenca amb la visió jacobina francesa d’aquesta part del país per inscriure’l, plenament, en el marc català. L’autoria de l’obra apareix amb el pseudònim Josep Vergès i, el 1934, surt a París, el llibre Le pays catalan de France, del diputat pradenc J. Rous, i, l’any següent, Alfons Miàs publica l’opuscle Roussillonnais sauve ta langue catalane, il est encore temps.
.jpg)
En un extrem del país (polític, econòmic, cultural i lingüístic) i amb una frontera estatal al mig, la Catalunya Nord lluita per mantenir la identitat catalana Foto: Cedida
Serà el mes d’agost de 1936 quan apareixerà la revista Nostra Terra, impulsada pel mateix Miàs i Josep Cantenys, al voltant de la qual es constituirà un moviment catalanista juvenil que començarà a superar l’estadi estrictament cultural del catalanisme al nord de les Alberes i a fer plantejaments parapolítics sobre la qüestió catalana, entesa com a fet nacional. Roger Grau, un dels membres de la publicació, havia proposat abans la celebració d’un congrés catalanista a Catalunya Nord. La Joventut Catalanista de Rosselló, Vallespir, Cerdanya, Conflent i Capcir tindrà en aquesta publicació el seu portaveu mensual l’ànima de la qual era el vallespirenc Alfons Miàs i en formaven part elements tan destacats com Pere Ponsich, Gumersind Gomila, Enric Guiter, Gerard Vassalls o Lluís Basseda, molts dels quals mestres de formació. Catalanistes i demòcrates tots ells, alguns fins i tot socialdemòcrates, l’historiador, escriptor i arqueòleg Lluís Basseda, secretari adjunt del grup, era ateu i un sindicalista destacat del món de l’ensenyament, el situat més a l’esquerra del grup. El 1937, Nostra Terra durà a terme una campanya perquè l’emissora de Perpinyà adopti el nom de Radio Catalan. En el primer any de vida, la revista ja té un miler de subscriptors, també al sud, s’hi utilitza per primer cop el terme "Catalunya del Nord" referit al seu àmbit geogràfic, publica per capítols La nacionalitat catalana, de Prat de la Riba i reprodueix la lletra d’Els Segadors com a himne nacional català, del qual també ven discos.
El 22 d’agost de 1937, Nostra Terra organitza a Palaldà la primera trobada de joves catalanistes. Abdon Poggi, ferm defensor de la puresa de la llengua, i Alfons Miàs hi són escollits president i secretari, respectivament, de la Joventut Catalanista que, en aquells moments, és integrada per 43 membres, agrupats en comissions per a tasques específiques, a semblança de l’organització emprada pel grup occitanista Lou Calen. De fet, però, el grup com a tal serà conegut més amb la denominació de la publicació, Nostra Terra, que no pas amb el de l’organització, Joventut Catalanista. L’any següent, el 25 de setembre, els joves catalanistes es reuneixen a Elna (Rosselló) sota la presidència del secretari general, Miàs, mentre a París surt el llibre Roussillon, porte de la Catalogne, de Jules Badin. La tercera trobada tindrà lloc el 27 d’agost de 1939, a Sant Miquel de Cuixà (Conflent). L’esclat de la II Guerra Mundial, amb l’ocupació alemanya, n’impedirà qualsevol altre aplec, n’afectarà l’evolució del grup i de tota altra activitat catalanista i provocarà també la dispersió forçosa dels seus membres, la major part dels quals tindran, en el futur, un paper rellevant en l’estudi i difusió de la llengua i la cultura catalanes al nord del país. El grup de Nostra Terra publicarà fins a 27 números de la seva revista i el seu artífex, Alfons Miàs, morirà exiliat a Barcelona, el 1950, com a final d’una biografia convulsa que mereix un article a banda.
Per a saber-ne més: P. Grau i M. Grau, Nostra Terra et la guerre d’Espagne, dins Les Français et la guerre d’Espagne. Universitat de Perpinyà, 1990.