La Zarzuela del Cercle

El rei Felip VI ha intervingut aquest dimarts en les 38 Jornades del Cercle d'Economia. El monarca ha lliurat el Premi a la Construcció Europea creat per l'entitat a l'alcalde de Varsòvia, Rafał Trzaskowski, per la seva tasca d'acollida als refugiats ucraïnesos i la defensa dels valors europeus. El cap de l'estat ha fet un discurs força previsible i els periodistes han hagut d'esforçar-se per trobar algun missatge entre línies, malgrat la situació excepcional que es viu, amb la ressaca de les eleccions municipals i autonòmiques del 28-M i la convocatòria dramàtica d'eleccions anticipades per Pedro Sánchez.

El monarca no ha fet cap esment a la situació política. Ningú esperava que ho fes de manera expressa, però tampoc ha dit res que pugui ser entès de manera indirecta. Només ha estat explícit en les referències al projecte europeu, a la necessària "col·laboració" entre Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa i en la prova que està travessant la UE amb la crisi i la guerra a Ucraïna.  

Però la presència reial s'ha fet ja habitual en les Jornades del Cercle. Alguns socis històrics de la casa explicaven avui que l'assistència del monarca, paradoxalment, es produeix en un moment de menor influència de les elits econòmiques catalanes a la Zarzuela. "Amb els anys —assegura un soci— s'ha passat de tenir un contacte discret a un acte litúrgic del monarca". Una invitació que s'ha fet habitual amb les presidències de Javier Faus i Jaume Guardiola. En la història del Cercle, la presència del rei només s'havia produït el 2008, durant la presidència de Juan Manuel Lara i amb motiu dels 50 anys del Cercle. Una ocasió en què es va produir un accident quan Joan Carles I va caure per les escales en pujar a l'escenari.    

Una relació profunda i discreta

El Cercle sempre va tenir cura de els relacions amb la Zarzuela. De fet, el vincle entre Joan Carles de Borbó i l'entitat es va ser anterior fins i tot a la seva designació com a príncep hereu per part del general Franco. Els anys seixanta, el futur rei es trobava amb membres del Cercle com Carles Güell de Sentmenat o Carles Ferrer Salat al Club Nàutic. Després, ja príncep, hi va haver un mínim reconeixement. El príncep veia el Cercle com una antena dels sectors moderns de la burgesia espanyola, als quals consultava, com ho feia també amb figures de pes com l'economista Ramon Trias Fargas. I l'entitat pensava en el futur postfranquista i va demostrar tenir olfacte. La cinquena trobada Costa Brava del Cercle, encara amb Franco viu, va aplegar figures com Enrique Fuentes Quintana, Narcís Serra (futurs vicepresidents), Leopoldo Calvo Sotelo (que seria president del govern espanyol) o Ernest Lluch.

Durant bona part del regnat de Joan Carles I, es van preservar els ponts entre Cercle i Zarzuela. Ara la situació és diferent. Les transformacions econòmiques a escala global han canviat moltes coses, com també és òbvia l'hegemonia d'un capital arrelat a la capital de l'Estat, on la influència de l'elit catalana no és la mateixa. Tampoc proliferen figures com José Manuel Lara. I el procés ha delatat les mancances de la burgesia del país, incapaç de liderar o d'evitar el xoc de trens. A la Zarzuela li falten ingredients.