L'anunci de Sánchez impacta en l'anhel del PSC d'una suma d'esquerres a Barcelona

Els comuns veuen amb bons ulls facilitar un pacte amb els socialistes a Barcelona però ERC, que serà decisiva malgrat els mals resultats, refreda aquesta opció i demana a Junts que prengui la iniciativa

Jaume Collboni, amb Illa i Batet a la seu del PSC.
Jaume Collboni, amb Illa i Batet a la seu del PSC. | Adrià Costa Rifà
29 de maig del 2023
Actualitzat a la 13:50h

El PSC és el gran guanyador de les eleccions municipals a Catalunya. L'espina de Barcelona -Jaume Collboni va exhibir optimisme durant tota la campanya i esgotarà les possibilitats per ser alcalde- no amaga els bons resultats que els socialistes han fet a la resta del país. A la victòria en nombre de vots s'hi sumen la consolidació de resultats a l'Àrea Metropolitana, les victòries a les principals capitals del país i els bons resultats a les quatre diputacions. El PSC ha tornat amb força i recupera Catalunya en un context de davallada del PSOE a l'Estat -que ha forçat l'avançament electoral- i de patacada independentista, especialment d'ERC. Els focus se situen ara a les sales de màquines dels partits, on es començaran a travar els pactes postelectorals.

A Barcelona, aquests pactes no podran aïllar-se de la dinàmica electoral a l'Estat. De fet, l'anunci de Pedro Sánchez complica els plans de Collboni de captar els vots d'ERC per sumar una majoria alternativa a Xavier Trias. En qualsevol cas, Collboni esgotarà totes les opcions per prendre-li l'alcaldia a Xavier Trias i la prioritat és una entesa "progressista". El candidat del PSC s'ha desmarcat en temps rècord del què deia fa menys d'una setmana i opta a liderar un futur govern municipal, tot i no haver guanyat les eleccions. "En democràcia, si no guanyes, perds, i si perds, te'n vas a l'oposició", deia Collboni. Potser se n'hi acaba anant, però no serà per no haver intentat un pacte que permeti apartar Trias i situar-se com a alcalde. L'opció més plausible -numèricament- és el pacte d'esquerres. Els comuns, després de la derrota que deixa en l'aire el futur d'Ada Colau, ja s'hi han posat bé, però ERC refreda aquesta opció i demana a Junts que prengui la iniciativa.

Les possibilitats d'aquest acord són limitades, més encara després de l'avançament electoral. De tota manera, Colau va posar ahir les bases d'aquesta entesa en la valoració dels resultats, i va interpel·lar el PSC i ERC per arribar a un pacte d'esquerres a Barcelona. Perduda la gran plaça de Barcelona, la més important del projecte dels comuns, el partit de Colau necessita mantenir quotes de poder a l'espera de què passa a les eleccions espanyoles del juliol i quin futur li espera a l'alcaldessa sortint. Els comuns, en tot cas, s'hi posen bé, i també s'obriran a pactes a Espanya si hi ha la possibilitat de derrotar PP i Vox. Més complicat ho té ERC, després d'una patacada important a les eleccions que els forçarà a replantejar l'estratègia dels darrers anys. 

Els republicans han perdut les eleccions i algunes ciutats clau davant l'auge del PSC i en les properes setmanes hauran de decidir si és oportú pactar amb Collboni per apartar Xavier Trias, guanyador de les eleccions. "Hem de respectar la voluntat majoritària de la ciutadania", ha dit aquest matí Ernest Maragall. L'avançament electoral de Sánchez sacseja qualsevol escenari de pactes, malgrat que des del PSC demanen que es facin en clau municipal, i no com a "moneda de canvi". Per això, també, Illa ha confiat que les eleccions a l'Estat no afectin els pactes als municipis. Si les possibilitats que ERC investís Collboni ja eren escasses, amb unes eleccions a la cantonada són pràcticament inexistents. Si hi havia dubtes, Oriol Junqueras ha estat clar: "No tenim gens d'interès a oferir l'alcaldia de Barcelona al PSC". 
 

Victòria forjada al cinturó roig però que va més enllà

La victòria del PSC s'ha forjat a l'Àrea Metropolitana. Ja eren optimistes abans del 28-M i els resultats els han donat la raó. Si bé és cert que Núria Marín ha perdut la majoria a l'Hospitalet -el cas del Consell Esportiu l'ha desgastada-, també ho és que Marta Farrés ha millorat resultats a Sabadell i ha aconseguit la majoria absoluta. També l'ha mantinguda Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet, davant d'un Gabriel Rufián que ha fet un paper discret. A Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret també governarà amb comoditat, així com a Cornellà, Esplugues, Sant Adrià de Besòs, Cerdanyola, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern o Molins de Rei. L'entorn de Barcelona, amb l'excepció de Sant Cugat i el Prat, és socialista.

Els bons resultats a la primera corona metropolitana deixen tocada l'estratègia d'ERC, que havia destinat molts esforços a erosionar el PSC en aquesta zona. Marín ha perdut la majoria absoluta a l'Hospitalet, però els republicans també han perdut suports. En canvi, a Santa Coloma, Parlon ha mantingut la majoria absoluta, que no ha trontollat malgrat la irrupció de Gabriel Rufián. El portaveu d'ERC al Congrés, la gran aposta republicana per la cinturó roig, ha millorat lleugerament els resultats al municipi, però no prou fer per pessigolles a l'alcaldessa. El PSC ha estat el partit a totes les comarques del voltant de Barcelona, i també al Barcelonès. 

La victòria socialista ha anat més enllà i també s'ha vist a les principals ciutats del país. Ha recuperat Girona després d'anys de govern convergent, i ha pres guanyat també a Tarragona i Lleida. Els pactes definiran si hi pot governar, perquè tant a Lleida com a Girona els independentistes sumarien majoria absoluta. A les diputacions també es veu clarament la millora del PSC i la davallada d'ERC. La victòria a Barcelona se suma a la de Girona i al creixement important a Lleida i Tarragona. En percentatge de vot, el PSC també puja, del 22,2% al 24,2%, mentre que ERC pateix una caiguda del 23,8% al 17,6% en quatre anys. En nombre de regidors, el PSC és l'únic dels partits grans que puja, malgrat que queda en tercera posició per darrere d'ERC i Junts. 
 

Tres elements que expliquen la victòria

Els socialistes han aprofitat la desaparició de Ciutadans per millorar resultats. Una part dels vots del partit espanyolista han anat a parar al PSC, i l'altra, a Vox i PP. La millora també s'explica pel bon moment que viu la marca del partit, en un context en què el procés ha perdut rellevància i els socialistes s'han pogut erigir en garants d'estabilitat, bona gestió i diàleg. L'agenda de Pedro Sánchez a l'Estat ha beneficiat els socialistes. El govern espanyol està ben valorat a Catalunya. Paradoxalment, les polítiques de Sánchez en matèria de drets i també en relació amb els independentistes no han servit al PSOE per fer bons resultats a Espanya, però sí al PSC per guanyar a Catalunya.