02
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
8:42h
Els resultats del 28-M, que han tenyit de dreta i extrema dreta la majoria de l'estat espanyol i gran part dels Països Catalans, han sacsejat el tauler de joc dels partits independentistes que, de cop i volta, han ressuscitat el debat de l'eix nacional i han iniciat una ronda de propostes exprés per bastir el futur del moviment. Cap d'elles, però, compta a hores d'ara amb el consens necessari del gruix dels actors. Primer va ser la llista única al Congrés plantejada per Junts, després el "front democràtic" de Pere Aragonès, i ara ha emergit una nova possibilitat: una llista unitària només al Senat. És una proposta que, segons ha pogut saber Nació, l'està potenciant l'espai de Demòcrates, formació que en aquesta legislatura forma part del grup parlamentari de Junts. També la promouen personalitats independents. En aquests moments, ja s'ha compartit informalment entre els actors independentistes.
L'objectiu d'aquesta operació seria assegurar una bona representació de l'independentisme a la cambra alta, fent que aquests partits siguin la força majoritària en les quatre circumscripcions catalanes, especialment en un context creixent del PSC, guanyador de les municipals en nombre de vots. Aquesta llista unitària no seria en cap cas una proposta que vingui de nou. N'existeixen precedents, en episodis històrics molt diferents. Primer va ser el 1977, dos anys després de la mort de Franco, quan es va crear i presentar la coalició l'Entesa dels Catalans, integrada per la federació catalana del PSOE, el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, ERC, Estat Català i el PSUC. La coalició va triomfar amb un resultat espectacular, aconseguint 12 dels 16 senadors que s'escollien per Catalunya. Entre el 2000 i el 2011 es va repetir una forma similar, integrada pel PSC, ERC, Iniciativa i Esquerra Unida. Mitjançant l'Entesa Catalana de Progrés, el tripartit va aconseguir superar CiU a totes les demarcacions i constituir-se com el tercer grup parlamentari al Senat, per darrere dels del PSOE i del PP estatals.
És partint d'aquestes experiències prèvies que aquests sectors de l'independentisme es plantegen la proposta. Però el temps corre i requereix posar-hi fil a l'agulla com més aviat millor, perquè el calendari de les eleccions espanyoles anticipades, anunciades just un dia després del 28-M per Pedro Sánchez, fixa el dia 9 de juny com a data límit per anunciar coalicions. Segons fonts de Demòcrates, els primers contactes entorn la proposta són positius, si bé encara no hi ha res damunt del paper. El moviment s'activa especialment després de veure inviable una fórmula de llista única al Congrés, i amb l'objectiu també d'acostar l'ANC, que ja ha advertit que si no hi ha llista unitària, demanarà l'abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles. Nació s'ha posat en contacte amb representants dels partits polítics pe saber la seva opinió sobre una proposta que encara està en una fase molt embrionària, però que podria córrer en les pròximes hores i dies.
L'espai de Junts és el que més simpatia mostra. Els de Laura Borràs i Jordi Turull són propulsors de la llista unitària al Congrés, i de fet, la falta d'unitat a Madrid va ser un dels punts que van retreure a ERC poc abans de sortir del Govern. "La unitat d'acció va ser una exigència a Aragonès en el ple d'investidura. No ens va fer cas. Ara estem encantats que s'explotin tota manera de possibilitats", apunten fonts del partit. Així mateix, asseguren que l'opció d'una llista unitària al Senat, si bé encara no s'ha tractat formalment a l'executiva del partit. "Sempre veurem bé explorar formes d'unitat de l'independentisme", apunten les mateixes fonts, si bé insisteixen que encara no s'ha pres una decisió.
Però no hi ha la mateixa resposta per part dels dos altres partits majoritaris dins l'independentisme. Des de l'entorn d'ERC, hi ha hagut contactes informals també amb Demòcrates, però els republicans no han abordat aquesta proposta en cap òrgan de decisió, ni en executives ni permanents. Per això, fonts del partit opten per no donar un posicionament fins que aquesta proposta, si s'escau, acabi arribant formalment als espais decisoris. D'una manera similar s'expressen des de l'entorn de la CUP, que apunten que la proposta no ha estat traslladada de manera formal a cap interlocutor vàlid i que, per tant, no s'ha abordat. Per últim, des de l'ANC, propulsors de la llista única de "bloqueig", asseguren que només estaran d'acord amb un front comú a totes les institucions, el Congrés i el Senat. "Si la candidatura d'estratègia de bloqueig no es porta a terme, hi haurà una consulta a les nostres bases per defensar el vot nul polític i l'abstenció activa", afegeixen.
Si bé aquesta aposta encara no s'ha plantejat formalment, la música comença a sonar. L'expresident d'ERC i exvicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira ha fet una piulada al seu perfil de Twitter on recorda, precisament, l'experiència del 1977 amb l'Entesa dels Catalans al Senat. "Si tan difícil és una candidatura conjunta al Congrés, per què no una llista nacional unitària, per Catalunya lliure, amb suport de partits i entitats?", s'ha preguntat. Ja l'any 2019, la periodista Pilar Rahola, exdirgent d'ERC i ara pròxima a l'espai de Junts, va defensar la necessitat d'una llista unitària al Senat.