06
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
11:01h
Un jutjat ha condemnat l'exalcalde de Sabadell Maties Serracant a quatre mesos d'inhabilitació especial i 1.800 euros de multa per la seva actuació en relació a la celebració del referèndum de l'1-O al municipi del VallèsOccidental, quan ell era batlle. En la sentència, la jutgessa resol que Serracant és autor "criminalment responsable d'un delicte de desobediència greu" i l'inhabilita per ocupar cap càrrec públic o electe, a més d'una quota diària de multa de 30 euros durant dos mesos, equivalent a 1.800 euros.
El mes d'abril passat, Serracant va refermar davant la jutge que com a alcalde no podia fer res per evitar la celebració de l'1-O a Sabadell. La condemna és molt menor a la que demanava la Fiscalia, que va fer una petició de dos anys d'inhabilitació i una multa de 15.000 euros. La jutgessa justifica que la pena s'ha imposat tenint en compte el temps transcorregut des de la comissió dels fets.
Transcorreguts sis anys des del 2017, veu "adequada" la inhabilitació de quatre mesos i una multa de 1.800 euros. A més, matisa que la pena no afecta l'exercici de la docència, a la qual es dedica Serracant, que va deixar de ser alcalde de Sabadell el 2019. La sentència es pot apel·lar i hi ha un marge de deu dies per presentar el recurs.
Bona part de la resolució es basa en les proves documentals, com ara la invalidació del decret de convocatòria del referèndum per part de la justícia espanyola i fins a tres decrets d'alcaldia publicats durant el mes de setembre. Un dels quals, promulgat el 7 de setembre, en el qual Serracant expressava "ple suport" al referèndum convocat l'1-O.
En la sentència, la jutgessa conclou que Serracant tenia coneixement del mandat judicial concret del Tribunal Constitucional que exigia "abstenir-se" de tramitar qualsevol acord o actuació que permetés la celebració del referèndum. Es constata que, com a mínim, el llavors alcalde en tenia coneixement des del 12 de setembre del 2017, ja que és la data en què l'Ajuntament va rebre un requeriment dirigit a l'alcaldia en el qual, entre altres, s'advertia de les eventuals responsabilitats en les quals podien incórrer si no atenien el requeriment.
Per això, la jutgessa veu com un acte "frontalment contrari" al mandat del TC el decret d'alcaldia del 29 de setembre en què s'afirmava que la celebració del referèndum de l'1-O comportava l'ús d'instal·lacions municipals i mitjançant el qual Serracant abocava durant tres dies -el 29 i 30 de setembre i l'1 d'octubre- les competències delegades a tres regidors per "eximir de responsabilitats" aquells que tenien competències delegades en gestió d'instal·lacions municipals.
Segons recull la sentència, el decret d'alcaldia "no responia a la creença que el referèndum quedava suspès per la resolució del TC". Durant el judici, Serracant va argumentar que no va procedir a donar cap ordre respecte a l'organització de l'1-O a Sabadell, donat que hi havia una suspensió del referèndum i, per tant, el Govern no podia fer que els ajuntaments procedissin com en una convocatòria electoral ordinària.
Amb tot, conclou que no s'ha acreditat que Serracant donés "accés o autorització" per l'ús de les instal·lacions ni tampoc que donés ordres a la Policia Local de facilitar la votació. En aquest sentit, no queden acreditats altres actes concrets de l'acusat que impliquin "afavoriment".
El mes d'abril passat, Serracant va refermar davant la jutge que com a alcalde no podia fer res per evitar la celebració de l'1-O a Sabadell. La condemna és molt menor a la que demanava la Fiscalia, que va fer una petició de dos anys d'inhabilitació i una multa de 15.000 euros. La jutgessa justifica que la pena s'ha imposat tenint en compte el temps transcorregut des de la comissió dels fets.
Transcorreguts sis anys des del 2017, veu "adequada" la inhabilitació de quatre mesos i una multa de 1.800 euros. A més, matisa que la pena no afecta l'exercici de la docència, a la qual es dedica Serracant, que va deixar de ser alcalde de Sabadell el 2019. La sentència es pot apel·lar i hi ha un marge de deu dies per presentar el recurs.
Bona part de la resolució es basa en les proves documentals, com ara la invalidació del decret de convocatòria del referèndum per part de la justícia espanyola i fins a tres decrets d'alcaldia publicats durant el mes de setembre. Un dels quals, promulgat el 7 de setembre, en el qual Serracant expressava "ple suport" al referèndum convocat l'1-O.
En la sentència, la jutgessa conclou que Serracant tenia coneixement del mandat judicial concret del Tribunal Constitucional que exigia "abstenir-se" de tramitar qualsevol acord o actuació que permetés la celebració del referèndum. Es constata que, com a mínim, el llavors alcalde en tenia coneixement des del 12 de setembre del 2017, ja que és la data en què l'Ajuntament va rebre un requeriment dirigit a l'alcaldia en el qual, entre altres, s'advertia de les eventuals responsabilitats en les quals podien incórrer si no atenien el requeriment.
Per això, la jutgessa veu com un acte "frontalment contrari" al mandat del TC el decret d'alcaldia del 29 de setembre en què s'afirmava que la celebració del referèndum de l'1-O comportava l'ús d'instal·lacions municipals i mitjançant el qual Serracant abocava durant tres dies -el 29 i 30 de setembre i l'1 d'octubre- les competències delegades a tres regidors per "eximir de responsabilitats" aquells que tenien competències delegades en gestió d'instal·lacions municipals.
Segons recull la sentència, el decret d'alcaldia "no responia a la creença que el referèndum quedava suspès per la resolució del TC". Durant el judici, Serracant va argumentar que no va procedir a donar cap ordre respecte a l'organització de l'1-O a Sabadell, donat que hi havia una suspensió del referèndum i, per tant, el Govern no podia fer que els ajuntaments procedissin com en una convocatòria electoral ordinària.
Amb tot, conclou que no s'ha acreditat que Serracant donés "accés o autorització" per l'ús de les instal·lacions ni tampoc que donés ordres a la Policia Local de facilitar la votació. En aquest sentit, no queden acreditats altres actes concrets de l'acusat que impliquin "afavoriment".